Juli Cuéllar,
membre de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
Article publicat al diari Més Maresme el 20 d'octubre del 2006.

La CUP va demanar, sense èxit, a l’Alcalde Joan Antoni Baron que apliqui de forma immediata una moratòria en la construcció d’habitatges fins que els ciutadans actuals de Mataró no tinguem els serveis garantits i fins que no hi hagi una planificació racional.

També demanàrem que PUMSA inverteixi amb fermesa en la compra de pisos per intervenir en els barris en risc de degradació i de cases de cós del centre històric per ser rehabilitades. D’aquesta manera, tindríem una oferta creixent d’habitatge públic, que hauria de ser prioritàriament de lloguer i preservaríem el patrimoni arquitectònic. Si bé el Pla  Local d’Habitatge (2005-2015) contempla aquestes demandes, és clarament insuficient ja que dóna per fet que l’oferta especulativa seguirà marcant la pauta i, conseqüentment, comportarà –segons reconeix el propi Ajuntament- l’exclusió del 34% de les "unitats familiars", que no podran accedir a un habitatge.
 
La "Carta de mesures contra la violència immobiliària i urbanística" ha fet públiques unes dades esgarrifoses. Des de 1997 fins ara, els preus dels habitatges han augmentat més del 150% mentre que els ingressos salarials només ho han fet en un 43,5%. Paral·lelament, s’han disparat els preus dels lloguers (a Mataró per menys de 600 euros no trobes res) i l’endeutament mitjà de les llars superava el 2004 el 60%.
 
El 2005 a tot l’Estat espanyol, segons apunta Ramon Fernández Duran, es van iniciar 800.000 habitatges una xifra que supera les nombre d’habitatges  construïts a França, Alemanya i Regne Unit junts, que disposen d’una població conjunta quatre cops major i amb una renda per càpita considerablement superior. Això ens dóna una idea de la magnitud del negoci de l’especulació i hauria de fer reflexionar a les autoritats públiques: Per a qui construeixen? Qui pot comprar o llogar? Qui se’n beneficia d’aquesta situació?
 
No compartim la passivitat del govern municipal (PSC-ICV-ERC) i considerem que no hi ha raons que justifiquin la febre constructora i el creixement residencial de Mataró. L’habitatge és un dret (suposadament regulat a la Constitución i a l’Estatut) i no pas una mercaderia i l’obligació dels poder públics, començant pels ajuntaments, és intervenir-hi.
 
Un exemple de passivitat el trobem amb els habitatges buits (un 14,19% segons el cens de 1996); l’Alcalde Barón va dir-nos que "ens hem de moure  en la legalitat, per tant, només podem promoure el lloguer des de Prohabitatge però poca cosa més ". Segur que no poden fer res més? Tan difícil seria augmentar l’IBI o expropiar els immobles buits, sense ús o abandonats?
 
La propietat privada del sòl i de l’habitatge són a la base del problema, que no ve d’avui. De fet, els nostres avis i àvies ja van experimentar amb el Decret de Municipalització de la propietat urbana (11 de juny de 1937) fórmules imaginatives per socialitzar i regular públicament l’accés a un habitatge. En aquest sentit, la CUP ens sentim hereus d’aquest impuls transformador frustrat violentament per les classes propietàries, i us convidem a participar a les jornades "Per un Mataró habitable", que farem entre el 14 i el 18 de novembre amb la voluntat d’obrir un debat social entorn del model de ciutat que necessitem i per traçar alternatives al creixement especulatiu.