En el proper Ple de desembre la Candidatura d’Unitat Popular presentarem una Proposta de Resolució pel reconeixement de la mataronina Hermínia Puigsec, qui va participar en la creació del XIVè Cos de Guerrillers Republicans (que va ser l’origen de la Resistència armada dels republicans espanyols i catalans a l’Estat Francès) i s’uní a la 3a. Brigada de  Guerrillers de l’Arieja com a agent d’enllaç i a qui l’11 de maig de 2009 el President de la República Francesa concedí la Legió d’Honor en mèrits a la seva contribució en la lluita contra l’ocupació nazi durant la II Guerra Mundial.

Proposta de resolució pel reconeixement d’Hermínia Puigsec en la lluita contra el nazisme.

Hermínia Puigsec, va néixer a Mataró el 19 de setembre del 1926,  a les quatre de la tarda a la Plaça Pi i Margall, 6. Era filla de Ramon Puigsec i Homs, natural de Barcelona de 25 anys i d’Hermínia Puig i Ferrer, de 24 anys, veïna de Tordera.

La seva infància va transcórrer entre Blanes i Tordera. El seu pare, Ramon Puigsec, estava afiliat a la Unió de Rabassaires i entre el 16 d’octubre  i el 14 de desembre de 1936, va ostentar l’alcaldia de Tordera en representació del PSUC.

El 1939, davant l’ocupació franquista de Catalunya, la família Puigsec hagué d’abandonar la comarca i exiliar-se a Occitània, on va establir la seva residència a la masia de Dalou (Arieja). El domicili dels Puigsec va esdevenir un punt de suport al maquis, la resistència al nazi-feixisme.

El 1942, Hermínia Puigsec va participar en la creació del XIVè Cos de Guerrillers Republicans (que va ser l’origen de la Resistència armada dels republicans espanyols i catalans a l'Estat Francès).

L’abril de 1943, Hermínia Puigsec s’uní a la 3a. Brigada de  Guerrillers de l’Arieja, de la Agrupació de Guerrillers Espanyols de l’Arieja com a agent d’enllaç, duent a terme missions de transport d’armes i de combatents, que comportaven un alt risc a causa del controls alemanys. La seva unitat combatent va realitzar més de 40 sabotatges a vies de tren, 60 a les línies d’alta tensió i va paralitzar la producció industrial a nuclis com Pàmies i Tarascó. Hermínia Puigsec va participar directament en accions de guerra en el transcurs dels combats del 19 de juliol de 1944 en l’alliberament de la ciutat de Foix i, també, en els combats del 22 d’agost de 1944 a Castèthnau de Durban.

Hermínia Puigsec va estar casada amb Crescencio Muñoz Hernández, de Tortajada (Toledo),  condecorat amb la Croix de Guerre, i amb el qual va tenir dos  fills.

L’11 de maig de 2009 el President de la República Francesa concedí la Legió d’Honor a Hermínia Puigsec en mèrits a la seva contribució en la lluita contra l’ocupació nazi durant la II Guerra Mundial.

Igualment, el 13 de setembre de 2009, la població occitana de Vernhòla (propera a Foix), que és on resideix Hermínia Puigsec, ha batejat amb el seu nom l’escola del poble.

La recuperació de la memòria democràtica, exigeix que els mataronins i les mataronines, junt amb el seu Ajuntament, reconeguin i honorin la trajectòria resistent i de lluita contra el nazi-feixisme d’Hermínia Puigsec.

En aquest sentit, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), amb el suport de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica del l’Exili Republicà (ARMH-ER) proposa al Ple de l’Ajuntament l’aprovació dels següents acords:

1.- Instar a la Comissió de la Nomenclàtor que estudiï la possibilitat de dedicar un carrer a Hermínia Puigsec.

2.- L’Ajuntament de Mataró, donarà suport a l’organització d’un acte públic per donar a conèixer la trajectòria d’Hermínia Puigsec.

No obstant, el Ple decidirà.

Mataró, 22 de novembre de 2010