En Jordi Colomer, tècnic ambiental municipal de
Vilassar de Mar, ha fet públic un informe en el qual es qüestionen les
monitoritzacions  biològiques realitzades per avaluar els efectes
de la incineradora de Mataró en la salut de la població. Les
conclusions a les quals ha arribat són les següents:

1. No s’han buscat les dioxines allà on s'acumulen i on tenen
efectes negatius sobre la salut de les persones, en el teixit adipós o
en llet materna.



2. Es donen com a nivells anteriors a la
incineradora uns nivells de dioxines en sang mesurats després d'un any
de funcionament de la planta, i per tant es minimitzen els percentatges
d'increment de dioxines en sang.



3. No s’ha realitzat cap
estudi empíric de la distribució de les dioxines al medi, ja sigui a
través de les emissions de les xemeneies dels forns, dels filtres i la
seva manipulació, de les cendres i el seu procés de gestió,i de les
escòries i el seu procés de tractament. La no realització
d'aquest  estudi impedeix realitzar un adequat plantejament
epidemiològic que permeti identificar correctament quina és la població
exposada, tot mesurant quina és la exposició a la que estan sotmesos, i
quina no (potser seria més interessant prendre com a població control
una que estigués a l'altra banda de la serralada litoral). És probable,
doncs, que es prengui una població exposada com si no ho fos i faci
arribar a l'errònia conclusió que les dioxines en sang provenen de
l'alimentació.



4. S'han agregat les mostres de sang per
determinar dioxines perdent tota la informació sobre els hàbits de vida
de la població estudiada. Per exemple, es perd la informació que
permetria identificar si els veïns que consumeixen fruita i verdura
d'horts propers a la planta tenen nivells de dioxines superiors als
veïns que tenen altres hàbits alimentaris.



5. No s’han fet
anàlisis dels motius de la mort de les persones que estaven dins del
programa de seguiment. I no s’han substituït  les baixes per
persones de característiques similars. Es podria estar retirant de
l'estudi a la població que té els nivells de dioxines més alts.



6. El Consorci de Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme,
al que se li fa la monitorització d'un impacte de la seva activitat
principal i que ha estat motiu de controvèrsia, està presidit per la
mateixa persona (Sr. Joan Antoni Baron) que presideix el Consorci Sanitari del Maresme que realitza la monitorització, eliminant així cap possibilitat d'independència.



Atès que des de 1999 no disposem de cap estudi rigorós i independent,
sembla que aquests “estudis” estan dirigits a “demostrar” que la
incineradora no és la responsable de l'increment del nivell de dioxines
en la població de Mataró i Arenys de Mar.

 

Des de la CUP
de Mataró demanem a l’Alcalde, que encarregui un epidemiològic, no pas
una “monitorització”, a un organisme independent de l'Ajuntament de
Mataró per tal de poder valorar efectivament quin és el nivell
d'afectació de les d'activitat de la planta incineradora de Mataró
sobre la població del Maresme.

Conseqüentment, si es demostrés
que la planta incineradora perjudica la salut de la ciutadania,
emplacem a l’Alcalde a estudiar la viabilitat del seu tancament i
apostar per la implantació del residu mínim (que funciona amb èxit a
Torrelles de Llobregat, el Papiol o Molins de Rei), un sistema de
tractament que  permet estalviar energia, reduir la quantitat i la
toxicitat dels residus a través de programes de prevenció, reciclatge i
compostatge.

Mataró, 24 d’octubre de 2006