Documents

Volem que la ciutat de Mataró recuperi el seu dinamisme social, cultural i comercial. Per això, és imprescindible fomentar molt més el comerç de proximitat, la responsabilitat social i la defensa del mercat de Km 0.

Necessitem mesures innovadores que ajudin a revertir la situació precària del petit i mitjà comerç de Mataró i que contribueixin a la retenció de la riquesa a la nostra ciutat. Davant els riscos que suposa la proliferació de grans superfícies comercials perifèriques, pensem que cal explorar mesures concretes que ajudin a la supervivència i la modernització dels eixos comercials que hi ha  dins de la trama urbana. No volem que els carrers de Mataró esdevinguin un desert comercial.  

En aquest sentit, proposem que l’Ajuntament impulsi la creació d’una moneda local, complementària de l’euro i amb suport digital, per tal de propiciar nous models de consum i noves pautes en les relacions comercials, destinades a incentivar la proximitat i la responsabilitat social en les compres. D’aquesta manera es podrà augmentar l’impacte de la despesa pública (via subvencions, salaris de treballadors municipals, compra a proveïdors) en el comerç local i incrementar la circulació del diner entre els comerços de Mataró. 

Pensem que la política més sensata, a mig i llarg termini, passa per retenir a la nostra ciutat la riquesa que produïm i la moneda local pot ser un bon instrument per assolir aquest propòsit.

La moneda local ha de servir per promoure i dinamitzar el comerç local; per a millorar la viabilitat de les nostres empreses; per a fomentar l’ocupació i el treball estable i de qualitat; per a reduir les emissions de CO2 i protegir el medi ambient; per a afavorir un consum responsable i de proximitat; per a impulsar les relacions veïnals i enfortir la cohesió social; per a enfortir el sentiment de pertinença i el nostre compromís amb la comunitat; per a impulsar la innovació tecnològica a través del Tecnocampus;  per a crear dinàmiques de transformació econòmica i social i per a impulsar la incipient xarxa d’economia social i solidària de Mataró.

Proposem que l’Ajuntament de Mataró adapti a la nostra realitat un model de moneda local com el de la Grama, implantada per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet; el de la Turuta, en funcionament ja fa anys a Vilanova i la Geltrú,  i tantes d’altres que funcionen al nostre país i que s’emmirallen en experiències ben consolidades en d’altres països com és el cas de la moneda local de Bristol. Mataró no s’ha de quedar a la cua en la implantació d’alternatives al model de consum i comerç actual.

Per aquest motius, el Grup Municipal de la CUP proposa al Ple que l’Ajuntament de Mataró els acords següents:

  • L’Ajuntament de Mataró estudiarà la millor manera per a implantar a partir de 2019 una moneda local que convisqui amb l’euro i compti amb una plataforma de suport digital, amb l’objectiu que la despesa pública beneficiï el petit i mitjà comerç de la ciutat. 
  • L’Ajuntament de Mataró cercarà la complicitat de les entitats comercials i veïnals, dels consells municipals sectorials, de la Xarxa d’Economia Solidària i del Tecnocampus per desenvolupar un projecte consensuat de moneda local, que sigui viable i innovador.  

 

Juli Cuéllar Gisbert

Regidor portaveu del Grup Municipal de la CUP

 

Mataró, 27 de juliol de 2018

L’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) del Maresme és un centre públic, no universitari, d’ensenyament d’idiomes moderns. S’hi imparteix un ensenyament de règim especial amb una doble funció: afavorir l’aprenentatge d’idiomes al llarg de la vida i la certificació oficial del nivell de competència d’acord amb els nivells del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües del Consell d’Europa (MECR). 

A les EOI de Catalunya s’hi poden estudiar els idiomes següent: alemany, anglès, àrab, català per a no catalanoparlants, coreà, espanyol per a estrangers, èuscar, francès, grec, italià, japonès, neerlandès, portuguès, rus i xinès.

