A la reunió han tractat el col·lapse que pateix l’hospital i les principals causes que el provoquen. Les representants han constatat de primera mà la precarietat laboral a la qual es veuen abocades i que dificulta enormement el funcionament òptim del centre. A més, han informat de les irregularitats que es troben a l’hora d’acabar amb l’infrafinançament de l’hospital i d’eliminar el deute que va acabar amb l’autonomia de gestió de l’hospital.

Des de la CUP trobem que no n’hi ha prou amb les excuses que s’estan donant des del Govern ni tampoc amb la indiferència que demostra l’ajuntament de Mataró en justificar la seva inacció argumentant un tema competencial.

L’alcaldable de la CUP Mataró, Carlos García, ha destacat que “des de l’Hospital estan fent una tasca enorme en unes condicions indignes i ens volem sumar a reclamacions tan bàsiques com: la recuperació total del “Corretorn” real, que no s’utilitzi únicament per cobrir llocs estructurals; establir unes ràtios de pacients homogènies i basades en criteris mèdics, mai més en funció d’un criteri empresarial; l’estabilització del personal mitjançant un model digne de contractació pública (i no 5 models concertats com actualment) i que l’augment del personal estigui lligat a les necessitats, no a l’obertura de nous espais oblidant-nos de cobrir llocs estructurals ja funcionals.”

Per la seva banda, la diputada de la CUP i portaveu de la comissió de sanitat, Laia Estrada, ha aprofundit en aquesta línia amb les següents declaracions:

“De nou constatem que molts centres hospitalaris estan desenvolupant les condicions de total sobrecàrrega. I el fet que les condicions siguin tan millorables, impossibiliten que noves professionals hi vulguin anar a treballar.

Això és conseqüència de la precarització creixent del personal sanitari, però també és conseqüència que dins del model sanitari català hi ha condicions laborals diferents en funció dels prestadors pels quals treballen aquestes persones i es genera una competència dels mateixos centres per intentar atraure professionals que venen d'altres centres sanitaris. Aquesta, situació s'hauria de corregir de forma urgent apostant per una equiparació/homogeneïtzació de les qüestions laborals. Perquè no té cap mena de sentit que persones que fan la mateixa tasca tinguin condicions diferents no només retributives sinó també pel que fa a ràtios i descansos. A Mataró, això se suma que aquest centre es troba en un desequilibri pressupostari i la falta de personal estructural es resol a costa de sobre explotar les treballadores.

Val a dir que quan el personal sanitari es veu obligat a treballar en aquestes condicions de sobre explotació per pal·liar els dèficits o les mancances estructurals de personal que tenen molts centres, com és el cas de l'hospital de Mataró, qui acaba pagant les conseqüències a part de les professionals que veuen la seva salut mental i física malmesa qui ho acaba patint també és el conjunt de la població usuària que pateix una davallada de la qualitat assistencial...

Per això, en aquest context és imprescindible desplegar mesures urgents per fer front a aquestes mancances que estem veient arreu dels centres hospitalaris d'arreu del país si millorar les condicions laborals de tot el conjunt de treballadors i treballadores sanitàries per tal d'atraure més personal sanitari, de la privada concretament, però també evitar que les professionals marxin cap a casa.”

Per tot això, ens sumem a les convocatòries de vaga del personal sanitari i pressionarem, tant institucionalment com des del carrer, per un pla de xoc que pugui pal·liar aquesta situació immediatament: ens hi va la vida.

Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

Mataró, 30 de novembre de 2022