Una pregunta de la CUP ha permès la intervenció de la portaveu del Casal Xerinola al Ple de l’Ajuntament del mes de juny. L'entitat ha volgut denunciar la situació 'desconcertant i dolorosa' que ha implicat per ells el nou model empresarial i mercantil d'adjudicació de la gestió dels Espais Joves municipals.

L’Associació Infantil i Juvenil Casal Xerinola va posar en marxa i ha gestionat des dels seus inicis l’Espai Jove de Cerdanyola. Ara, però, l’Ajuntament ha canviat de criteri i adjudicarà la gestió d’aquests espais municipals mitjançant un concurs a una adjudicatària que obligatòriament haurà de gestionar conjuntament tres Espais Joves, la qual cosa impedeix que entitats sense ànim de lucre arrelades al territori, com és el cas de Xerinola, puguin optar a la gestió que han estat fent des de la creació dels Casals.

Rut Martinez, portaveu de l'associació Xerinola, s’ha adreçat als regidors i regidores per acomiadar l’entitat que va fer néixer el Casal de Joves o Espai Jove del barri de Cerdanyola. L’entitat ha explicat tota la seva trajectòria treballant al costat de l’Ajuntament i ha lamentat que el govern hagi optat per un model de gestió que “no només no fomenta la participació ciutadana sinó que a més no té cap mena de mirament a l’hora de carregar-se les iniciatives que el teixit associatiu desenvolupa de manera consolidada en el territori”. Al mateix temps, consideren que l’adjudicació dels diversos casals en un únic paquet no és una qüestió merament legal sinó que “només està condicionada a la voluntat política del govern que la pren”.

Per la seva banda, el regidor de la CUP Xavier Safont-Tria ha agraït a l’entitat Xerinola la feina feta durant tots aquests anys i ha remarcat que el govern ha triat un model empresarial i mercantil que en definitiva “es carrega” una experiència sorgida de la participació cituadana.

La regidora del govern Olga Ortiz (CiU) ha assegurat que la licitació dels casals no es pot fer per separat en els diferents barris, a la qual cosa el regidor de la CUP ha respost que “a mi em sorprèn com es diu que la llei no ho permet” i en altres municipis i ciutats sí que es fa d’aquesta manera.

[Vídeo] amb la intervenció de Rut Martinez, portaveu de l’associació Xerinola.

[Vídeo] amb la intervenció del regidor de la CUP Xavier Safont-Tria.

INTERVENCIÓ DE RUT MARTÍNEZ, PORTAVEU DE L'ASSOCIACIÓ XERINOLA AL PLE DEL DIA 7 DE JUNY DE 2012

Som L'Associació Infantil i Juvenil Casal Xerinola, una entitat sense ànim de lucre que, des de l'any 1989, treballa en l'àmbit socioeducatiu al barri de Cerdanyola, inicialment amb infants i, posteriorment, amb adolescents i joves. De manera simultània, l'entitat ha treballat des d'una perspectiva comunitària implicant-se en diferents plataformes, plans i consells de participació existents tant al barri com a la ciutat.
Som una entitat que fa 23 anys que es dedica a vetllar, des de diferents projectes i a partir del treball en xarxa, per les necessitats que al llarg del temps ha anat detectant en el teixit social del territori en el qual ha nascut i ha crescut.

Som una entitat que gràcies a aquest compromís ferm, ha esdevingut un important referent per molts infants, adolescents, joves i famílies, els quals han pogut trobar una acollida i un acompanyament en les diverses etapes del seu procés vital, en que han necessitat una xarxa social que, o bé no tenien al seu abast, o bé no podia sostenir la seva situació personal.
Som una entitat que està avui aquí per acomiadar-se públicament del projecte Espai Jove, un projecte que va gestar sota el nom Casal de Joves, juntament amb l'Associació Enlleura't del barri de la Llàntia, i també per donar a conèixer i denunciar públicament els fets que l'han portat fins a aquesta situació tant desconcertant i dolorosa alhora.

L'any 1999, ara ja fa 13 anys, el Xerinola, com a entitat compromesa amb el barri i coneixedora de la realitat social d’aquest i de les mancances i necessitats existents, va presentar a l'Ajuntament, juntament amb Enlleura't, el projecte que ara du per nom Espai Jove i que té com a finalitat atendre als adolescents i joves dels respectius barris d'una manera integral a partir de l'àmbit de l'educació en el lleure. Des de l'administració es va rebre la proposta de manera positiva i es van establir dos convenis de col·laboració amb les dues entitats respectivament per tirar endavant els projectes, així com també es va creure necessari, des de l'Ajuntament, estendre la intervenció al barri de Rocafonda, en el qual, per no haver-hi cap entitat que pogués assumir-ne la gestió, es va optar per una gestió externa per part d'una empresa.

