La CUP no participa en els actes institucionals i protocolaris dels "30 anys d'Ajuntaments democràtics ". Aquest posicionament ja es va anunciar amb el vot contrari a la proposta de resolució presentada al Ple municipal del 2 d'abril per CIU, PSC, ICV-EUiA, Esquerra i PP.



La CUP no participa en els actes programats pel dia 15 d'abril perquè no comparteix el discurs oficial ni la lectura històrica autocomplaent que fa la classe política hereva de la segona restauració borbònica. Tal i com ja va anunciar el regidor, Xavier Safont-Tria, des del municipalisme independentista i d'esquerres considerem que "més que celebrar, hauríem d'aprofitar aquesta data per reflexionar, i d'una vegada per totes trencar amb els esquemes hereus del feixisme".

 

Sobre la celebració dels 30 anys dels ajuntaments “democràtics”




Apuntaré tres aspectes bàsics que per a nosaltres invaliden el caràcter democràtic de la transició municipal  que avui es proposa celebrar;

són:



1) Els Reglaments Orgànics Municipals que acoten la democràcia i la subjecten al dictat de la Constitució espanyola. En aquest sentit, les polítiques municipals de participació ciutadana sempre seran un eufemisme per evitar aprofundir en les limitacions democràtiques imposades per l’Estat espanyol. Molts van mudar de la democràcia orgànica del franquisme a l’actual partitocràcia espanyola, amb una facilitat que és prou reveladora de com funcionen els nostres ajuntaments.



2) No es tingué en compte per a res el principi de la subsidarietat i, conseqüentment, els municipis s’han anat trobant cada cop més asfixiats econòmicament tot i el progressiu increment d’atribucions i responsabilitats. Aquesta situació, agreujada per l’actual context de crisi econòmica, qüestiona la democràcia social, que per a nosaltres és indestriable de la democràcia política. De quina cohesió i de quins serveis socials estem parlant si els nostres ajuntaments no tenen ni cinc de calaix?

3) Manca una divisió territorial administrativa sobirana que respecti a la nació catalana i les necessitats de la seva població. Conseqüentment, avui patim una manca de transparència i racionalització dels recursos públics (avui dia hi ha masses administracions paral·leles : ajuntaments, consells comarcals, diputacions provincials, generalitat, govern estatal; això només afavoreix als interessos privats i, tal i com és públic i notori, és una situació que genera innombrables casos de favoritismes, corrupció, i submissió a l’Estat Espanyol).

Incomprensiblement, després de 30 anys, els municipis continuen lligats a les estructures provincials que van servir als franquistes per enterrar l’exemplar divisió territorial de Catalunya de 1936, que establí les comarques administratives i les regions o vegueries modernes que encara no hem estat capaços de refer a data d’avui.

Permeteu-me que us recordi el Decret republicà del 23 de desembre del 1936, on es confirmava aquella innovadora divisió territorial en els següents termes:

“Signe de la submissió a un centralisme que repugnava a la nostra ànima col·lectiva, les quatre províncies amb què era dividida Catalunya d'ençà de l'any 1833, foren suprimides per a donar lloc a la reestructuració de la unitat catalana”



Quina mena de democràcia tenim que encara conservem les Diputacions provincials? Tot plegat, remet al fet que fa 30 anys no hi va haver cap ruptura amb el franquisme i, justament, l'àmbit municipal que era el que més podia qüestionar la “Transición”, no va tastar la democràcia fins passats 4 anys de la mort del Dictador.



Si a tot això hi sumem el fet que durant aquests 30 anys, és manifest que, progressivament:



1.- S'han anat polititzant els alts tribunals de justícia.



2.- S'ha donat corda a lleis arbitràries per prohibir diaris i partits incòmodes, fins al punt d'excloure de la participació política una part dels ciutadans, als quals s’han retirat els drets polítics, per amanir eleccions i canviar majories.



3.- Hi ha hagut i hi ha una manca de respecte a les nacions que formen part de l'Estat, tret de la nació castellana dominant.



4.- Hi ha hagut una nefasta redistribució dels impostos dels ciutadans.



5.- S'han mantingut atrocitats franquistes:



a) Judici Sumaríssim a Companys i a moltes altres persones,

b) Papers de Salamanca.

c) Manteniment de la concepció nacional franquista (resta intocable allò de “una, grande y libre”).

d) Manteniment de l’opressió lingüística de l'Estat, segons la qual les llengües diferents de l'espanyol són un accident geogràfic i porten el nom de la “regional”: aragonès, asturià, català, valencià... i incomplint sistemàticament la pròpia Constitució espanyola, atès que l'Estat no promou cap llengua tret de l'espanyol.



6.- El govern de l'Estat incompleix sistemàticament les lleis de l'Estatut, el finançament, la bilateralitat...



7.- Últimament, encara s'està tramant un canvi de la llei electoral per minoritzar la presència dels partits no nacionalistes espanyols al Congrés de diputats de l'Estat.



El model de democràcia ideat fa trenta anys es va presentar com a un punt de partida. Trenta anys després, en comptes d'avançar i aprofundir en democràcia política i social, en drets i llibertat, sembla que anem més aviat cap enrere. Més que celebrar, hauríem d'aprofitar aquesta data per reflexionar, i d'una vegada per totes trencar amb els esquemes hereus del feixisme.

[text llegit al Ple municipal del 2 d'abril de 2009]