Documents

 

Il·lm. Sr. David Bote Paz,

Alcalde de Mataró,

 

Atès que l’Ajuntament de Mataró ha rebut la Instrucció 1/2017 dirigida als Mossos d’Esquadra, complementant la instrucció 2/2017 del Fiscal Superior de Catalunya, per la qual s’ordena que la Policia Local d’aquest municipi, en exercici de les funcions de policia judicial, doni compliment a la Instrucció 2/2017 del Fiscal Superior de Catalunya per la qual, resumidament:

  • Ha d’elaborar informe o atestat en relació a les activitats preparatòries del referèndum de les quals tinguin coneixement.
  • Ha de remetre la comunicació o informe policial a mode de “notitia criminis” amb caràcter urgent al Fiscal en cap de la Fiscalia territorialment competent, amb còpia per a les unitats de Policia Judicial dels Mossos d’Esquadra, a efectes de coordinació.
  • Ha de practicar les diligències necessàries per acreditar els “fets delictius” i determinar les responsabilitats penals exigibles, i tot allò que els encomani el Fiscal, al qual n’hauran de remetre el resultat.
  • Ha d’adoptar les mesures necessàries per evitar la consumació o esgotament dels “delictes”, requisant urnes, sobres electorals, impresos electorals, propaganda electoral, elements informàtics i altra material de difusió, promoció o execució del referèndum.

Atès que la Instrucció 1/2017 entra en contradicció flagrant amb l’Acord adoptat per la “Comisión Nacional de Coordinación de la Policía Judicial” en la reunió celebrada el dia 15 de juliol de 2015. En aquell acord, punt 2 de la reunió, es determina que, si bé les Policies Locals són Policia Judicial en sentit genèric, no ho són en sentit estricte, ja que la Policia Judicial Específica, d’acord amb l’article 7 del RD 769/1987, sobre regulació de la Policia Judicial, són les Unitats Orgàniques previstes en l’article 30.1 de la Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, integrades per membres del Cos Nacional de Policia, Guardia Civil i Policies Autonòmiques. Tan sols les Policies Locals de grans municipis que hagin firmat el Conveni de Col·laboració entre el Ministeri de l’Interior i la FEMP, de 20 de febrer de 2007, podran actuar com a Policia Judicial en un seguit d’infraccions penals que s’especifiquen en el conveni i que es refereixen a les antigues faltes i delictes menys greus. A continuació reproduïm textualment l’acord indicat:

 

Atesa la irregularitat de la Instrucció 1/2017 dirigida als Mossos d’Esquadra, en què es desatén l’esment Acord de la “Comisión Nacional de Coordinación de la Policía Judicial”, ja que s’atribueixen a les policies locals funcions de policia judicial que no els corresponen,

Us demano que traslladeu aquestes consideracions als responsables als responsables de la Policia Local de Mataró perquè actuïn amb coneixement de causa i també que, en el termini de temps més breu possible, sol·liciteu formalment al Cap de la Fiscalia Provincial de Barcelona que procedeixi a deixar sense efecte la seva Instrucció 1/2017 dirigida als Mossos d’Esquadra, complementant la instrucció 2/2017 del Fiscal Superior de Catalunya.

Atentament,

 

 

Juli Cuéllar Gisbert

Regidor portaveu de la CUP

 

Mataró, 19 de setembre de 2017

 

ASSUMIM TOTA LA RESPONSABILITAT: VOLEM VOTAR I VOTAREM!

  • Tot i l’oposició de l’alcalde, el Ple aprova donar suport a l’organització del referèndum amb els vots de CiU, ERC, CUP, VoleMataró i la regidora no adscrita.
  • L’alcalde David Bote s’escuda en Tribunal Constitucional i diu que no complirà l’acord del Ple ni donarà resposta al requeriment de la Generalitat.

La proposta de resolució de suport al referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’octubre s’ha aprovat al Ple municipal del 7 de setembre de 2017 amb 14 vots a favor (CiU, ERC, CUP, VoleMataró i regidora no adscrita), 1 abstenció (ICV) i 8 vots en contra (PSC, PP i PXC). Els 3 regidors de C’s es van absentar durant la votació.

L’acord de la resolució estableix que l’Ajuntament de Mataró col·laborarà amb la Generalitat i la Sindicatura Electoral, realitzant totes les accions necessàries per a assegurar l’organització del Referèndum de l’1 d’octubre amb normalitat democràtica, de manera que tots els mataronins puguin exercir lliurement el seu dret a vot”.