Des de llavors i fins a dia d'avui encara, tot i que per poc temps, hem portat a terme, en col·laboració amb l'Ajuntament, el projecte Espai Jove Cerdanyola. El procés de creixement del projecte ha passat per molts moments diferents: temps bons, temps millors i temps pitjors, en definitiva, que n'hem viscut de tots colors, però sempre hem lluitat per la defensa d'un projecte digne i singular, vinculat al territori, en desenvolupament al ritme de les noves necessitats idiosincràtiques del teixit social al qual ens dirigim. Aquesta manera d'entendre la intervenció social ens ha portat a confrontacions davant la tendència homogeneïtzadora que ha defensat l'Ajuntament pels tres projectes Espai Jove de la ciutat. Una tendència en la qual no es contempla la singularitat de cada territori i que alhora limita el creixement dels projectes a un model centrat merament en atendre l'aspecte lúdic, impedint una intervenció que donés resposta a les exigències dels canvis socials tenint en compte, per davant de tot, les necessitats dels joves des de les seves diverses dimensions (joves que estudien o no, joves que volen treballar o no i joves que ho aconsegueixen o no, joves que entren en conflicte amb la família, l'institut, Justícia, joves que busquen un espai de referència, joves que busquen un punt de trobada amb els amics i un llarg etcètera).

Davant la impossibilitat de creixement del projecte, aquesta situació ens va portar al desenvolupament de projectes paral·lels que ens permetessin donar cobertura a les noves realitats detectades sobre les quals consideràvem necessària la intervenció: un projecte que primer va ser finançat amb fons privats i posteriorment conveniat amb un altre departament de l'Ajuntament que no era amb el que gestionàvem l'Espai Jove i un altre projecte que, després de molt temps de lluita, va ser acollit per aquest últim departament; dos projectes que el dia 15 de desembre de 2011 se'ns va comunicar que a partir de l'1 de gener de 2012 deixaven de ser assumits per part de l'Ajuntament per manca de pressupost. Davant aquesta situació se'ns remet a aconseguir recursos privats o a assumir la gestió des del voluntariat, sense cap mena de consideració per la tasca que s'està duent a terme en un context social cada cop més delicat, i esperant que assumim el fet estoicament: el departament no té pressupost propi i com que depèn de finançament europeu i aquestes s'han retallat així s'acaba la feina de tants anys.

Per altra part, també hem hagut de bregar amb greus mancances en quant a la infraestructura del local en el qual es porta a terme el projecte. Les condicions mínimes de seguretat han sigut les principals reclamacions, a dia d'avui vigents, i per molt que resulta evident, val a dir que aquest local tampoc constitueix un espai digne on els joves puguin sentir-se en un entorn que els és propi, on poden sentir-se a gust i valorats. El local amb el que comptem és compartit amb diferents entitats del barri i malgrat les promeses que sempre hem rebut d'un futur ús prioritari que ens permetés no haver de muntar i desmuntar l'espai cada dia, mai ha arribat, així com tampoc la promesa d'un espai propi adequat a les necessitats del projecte.

I per si tot això fora poc, també ens hem topat amb greus dificultats econòmiques derivades dels freqüents i dilatats retards en els pagaments dels convenis, els quals han suposat grans complicacions, per una entitat petita com la nostra, alhora de fer front a les despeses derivades de la gestió dels projectes. Fa un temps, aquests retards també han vingut acompanyats d'una reducció molt important de l'import del conveni de col·laboració, la qual va suposar una reducció de les hores de treball i una disminució del radi d'intervenció, entre d'altres efectes que han suposat un retrocés important en l'evolució del projecte.
Malgrat haver viscut totes aquestes dificultats, i moltes d'altres que ara no exposarem, aquesta última no ens l'esperàvem de cap de les maneres:

Primer ens assabentem que sortirà a concurs públic la gestió dels tres Espais Joves per separat (el del Pla d'en Boet, el de la Llàntia i el de Cerdanyola). Manifestem la nostra disconformitat. Ens informen que legalment no es poden portar a terme convenis per l'import que suposen actualment els projectes. Davant la inexistència d'una alternativa ens acabem fent a la idea de la situació i ens plantegem presentar-nos al concurs.

