El Ple municipal del 3 de març ha aprovat una resolució presentada pels grups municipals PSC, PPC, ICV-EUiA, ERC i amb el suport de CiU i els tres regidors no adscrits celebrant la interlocutòria del jutge que arxiva la querella penal del fiscal sobre el cas de Can Fàbregas i de Caralt i exigint a la CUP que retiri els recursos que “presumptament” bloquegen l’arribada de El Corte Inglés a la ciutat.

El to del debat i la resolució en si mateixa han evidenciat que la CUP fa nosa a la resta de grups polítics, perquè ha exercit una tasca d’oposició d’esquerres crítica i que  planteja un model de ciutat alternatiu.

La CUP defensa un model de mobilitat que aposta pel transport públic contraposat al cotxe particular, un model de petit i mitjà comerç contraposat a les grans superfícies i, el més important, un model que aposta per la preservació del patrimoni arquitectònic local.

Malgrat que la CUP té un model de ciutat clarament diferenciat de la resta, allò que ha motivat la nostra actuació política en l’afer de Can Fàbregas i de Caralt és el manteniment d’un conjunt arquitectònic catalogat amb el màxim nivell de protecció. Considerem, que des d’un inici, l’operació urbanística de Can Fàbregas ha estat un cúmul de despropòsits i irregularitats del govern municipal, en benefici d’uns interessos que encara no estan esclarits.

És ridícul intentar culpabilitzar un grup de l’oposició, que només compta amb 1 regidor, de la mala gestió del govern municipal. Tot i que una gran superfície com El Corte Inglés no es correspon amb el nostre model de ciutat, la CUP va intentar, sense èxit, desencallar el tema per la via del diàleg, defensant la compatibilitat del patrimoni arquitectònic amb la implantació del centre comercial, tal com succeix en moltes ciutats europees que han valoritzat i adequat el seu patrimoni a usos moderns.

La disjuntiva  de Corte Inglés sí o Corte Inglés no, que plantegen el govern muncipal i la resta de grups, és falsa. No obstant, lamentem que un govern catalanista i d’esquerres faci promeses populistes, com els 1.000 llocs de treball, i plantegi la implantació de El Corte Inglés com a única opció de futur econòmic de la ciutat, sense qüestionar-se ni la destrucció del patrimoni arquitectònic ni l’impacte negatiu que tindrà aquest gran establiment en la mobilitat i en la conservació dels llocs de treball en el petit i mitjà comerç local. 

La conclusió de tot plegat és que Can Fàbregas era una oportunitat, tal com han fet altres ciutats europees amb el seu patrimoni, però la tossuderia del govern municipal l’ha convertit en un problema.

Resum de la intervenció al Ple municipal del 3 de març. 
Xavier Safont-Tria, regidor de la CUP

Aquesta és una moció insòlita, després de quasi 4 anys a l’ajuntament és el primer cop que des del govern es presenta una moció en contra d’un grup municipal de l’oposició, i el més curiós de tot és que la moció l’únic que demana és aturar el procés judicial que en definitiva és l’únic que pot aclarir s’hi s’han fet bé o no les coses.

Començaré dient que la CUP vàrem entrar al consistori amb la mà estesa i la proposta d’una taula de diàleg per desencallar el tema, i després de 4 anys sense cap resposta ara ens demanen que renunciem a què els tribunals aclareixin la qüestió.

Aquesta moció d’avui, s’ha presentat d’amagat al nostre grup municipal i s’ha ofert a la resta de grups municipals amb l’intent fallit, permetin que els ho digui, d’afeblir la CUP. Malgrat aquestes males maneres, avui torno a reafirmar que la porta de la CUP continua oberta, i que si volen alguna cosa no cal que presentin mocions i siguin més seriosos.

Agrair en primer lloc el reconeixement explícit de la nostra tasca d’oposició. Per primera vegada després de 30 anys, un petit grup municipal, amb un sol regidor ha parat els peus, encara que sigui momentàniament, a un govern massa acostumat a fer la seva. Queda clar que som la única oposició capaç de plantar cara al govern municipal.