En aquest sentit, el Govern de la Generalitat també ha enviat un requeriment a l’Alcalde de Mataró perquè d’acord amb la Llei 19/2017, de 6 de setembre, del Referèndum d’Autodeterminació, indiqui en el termini de 48 hores la relació de locals disponibles a la nostra ciutat per fer efectiu el dret de vot dels electors.

Lamentablement, l’alcalde, Sr. David Bote, ha anunciat, d’acord amb les directrius donades pel PSC, que no complirà l’acord del Ple ni donarà resposta al requeriment de col·laboració tramès pel govern de la Generalitat, escudant-se en l’informe que va encarregar al Secretari Municipal (funcionari de l’Estat) i en l’acció del Tribunal Constitucional.

Davant dels fets abans exposats, els regidors i les regidores sotasignats volem manifestar el següent:

  1. Rebutgem l’ús partidista que el PSC està fent d’aquest tema, i el fet que actuï amb deslleialtat manifesta envers l’acord majoritari del Ple de donar suport a l’organització del Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’octubre i envers les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya.
  2. Com a càrrecs electes assumim solidàriament la responsabilitat de donar compliment a l’acord aprovat pel Ple Municipal del 7 de setembre de 2017 i, en aquest sentit, ens comprometem a realitzar totes les accions que estiguin al nostre abast per tal de poder   assegurar l’organització del Referèndum de l’1 d’octubre a la ciutat de Mataró.
  3. Fem una crida a la mobilització i a la participació massiva i pacífica de la ciutadania en el Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’octubre.

 

Mataró, 8 de setembre de 2017

 

Joaquim Fernàndez i Oller, regidor portaveu del GM de CiU

Francesc Teixidó i Pont, regidor portaveu del GM d’ERC

Montse Morón i Gámiz, regidora portaveu del GM VoleMataró

Juli Cuéllar i Gisbert, regidor portaveu del GM de la CUP

Núria Calpe i Marquet, regidora de CiU

Dolors Guillén i Mena, regidora de CiU

Josep Maria Font i Morera, regidor de CiU

Isabel Martínez i Cid, regidora de CiU

Anna Salicrú i Maltas, regidora d’ERC

Joaquim Camprubí i Cabané, regidor d’ERC

Ignasi Bernabeu i Villa, regidor d’ERC

Carme Polvillo i Alomà, regidora CUP

Anna Maria Caballero i Sancho, regidora no adscrita

Al passat Ple d’Abril de 2017, el Ple de l’Ajuntament va aprovar una proposta de resolució presentada per CiU, ERC-MES i ICV-EUiA per l’adhesió de l’Ajuntament de Mataró al Pacte Nacional pel Referèndum.

 

La proposta aprovada, que recollia el text del Manifest del Pacte Nacional pel Referèndum,  feia referència als drets essencials i inalienables de les societats democràtiques.

 

Entre aquests drets essencials i inalienables de les societats democràtiques, es reconeix el de decidir el seu futur polític. I és aquest dret el que sustenta la demanda d’una majoria de ciutadanes i ciutadans de Catalunya, que volen materialitzar-lo mitjançant un referèndum.

 

S’ha posat de manifest que la voluntat d’expressió de les catalanes i dels catalans mitjançant un referèndum és majoritària i transversal; i congruent amb la determinació cívica, pacífica i democràtica que han expressat les multitudinàries mobilitzacions de la societat organitzada a favor del seu dret a decidir.

 

També s’instava els Governs de Catalunya i de l’Estat espanyol a superar les dificultats polítiques i els apriorismes, i a assolir finalment l’acord que estableixi les condicions i les garanties justes i necessàries per a la celebració d’un Referèndum reconegut per la comunitat internacional, el resultat del qual haurà de ser políticament vinculant i efectiu.

 

Es reconeixia el Parlament de Catalunya com la institució democràtica on es manifesta la voluntat popular del país. Per això es donava suport a aquelles iniciatives i acords que hi sorgissin per a l’articulació d’aquest Referèndum.

 

Es manifestava la convicció que el referèndum és una eina inclusiva, que permetrà la lliure expressió dels diversos posicionaments que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han expressat respecte a la relació política de Catalunya amb l’Estat espanyol.

 

I finalment, s’afirmava que la cultura democràtica reclama solucions polítiques als problemes polítics. I ho fèiem apel·lant al mecanisme fonamental de que disposen les societats modernes: el coneixement i la validació de la voluntat majoritària del poble que s’expressa amb el vot.  Aquest referèndum ha de propiciar que tothom se senti cridat a participar-hi. Per això és necessari un debat escrupolosament democràtic, plural i en igualtat de condicions entre les legítimes opcions que avui es manifesten a Catalunya.

 

Igualment, aquest Ajuntament ja va manifestar, per acord del seu plenari de data 5-09-2013, llur adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i als objectius que perseguia el mateix.