Posteriorment, ens assabentem que sortirà a concurs la gestió dels tres Espais Joves de manera conjunta. Manifestem la nostra disconformitat. Ens informen que legalment no es poden fer concursos per separat per projectes que porten el mateix nom.

Arribats a aquest punt, reflexionem sobre el canvi de situació i arribem a la conclusió que el model que es desprèn d'un concurs públic únic per a la gestió de tres projectes impedeix la cabuda de qualsevol procés participatiu del teixit associatiu, ja que parteix de l'establiment d'una relació mercantilista entre l'administració i una empresa amb capital econòmic i, per tant, amb afany de lucre, que porta a terme un servei contractat per l'administració, la qual evita, d'aquesta manera, qualsevol confrontació de criteris professionals que vetllin per una intervenció social ajustada a les necessitats de la població, una relació en què l'empresa es limita, per tant, a complir amb uns criteris marcats de manera unidireccional.

Per la nostra part, com a associació petita i sense afany de lucre, els nostres objectius de creixement es projecten en el territori que dóna sentit a la nostra intervenció com al que som, una entitat de barri, i, per tant, el que no té sentit és créixer en extensió a diversos punts de la ciutat. Des de sempre hem treballat per la qualitat dels projectes que hem portat a terme i és aquí on resideix
l'objectiu que persegueix el seu creixement, el fet de poder atendre amb qualitat a les necessitats del territori concret que coneixem i en el qual hem bolcat tot el nostre saber professional i personal. Considerem que abraçar el treball en dos barris més de la ciutat debilitaria la qualitat que actualment està oferint cada entitat centrada en la seva zona d'influència, així com també considerem que com a associació no disposem dels recursos suficients com per tirar endavant la gestió d'aquests tres grans projectes.

Davant aquesta situació d'impotència, en què sembla ser que la legalitat només empara aquesta resolució, busquem alternatives a la publicació del concurs per a la gestió dels tres Espais Joves de manera conjunta, ja que ens resignem a creure que aquí s'ha acabat la nostra tasca després de tants esforços bolcats en el projecte. Després de consultar a diversos municipis, comprovem que en molts d'aquests es porten a terme, de manera totalment legal, concursos per separat pel desenvolupament de la gestió d'equipaments d'igual categoria, però com que entenen que cada un gaudeix d'una singularitat diferent, els presenten com a projectes diferenciats. Per altra part, també hem consultat amb diversos organismes referents en l'àmbit d'intervenció social que ens han assegurat que aquesta determinació a la qual s'ha arribat només està condicionada a la voluntat política del govern que la pren.

Al constatar aquests fets només ens resta preguntar-nos per quin model de participació ciutadana aposta el govern actual. Malauradament, no ens agrada pensar així, però davant la situació que hem viscut només ens queda pensar que des de l'administració actual no només no es fomenta la participació ciutadana sinó que a més no té cap mena de mirament a l'hora de carregar-se les iniciatives que el teixit associatiu desenvolupa de manera consolidada en el territori.

Sr. Alcalde, Srs. Regidors, és aquesta la ciutat per la qual treballen? Una ciutat en la que preval l'establiment de relacions mercantils amb empreses per a la gestió externa de serveis públics, en detriment del treball amb les entitats que treballen en el territori i que constitueixen importants referents per a la ciutadania?

No és la primera vegada que participem en un ple i sabem que el govern no té el deure de tenir en compte la nostra intervenció, ni tampoc de respondre a les nostres preguntes i que, en el cas que així ho decidís, nosaltres no tenim dret a rèplica. Com sempre tindrà l'última paraula; ens podrà desacreditar i nosaltres ni tant sols podrem queixar-nos. Així volem, simplement, que quedi constància del fet que considerem aquesta formalitat legal no del tot democràtica.

Finalment, també volem aprofitar la paraula que se'ns ha concedit per convidar-vos a tots i a totes a l'acte que, fent honor al nom de l'entitat, hem anomenat Fem Xerinola. Aquest acte tindrà lloc el divendres dia 15 de juny a les 19'30h al Parc de Cerdanyola i tindrà com a finalitat reivindicar, de manera festiva, la importància del treball amb la base social del territori enfront a l'externalització de la gestió de serveis a empreses i, alhora, acomiadar-nos del projecte que, fins al dia de l'adjudicació definitiva del concurs, ha constituït la llavor que ens ha permès treballar per una societat més justa, on ningú en sigui exclòs.

Gràcies per la vostra atenció i bona nit.

Associació Infantil i Juvenil Casal Xerinola