Anem a analitzar la seva proposta de resolució:

Es parla del “el cas penal que bloquejava l’arribada de la locomotora comercial”: Això és rotundament fals i només respon a una estratègia per despistar l’autèntic motiu del procés judicial: destruir i traslladar la Nau de Can Fàbregas catalogada amb el màxim nivell de protecció en contra del què diu la normativa del patrimoni arquitectònic.

En les 38 pàgines de la interlocutòria del jutge no es parla del Corte Inglés ni de la locomotora, sinó d’un suposat delicte de prevaricació urbanística i contra el patrimoni arquitectònic.

El debat judicial no és pel què s’acabarà instal·lant a la illa de Can Fàbregas, ja sigui un Corte Inglés o qualsevol altre activitat, sinó per allò que s’està destruint i que estava protegit per la llei.

Senyors del govern: deixin d’enganyar a la ciutadania. Si el jutge finalment acaba dictant sentència a favor de mantenir la nau de Can Fàbregas, el Corte Inglés no només podria continuar venint sinó que ja fa més de cinc anys que hauria pogut arribar (convido a la premsa i a la ciutadania a què consultin les hemeroteques).

L’any 2004 estava prevista l’arribada d’un gran centre comercial a la Ronda Barceló i no a l’illa de Can Fàbregas. Estava prevista una modificació del Pla General i textualment es deia que la Ronda Barceló era “una ubicació difícilment millorable en el context de la ciutat consolidada”.

Això era l’any 2004, doncs bé, el 2005 l’empresa Naves Biada SA, propietat del oncles de l’actual regidor d’urbanisme i que l’any 1983 van comprar la Nau de Can Fàbregas per 33 milions de pessetes, demanen a l’ajuntament que el centre comercial no se situï a la Ronda Barceló sinó a la illa de Can Fàbregas.

El 2006 el Ple aprova un canvi d’ubicació justificat en aquell moment per la sintonia amb els propietaris de la Nau de Can Fàbregas, i es fa una aprovació inicial de modificació del Pla General que contemplava la conservació i compatibilitat del centre comercial i la Nau de Can Fàbregas.

És en posteriors plans de millora urbana quan al govern li fa nosa la Nau de Can Fàbregas i es pretén fer desaparèixer la Nau. Primer s’intenta descatalogar la Nau per destruir-la directament, cosa que la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de la Generalitat ho impedeix, i després s’inventen la capgrossada més gran dels últims 30 anys a la ciutat de Mataró, consistent a desmuntar i traslladar la Nau de Can Fàbregas amb un cost elevadíssim, sense la garantia que es tornarà a muntar i la destrucció detota la part subterrània de la Nau.

Això permet d’entrada que l’empresa privada Naves Biada que havia comprat la Nau de Can Fàbregas per 33M de pta l’acabi venent per 2.745 M de pta (16.498.000 €), i tot això amb les irregularitats del regidor d’urbanisme que no s’absté en les votacions on li pertocava abstenir-se així com comunicar el seu parentiu familiar, amb processos de compravenda de dubtosa legalitat i el trasllat de les peces trossejades de la Nau en espai agrícola protegit i, per tant, no apte per l’emmagatzematge i conservació de les peces de la Nau.

Per tant, ha de quedar clar que aquí la CUP no ha impedit ni impedirà la instal·lació de cap empresa, perquè si el govern hagués fet bé les coses des d’un primer moment, ja fa temps que la ciutat tindria el centre comercial.

Tot seguit la proposta de moció que ens presenta el govern diu que la “sentència deixa clar que no hi ha delicte en tot el procés per a l’arribada del Corte Inglés, i que aquest trasllat s’ajusta perfectament a la llei”:

En primer lloc aclarir als ponents de la moció que la interlocutòria del jutge no és cap sentència tal com s’afirma, sinó la interlocutòria d’un procés judicial que encara no s’ha acabat.

Si ens llegim la interlocutòria ens adonarem que no s’afirma que el trasllat s’ajusta perfectament a la llei, tal com pretén fer veure al govern, sinó que els fets no tenen rellevància penal i que qui ho haurà de jutjar i analitzar seran els jutjats del contenciós administratiu.

