La CUP de Mataró valora el primer any de mandat de la legislatura 2007-2011.

 Descarregar l'article en format PDF 42.86 Kb

La CUP entra en escena...

El 27 de maig de 2007 la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va obtenir un regidor a l’Ajuntament de
Mataró. Aquest fet podria haver estat irrellevant, però amb la feina
duta a terme i els resultats obtinguts, es confirma amb escreix la
necessitat que al nostre Ajuntament hi hagi veus crítiques (com la
CUP), connectades amb les inquietuds de la ciutadania i que facin
d’altaveu dels col·lectius socials de Mataró i del Maresme.

El primer repte, parcialment assolit, ha estat aprendre a bellugar-se
dins de l’entramat burocràtic institucional de l’Ajuntament, un aspecte
que ens ha exigit més hores de dedicació del nostre únic regidor de les
que inicialment pensàvem que hi hauria d’esmerçar, atès que només ell
pot assistir a les comissions informatives, als plecs de documentació,
etc.

Aquesta eventualitat l’hem mig resolta gràcies al treball assembleari i
en equip de totes les persones que participem en el projecte de la CUP.
Però, sens dubte, ens continua condicionant, perquè el volum
d’informació que cal processar i analitzar és molt superior a les
capacitats d’un grup municipal petit com el nostre.

Tot i això, la CUP ha fet anar de bòlit tant al govern municipal (PSC,
ICV-EUiA, Esquerra) com a l’oposició. Des d’un començament vam anunciar
que treballaríem en positiu, però, és clar, els nostres adversaris (amb
més diners, amb més interessos i presència als mitjans de comunicació)
han presentat a tothora una actitud hostil i no sempre positiva.
Estaven massa acostumats a governar Mataró com si fos una propietat
privada.

Govern: més del mateix

Per valorar el que ha succeït al llarg de l’últim any convé tenir en compte que fa 30 anys que tenim el mateix govern, convé fer memòria del que era, hauria pogut ser i és actualment la ciutat de Mataró. Durant els darrers anys de vaques grasses, el PSC ha encobert, la desindustrialització i la pèrdua de pes econòmic de la ciutat amb el boom immobiliari.

Totes les apostes de futur del PSC i, per extensió, dels seus socis minoritaris (ICV i Esquerra), han girat a l’entorn del creixement especulatiu, un creixement fet sense cap planificació territorial racional, sense respectar el patrimoni arquitectònic ni la necessària provisió d’equipaments públics (escoles, centres sanitaris, equipaments cívics, etc.).

La improvisació amb què s’ha actuat, l’estem pagant i la pagarem cara. Ara que la bombolla immobiliària va de baixa i que encetem un període de recessió econòmica, ens preguntem qui comprarà els habitatges que es volen construir al sector del Rengle? Què en quedarà, del projecte del Tecnocampus?

El PSC, amb la seva desídia ha hipotecat el futur econòmic de la ciutat i si no estem alerta acabarà per destruir la cohesió social i el fràgil equilibri territorial que encara sobreviu a la marea especulativa dels darrers anys. I, si us plau, no ens enganyem: ni El Corte Inglés ni el turisme de sol i platja no són la solució de tants despropòsits.

Valorar un any és poc clarificador per comprendre què passa realment a Mataró, perquè el futur incert que tenim al davant és el fruit del continuisme en el model de ciutat, de la manca d’imaginació i del tancament de mires (pensem, per exemple, en la proposta per la implantació del programari lliure rebutjada i, sobretot, en l’actuació al voltant de Can Fàbregas).

Política de fum

El curs 2007/2008 passarà per ser l'any dels escàndols. El nou govern no ha aportat res de nou i ha tirat pel dret amb totes les rèmores d’una gestió caducada i no gens consensuada.



La participació ha estat un mer “aparador”, encara que cal reconèixer els esforços fets per acostar posicions. Tot i així, la política participativa del govern es continua basant en callar i escoltar.



La Plaça de Cuba és un exemple de mal model de desenvolupament econòmic; es vol reformar el mercat sense visió de futur. Es projecta una reforma que no satisfà ni a l’oposició municipal, ni als comerços, ni a bona part del veïnat. Un mercat de producte fresc on queden poquíssims pagesos n'és un símptoma.



No hi ha una política d'equipaments. Continuen les pràctiques clientelistes (per exemple: cessió de la masia de Can Palauet del barri de Cerdanyola a l’entitat rociera Divina Pastora) i per un altre cantó, el govern es basa en ofertes enlluernadores tipus “El  Corte Inglés” o el “museu Bassat”, però mentrestant continuem sense  tenir les biblioteques públiques que ens pertocarien per llei (3) o un conservatori de musica. S’ha desaprofitat l’oportunitat del pavelló del carrer Euskadi per habilitar-lo com a espai polivalent, i ens hem trobat que ens feia falta en alguna ocasió (per exemple, per Carnestoltes). O per citar un altre exemple, encara no s'ha solucionat el col·lapse a l'Hospital de Mataró, on l'Ajuntament, encara que no tingui competències, no hi ha dedicat prou esforços.

