La Federació d'Associacions de Veïns de Mataró ha organitzat un debat polític on demanava a tots els partits polítics el seu model de ciutat. Carme Polvillo, portaveu de la CUP, ha explicat que la ciutat de Mataró no pot plantejar-se créixer encara més quan encara no hi ha els equipaments bàsics per a la població actual.

La CUP va deixar clar que la política urbanística del tripartit mataroní és nefasta i deixa totalment hipotecades les generacions futures.

La ciutat que volem, el futur urbanísttic de Mataró

1. Volem mantenir la distribució del territori que plantejava el Pla d’Ordenació Urbana del 96.

El Pla (vigent encara) preveu una ordenació de la ciutat i requalifica el territori en :

• zones no urbanitzables:
  - agrícola
  - forestal
  - marítim
• zones urbanitzables:
  - residencial; per habitatges
  - industrial
  - terciària; zona que es destina a la petita indústria, comerç, oficines, gimnàs, grans superfícies (encara que actualment hi ha una moratòria urbanística de la Generalitat), magatzems de logística .....

I amb aquesta redistribució del territori (de donar-li uns usos a les diferents zones) mantenim un model de ciutat , els que s’ha anomenat la ciutat dels 4 quarts.

Malgrat que el Pla General del 96 es pot millorar (no és el Pla de la CUP, no és el nostre projecte) però com a mínim et defineix per on ha de créixer la ciutat.

El que pretén el tripartit és modificar-lo, perquè segons ells:

- “s’han esgotat , a nivell de plantejament urbanístic, les previsions de creixement que el Pla General del 96 feia per a sòl urbanitzable residencial i industrial.”

- “La realitat de l’entorn metropolità aconsella la potenciació de la xarxa de ciutats de la seva corona, com a elements estructuradors del territori i com a subsistemes urbans capaços d’acollir (en la mesura del raonable) les noves necessitats de sòl per a activitats econòmiques i d’habitatge”.

La política urbanística del govern és modificar però sense tenir un veritable projecte al darrere. Diu, no són petites modificacions. No ens enganyem, cal que existeixin unes estratègies urbanístiques clares, cal definir si volem créixer o no, etc. i per tant és importantíssim que el govern dialogui amb el conjunt del municipi per donar resposta a les necessitats reals i que estableixi mecanismes de participació popular en la planificació.Aquest model s’ha exportat a ciutats com a Premià i El Masnou i el resultat és ben negatiu. No podem caure en els mateixos errors.

És necessari, com a mal menor, que respectem el model fins ara vigent ja que ens permet equilibrar, planificar, ordenar i redistribuir el nostre territori.

Importància dels 4 quarts

• Preservar la zona agrícola:
  - Vol dir poder disposar de productes frescos d’una manera directa.
  - Conèixer els productes de l’entorn, no ens ve de fora.
  - Saber quin és el producte de temporada. Ens permet tenir el rebost a casa. Això és qualitat de vida. Permet que la pagesia no mori i que pugui esdevenir un ofici digne. Permet que els nostres infants i qui vulgui pugui experimentar, veure que és això de la pagesia i no que ho aprenguin en els llibres o internet.
• Forestal: Bosc, la zona del Corredor, de la Serra de la Marina. Com a zona d’esbarjo, de lleure, zona importantíssima a nivell mediambiental, per anar a buscar bolets, per conèixer el bosc ...
• Marítima: Pesca de primera qualitat, zona d’oci ( es pot potenciar com a zona d’oci a l’hivern), l’alguer; protecció , assentament de les sorres litorals (les retenen), protecció de petits invertebrats.

Si en 8 anys la situació és que:

- el sòl urbanitzable d’ús residencial i industrial ja s’ha esgotat o està en tràmits de fer-ho. I només ens queda pendent un 80% del sòl urbanitzable terciari i que això representa en termes totals queda pendent un 24% del sòl urbanitzable no vulguem canviar-li l’ús per construir, construir i construir.

No vulguem especular. Sinó que hem de reservar sòl urbanitzable per no hipotecar-nos el futur. D’aquí a uns anys, podem preveure o no, que necessitarem tota una sèrie d’equipaments (sanitaris, educatius ....) i a on els posarem si ja haurem esgotat el territori ? Haurem de tirar de les zones agrícoles i forestals. És aquest el model que volem pel futur?.
Nosaltres NO, MAI.