A la pàgina 22 de l’esmentada interlocutòria s’hi diu: “Atendido cuanto anteceda necesariamente habrá de concluirse que los hechos descritos en el primer bloque fáctico de la querella no pueden en modo alguno incardinarse en el delito tipificado en el artículo 322 de Código penal, por lo que debarán ser los tribunales del orden contencioso-administrativo los que resuelvan, al dirimir los recursos interpuestos contra el proyecto cuestionado, si dicha actuación administrativa se ajustó o no a la legalidad administrativa aplicable”.

Per tant, aquí el jutge ens diu que no hi veu una delicte penal, però que haurà de ser el contenciós administratiu qui aclareixi la legalitat o il·legalitat administrativa.
 
Això és el que diu respecte al suposat delicte contra el patrimoni arquitectònic, però després, a la pàgina 35, quan parla de l’altre acusació de prevaricació urbanística per haver emmagatzemat les peces de la Nau en terreny agrícola el jutge afirma de nou:

“es esta una cuestion de interpretación del derecho urbanístico que corresponderá en definitiva a los tribunales de lo contencioso- administrativo que ya están conociendo de la impugnación de dicha resolución.”

D’una forma sistemàtica s’ha volgut confondre sobre qui ha presentat la querella, la CUP hem presentat recursos al contenciós administratiu, que és precisament el que se’ns ha demanat des del govern, però qui ha presentat la querella ha estat el Ministeri Fiscal qui actua amb total independència i defensa dels interessos públics.

Els puc ben assegurar que la CUP no tenim ni bons ni mals amics a la fiscalia, bé en tot cas hi tenim mals amics per l’herència franquista del món judicial, però en qualsevol cas i per esvair dubtes, el Ministeri Fiscal defineix les seves funcions de la següent manera:

'El Ministerio Fiscal es un órgano de relevancia constitucional y con personalidad jurídica propia integrado con autonomomía funcional en el Poder Judicial, al qu el artículo 124 de la Constitución Española, se refiere en los siguientes términos:
El ministerio fiscal, sin perjuicio de las funciones encomendadas a otros órganos, tiene por misión promover la acción de la Justicia en defensa de la legalidad, de los derechos de los ciudadanos y del interés público tutelado por la ley y procurar la satisfacción del interés social.
Los principios de legalidad e imparcialidad son los que rigen en todo caso la actuación del Ministerio Fiscal... '

Allò que ha fet la CUP ha estat personar-se com acusació particular perajudar a  aclarir els fets de la querella, en cap cas hem impedit que cap empresa s’instal·li a la nostra ciutat.

La CUP ha exercit una oposició exemplar per denunciar les irregularitats d’un govern mal acostumar a fer i desfer en temes urbanístics sense que ningú fiscalitzés les seves operacions urbanístiques, i en aquest cas hem actuat contra l’enderroc i després contra el trasllat d’un patrimoni arquitectònic protegit, tal com vam dir en la nostra anterior campanya electoral.

Tot seguit, la moció que presenta el govern parla del cost de la defensa judicial que han suportat les finances municipals. Efectivament! algun dia haurem d’aclarir quin cost ha suposat la contractació d’una defensa privada innecessària si el govern hagués fet allò que predicava l’alcalde: anar al jutge a explicar només la veritat.

Si això havia de ser així, per què es va contractar un advocat de luxe, extern a l’ajuntament, especialitzat en delictes urbanístics?

Per què, si tenien tan clar que havien fet les coses ben fetes, no utilitzaven els advocats propis de ajuntament?

Per què, si només havien d’anar a explicar la veritat, el senyor Bassas es va negar a respondre les primeres preguntes de l’acusació popular?

Qui no té res a amagar no es nega a declarar davant del jutge.

Vostès han contractat amb els diners de tots els ciutadans un servei jurídic de luxe, per defensar els seus interessos privats, en canvi, la CUP, amb els recursos propis hem defensat un interès col·lectiu.