Escàndol rere escàndol

La desídia ha anat acompanyada d’una gestió ineficient, que obvia la transversalitat. El PSC continua confonent l’Ajuntament de Mataró amb un “cortijo”. Aquesta situació, que ja arrosseguem des de fa anys, en bona mesura s’ha posat de manifest gràcies a l’acció i la presència crítica de la CUP. Vet aquí, doncs, els escàndols:

- Cas Fernàndez, que va intentar colar sense diàleg un Reglament d'usos d'Equipaments cívics, tot i que posteriorment va rectificar.

- Cas Bassas, va començar amb la intervenció del regidor d’Urbanisme, que va entrar per registre un document sense signar (manipulant la unitat del moviment veïnal en l’afer de Can Fàbregas).

- Cas Bassas 2. Es destapen els interessos familiars del regidor d’Urbanisme en l’operació de Can Fàbregas.

- Cas Bassas 3. El regidor Bassas encobreix el cap de la policia, Sr. Cernuda (detingut en estat d’embriaguesa a Barcelona i assistit sense autorització per l’advocat de l’Ajuntamentel, Sr. Clemente).

- Cas Bassas 4. Actuació policial irregular i decisió de tancament del Casal de Joves de Cerdanyola, desprestigiant i malmetent l’activitat socioeducativa duta a terme per Xerinola.

Pocs aspectes positius

En política educativa, el govern té una visió, amb coneixement, ajustada de la realitat i de les necessitats de la ciutat en matèria educativa. Considerem una bona gestió el desenvolupament dels projectes orientats als adolescents i joves. Aquest és un element important per afavorir la cohesió social i educativa. Valorem també com a positiu l’inici del projecte d'obres de la nova biblioteca pública (tot i que ja fem tard), i el fet que s’hagi donat suport al nou local dels castellers.

Canvis de cartipàs i debilitat del govern

En el darrer any hem vist moltes cares noves i patit diverses reestructuracions, primer a ICV, amb l’abandó de Jaume Graupera i de Toni Guirao, i ara al PSC, com a resultat de l’ascens polític del Sr. Terradas, fet que ha comportat que se sobrecarregui el Sr. Carlos Fernàndez amb la feina de dos consellers delegats i un nou càrrec de confiança amb un nou sou a pagar (la figura de “cap de gabinet d'alcaldia”). Arran d’aquests últims canvis, pensem que el govern no s'ha debilitat més, sinó que tot plegat és una simple constatació de la seva debilitat.

Ara per ara ens preocupen aspectes com el fet que la normalització lingüística estigui en mans del Sr. Carlos Fernández, una persona de tendència marcadament espanyolista. Està molt bé organitzar una regidoria nova, però que la dotin d'infraestructures i de pressupost propi.

Tant en els escàndols referits com en els successius canvis de cartipàs, cal denunciar el trist paper seguidista d'ICV i Esquerra, que s'han limitat a callar i abaixar el cap  sense exigir responsabilitats; tot per mantenir la seva parcel·la de poder. I quan han fet alguna crítica, sempre ha estat a deshora i amb la boca ben petita.

Presència activa de la CUP als plens municipals

La CUP hem mantingut un alt nivell polític en tots els plens municipals on hem estat capaços de plantejar alternatives innovadores i rupturistes, des del nostre municipalisme d’esquerres, ecologista i independentista.

Des del primer dia hem defensat la participació ciutadana. Hem apostat per un Mataró més sostenible, amb iniciatives per la preservació i desenvolupament de l'espai agrari i forestal, hem promogut la declaració “Mataró lliure de transgènics”, estem proposant mesures per reduir les bosses de plàstic , hem apostat pel transport públic alternatiu al cotxe privat com a nou model de mobilitat lligat a desenvolupament urbà més sostenible, amb propostes concretes com la construcció d'una estació central d’autobusos interurbans. Hem defensat els drets dels treballadors i polítiques socials que desenvolupin la cohesió i la justícia socials. Hem aportat polítiques catalanistes al si de l’ajuntament, presentant la iniciativa aprovada de catalanització dels noms dels carrers, donant suport a iniciatives socials com el Correllengua, rebutjant la imposició de símbols espanyols i reclamant el dret  de decidir ens els aspectes de la política municipal i nacional.




Hem propiciat que fessin sentir la seva veu al ple entitats i persones compromeses amb la millora de la ciutat.

En canvi, ens hem oposat a l’externalització creixent dels serveis públics. També, a les modificacions del Pla General per requalificar zones industrials per construir-hi habitatges i serveis, en una ciutat que tendeix al col·lapse en la mobilitat i en l'oferta de serveis públics i al deteriorament de la qualitat de vida, tot per la dèria massificadora de voler arribar a 150.000 habitants. Hem denunciat la destrucció de patrimoni arquitectònic com són les cases de cós i edificis singulars com can Fàbregas i de Caralt.

Resumint, hem estat coherents amb tot allò que havíem exposat durant la campanya electoral i continuem oberts a les propostes i iniciatives que sorgeixin del teixit ciutadà.