El grup municipal de la CUP a l'Ajuntament de Mataró ha presentat una proposta de resolució a favor del programari lliure i formats oberts al municipi de Mataró. La moció s'ha debatut en el Ple ordinari del 13 de desembre i ha comptat amb les aportacions del professor Antoni Miravete. El professor de la Politècnica ha demanat la paraula i ha intervingut per explicar els avantatges de les aplicacions tecnològiques basades en el codi obert en contraposició al programari privatiu sobre el qual cal pagar llicències (Microsoft…).

Malgrat les explicacions i malgrat que Mataró vol ser un referent en les "noves" tecnologies amb projectes com el tecnocampus, tant l'equip de govern (PSC, ICV i ERC) com l'oposició de dretes (CiU i PP) han votat en contra de la proposta presentada per la CUP. El portaveu de la CUP Xavier Safont-Tria ha lamentat aquest rebuig i ha destacat que ciutats com Manresa, Lleida, Munich o Massachusetts treballen amb èxit amb programari lliure i tota la ciutadania gaudeix dels seus avantages.

 PdR a favor del programari lliure i els formats oberts 47.25 Kb

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) A FAVOR DEL PROGRAMARI LLIURE I FORMATS OBERTS AL MUNICIPI DE MATARÓ.

Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) són, en aquests moments més que mai, un element fonamental en l'economia i el progrés d'una societat. Per fer-les avançar és imprescindible que la ciutadania les pugui emprar de manera universal. Els ciutadans i les ciutadanes tenim dret a accedir a les tecnologies de la informació i les comunicacions sense cap discriminació de tipus social, econòmic o de qualsevol altra mena i fer-ho en la nostra pròpia llengua. Els ajuntaments han de comprometre's a defensar el dret d'accés a la societat de la informació dels seus ciutadans així com implicar-se en l'alfabetització digital i ajudar a superar la fractura digital. L'objectiu d'aquesta resolució és que l’ajuntament es comprometi a garantir aquests drets dels ciutadans.

Un dels pilars fonamentals de l'accés a les TIC és el programari. Malgrat això, l'accés al programari es veu restringit per polítiques diverses en forma de contractes, llicències o patents, que en limiten l'ús i discriminen uns sectors de la ciutadania dificultant-los o barrrant-los l'accés a les TIC en condicions legals i amb garantia de qualitat.

Des de fa anys, existeix un moviment internacional de persones i entitats que desenvolupen programari sota unes llicències que defensen que, quan s'adquireix un programa, l'usuari ha de tenir el dret d'estudiar-ho, modificar-lo i redistribuir-lo lliurement. El programari que garanteix aquests drets es coneix com a programari lliure. El programari lliure permet que tots els seus usuaris puguin contribuir a la seva millora. Són programari lliure el sistema GNU/Linux, diferents navegadors web com el Firefox, els paquets ofimàtics com l'OpenOffice.org o el Koffice, els servidors que utilitza Google i molts altres programes de gran qualitat. Al darrere del programari lliure hi ha milions de voluntaris, i també grans empreses multinacionals com IBM, HP, Sun, etc.

Fer servir programari lliure té molts avantatges. Alguns dels més importants són:

• Qui el compra no ha de ser client a perpetuïtat del proveïdor; pot llogar a qui lliurement triï per fer les modificacions o adaptacions segons les seves necessitats


• No discrimina ningú. Fins i tot els actuals proveïdors de programari privatiu poden oferir programari lliure, rellicenciant el seu o adaptant el programari lliure existent.


• La majoria del programari lliure és gratuït o de cost molt baix, al contrari que el programari privatiu.


• L'accés al codi permet analitzar-lo per comprovar que no fa res de dolent (per exemple, que no contingui codi espia o maliciós). També permet aplicar-hi millores.


• Ens permet participar en projectes internacionals punters i, per tant, potenciar una indústria local de desenvolupament de programari.

Hi ha àmbits estratègics en què l'impacte del programari és especialment important. A continuació n'esmentem alguns:

La comunicació del ciutadà amb l'administració

Cada vegada més, la comunicació entre l'administració i el ciutadà es fa per via informàtica. Això fa aquesta comunicació molt més àgil i eficient. Sovint ens trobem, però, que quan els ciutadans necessitem comunicar-nos amb l'administració se'ns obliga a fer servir un tipus d'ordinador o un programari concret d'alguna empresa concreta. L'administració no pot exigir a cap ciutadà ser client de cap empresa, sobretot quan aquesta comunicació es pot fer mitjançant els formats i estàndards oberts definits per comitès internacionals eximint l'usuari d'emprar programari de tal o tal empresa. L'administració hauria de garantir la no transgressió d'aquests estàndards en serveis que ofereix al ciutadà.

