Fins ara els Espais Joves de la ciutat han estat gestionats per entitats sense ànim de lucre arrelades al territori, com és el cas de Xerinola al barri de Cerdanyola. Enguany l’Ajuntament ha canviat el sistema d’adjudicació de la gestió dels Espais Joves i ha convocat un concurs públic que inclou conjuntament els tres casals de barri existents (Cerdanyola, La Llàntia i Pla d’En Boet) enlloc d’adjudicar-los un per un com s’havia fet fins ara.

Aquest fet ha provocat que les entitats que han creat i han fet créixer els Espais Joves no s’hagin pogut presentar al concurs perquè gestionar alhora tres Espais Joves implica un model empresarial i mercantilista que desdibuixa el model participatiu arrelat al territori. Si la gestió dels Espais Joves passa a una gran empresa s’imposarà un model homogeni en els tres barris, sense tenir en compte l’heterogeneïtat de la població i de les seves necessitats. Haurem perdut la proximitat i caliu que aporten les entitats sense afany de lucre de la ciutat que fins ara han impulsat i fet créixer els Espais Joves.

Pregunta que formula el Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular referent al fet que el concurs públic per adjudicar la gestió dels Espais Joves afavoreix les grans empreses i perjudica les entitats de la ciutat.

L’any 1999 les entitats Xerinola, del barri de Cerdanyola, i Enlleure't, de la Llàntia, van presentar conjuntament una proposta de projecte per treballar amb els joves dels respectius territoris, la qual va derivar en l'inici, a partir del conveni amb l'Ajuntament, dels projectes Casal de Joves, actualment anomenats Espai Jove. Aquests són uns projectes associatius nascuts des de la participació i la implicació del teixit social dels barris.

En el cas concret de Xerinola, aquesta entitat ha cogestionat amb l'Ajuntament l’Espai Jove de Cerdanyola i diversos projectes conjuntament amb el departament de nova ciutadania després de molt temps de defensar davant l’administració la necessitat d'intervenció en el territori, del tot necessària en un barri amb una franja de població molt vulnerable. El fet que sigui una entitat del territori i amb una llarga trajectòria i implicació, ha permès la confiança i acceptació dels usuaris i veïns del barri, derivant en una important tasca social en el barri.

Lamentablement, s’han suprimit els convenis que fins ara permetien el funcionament d’aquest model arrelat al territori.

Enguany l’Ajuntament ha convocat un concurs públic per a la gestió dels Espais Joves de Cerdanyola, La Llàntia i el Pla d’En Boet de forma conjunta. Aquest nou sistema ha fet que l'entitat Xerinola decidís no prendre'n part  ja que com a entitat petita i sense afany de lucre, els seus objectius de creixement es projecten en el propi territori. Per a una entitat de barri no té sentit créixer en extensió a tota la ciutat. Aquestes entitats lluiten pel creixement de la qualitat en l'atenció de les necessitats del territori concret que coneixen i en el qual han bolcat tot el seu saber professional i personal. El treball en un altre barri debilitaria la qualitat que actualment està oferint cada entitat centrada en la seva zona d'influència.

Gestionar alhora tres Espais Joves implica un model empresarial i mercantilista que desdibuixa el model participatiu arrelat al territori. Si la gestió dels Espais Joves passa a una gran empresa s’imposarà un model homogeni en els tres barris, sense tenir en compte l’heterogeneïtat de la població i de les seves necessitats. Haurem perdut la proximitat i caliu que aporten les entitats sense afany de lucre de la ciutat que fins ara han impulsat i fet créixer els Espais Joves.

Per tot això el Grup Municipal de la CUP a l’Ajuntament de Mataró formula les preguntes següents:

1. El govern municipal és conscient que el canvi de model de gestió dels Espais Joves perjudica la qualitat del servei i debilita el teixit associatiu de la ciutat?

2. El govern és conscient que el canvi de gestió dels Espais Joves comporta el trencament amb tot el treball d'intervenció realitzat des de fa 13 anys per part d'entitats de la ciutat com podria ser el cas de Xerinola i d'Enlleure't?

3. Atès que entitats com Xerinola i Enlleure’t ofereixen un servei supletori de l’administració, i atès que amb altres entitats de la ciutat el govern ha mantingut els convenis malgrat l’informe negatiu del secretari, per què no s’ha plantejat mantenir els convenis en el cas dels Espais Joves?

4. En el cas d'optar per un model de concurs públic, com s’ha fet, per què no es va obrir un concurs per a cada projecte, sabent que així hauria facilitat la possible gestió per part de les entitats petites que fins ara encara tiren endavant els Espais Joves?