Justament, algunes d’aquestes realitats lingüístiques ja són presents a la nostra ciutat, que compta amb un patrimoni lingüístic important i variat. Es calcula que a Mataró s’hi parlen més de 120 llengües diferents. En aquest sentit, ens fem ressò de la reivindicació que es va fer en el marc de la taula rodona del Dia Internacional de la Llengua Materna de 2018, en la qual es va suggerir la possibilitat d’incorporar més llengües a l’oferta d’ensenyaments de l’EOI del Maresme, que ara mateix es restringeix a l’anglès, el francès i l’alemany.

Ampliar l’oferta d’estudis d’idiomes a l’EOI del Maresme pot ser un revulsiu per a Mataró. Considerem necessari oferir la possibilitat d’incorporar estudis de català i espanyol per a estrangers, així com també trencar amb l’actual model eurocèntric i donar cabuda a idiomes que ja compten amb molts parlants a la nostra ciutat (amazic, xinès mandarí o àrab) i que en canvi no disposen de centres reglats que puguin expedir una titulació oficial que n’acrediti el coneixement. En el cas de l’amazic, la nostra ciutat podria esdevenir pionera, tal com també ho va ser en el cas de l’ensenyament primari, en la introducció d’aquesta llengua, segurament la tercera més parlada a Catalunya, a les escoles oficials d’idiomes.

També considerem que és important que des de l’Ajuntament s’afavoreixi el coneixement i l’estudi d’idiomes, atès que el poliglotisme és una eina útil per a obrir la nostra societat a altres realitats socials, econòmiques i culturals. 

Per aquest motiu, el Grup Municipal de la CUP proposa a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró l’acord següent:

  • L’Ajuntament de Mataró sol·licita al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que ampliï l’oferta d’idiomes i els recursos de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) del Maresme, donant cabuda a les llengües originàries de molts mataronins i mataronines, com ara l’amazic, el xinès mandarí i l’àrab, així com a les llengües catalana i espanyola.

BENVINGUDA TORTUGA. DEFENSEM EL MEDI MARÍ I COSTANER!

Estem d’enhorabona perquè fa uns dies una tortuga babaua, una espècie protegida i en perill d’extinció, va recalar a la platja de Sant Simó i va pondre 173 ous a la sorra. Més enllà de l’anècdota, aquest fet posa de manifest que el litoral de Mataró és molt més que un espai d’oci. No obstant això, el recurs a un model d’usos  limitat al turisme de sol i platja, junt amb la draga de sorra o la proliferació de ports recreatius són factors negatius que amenacen la riquesa de l’entorn natural marí del Maresme. 

L’arribada de la tortuga és un motiu de reflexió i ens serveix per plantejar el següent:

  1. Celebrem que a les platges de Mataró arribin tortugues marines, una circumstància que contrasta amb la draga de sorra, una praxi cara, ineficient i que ara mateix està destruint l’entorn marí de diversos municipis del baix Maresme. Considerem imprescindible posar fi a la draga i endegar una política pública que limiti i ordeni els usos en el medi marí i costaner per tal de recuperar els hàbitats en regressió i assegurar que facin una funció de connectors biològics.
  2. Per aquest motiu, exigim una política més activa de l’Ajuntament de Mataró, ja que fa 2 anys el Ple municipal va aprovar una proposta de la CUP per renaturalitzar un tram de la platja de Sant Simó, una iniciativa que, malauradament, encara no s’ha desenvolupat. Tan difícil és senyalitzar l’entorn d’aquesta platja amb plafons explicatius? Tan difícil és restringir usos i accessos? Tan difícil és preservar el nostre litoral?
  3. Finalment, volem expressar els nostres dubtes referents a la manipulació dels ous del niu i posterior retirada de 40 d’aquests que resten custodiats per una entitat de gestió privada. Coneixedors de que l’equip tècnic de fauna no comparteix aquesta decisió, reclamem que es donin les oportunes explicacions de quins avantatges suposa això per aquests ous respecte els que resten enterrats al lloc de la posta i també de quina és la supervivència estimada d’uns ous enterrats amb una sorra compactada per humans i no per la tortuga femella. Exigim un compromís escrit de que la totalitat de les cries nascudes vives, ara ubicades al CRAM del Prat del Llobregat, siguin alliberades en el moment de néixer.
  4. Ens congratulem de que l’Ajuntament compti amb el suport d’entitats locals i que cerqui la complicitat de la ciutadania de la comarca per a realitzar tasques de voluntariat que suposen protegir els ous durant gairebé dos mesos. Demanaríem que aquesta complicitat sigui també volguda alhora de desenvolupar una estratègia de cogestió del medi marí i costaner.       

