Preservem les Cinc Sènies, no hipotequem els futurs mataronins
Davant les darreres declaracions de determinats amos de les Cinc Sènies
que volen que s'edifiquin els seus terrenys, la CUP de Mataró vol puntualitzar:
En primer
lloc volem aclarir que l'advocat Tomàs Rague no representa
els propietaris de les Cinc Sènies, sinó a un petit grup d’especuladors,
que mantenen ermes les seves terres per pura i simple especulació. Una
pràctica tan quotidiana a casa nostra com és l'especulació,
en altres països Europeus és un delicte.
Volem desmentir les manifestacions
on afirmen que mantenir l'espai agrari com a no urbanitzable és una
causa dels elevats preus del sòl a la
ciutat. L'espai agrari és necessari per mantenir les línies divisòries
entre els diferents municipis del Maresme; quan destruïm l'espai agrari
estem destruint la nostra qualitat de vida i alhora impossibilitem que moltes
famílies pageses visquin de la seva feina. No podem oblidar que la proximitat
de l'espai agrari, és la millor garantia d'una alimentació de
qualitat i de la sobirania alimentària.
Avui en dia ja no es pot enganyar
a ningú fent creure que el creixement
urbanístic és sinònim de ciutat mediterrània i
moderna. Per a ser moderns ens cal un pla Comarcal que determini quin és
el model de comarca que necessitem per a garantir una qualitat de vida.
És ridícul que unes persones que no són pageses tinguin
tan clar la inviabilitat de l'ús agrícola per a les Cinc Sènies.
Cal donar estabilitat a la pagesia, aprovar el Pla Especial de les
Cinc Sènies,
i escoltar als pagesos que ens demostren dia a dia que efectivament és
possible fer de pagès a Mataró el 2003. En tot cas l'única
plaga que encara no s'ha sabut controlar és la dels especuladors rapinyaires.
Des
de la CUP de Mataró, apostem per un Mataró ben diferent. Entenem
que s'ha arribat a un punt on ja no és possible créixer més.
Volem una ciutat on les persones visquin en harmonia amb la indústria
com amb la pagesia. No podem continuar hipotecant la qualitat de vida de la
nostra comarca.
Mataró, 3 de març del 2003