El Ple municipal del 13 de març ha aprovat, amb l'abstenció de la CUP i el vot favorable de la resta de grups municipals, el nou Reglament d'ús dels equipaments cívics que depenen del departament de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Mataró. En la presentació del text del nou reglament el regidor de "Participació Ciutadana" sr. Carlos Fernández (PSC-PSOE) ha reconegut que hi ha hagut problemes en la seva redacció. "Em vaig equivocar en els calendaris", ha afrimat.

El regidor de la CUP, Xevi Safont-Tria, ha justificat l'abstenció del nostre grup municipal: 

El passat estiu la CUP va tenir coneixement que el regidor de Participació pretenia aprovar per “via d’urgència” un Reglament per a l’ús dels equipaments cívics dependents de la seva àrea.



Després de consultar a les entitats veïnals, principals usuàries de molts d’aquests equipaments, vam constatar que se’ns pretenia colar un reglament treballat d’esquenes al teixit associatiu de la nostra ciutat.



La nostra primera intervenció en la comissió municipal creada per donar curs a aquest Reglament va ser demanar que es retirés aquest document i es partís de zero; començar de nou, d’una banda per l’embolic de documents (versions) creat pel regidor de Participació i en segona instància perquè la nostra incorporació representava un nou punt de vista, una perspectiva diferent, de com cal gestionar el tema dels equipaments públics municipals.



Tot i les reticències dels membres de l’equip de govern (PSC, ICV i ERC) i en menor mesura de CiU i PP, es va assumir la necessitat de revisar tot el document que se’ns volia fer empassar.



Des del novembre de 2007 fins al mes de febrer de 2008 s’han fet algunes modificacions que suavitzen el caràcter restrictiu que es va marcar en el primer document. Tot i així, des de la CUP mantenim les observacions crítiques que ja varem fer en el seu dia i que resumim a continuació.



Creiem que un equipament municipal ha de tenir la consideració de servei públic, igual que una escola, una biblioteca o un hospital i ha de ser, per tant, universal i gratuït.



En aquest sentit, l’excés de zel normatiu d’aquest Reglament obvia el fet que l’Ajuntament també té unes obligacions en relació als equipaments de la nostra ciutat. Consegüentment, de la mateixa manera que es detallen amb pèls i senyals les obligacions de la ciutadania i les entitats, també cal especificar quines són les obligacions que ha de complir l’Ajuntament.



Òbviament, com qualsevol servei públic l’ús dels equipaments s’ha d'ajustar a tot allò que determini la legislació vigent i s'ha de regir per ella, especialment en tot el que pugui afectar als drets fonamentals garantits en ordenaments legals de rang superior.



No té cap sentit, llavors, que l'Ajuntament pretengui anar més enllà de la llei en la imposició de condicions i obligacions perquè, o bé la legislació vigent ja les contempla i són per tant innecessàries, o bé no les contempla i poden ser per tant il·legals (o no ajustades a dret, per dir-ho d'una altra manera).



Demanem, per tant, que qualsevol ciutadà o col·lectiu ciutadà ha de tenir dret inherent i inalienable a fer servir, sense més limitacions que les que marqui la legislació vigent, qualsevol equipament públic, amb el benentès que si en aquest ús incorregués en qualsevol circumstància tipificada com a ilegal o delictiva li seria d'aplicació la legislació ja vigent, sense necessitat de cap restricció, limitació o prohibició municipal ulterior.



Quant als objectius, considerem que l’Ajuntament i les entitats poden treballar per establir les necessitats concretes d'un barri i per tant, consensuar objectius concrets d'actuació. Però això ha de ser un resultat de la col·laboració entre ajuntament i entitats i mai una condició per autoritzar l'ús d'un equipament.



Conclusions



Aquest Reglament només tracta d’una petita part dels equipaments municipals, però no del conjunt ni dels criteris generals per fer-ne ús o disposar-ne, amb la qual cosa es promou un regne de taifes i, implícitament, els clientelismes. La resposta del regidor de Participació a aquesta preocupació ha estat taxativa: “ara no toca parlar d’això”.



Fa anys que es parla molt de la transversalitat i de la participació, però estem on sempre: cada departament actua pel seu compte. Cal preguntar-se: no són els casals de la gent gran equipaments municipals? O la multitud d’espais cedits a diverses entitats que potser no depenen de “Participació”… sinó de Joventut, Dona… o qualsevol altra regidoria?



En definitiva, calen uns criteris clars, equitatius i coneguts per que fa referència al conjunt dels equipaments públics.



La divisió que es fa del espais que depenen de “Participació” és poc acurada. Es parla d’un Hotel Entitats (inexistent); de casals de barris, quan només n’hi ha un (o potser pensen potenciar-los?). Es parla dels Centres Cívics com d’un conjunt homogeni, quan potser caldria separar l’oficina de descentralització administrativa de la resta d’espais que, aquests sí, funcionen com a veritables hotels d’entitats. Finalment, no entenem perquè es parla de centres socials als espais cedits a entitats veïnals (potser per condicionar-ne l’ús?).



Tenim massa interrogants damunt de la taula i malgrat que aquesta proposta de reglament exposa entre els seus objectius "regular l'ús dels equipaments i fomentar la participació ciutadana"  temem que pugui provocar, precisament, l’efecte contrari, controlar la participació i limitar-ne l'ús



Demanen al Sr. Alcalde, al govern municipal i, especialment, al regidor de Participació ciutadana, que prenguin en consideració les nostres observacions; en qualsevol cas, i més tractant-se de l’aprovació inicial d’aquest Reglament d’ús dels equipaments cívics, no ens hi oposarem, però tampoc podem donar per bo un plantejament que està viciat d’origen, perquè no contempla la totalitat dels equipaments municipals. Per tant, el nostre vot és abstenció.