- No volem un continu urbà des de Barcelona a Tordera. Volem separació per zones agrícoles, muntanyes ......

2. No volem créixer urbanísticament , NI UN PAM més DE CIMENT.
Volem créixer en qualitat de vida i a l’abast de tothom, no només de qui la por pagar.

No podem permetre que el model de ciutat promogut pel govern municipal es basi en un creixement urbanístic desmesurat i “purament especulatiu”.

Des del govern municipal se’ns diu que “no s’urbanitza ni un metre quadrat més del sòl que ja és urbanitzable en el Pla General vigent. La ciutat no creix més enllà dels límits del Pla General. El que proposem és la modificació d’alguns sectors de manera que en canviï l’ús, per guanyar sostre residencial i espai verd” ----- paraules textuals de l’alcalde.

Aquestes declaracions amaguen una altra realitat:

- Es creix amb densitat de població, de 117.000 habitants actuals es vol passar a 140.000 - 150.000 h. No era això el que proposa el Pla General del 96.

- Esgotarem el poc sòl urbanitzable que ens queda i per tant estem hipotecant el futur de la ciutat ja que quan d’aquí 10-15 anys, necessitem construir equipaments, un hospital ....... què farem. Ens menjarem el sòl agrícola.

- El creixement previst en la política urbanística del govern agreujarà un seguit de mancances que actualment ja pateix la ciutadania, com:

• Barris amb una densitat molt elevada que necessitarien urgentment polítiques d’esponjament i en cap cas aplicar estratègies urbanístiques que els densifiquin ni que es degradin i arribin a crear-se autèntics guetos. El cas de Rocafonda i Cerdanyola.
• Manca d’equipaments bàsics, tan educatius, com esportius, com socials etc., a molts barris de la nostra ciutat. Ara, tot just és té prevista la construcció d’un centre cívic a Vista Alegre, per exemple i al Centre-Eixample ni se sap.
• Problema de la mobilitat:
  • Deficiència de la xarxa d’autobusos municipal (freqüència, trajectes i horaris nocturns i festius).
  • Col·lapse absolut de les comunicacions per carretera en la majoria de vies de la xarxa
  • Entrades i sortides de la ciutat molt problemàtiques amb els vehicles i població actuals
  • Xarxa ferroviària poc adequada pel possible potencial d’usuaris (hores punta els trens van saturats)
  • Comunicació comarcal i intercomarcal amb autobusos totalment insuficient i inexistents per a determinats trajectes
  • No existeixen serveis públics per accedir als polígons industrials
  • Manca d’espais per a vianants, carril-bici testimonial ....
• En alguns barris les zones verdes són insuficients
• Col·lapse en la gestió dels residus que ens obliga a exportar els nostres residus a altres comarques. Incineradora. Falten els equipaments necessaris per a solucionar el problema. La depuradora d’aigües residuals està infradimensionada. La utilització de fonts netes de generació elèctrica és testimonial.
• Falta desplegar totalment la normativa de la Generalitat que garanteix l’accessibilitat als serveis públics de les persones amb mobilitat reduïda. Sobretot en el transport públic com Renfe a Casas.
• Procés d’abandonament de les cases de cos i patrimoni històric, que estem veient com les tiren a terra i són reconstruïdes amb el doble d’alçada que tenien. Cal conservar el patrimoni que tenim.
• L’agenda 21, tota una bona declaració de bones i “verdes” intencions, però què? Ni se sap per on es va. L’agenda 21 com a document per llegir és interesantíssim (millora la qualitat de vida, sostenibilitat a partir de la cimera de Porto Alegre) però és paper mullat perquè el govern no té cap voluntat ferma de portar-la a la pràctica.

- Es més, aquest model de creixement urbanístic il·limitat s’ha portat a terme a municipis com a Premià de Mar i el Masnou i han esgotat els seus termes municipals i ara han arribat al col·lapse i a una situació insostenible, molt difícil de solucionar perquè el territori s’esgota i no tenim cap fórmula màgica per crear-ne de nou. Queda clar que no és un bon model a seguir.

- El desenvolupament dels nous sectors com el Rengle, Vallveric o la zona de l’hospital potencia zones deslocalitzades del nucli urbà i que porten implícit un model de “mobilitat obligada”.

Aquesta mobilitat obligada comporta més contaminació, més consum d’energia i més accidents (morts).

