El Ple de l'Ajuntament de Mataró del mes de juliol ha aprovat amb àmplia majoria (CiU, PSC, ICV i CUP) una moció de suport al model d'immersió lingüística a l'escola. La proposta incorpora una aportació de la CUP que insta la Generalitat a defensar els mestres i els centres educatius que, malgrat la sentència, continuïn aplicant el model d’immersió lingüística en català.

La proposta incial del PSC no feia referència clara al suport al professorat i als centres que, malgrat la sentècnia, es declarin insubmissos a la sentència i continuin aplicant el model d'immersió lingüística.

En aquest punt de l'ordre del dia del Ple municipal ha intervingut la Carla Juvinyà, representant de l'associació cultural Fèlix Cucurull, que ha demanat als polítics que 'davant les lleis injustes no les acatin' i ha reclamat la independència pels Països Catalans.

Aquesta ha estat la intervenció de Carla Juvinyà en nom de l'associació Fèlix Cucurull:

D’ençà de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l’Estatut de Catalunya, del 28 de juny del 2010, s’han succeït un seguit de fets que demostren quin és l’objectiu de l’estat espanyol. Acabar amb la normalització del català.

Que l’escola catalana i tot l’ensenyament a Catalunya ha de ser en català, resulta obvi. La llengua vehicular ha de  ser la catalana i la immersió lingüística en català. Així va ser establert perquè tots els nens i nenes escolaritzats sabessin català i aquells que no la tenien com a llengua primera acabessin l’escolarització obligatòria amb la mateixa competència lingüística que un catalanoparlant d’origen, amb la qual cosa s’afavoria la integració social i la igualtat: que tothom tingués els mateixos drets.

Aquest sistema d’ensenyament s’ha demostrat útil i exitós durant trenta anys !!

Per això l’estat espanyol té tant d’interès a destruir totalment aquest sistema d’ensenyament. Per fer això no n’hi ha prou amb la demagògia més descarada ni la mentida més mesquina. L’estat espanyol fa servir els tribunals i els jutges per tal de suprimir els drets dels catalans a poder estudiar en català, aplicant lleis que només afecten l’ensenyament en català, per perjudicar-lo, i per tant, al poble català. Aquí, a Catalunya Principat, a les Illes Balears, al País Valencià i a la Franja catalana fronterera amb l’Aragó, els catalanoparlants sòn discriminats.

Si l’objectiu espanyol afecta al punt neuràlgic de la nació, l’idioma com a columna vertebral de la cultura nacional, la resposta cal que sigui clara i contundent. La reacció de la consellera d’ensenyament va ser dir que “som on erem”. No, Sra  consellera, no som on érem, i tant que no!! No s’hi val a amagar la realitat, a fer veure que no passa res, a amagar que una vegada més s’actua al servei dels interessos de l’Estat i no de la nació catalana.

La classe política ha estat elegida per defensar els interessos del poble català, i no ho fa, perquè l’autonomisme és una subespècie del colonialisme i, per tant lligat als interessos de l’Estat.

Cal que les autoritats públiques catalanes compleixin amb el deure pel qual han estat elegides, i davant de lleis injustes no les acatin. La realitat és més tossuda que qualsevol llei discriminatòria dictada per qualsevol tribunal espanyol. No ens enganyem, l’arrel de la qüestió és la manca de sobirania: quin és el subjecte de decisió política, l’Estat espanyol o el poble català? Només amb uns Països Catalans independents podrem engegar un procés de reconstrucció nacional del qual l’idioma n’és un element cabdal.

Associació Cultural Fèlix Cucurull.
Mataró, Països Catalans, 5 de juliol del 2012