L’any 2010 ha consolidat els atacs contra els drets socials, laborals i nacionals. Després de molts anys vivint del creixement especulatiu, l’Ajuntament es troba en una situació financera crítica. Això s’ha traduït en una pèssima conjuntura socioeconòmica, marcada per la dificultats amb què es troben moltes famílies i les 12.456 persones sense feina (quasi el 20% de la població activa) que hi ha a la nostra ciutat. 

El PSC, amb la col·laboració d’ICV-EUiA i ERC, governa la ciutat sense nord, les irregularitats i manca de diàleg els deixa pendents de la decisió d’un jutge i una multinacional com El Corte Inglés, alhora que ens demana fe cega en el Tecnocampus, continua implantant un model de ciutat basat en la degradació del territori amb els laterals de l’autopista sense una aposta decidida pel transport públic com alternativa per la mobilitat i la potenciació del comerç local. L’Ordenança de Civisme usada per reprimir els col·lectius crítics, i les multes de trànsit draconianes ensenyen la poteta del llop.

Nosaltres discrepem. La gent necessitem poder viure i treballar amb qualitat a Mataró, amb més cultura participativa i no polítiques de segona. Mataró necessita impulsar una economia productiva de proximitat, eficient i socialment més responsable que el model de les grans multinacionals o superfícies. Mataró necessita més transport públic i no més carreteres. Mataró necessita valoritzar i preservar el territori, començant per l’espai agrari de les Cinc Sènies i el front marítim.

Per sort no estem sols. Al llarg de 2010 Mataró la mobilització ciutadana ha assolit fites importants. La primera, la celebració de la consulta sobre la independència, que va ser un èxit organitzatiu, amb la participació de 23.000 mataronines, i que va mostrar un important augment de la consciència independentista. La segona, la multitudinària manifestació i tractorada contra la construcció dels laterals a la C-32, que ha reobert el debat sobre el peatge i ha destapat els interessos polítics envers les grans constructores. 

 

Article d'opinió de Xavier Safont-Tria publicat al Capgròs 06.01.11: No pagarem la seva crisi!