En primer lloc, des de la CUP Mataró estem estudiant la demanda que ha presentat el Corte Inglés per veure quin recorregut té. No obstant això, la demanda no és cap sorpresa, sinó la conseqüència evident d'haver fet les coses molt malament en el passat, quan el govern municipal del PSC amb ICV i amb el suport d’ERC, així com el mateix Corte Inglés van encetar una operació especulativa que implicava desprestigiar, degradar i trossejar una part important del patrimoni industrial de Mataró. Van ser el govern municipal de l’Ajuntament i el Corte Inglés qui van voler desfer-se de la nau de Can Fàbregas, passant per sobre de l’interès general de la ciutat i hipotecant el futur d’aquest espai a les portes del centre de la ciutat. També cal recordar que va ser l’empresa de la família de l’exregidor d’urbanisme, Ramon Bassas, la que va beneficiar-se de forma directa d’aquesta maniobra immobiliària.

Per tant, han de ser els mateixos responsables qui en paguin les conseqüències, en cap cas la ciutadania.

Ara, estroncada l’operació, sense perspectives de benefici i amb el mandat judicial de restaurar a lloc el patrimoni furtat als mataronins i a les mataronines, el Corte Inglés ha decidit interposar una demanda perquè sigui la ciutadania qui pagui la factura dels seus pecats. Des de la CUP Mataró ens hi oposem dràsticament, atès que, igual que el govern municipal, l’empresa ja sabia el risc que corrien i el mal que feien a la ciutat en la recerca del seu benefici propi. Havent passat, a més a més, molts anys des del desmantellament de l’antiga fàbrica, sense que el Corte Inglés hagi fet res per donar compliment a l’ordre judicial i hagi restaurat el patrimoni al seu lloc legítim. Per tant, encara té la responsabilitat de reparar el dany causat en la part que li pertoca.

A la CUP Mataró, des de bon començament hem defensat el mateix: preservar i dignificar el nostre patrimoni històric en forma d’equipament públic per a Mataró. Ho vam defensar davant dels diferents governs municipals i ho exigirem a qualsevol entitat privada. La factura, que la paguin els responsables d’haver jugat amb allò que és de tothom.

Finalment, cal assenyalar que només quan aquesta operació purament especulativa i que atemptava contra l’equilibri comercial de la nostra ciutat va quedar descartada, amb dues sentències judicials pel mig, l’Ajuntament va acceptar que sí que era possible fer compatible el patrimoni amb un altre projecte independent. Cosa que havien negat amb fervor fins a arribar a aquell punt, una situació que inevitablement veiem repetida amb el cas de Ca la Madrona. Esperem, però, que en aquesta ocasió el govern municipal entri en raó abans que la ciutadania corri el risc de pagar-ne novament les conseqüències.

Mataró, 15 de febrer del 2024

Assemblea de la CUP Mataró