La CUP impulsa la campanya 'Posa't l'estelada'


Dijous 31 de març la CUP ha presentat la campanya 'Posa't l'estelada' amb una xerrada a Can Palauet per explicar per què necessitem la independència. L'acte públic ha comptat amb les intervencions de Xavier Safont-Tria, regidor a l'Ajuntament de Mataró, i d'Albert Botran, historiador i membre de la CUP de Molins de Rei.


Xavier Safont-Tria ha remarcat que els canvis són inherents en les realitats geopolítiques al llarg de la història i en la mateixa condició humana. En els darrers tres anys la mentalitat de molts catalans i moltes catalanes ha començat a canviar; molta gent del nostre país ha perdut la por i ja no es resigna. Tot i aquests primers indicis de canvi, cal articular quatre eines per afavorir la recuperació dels drets nacionals del poble català:

1-  La mobilització. Cal mobilitzar la ciutadania en favor de la independència, trencar amb les pors del passat i pressionar damunt dels representants polítics. Justament, aquest és l'objectiu de la campanya 'Posa't l'estelada' amb la qual la CUP proposa reforçar la mobilització, d'una forma simpàtica i a l'abast de tota la ciutadania de Mataró; posant l'estelada al balcons en les dates assenyalades: diada de Sant Jordi, 11 de setembre i Les Santes. Per aquest motiu, les tardes de tots els dissabtes del mes d'abril es farà una parada informativa i de distribució d'estelades a capdavall de la Riera i, alhora, es fa una crida a la participació durant la diada de Sant Jordi perquè el màxim de balcons de la ciutat llueixin l'estelada.

2- La simbologia. L'estelada és un bon instrument simbòlic, que no és patrimoni de cap partit i que serveix per identificar, sense ambigüitats, les persones que lluitem per la independència.

3- Les institucions. Cal posar fi a les ambigüitats del catalanisme polític dels últims 30 anys. Cal que des de les institucions es desplegui una estratègia independentista. Cal deixar clar a quin poble representen els càrrecs electes. I, conseqüentment, cal afavorir que els càrrecs electes a les institucions defensin el catalanisme des de postulats independentistes. En aquest punt, Safont-Tria ha destacat el fet que des de l'Ajuntament de Mataró, com a regidor independentista i d'esquerres, sempre s'ha negat a acatar la Constitució espanyola.

4- El reconeixement internacional. No pot ser que a l'exterior del nostre país els catalanistes projectem una imatge i uns objectius polítics que no es corresponen amb l'objectiu sobiranista. Cal tenir en compte que a nivell internacional la causa catalana només ha saltat a primera plana quan el poble s'ha expressat sense embuts, tal com ha succeït arran de les consultes sobre la independència.

Albert Botran ha a situat la transmissió de la llengua catalana (que ha incorporat molts elements de modernitat) i la constant reivindicació de les llibertats col·lectives com a dos elements de continuïtat històrica de la nació catalana; en l'altra cara de la moneda, ha esmentat les derrotes militars de 1714 i 1939 i la subsegüent repressió exercida per l'Estat espanyol, com els factors de discontinuïtat que més han condicionat fins a l'actualitat les actituds polítiques dels catalans i les catalanes, clarament marcades per la por a exercir el dret a l'autodeterminació. Aquest darrer aspecte explicaria el constant recurs a la cultura i la literatura com a elements de sublimació política.

Tot seguit ha exposat set motius que justifiquen la necessitat de la independència:

 1- Per recuperar el poder polític (o manes o et manen). Ara sols tenim un poder administratiu descentralitzat que és una il·lusió de la sobirania (prova d'això són les retallades en l'Estatut d'autonomia imposades per l'Estat espanyol, sense comptar amb la voluntat majoritària del poble català).

2- Perquè és una victòria popular. La mobilització popular per la sobirania (posa com a exemple la República Catalana de Pau Claris del 1641, la Primera República de 1873, la República Catalana de Macià el 1931 i la proclamació de l'Estat Català el 1934 per Companys) sempre ha anat acompanyada de conquestes de drets civils i socials en benefici de les classes populars.

3- Per ser un poble cohesionat. Contradient els discursos espanyolistes que identifiquen independència amb fractura, l'opció independentista, com ja han posat de manifest les consultes populars sobre la independència celebrades a moltes poblacions no fractura sinó que segella la consciència d'unitat del poble. Remarca la importància del model català d'integració, que és molt obert i té molt d’èxit perquè es fonamenta en l'ús de la llengua.

4- Per la llengua i la cultura. Recorda que hi ha més de 500 lleis que imposen l'espanyol i que tots els processos de normalització reeixits han coincidit amb processos d'independència. Els casos de Suïssa, Quebec o Bèlgica no són equiparables a la nostra realitat, perquè la cultura catalana no compta amb la cobertura de cap altre estat com succeeix en els casos esmentats.

5- Per recuperar els diners de l'espoli fiscal. La xifra d'espoli és de 25.000 milions d'euros anuals, uns diners que ens pertanyen, que no tornen als Països Catalans. Posa l'exemple d'Alemanya on està establert, d'acord amb el pacte federal, que cap dels lands pot superar l'aportació fiscal del 4% del seu PIB. Per tant, la situació que patim als Països Catalans, només s'explica perquè hi ha una dominació política. No és un qüestió de gasiveria reclamar la fi de l'espoli; cal prendre una perspectiva de classe, ja que en definitiva és als treballadors catalans i a les treballadores catalanes, independentment del seu origen i creences, els qui ens veiem privats d'una part del fruit del nostre treball.

6- Pels Països Catalans. Són una nació en construcció. L'objectiu secular de l'Estat espanyol és impedir per tots els mitjans la retrobada i la coordinació dels territoris dels Països Catalans. Aquí cal esmentar la guerra bruta perpetrada durant els anys 70 al País Valencià, l'article 143 de la Constitució espanyola que prohibeix la federació entre autonomies, o la política d'infraestructures radials i centralista impulsada per l'Estat espanyol. L'articulació dels Països Catalans serà possible en el moment en què recuperem la sobirania.

7- Per un canvi de model econòmic. Els últims 30 anys el poder de l'Estat espanyol s'ha enfortit la nació espanyola i Madrid com a capital; això és palpable en les grans infraestructures com el AVE, els convenis aeroportuaris i l'actitud antidemocràtica de les companyies monopolístiques espanyoles (Telefónica, Endesa...) que han segrestat els consumidors i no actuen amb voluntat de servei.

Durant el torn de debat obert amb el públic assistent, s'ha plantejat la lentitud dels processos històrics, la importància de l'autocentrament dels catalans i les catalanes i, finalment, el risc que la independència no transformi les infraestructures  socioeconòmiques.

 

'Posa't l'estelada'

La CUP convida a què tothom posi l'estelada al balcó durant la diada de Sant Jordi. L'objectiu de la campanya és reafirmar col·lectivament el drets socials i nacionals poble català i reforçar la mobilització a favor de la independència. Les tardes dels dissabtes 2, 9 i 16 d'abril es faran parades informatives i de distribució d'estelades a capdavall de la Riera.