Assemblea de la CUP

Mataró, 20 de juny de 2018

 

  • Considerem inacceptable que l’alcalde David Bote (PSC) hagi adoptat el relat punitiu del PP contra l’independentisme i, en canvi, permeti que els grups violents d’extrema dreta actuïn i es manifestin amb total impunitat a la nostra ciutat.
  • Reivindiquem l’espai públic com a un espai plural i divers, on ha de prevaler el respecte a totes les opcions i pensaments, sempre que siguin democràtics i que s’expressin de forma pacífica.
  • Donem suport a la convocatòria antifeixista de dissabte 2 de juny impulsada pel CDR i fem una crida a la ciutadania de Mataró a participar-hi activament.

Assemblea de la CUP

Mataró, 30 de maig de 2018

El Tribunal Suprem va ratificar la condemna de tres anys i sis mesos de presó pel cantant de rap mallorquí Josep Miquel Arena Beltrán, conegut com a Valtonyc, per "enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes", "calúmnies i injúries greus a la Corona" i "amenaces" contra el president d'Actúa Baleares, Jorge Campos. La sentència arriba poques setmanes després que un altre raper, el lleidatà Pablo Hasel, fos jutjat a l'Audiència Nacional acusat d'enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i a les institucions de l'Estat per comentaris fets a twitter. Per a Hasel demanen dos anys i nou mesos de presó i una multa de 40.500 euros, que en cas d'impagament elevaria la condemna a cinc anys.

En paral·lel a la sentència a Valtonyc, van tenir lloc dos fets especialment greus: el segrest cautelar del llibre Fariña, del periodista Nacho Carretero, que aprofundeix en la història del narcotràfic a Galiza; i la retirada a ARCOMadrid de l'obra titulada Presos Políticos en la España Contemporánea , en què apareixen, pixelades, imatges d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart o els joves d'Altsasu.

El 2017 pot ser recordat com l'any dels delictes d'opinió. El conegut cantant de Def con Dos Cesar Strawberry va ser condemnat a un any i mig de presó per un delicte d’enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes per comentaris publicats a Twitter. La tuitaire Cassandra Vera va ser condemnada per l'Audiència Nacional a un any de presó i set d'inhabilitació absoluta per piulades sobre el feixista Carrero Blanco (una sentència que finalment del Tribunal Suprem va anul· lar). El col· lectiu de rap La Insurgencia també va passar per l'Audiència Nacional i van ser condemnats a un any i un dia de presó per enaltiment del terrorisme.

2017 ens deixa dades significatives i alarmants: només en una setmana del mes de març van tenir lloc set judicis per enaltir el terrorisme a les xarxes. El novembre, Alfredo Ramírez es convertia en la primera persona que entrava a presó per opinar a les xarxes socials.

