Dimecres 31 de maig, a l’Espai Gatassa, la CUP de Mataró ha celebrat un acte  amb el títol de “Sobirania popular i processos d’autodeterminació” per posar en comú les experiències de la Casamance, el Rif , el Sàhra Occidental i els Països Catalans. A l’acte hi han participat Fouad El Attabi (Comitè de suport al Rif de Catalunya), Omar Diatta (Internacional Casamancesa per la Llibertat), Toni Guirao (Wilaia, associació solidària amb els sahrauís de Mataró) i Juli Cuéllar (CUP de Mataró).

La Casamance va optar per la lluita armada com a resposta a la violència imposada per l’estat del Senegal. Segons explica Omar Diatta, que es reivindica com a català de la Casamance, Senegal ha prohibit la història i la identitat casamancesa i, per això, ara la diàspora del seu país planteja una alternativa política de caràcter pacífic centrada en aquests aspectes. Alhora, destaca la importància que els pobles que lluiten per la serva llibertat han de ser solidaris.

Al Rif, explica Fouad El Attabi, hi ha una legitimitat històrica que prové de la lluita anticolonialista  d’Abd el-Krim i de la pròpia identitat amaziga. “Un poble amb memòria no pot ser vençut”. L’octubre de 2016 un incident ha encès l’espurna de la revolta espontània de la població, majoritàriament jove, contra el Regne del Marroc, que ha respost amb la militarització i la repressió. Les mobilitzacions actuals, encapçalades per dones, denuncien la repressió, la marginació, reivindiquen hospitals, universitats i treball per millorar les condicions de vida de la població rifenya. Precisament, dilluns 29 de maig, la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró, va aprovar una Declaració Institucional de suport al Rif presentada per la CUP.

El Sàhara Occidental, segons Toni Guirao, pateix les mateixes conseqüències del caràcter totalitari del règim marroquí que vulnera el dret internacional i les resolucions de l’ONU, que especifiquen que aquest és un territori pendent de descolonització. La República Àrab Saharauí Democràtica (RASD) està reconeguda per més de 80 països i és membre fundacional de l’Organització per la Unitat Africana. La guerra, l’ocupació, la prohibició de la identitat sahrauí, els 2.500 km de mur que separen famílies, són la crua realitat d’aquest poble. Guirao argumenta que la solidaritat no ha de ser una actitud anecdòtica sinó que ha de consistir en fer possible l’existència de la RASD. En aquest sentit, denuncia el boicot sistemàtic del govern català envers la RASD i la submissió als dictats del règim del Marroc, “el cònsol del Marroc té línia directa amb el Palau de la Generalitat”, la qual cosa posa de manifest que els interessos econòmics de les multinacionals passen per damunt de la llibertat i els drets humans del poble saharauí.

Finalment, Juli Cuéllar, ha remarcat que en el moment actual els independentistes d’esquerres defensem el Referèndum d’Autodeterminació a Catalunya, sense demanar permís, amb una data i una pregunta clara i binària (sí o no) sobre la independència.

Alhora ha demanat a la resta de pobles oprimits i a les persones nouvingudes al nostre país que se sumin i se solidaritzin amb la causa catalana. I ha dit que “en lògica correspondència, nosaltres defensarem en el procés constituent que la nova República Catalana esdevingui un espai de llibertats i una nació acollidora amb totes les persones i solidària amb la resta de pobles”.

Com a conclusions de la taula rodona i del debat obert s’ha posat de manifest la necessitat de compartir més informació amb la gent d’origen estranger resident a la nostra ciutat i per això cal trencar amb les fronteres mentals i veure en l’alteritat una porta oberta per a la defensa dels drets i llibertats col·lectives. Es proposa organitzar una jornada monogràfica sobre la solidaritat entre pobles, i reclama l’establiment de canals formals per compartir informació entre els pobles.