La informàtica dels ajuntaments

L'administració en general i els ajuntaments en particular fan servir molt programari. Això suposa una partida molt important del seu pressupost. Una part d'aquest programari és genèric (sistemes operatius, ofimàtica...). Molt d'aquest programari té alternatives lliures de qualitat. No fer-les servir és un malbaratament dels recursos públics. Una altra part del programari és fet a mida. Les condicions de contractació, en aquest cas les controla l'administració i, per tant, en pot regular aspectes com ara la titularitat de la llicència, la propietat del codi, el compliment d'estandards...

La llengua

Un dels aspectes més crucials per l'èxit de les TIC és la integració del català al món digital. Cal que el programari que es fa servir estigui traduït a la nostra llengua. Centenars de voluntaris tradueixen al català el programari lliure més utilitzat tan bon punt en surt una nova versió, i això ho poden fer perquè tenen accés al codi font.



PER TOTS AQUESTS MOTIUS, DES DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PROPOSEM QUE EL PLE MUNICIPAL APROVI ELS SEGÜENTS ACORDS:

Pel que fa a comunicació amb el ciutadans utilitzant formats lliures i oberts

1. Que els llocs web de l'administració segueixin les recomanacions del Consorci W3C (World wide web consortium)

2. Que la documentació que generi l'administració sigui plenament accessible en formats oberts.

I ho demanem perquè no volem que l'administració imposi als ciutadans quins programes han de fer servir per a poder-s'hi comunicar.

Quant a l’ús i desenvolupament de programari lliure dins l'administració sobre plataformes lliures

1. Que l’ajuntament de Mataró mantingui la seva informació, i per tant les nostres dades, en sistemes d'emmagatzemament basats en programari lliure del qual pugui saber què en fa i de quina manera, protegint la integritat de la informació.

2. Que l’ajuntament de Mataró alliberi tot el codi font propi fet a mida, de manera que altres administracions, o els ciutadans mateixos, puguem fer-lo servir.

3. Que el nou programari propi que calgui desenvolupar es publiqui sota llicències lliures i faci servir estàndards oberts, i que sigui independent de plataformes privatives (bases de dades, sistemes operatius, llibreries...), de manera que permeti fer la migració cap a entorns totalment lliures en un futur.

4. Que es publiquin de les despeses anuals en llicències i manteniment de programari en el conjunt de les administracions.

5. Que els paràmetres per valorar els mèrits de les empreses i persones que es presenten a concursos públics contemplin el model econòmic del programari lliure. Aquest és diferent del model clàssic d'empresa de programari, ja que habitualment està format per xarxes de petites empreses.

I ho demanem perquè no volem que la nostra administració estigui subjecta als dictats de les multinacionals, perquè pensem que allò que paguem entre tots ho hem de poder aprofitar tots, i perquè les diferents administracions han de poder compartir costos. .

Respecte de l’ús de programari lliure en l'educació

1. Que a les escoles, els cursos de formació per adults i de divulgació de les TIC s'utilitzi programari lliure.

2. Que en concursos i oposicions no es demanin coneixements de determinats productes comercials, sinó de determinades habilitats amb l'ordinador.

3. Que es creï de material didàctic específicament dirigit a l'ensenyament del programari lliure i que es difongui públicament i amb permís per ser reutilitzat.

I ho demanem perquè si volem una societat integrada en les TIC cal que ho fem amb eines que estiguin disponibles per a tothom, legalment i en català. I perquè no és acceptable des d'un punt de vista ètic el subvencionar l'ús de programari privatiu.

Pel que fa a la promoció de l'ús i desenvolupament de programari lliure en el teixit social i econòmic

1. Que es creï un servei de suport a la petita i mitjana empresa que vulgui migrar a programari lliure.

2. Que es facin campanyes institucionals de conscienciació en l'ús del programari lliure i dels formats oberts.

3. Que els accessos públics a Internet i recursos informàtics (com telecentres i biblioteques) facin ús de programari lliure.

4. Que els ajuntaments serveixin de catalitzadors de qualsevol iniciativa ciutadana que promogui el programari lliure.

I això perquè el programari lliure representa un impuls important al sector tecnològic, crea forts dinamismes socials i permet accedir a la tecnologia en igualtat de condicions.



 No obstant això,  el Ple decidirà





Xavier Safont-Tria i Ramon

Regidor-portaveu del grup municipal de la CUP



Mataró 3 de desembre de 2007