El 27 de gener de 1945 l'Exèrcit Roig va alliberar el camp d'extermini nazi d'Auschwitz i es va destapar la barbàrie comesa pel nazisme, que havia dissenyat un model de societat basat en l'exclusió de la diversitat, la xenofòbia i el racisme. Els camps d'extermini eren la conseqüència tràgica del nazisme, que va portar la mort i la destrucció arreu d'Europa. L'estat alemany va planificar la liquidació de jueus, gitanos, homosexuals, sindicalistes, discapacitats, etc. Dins d'aquest capítol de la història contemporània, també cal incloure els republicans catalans i espanyols exiliats a França arran de l'ocupació franquista, que amb l'inici de la Segona Guerra Mundial van ser tractats com a apàtrides i alguns dels quals van acabar deportats a camps de treball i extermini nazi.

L'historiador Agustí Barrera ha documentat (en aquest treball) fins a 10 mataronins exteminats als camps de concentració nazis. Són les persones següents: Ramon Amiento Carmen, Josep Duran Martori, Josep Ferrer Coll, Josep Herrera Altimira, Josep Julià Mendoza, Joaquim Mir Burgada, Juli Pey Torrens, Camil Quintana Bassas, Elies Soriano Gonzàlez, i Francesc Verdalet i Guardiola, assassinat a Mauthausen el 27 d'octubre de 1941 amb una injecció de benzina al cor.

Des de la la CUP refermem la falsedat de les doctrines de la superioritat racial i el nostre compromís en la defensa de la igualtat de tots els pobles i de totes les persones. Per això, ens hem sumat a la inciativa del Grup de la Recerca de la Memòria Històrica de Mataró per recordar públicament, cada 27 de gener, els mataronis morts en els camps nazis i per preservar la memòria davant dels intents d'alguns sectors polítics de reflotar les idees nazi-feixistes.