Dijous 29 de juny, la CUP de Mataró va organitzar una xerrada debat sobre sobre les escoles bressol, els menjadors escolars i els casals d’estiu. L’acte va repassar les notícies i les polèmiques que han sorgit al voltant de l’ensenyament infantil a la ciutat:

• La manca de places escolars públiques al centre i als barris nous de Mataró, en els quals no s’ha previst el creixement demogràfic i les noves escoles en construcció (Cal Collut, la Via Europa i Anxaneta) seran insuficients i no cobriran la demanda.
• La zonificació de la matriculació escolar en Mataró est / Mataró oest està distanciant molts infants dels seus barris, la qual cosa ha generat malestar (recollida de signatures).
• Reclamació de les AMPA i de les treballdores de l’IME de millorar la qualitat, incrementant la plantilla d’acord amb l’increment de les ràtios.

Escoles bressol

José Luís Mataix (USTEC-STE’s) va exposar el fet que el primer cicle d’educació infantil (0-3 anys) no ha estat reconegut i sempre s’ha tendit a donar-li un caire assistencial i no pas educatiu.

Les escoles bressol no depenen de la Generalitat i a Mataró l’organisme responsable és l’Institut Municipal d’Educació (IME). L’IME va reconvertir el sector (50 treballadors/es) i anul·là el caràcter autogestionat de les escoles bressol, fent-les dependre de criteris de rendibilitat; quan l’IME aplicà el decret de la Generalitat, ara fa dos cursos, ho feu amb el màxim de ràtio possible d’infants per tutora i contemplant la possibilitat que poguessin tutorar més d’un grup. Paral·lelament, s’ha afavorit la privatització dels serveis de neteja, conserges i cuina, eliminant la plantilla pròpia i promovent les subcontractacions, fet que ha repercutit negativament en la qualitat del servei.

A Mataró sempre hi ha hagut més demanda que oferta pública d’escoles bressol, perquè mai s’ha pensat seriosament en generar una xarxa pública, i s’ha deixat que l’oferta privada s’emportés el pastís. No hi ha hagut un estudi seriós de creixement en les zones de nova construcció, que són deficitàries en equipaments i serveis públics. Amb la qual cosa s’ha afavorit la privada concertada, que dóna menys qualitat, té clars dèficits quant a qualificació del personal i en els espais dels equipaments.

La ILP demanant més places de 0-3 anys va comptar amb la promesa del govern de la Generalitat de crear-ne 30.000. El que està passant és que no s’ha pres seriosament els caràcter educatiu d’aquest cicle i se segueix amb una idea “assistencial”. El parany està en el fet que d’una banda s’ha establert la idea de la “municipalització i a l’hora de la veritat els ajuntaments, com el de Mataró, es limiten a crear un equipament públic i a cedir-ne la gestió a una empresa privada de serveis.

Davant d’aquesta realitat, José Luís Mataix preguntà: “Quin tipus d’escoles bressol municipal volem crear?” i demanà condicions dignes per garantir un projecte educatiu públic en el primer cicle d’educació infantil.

Finalment, va recordar que un dels problemes més greus del sistema d’educació continua sent l’existència de privades concertades amb diners públics que, en l’etapa de 3-12 anys, fracturen la nostra societat atès que seleccionen l’alumnat per raó d’origen.

Professionals del lleure

En Joan Josep Morales, responsable de lleure d’Avalot (UGT), va centrar la seva intervenció en la seva experiència a Sant Celoni. Com a resultat del model de societat de consum en què vivim, es detecta un descens de l’associacionisme del lleure (esplais) en favor dels “chiquiparks” (aparcaments de nens).

Pel que fa als Casals d’Estiu i els menjadors escolars va explicar que l’eclosió d’empreses privades de serveis han contribuït a rebentar preus. En aquest punt, David Soriano (Espai Jove I-CSC), crític amb el mínims assolits pel conveni del sector del lleure (2005-07), ha remarcat que el Decret de 1996, en què la Generalitat va intentar regular-lo, va afavorir la contractació d’empreses de serveis privades.

Destacaren que els monitors i les monitores pateixen una manca de reconeixement social, la qual cosa deteriora les condicions laborals, rebaixa el nivell d’exigència i formació. Per exemple, si es redueix la tasca dels monitors de menjador a fer de cambrers, s’elimina el caràcter educatiu.

En aquest sentit proposaren un seguit de mesures:

• Reconèixer el caràcter educatiu i d’educadors de les monitores i monitors.
• Complicitat de les AMPA per garantir unes condicions de treball dignes, que també ajudin a millorar el servei i la qualitat.
• Crear empreses municipals i de caràcter públic, d’acord amb les associacions de lleure.
• Exigir als Ajuntaments que si contracten empreses privades de serveis, els exigeixin el compliment d’un codi ètic.
• Adaptar els espais on es fan els casals i les activitats de lleure, que en el cas de Mataró es realitzen a les escoles, que no reuneixen les millors condicions.
• Disminuir les ràtios de les colònies, que segons el Decret de 1996, fixen un mínim d’1 monitor per 10 nanos (més petits) i d’1 monitor per 20 nanos (més grans).
• Exigir que el Pacte Nacional d’Educació inclogui a xofers, conserges i educadors de lleure / monitors de menjador i demanar al Departament d’Educació que obri vies estables d’interlocució.

Finalment, van apuntar la necessitat d’incrementar la consciència dels i les professionals del lleure, perquè sense una base associativa forta, els sindicats estaran lligats de mans davant la pressió de les patronals del lleure i la deixadesa de les administracions públiques.

CUP de Mataró
29 de juny de 2006