Pep Riera, exidirgent de la Unió de Pagesos i actual número 6 de la llista de la CUP de Mataró a les municipals del 22 de maig, igual que Agustí Barrera i Josep Manel Ximenis, membres de la CUP d'Arenys de Munt, han estat escollits com a membres del Consell Permanent de la Conferència Nacional per l'Estat Propi, junt amb d'altres personalitats com Lluís Llach, Joel Joan, Patrícia Gabancho o Josep Maria Terricabras. 

La Conferència Nacional celebrada a Barcelona dissabte 30 d'abril és el fruit d'un llarg procés de debats i confluències que va començar el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt, que ha anat avançant paral·lelament a les diferents onades de consultes. 

El plantejament inicial dels seus impulsors considera que el sistema polític autonòmic que va seguir la Dictadura ha exhaurit les seves possibilitats i que un estat propi és, ateses les circumstàncies, el mitjà més clar per garantir el benestar i la cohesió social. 

El següent pas que es proposa és la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana el proper novembre de 2011, que té l'objectiu organitzar a la societat catalana per tal d'assolir una majoria social a favor del dret d'autodeterminació.

Des de la CUP de Mataró celebrem l'èxit d'aquesta convocatòria i compartim la reflexió sobre la necessitat de superar les limitacions de l'actual marc jurídic i polític mitjançant l'impuls d'una Assemblea Nacional que mobilitzi el poble a favor de l'estat propi. 

D'acord amb aquests propòsits, com a opció política que treballa des de la base social i als Ajuntaments, saludem la iniciativa de la Conferència Nacional, i refermem el nostre compromís de seguir avançant en la construcció d'uns Països Catalans lliures.  

[Manifest de suport a la Conferència Nacional per l'Estat Propi]

UNA CONFERÈNCIA NACIONAL NECESSÀRIA

LA NACIÓ CATALANA EXISTEIX DES DE FA MÉS DE MIL ANYS. Durant els darrers tres segles, perdudes les llibertats nacionals, ha resistit els continuats intents d’assimilació i ha desplegat un ampli moviment de renaixença cultural i política. Va reaccionar davant la darrera dictadura organitzant l’Assemblea de Catalunya i diferents estructures unitàries que poden servir d’exemple per al moment present. Quan hem avançat de veritat sempre ha estat amb la màxima unitat civil i política.

DURANT EL FRANQUISME LA CONSCIÈNCIA NACIONAL VA ANAR CONFIGURANT un ampli moviment cultural i polític de reconstrucció nacional, amb diverses expressions que, al llarg del temps, s’han anat manifestant més i més favorables al dret del poble català a decidir per ell mateix el seu futur. Recentment, les mobilitzacions dels anys 2006 i 2007, i les Consultes sobre la Independència iniciades l’any 2009, han estat coronades per la gran manifestació del mes de juliol de l’any passat. La Conferència Nacional que es convoca ara és la conseqüència lògica d’aquesta evolució.

EL SISTEMA POLÍTIC AUTONÒMIC QUE VA SEGUIR LA DICTADURA HA EXHAURIT LES SEVES POSSIBILITATS. Amb l’Estatut del 1979 es van recuperar el Parlament i el Govern, cosa que va permetre iniciar la reconstrucció nacional. Però, davant la negativa taxativa de l’Estat espanyol de reconèixer Catalunya com a nació i les agressions continuades d’aquest Estat en tots els ordres, per a sectors creixents de la societat catalana es presenta ara un dilema únic: només és possible racionalment d’escollir entre la independència o la desaparició com a nació.

L’ESTAT PROPI ÉS TAMBÉ EL MITJÀ MÉS CLAR PER ACONSEGUIR UNS NIVELLS DE BENESTAR que estiguin en consonància amb l’esforç, el treball i el sacrifici esmerçats col·lectivament pel poble català. Cada dia es fa més evident, per a amplis sectors de la nostra societat nacional, que un estat català independent seria un estat econòmicament solvent en el context europeu i internacional i, per tant, podria contribuir al progrés dels altres pobles del planeta. La solidaritat és un valor ben arrelat en la nostra manera de veure el món i ho ha de continuar essent, sempre des de la voluntat i mai des de la imposició.

Per aquestes raons CONSIDEREM NECESSÀRIA LA INICIATIVA DE CONVOCAR UNA CONFERÈNCIA NACIONAL PER L’ESTAT PROPI, una conferència que es proposa d’endegar un procés de mobilització cívica que treballi, per mitjà de la formació d’una Assemblea Nacional Catalana unitària i suprapartidista, per consolidar una majoria social favorable a l’obtenció d’un Estat català.

FEM NOSTRA, DONCS, LA CRIDA a assistir a la Conferència Nacional per l’Estat propi el dia 30 d’abril vinent, perquè partim de la certesa sobre la plena legitimitat democràtica d’aquest objectiu unitari. I perquè tenim la ferma convicció que a partir de la voluntat del poble català unit es poden assolir noves cotes de llibertat i de prosperitat per al nostre futur col·lectiu com a nació.

Abril de 2011