 

Per tot això, els Grups Municipals de CiU, ERC-MES i la CUP proposen al Ple Municipal l’adopció dels següents

 

ACORDS:

 

Primer.- L’Ajuntament de Mataró col·laborarà amb la Generalitat i la Sindicatura Electoral, realitzant totes les accions necessàries per a assegurar l’organització del Referèndum de l’1 d’octubre amb normalitat democràtica, de manera que tots els mataronins puguin exercir lliurement el seu dret a vot.

 

 

No obstant això, el Ple decidirà.

Els atacs terroristes a Barcelona i Cambrils, reivindicats per l’autoanomenat Estat Islàmic, han pretès destruir, sense èxit, les bases de la convivència democràtica i la diversitat de la societat catalana.

La gravetat dels fets ocorreguts obliguen a preguntar-nos qui finança i qui propaga el fanatisme religiós que ha motivat els atemptats. En aquest sentit, tots els experts assenyalen que les monarquies del Golf Pèrsic, principalment Aràbia Saudita i Qatar, són el bressol de fanatisme religiós islàmic de caràcter totalitari. Aquestes monarquies són les que nodreixen ideològicament i materialment el gihadisme, tal com expliquen els informes de The Henry Jackson Society.

L’Aràbia Saudita és la principal finançadora de la difusió del wahhabisme, que és la base ideològica d’Estat Islàmic. Aràbia Saudita finança mesquites i escoles alcoràniques arreu del món, també entre les comunitats musulmanes europees, perquè  facin difusió del seu ideari religiós extremista. A més de finançar el gihadisme, Aràbia Saudita està darrere de la guerra fratricida del Iemen i, tal com denuncia Amnistia Internacional, el règim saudita margina i vulnera sistemàticament les llibertats de les dones, minories religioses (xiïtes), persones LGBTI, opositors, etc.

Des d’un punt vista ètic i democràtic, és urgent repensar les relacions diplomàtiques internacionals en aquest àmbit geopolític. Alhora, cal denunciar les entitats esportives del nostre país que es prestin a fer propaganda  d’aquests règims (tal com va succeir amb el FC Barcelona amb el vergonyós patrocini de Qatar Foundation).

I, per la seva significació política, considerem que cal reprovar públicament els estrets vincles existents entre la monarquia espanyola i la saudita, que són a l’origen de l’enorme fortuna acumulada per l’anterior rei d’Espanya, Joan Carles I, així com també la implicació del rei Felipe VI en els negocis de venda d’armes.

La venda d’armament al règim saudita no és cap novetat. Segons els informes del govern espanyol, entre el 2014 i el 2016 les vendes d’armes espanyoles a l’Aràbia Saudita ha pujat a 900 milions d’euros.

Precisament, seguint la tendència dels últims anys, el 14 de gener de 2017, el rei Felipe VI, va viatjar a Aràbia Saudita, encapçalant una representació d’empreses de l’IBEX 35, que va servir per tancar un acord de venda de cinc corbetes de guerra per un import de 2.000 milions d’euros a favor de Navantia, empresa militar de titularitat estatal.

Des del Grup Municipal de la CUP considerem necessari que relacions polítiques i econòmiques internacionals es fonamentin en criteris ètics, en la salvaguarda de la democràcia, els drets humans i la preservació de la pau. Per això, considerem inacceptable que l’Estat espanyol sigui un dels principals proveïdors d’armes de les monarquies del Golf Pèrsic. En aquest sentit proposem a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró els ACORDS següents:

  1. Reprovar el rei Felipe VI i el govern espanyol per haver col·laborat en la venda d’armes a les monarquies del Golf Pèrsic que, com en el cas d’Aràbia Saudita, estan estretament relacionades amb la vulneració dels drets humans, el finançament i la propagació ideològica del fanatisme religiós que dóna cobertura a organitzacions terroristes com Estat Islàmic.

 

  1. Traslladar aquest acord a la Casa Reial Espanyola, al Govern espanyol i al Govern de la Generalitat de Catalunya.

 

Juli Cuéllar Gisbert

Regidor portaveu del Grup Municipal de la CUP

 

Mataró, 23 d’agost de 2017

Irregularitats i clars indicis de corrupció política en l’actuació urbanística de Can Fàbregas

 

  • El desmuntatge i trasllat de la nau de Can Fàbregas i de Caralt va ser una decisió “delirant”, costejada amb diners públics per afavorir interessos privats.

 

  • La CUP exigim responsabilitats polítiques i econòmiques als càrrecs municipals dels tres partits que aleshores governaven la ciutat (PSC-ICV-ERC).

