El Ple municipal del 7 de maig va aprovar, amb l'únic vot en contra del PP, una proposta de resolució "per la memòria històrica republicana" presentada per la CUP.

La resolució aprovada contempla la recuperació del nom d'Avinguda de la República en el nomenclàtor de la ciutat (que a l'any 1931 figurava en l'actual Ronda Alfons XII); l'estudi, la recerca i el reconeixement de l'exili mataroní; i l'exigència de l'anul·lació dels judicis sumaríssims instruïts per la Dictadura franquista contra ciutadans de Mataró i tot Catalunya.

Abans de la lectura de la proposta, Xavier Safont-Tria (CUP) recordà que enguany commemorem els 70 anys de l'exili republicà.

Paulí Mojedano (PP) realitzà una sèrie de disgrecions: Primera, el nom originari de la Ronda era Alfons XII, i va dir que aquest "va ser un rei estimat pels mataronins"; Segona, mostrà la seva indignació per les referències a Ramon Molist (membre de la CNT i Alcalde de Mataró entre 1937 i 1939) dient que "Ramon Molist no fou cap exemple d'alcalde" i l'acusà d'haver instigat la crema del retaule de Santa Maria; Tercera, afirmà que anul·lar els Judicis Sumaríssims seria l'equivalent a anul·lar títols acadèmics expedits durant el franquisme. Finalment, digué que la proposta de la CUP anava en contra de la cultura de la conciliació establerta a partir de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978 i que només contribuiria a obrir ferides.

Joan Mora (CiU), mostra la seva predisposició a donar-hi suport, però va  demanar que es retiressin les referències a Ramon Molist.

El Govern municipal, per boca del Sr. Sergi Penedès (regidor de Cultura, d'Esquerra) criticà que en la part expositiva no s'esmentessin de forma rellevant les actuacions dutes a terme pel propi Ajuntament. No obstant, apel·là a una resolució aprovada pel primer ajuntament postfranquista per justificar la recuperació del nom d'Avinguda de la República en el nomenclàtor de Mataró. Demanà no concretar la referència a la carta de l'Alcalde Molist i manifestà la coincidència en la reclamació de l'anul·lació dels Judicis Sumaríssims.

Xavier Safont-Tria (CUP), per tal de garantir l'aprovació de la proposta, acceptà les esmenes del Govern, tot i que critica que no s'hagués volgut suprimir el nom d'Alfons XII; també va lamentar que no s'apreciés la significació de la carta manuscrita per Ramon Molist trobada al municipi nord-català de Sant Llorenç de Cerdans i en la qual agraïa l'acollida dispensada per aquest municipi als refugiats. Finalment, en rèplica al PP, recordà l'anècdota del llançament del bust del borbó pel balcó de l'Ajuntament (el 14 d'abril de 1931) i digué que "la memòria no ha de ser un tabú".

La resolució fou aprovada amb els vots favorables de CUP, CIU, PSC, ICV, ERC i l'oposició del PP.

RESOLUCIÓ PER LA MEMÒRIA HISTÒRICA REPUBLICANA

Mataró ha estat i vol ser una ciutat capdavantera en la recuperació de la memòria històrica republicana de 1931-39 i de la lluita antifranquista.

Cal destacar l'esforç realitzat per diverses entitats, particulars i el mateix Ajuntament, dirigit a recollir testimoniatges, reparar a les víctimes, estudiar i recuperar fets, persones i espais de la memòria.

En aquest sentit, com a botó de mostra, cal esmentar algunes actuacions recents com ara:

- Els homenatges ciutadans que any rere any recorden els brigadistes internacionals morts als hospitals de sang i que són enterrats al cementiri de Mataró.   

- El monument del Camí de l'exili, impulsat per l'associació dels Marxaires Mataró-Canigó, que han senyalitzat un GR i que cada any organitzen la travessa de l'exili, en record de totes les persones que es veieren forçades a marxar de casa nostra per evitar les represàlies.

- Les passejades impulsades des del moviment veïnal per donar a conèixer els monuments de la memòria republicana i l'experiència del cooperativisme obrer.

- Les jornades "Mataró anys 30, recuperem la nostra història" organitzades per la comissió de la Memòria Històrica del Consell Municipal de la Gent Gran.

- La inauguració, després d'una llarga reivindicació per part del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, del monument que recorda els mataronins afusellats per la Dictadura franquista.

- Els estudis biogràfics de Joan Peiró, la transcendència del qual supera l'àmbit estricte de Mataró.

Aquesta sensibilitat ciutadana envers el nostre passat més recent posa de manifest la necessitat d'implicar l'Ajuntament de Mataró en la tasca reparació moral i material de les víctimes i, sobretot, en la recuperació de la memòria col·lectiva com una expressió de cohesió democràtica.

D'altra banda, atès que:

- Diverses persones, historiadors, historiadores i entitats memorialistes de la ciutat han demanat que es recuperi el nom d'AVINGUDA DE LA REPÚBLICA en l'actual Ronda Alfons XII.

- Enguany commemorem els 70 anys de la retirada i l'exili republicà.   

- L'exigència de veritat, justícia i reparació no serà efectiva fins que l'Estat espanyol no anul·li tots els judicis sumaríssims del franquisme.

El Ple de l'Ajuntament de Mataró pren els següents acords:

1 - Recuperar en el nomenclàtor el nom d'Avinguda de la República, tal com havia figurava en el noenclàtor de 1931, greument alterat pel primer l'Ajuntament franquista.

2 - Impulsar la recerca, l'estudi i el reconeixement de l'exili mataroní.

3 - Instar el Govern de la Generalitat perquè exigeixi a l'Estat espanyol l'anul·lació de tots els judicis sumaríssims instruïts per la Dictadura franquista contra ciutadans de Mataró i de tot Catalunya.

 

---

NOTÍCIES DE PREMSA

 

- Tot Mataró: La CUP, en ratxa, enceta un debat sobre la memòria històrica