La persecució de la llibertat d’expressió a Espanya s’ha mogut en uns estàndards preocupants des de fa ja temps, però està arribant a cotes inaudites a partir de l’any 2015 quan el Govern del PP va aprovar la Llei de Seguretat Ciutadana i va endurir el Codi Penal. Aquesta reforma ha permès d’una banda, l’ús expansiu de la legislació antiterrorista per perseguir part de la dissidència política. Així ho denuncien organitzacions com Amnistia Internacional a l’Informe “UE: Las orwellianas leyes antiterroristas privan de derechos bajo el pretexto de defenderlos”, publicat el gener de 2017. L’Informe revela que a l’Estat espanyol les reformes del Codi Penal de 2015 sobre l’enaltiment del terrorisme han ofegat ja opinions i comentaris legítims constituint “una limitació absolutament desproporcionada de la llibertat d’expressió”. I és que l’ús de tipus delictius relacionats amb el terrorisme només és acceptable quan l’expressió corresponent pugui ser efectivament vinculada a una voluntat i efecte de donar lloc o provocar accions terroristes.

Les expressions genèriques de desitjos o altres formes de provocació en aquest terreny, per molt ofensives que siguin per alguns sectors de la població, no poden ser perseguides a través d’aquest tipus penal sense incórrer en el risc de crear un ambient de censura i intimidació entre aquells que volen expressar opinions extremes, provocadores o xocants. En el mateix sentit s’ha manifestat el Relator especial de les Nacions Unides per a la llibertat d’expressió, que ha alertat que amb aquesta reforma del Codi Penal es podrien penalitzar comportaments que fins aleshores no constituïen delictes de terrorisme.

El dret a la llibertat d’expressió no consisteix només en tolerar allò innocu, autoritzat o que pugui deixar indiferent al poder. El que es protegeix en democràcia “és precisament quan es presenten idees que ofenen, xoquen, o pertorben l’ordre establert quan la llibertat d’expressió és més preciosa” . Així ho recull el Tribunal Europeu de Drets Humans que va condemnar l’Estat Espanyol en el denominat “Cas Otegi” amb sentència del 15 de març de 2011.

D’acord amb aquestes consideracions, la privació de llibertat, o fins i tot, l’ús del dret penal per perseguir meres expressions o idees (llibres, cançons, tuits, etc) constitueix de per si una mesura desproporcionada i rebutjada per part d’organismes rellevants de Nacions Unides, el Consell d’Europa i el propi Tribunal Europeu de Drets Humans. L’art, expressat en qualsevol de les seves formes -literatura, pintura, teatre, cinema o com fa Valtonyc, amb la música-, no pot ser limitat per la seva ideologia i ha de poder expressar-se amb un marge de llibertat ampli. Cada condemna a un artista per les seves expressions és un atac a la llibertat d’expressió del conjunt de la ciutadania i al pluralisme polític que és un valor fonamental i pressupòsit d’una societat democràtica.

Per aquests motius, la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró adopta els acords següents:

1. Manifestar la preocupació per la deriva autoritària de l’Estat espanyol expressada en la modificació del Codi Penal de 2015 que habilita l’extensió del delicte d’enaltiment del terrorisme i d’injúries al Rei en casos com el de Josep Miquel Arenas, més conegut com Valtonyc.

2. Mostrar el suport al cantant de rap mallorquí Valtonyc, condemnat a tres anys i mig de presó, cal recordar-ho, per meres expressions o idees.

3. Instar el Govern de l’Estat i als grups polítics representats al Congrés dels Diputats i al Senat a impulsar els canvis legislatius necessaris per la derogació de la Llei de Seguretat Ciutadana i a la reforma del Codi Penal per garantir el ple exercici de la llibertat d’expressió, especialment en les expressions artístiques.

4. Mostrar el suport a aquelles iniciatives ciutadanes d’artistes, músics, i veïns i veïnes en general que s’organitzen al voltant de la defensa de la llibertat d’expressió en Plataformes com “No Callarem”.

5. Traslladar aquests acords a Josep Miquel Arenas, conegut com Valtonyc, a les meses del Congrés dels Diputats i del Senat, així com també al Govern de l’Estat espanyol.

 

Pàgines