Dues-centes cinquanta persones, mig centenar més que l'any passat, han participat en la sisena calçotada popular de la CUP de Mataró. A la plaça de Santa Anna s'han cuinat i s'han menjat més de 3.000 calçots cultivats a les Cinc Sènies de Mataró. L'eix reivindicatiu d'aquesta calçotada ha estat el decreixement com a alternativa a la crisi capitalista.

Havent dinat, el grup Vol de Gavines ha interpretat una cantada d'havaneres.

El passat dimecres 24 de febrer, el Casal Fèlix Cucurull, amb el suport de la CUP de Mataró, va organitzar un acte d'homenatge a Fèlix Cucurull i Tey a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra de Mataró. A l'acte hi van assistir una cinquantena de persones que escoltaren les intervencions d'Imma Albó, autora de la biografia "Fèlix Cucurull, 1919-1996" (recentement publicada per la Fundació Josep Irla), i de l'historiador Agustí Barrera, que contextualitzà l'actisme militant i l'aportació historiogràfica de Fèlix Cucurull. Tot seguit, el poeta Jordi Bilbeny va recitar uns poemes de l'obra "El altres mons" i, finalment, en Fèlix Cucurull (nét) va musicar tres poemes.

Descàrrega gratuïta (PDF) del llibre "Fèlix Cucurull, 1919-1996" d'Imma Albó.

Una biografia d'Imma Albó reivindica la trajectòria política i literària de l'escriptor i historiador arenyenc Fèlix Cucurull

Juli Cuéllar

La trajectòria política i literària de Fèlix Curcurull, a semblança de contemporanis seus com Manuel de Pedrolo o Joan Fuster, ha estat objecte d'un oblit deliberat. El 2006, coincidint amb el desè aniversari de la seva mort, va organitzar-se una sèrie d'actes de recordatori a la seva vila natal, Arenys de Mar. I ara, per sort, Imma Albó n'ha fet una nova biografia que és a l'abast de tothom: Fèlix Cucurull, 1919-1996.

Cucurull va néixer el 1919 en un entorn familiar polititzat: el pare fou alcalde per la Lliga i el tutor de la seva mare fou Rius i Taulet. De ben jove, va destacar jove pels seus dots literaris, per les col·laboracions periodístiques i per l'activisme polític, amb la creació de la Joventut Catalanista d'Arenys de Mar, el 1931.

  La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Mataró valorem molt positivament la convocatòria de les consultes sobre la independència del passat 28 de febrer, celebrades a 80  localitats,  4 de les quals són a la comarca del Maresme.
 
Els grans mitjans de comunicació i bona part de la classe política dominant (espanyolista i/o autonomista) han intentat silenciar, tant com han pogut, i després s’han dedicat a ridiculitzar i menysprear, tant com han volgut, l’exercici de democràcia directa i participativa dut a terme per 100.000 persones que votaren en les consultes del 28 de febrer. 
 
Tot plegat és un clar avís: en l’objectiu de la celebració d’un referèndum nacional d’autodeterminació no podem esperar res d’aquells qui viuen instal·lats en el servilisme i la submissió envers l’ordre establert.
 
 Consulta 28 de febrer 14.33 Kb

Divendres 26 de febrer del 2010 han comparegut davant el jutge l'alcalde de la ciutat, Joan Antoni Baron, juntament amb el regidor d'Urbanisme, Ramon Bassas, i una lletrada municipal. Tots tres estan imputats per un delicte contra el patrimoni i un altre contra l'ordenació del territori pressumptament comesos contra l'edifici catalogat de Can Fàbregas i de Caralt.

Durant l'interrogatori, tots tres imputats només han contestat les preguntes formulades pel jutge i pel fiscal, però s'han negat a respondre cap pregunta de les acusacions popular i particular.

Igual que fa uns dies, quan es va inaugurar la finalització de les obres de la plaça de la Muralla (un via crucis que ha durat més de 6 anys i amb un resultat molt discutible), dissabte 27 de febrer, l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, es passejarà pel carrer Josep Castellà per fer-se una altra foto amb l'excusa d'inaugurar les obres de millora que s'hi han fet.

Des de la CUP, també celebrem les millores que ha suposat les obres de reurbanització del carrer de Josep Castellà, finançades pel Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL). Esperem que en una pròxima ocasió es planifiqui millor aquest tipus inversions supramunicipals i, sobretot, que es doni resposta a les reivindicacions veïnals. Cal recordar que al barri de l'Havana encara hi ha moltes mancances, tant d'equipaments com d'espais que cal adequar (per exemple, el sector dels carrers Pacheco i Toló fa pena de veure).

Per sisè any consecutiu, la CUP de Mataró convoca una calçotada popular al carrer.

Enguany serà diumenge, 7 de març, a les 12 del migdia a la plaça de Santa Anna de Mataró.

Fins ara el motiu reivindicatiu d'aquest acte ha estat "contra l'especulació", i aquest 2010 centrarem el discurs en el concepte de "decreixement" per un món sostenible.

Hi haurà calçots i botifarra a la brasa, i tot seguit una cantada d'havaneres amb el grup Gavines Voladores. Els tiquets es podran comprar el mateix dia al lloc de la calçotada.

La CUP de Mataró fem les consideracions següents arran de les notícies aparegudes sobre la llicència que l’Ajuntament ha concedit per obrir dos macroprotíbuls a Mataró.

1. Les dimensions dels clubs projectats i la seva concentració en la mateixa zona impliquen un nivell de conflictivitat elevat, que no està relacionat només amb una gran afluència de clients (trànsit, soroll...), sinó també amb la possible aparició d’altres negocis o activitats que de vegades s’amaguen o tenen lloc al voltant dels grans locals de prostitució i que poden generar problemes d’augment de criminalitat, corrupció i inseguretat.