 

La sentència núm. 456/2017 ha resolt el contenciós administratiu interposat per l’Assemblea Pagesa, que anul·la la modificació puntual del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i del Pla General d’Ordenació Municipal en relació a l’illa de Can Fàbregas de Caralt, aprovada el 7 de març de 2013 pel Ple de l’Ajuntament de Mataró, com a mesura d’acord amb la CUP i amb la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt, i que preveia reconstruir la fàbrica a la vorera del davant (carrer Biada / Tetuan).

 

El jutge detalla que el planejament impugnat per l’Assemblea Pagesa incompleix, vulnera i eludeix la sentència núm. 838/2012, de 16 de novembre, que ja havia sentenciat la nul·litat de ple dret de les modificacions puntuals en l’àmbit de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt i que ja obligava a la devolució del conjunt al seu entorn original. Alhora, el jutge ho tipifica d’irracional i remarca que s’ha conculcat la legislació de patrimoni històric i artístic i del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, que donava el màxim nivell de protecció a l’edifici, circumstància que no es va respectar ja que el 30 de juny de 2009 el Ple municipal, amb el vot en contra de la CUP, va aprovar desmuntar, trossejar i traslladar-la a una finca agrícola de Valldeix, a 4 km del seu emplaçament.

 

El jutge recull gran part de l’argumentació que en el seu dia va fer servir la CUP en relació a la compatibilitat de la convivència de l’ús comercial (El Corte Inglés) amb el respecte al patrimoni arquitectònic (nau de Can Fàbregas i de Caralt) i, per això, qualifica l’operació de desmuntatge i trasllat de la nau com a una ”excentricitat inversemblant”, una decisió “delirant” i mancada de sentit comú.

 

Davant de l’abast d’aquesta nova sentència, des de l’assemblea de la CUP de Mataró fem les següents consideracions:

 

  • Des d’abans de 2007 la CUP va denunciar el planejament urbanístic de Can Fàbregas i de Caralt, i totes les nostres accions han estat orientades a desemmascarar les irregularitats d’un procés mancat de transparència i del qual encara no s’ha fet públic el cost real que ha representat per a la ciutat.
  • La CUP va acudir als jutjats com a resultat de la intransigència i la manca de diàleg del govern tripartit (PSC-ICV-ERC) presidit per l’alcalde Joan Baron.
  • Sempre hem centrat els nostra acció política en la defensa del patrimoni arquitectònic i en la denúncia de les irregularitats urbanístiques i, per bé que rebutgem la implantació d’una gran superfície comercial, El Corte Inglés, perquè no s’adiu amb el model de petit i mitjà comerç que defensem i per l’afectació que tindria en la mobilitat, cal recordar que, el 2013, vàrem transigir i arribar a un acord de ciutat per desencallar una situació de bloqueig.
  • En aquest sentit, la CUP ha complert amb la seva paraula i ha aplanat tots els recursos interposats.
  • En canvi, l’Ajuntament de Mataró ha incomplert els terminis fixats en l’acord de 2013, consistent a reconstruir el conjunt catalogat a la vorera del davant com a equipament públic municipal, on s’hi hauria d’instal·lar la Casa de la Cultura Popular.
  • El Corte Inglés no s’ha instal·lat a Mataró perquè l’Ajuntament no ha fet la feina ben feta. Per tant, les acusacions del govern municipal de David Bote són justificacions de mal pagador que únicament pretenen amagar les irregularitats de l’època del tripartit, destinades a afavorir uns interessos privats i no pas l’interès públic.
  • La CUP exigim transparència. Volem que es faci públic un detall de tots els costos associats a l’operació de Can Fàbregas i de Caralt: pisos i terrenys de compensació de les permútues, expropiacions, enderroc de la fàbrica catalogada, trasllat i dipòsit als terrenys agrícoles de Valldeix, enderroc de la nau del carrer Biada cantonada Tetuan, despeses judicials i dels serveis municipals involucrats.
  • La CUP exigim responsabilitats polítiques i econòmiques als càrrecs municipals dels tres partits que aleshores governaven la ciutat (PSC-ICV-ERC), ja que considerem que són els autèntics culpables de què no tinguem ni El Corte Inglés ni el patrimoni arquitectònic.

 

Atesa la claredat i la contundència de la nova sentència judicial i atès que l’Ajuntament de Mataró ha incomplert els seus compromisos, l’assemblea de la CUP es desvincula dels acords del Ple Municipal del 7 de març de 2013 i no donarà suport a cap recurs a l’esmentada sentència que pugui plantegi des del govern municipal.

 

CUP Mataró

Oficina de Comunicació

 

Mataró, 23 de juliol de 2017

 

 

 

Pàgines