El govern vol fer creure que aquest judici és per decidir l’arribada de 1.000 llocs de treball, quan ja hem dit que això no és així perquè el Corte inglés ja fa anys que podria estar construït a la Ronda Barceló o a la mateixa illa de Can Fàbregas compatible amb la Nau catalogada, s’ha desviat el focus d’atenció només com a estratègia electoralista i de pressió judicial.

Certament nosaltres dubtem que siguin 1.000 els llocs de treball que aportarà un futur Corte Inglés. I també és cert que nosaltres defensem un altre model comercial que potenciï el petit i mitjà comerç.

És llastimós que des de l’ajuntament no es facin apostes tan clares pel petit comerç local igual que es fa amb El Corte Inglés.

No entenem que hi hagi prevista una ampliació del transport públic només amb la condició que arribi El Corte Inglés, quan el comerç local necessita urgentment inversions per millorar la seva potencialitat comercial, sobretot amb la creació de noves zones comercials i peatonals i un transport públic de qualitat.

Segons el nostre criteri, cal prioritzar les inversions en aquest sector del petit i mitjà comerç per davant dels interessos de les multinacionals i grans centres comercials. Pensem que un govern que es fa dir d’esquerres hauria d’afavorir una economia més propera i més fidel amb el territori i no doblegar-se davant dels interessos d’una multinacional.

Des del primer moment el govern s’ha negat a dialogar cap proposta alternativa que contempli el manteniment de la Nau de Can Fàbregas i ens ha incitat perquè anem als jutjats si crèiem que hi havia alguna irregularitat. Ara, en canvi, a través d’aquesta moció se’ns demana el contrari.

Els acords que planteja el govern no proposen res concret, es reitera que tot s’ha fet ajustat a llei quan el jutge no ho diu en cap moment.

Es parla de millores urbanes per la potenciació del comerç a Mataró, i nosaltres ens preguntem: és imprescindible que arribi un gran centre comercial per iniciar unes millores que de ben segur són necessàries per dinamitzar i crear nous llocs de treball?

I per últim, ens demanen a la CUP que retirem els recursos interposats a l’Audiència Provincial. En aquest punt, aconsellem als senyors del govern que abans de fe cap afirmació i menys aquelles que passen pel Ple municipal, s’assessorin i confirmin allò que escriuen per no fer el ridícul com estan fent ara mateix.

En primer lloc la CUP no ha interposat cap recurs a l’Audiència Provincial, qui sí ho ha fet ha estat el Ministeri Fiscal, i com molt bé poden suposar, ni nosaltres ni ningú pot obstaculitzar un procés judicial que està obert i pendent de resolució.

El que sí ha fet la CUP ha estat presentar un recurs de reforma davant de jutjat d’instrucció perquè entenem que hi ha qüestions encara no aclarides en l’arxiu de l’afer, així com un informe pericial elaborat per uns arquitectes independents que manifesten que el trasllat com el desmuntatge de la Nau contradiu la llei urbanística.

Si tan convençuts estan que tenen raó, perquè demanen que es retiri un procediment judicial que l’únic que pot fer és clarificar els fets?

Recórrer a la justícia mai ha estat un perjudici per la ciutat, en tot cas vostès pretenen que només s’apliqui la justícia que els és favorable.

Ens agradaria que amb la mateixa energia i pressa, exigissin que el contenciós administratiu es pronunciï sobre els recursos presentats.

Permetin també que expressi el meu lament per un govern que es diu catalanista i que celebra una interlocutòria on el jutge menysprea les normatives i les lleis locals i autonòmiques en referència al patrimoni arquitectònic i que només considera importants aquelles lleis que depenen del Patrimonio Histórico Español.

La CUP denunciem que no es faci complir la llei a tothom per igual. El patrimoni està per conservar i enriquir la ciutat, no pot ser que uns en puguin fer allò que vulguin i altres no, tots hauríem de ser iguals davant la llei.

Can Fàbregas era una oportunitat, tal com han fet altres ciutats europees amb el seu patrimoni, i vostès l’han convertit en un problema.