Ningú es creu que aquests sectors mixtes residencials-industrials hi anirà a viure la gent que hi treballi. Des de la CUP pensem que no són un bon model.

El preu dels habitatges, dubto molt que se’n beneficiï la gent de Mataró. L’únic que serveix és per convertir-se en barris dormitori.

Des de la CUP no entenem com el govern municipal pot tancar els ulls a l’evidència tan clara de que el model que ens proposa (de creixement desmesurat - 4.800 habitatges és un creixement desmesurat X per 2, ), és una autèntica especulació pura i dura.

Una política intel·ligent és aquella capaç de planificar pensant en el present però també en el futur. Les actuacions que portem a terme ara tindran les seves conseqüències en un futur i llavors ja serà massa tard per posar-hi remei.

Una política intel·ligent és aquella que vetlla, de la millor manera possible, pel present però també pel futur dels seus ciutadans (tant si es poden comprar una casa de 60 milions com no).
- sòl esgotat
- barris degradats .......

3. QUIN PAPERR HI JUGA PUMSA EN TOTA AQUESTA ESTRATÈGIA URBANÍSTICA?
Societat Municipal de Promocions Urbanístiques de Mataró

En lloc d’apostar per:

• La rehabilitació de vivendes en els barris més degradats
• L’adquisició d’un parc públic d’habitatges i engegar una veritable política de compra d’habitatges
• Anar augmentant la quantitat de sòl públic disponible
  prioritats bàsiques d’un govern d’esquerres.

Doncs no:

• Fa pàrquings
• Fa algunes promocions d’habitatges acollits al règim de protecció oficial, però en molts casos amb una gestió deficient i incompetent, demostrat en el Ple Municipal en el cas dels habitatges del carrer Jaume Comas n. 16.
• Acostuma a comprar sòl urbanitzable d’ús terciari i/o industrial per X mil milions de pessetes i el revèn per 2X.mil milions de pessetes (com a la zona de Iveco Pegaso). Per tant, està ESPECULANT pura i durament. Senzillament s’està lucrant, que després diu que amb aquests diners farà equipaments, vivendes social .... bé i què? No treu que les operacions que realitza són purament ESPECULATIVES , ja que s’aprofita d’una fluctuació en el preu per lucrar-se.

Es dedica a fer d’immobiliària, d’intermediari en la compra- venda de sòl.

Des de la CUP ens preguntem, una societat municipal (que és un servei públic) ha de comportar-se com una immobiliària més, o ans al contrari ha de tenir una veritable vocació d’atendre les necessitats reals de la ciutadania i establir una estratègia urbanística realment social.

És imprescindible una intervenció pública en el mercat de l’habitatge. Les lleis del mercat s’han mostrat insuficients per donar resposta als problemes plantejats (preus astronòmics i innassumibles). D’altra banda la corporació local està obligada per la llei a desenvolupar una política pròpia d’habitatge i sòl .

Exigim al govern municipal que desenvolupi aquestes polítiques amb un veritable esperit de solucionar els problemes als sectors més desfavorits de la nostra societat (avis, gent jove, famílies monoparentals i els mataronins i les mataronines amb pocs recursos econòmics).

4. FINANÇAMENT MUNICIPAL DESLLIGAT DEL CREIXEMENT URBANÍSTIC
A ningú se li escapa que amb aquestes operacions especulatives,
l’ Ajuntament ingressa molts diners (d’una manera ràpida i senzilla) que li serveixen per “anar tapant” el greu problema del finançament.
Realment el problema del finançament de l’Ajuntament existeix i és molt seriós, però cal deslligar-lo del futur urbanístic de la ciutat. Els ingressos no han de dependre de l’especulació, del creixement urbanístic com ara està passant.

Les dades de l’IMPEM (Institut Municipal de Promoció Econòmica), en el seu document de conjuntura econòmica del setembre del 04, evidencien que l’economia productiva, el tèxtil sobretot, estan desapareixent i que la ciutat està fonamentant la seva “riquesa” i el seu “futur” en el sector immobiliari. Però aquesta riquesa és el pa per avui i la fam per demà.

No hi ha res que reemplaci el tèxtil. No pots fomentar l’economia en el negoci immobiliari ni en els serveis. Cal preveure una economia productiva.

El sector immobiliari no genera riquesa sinó que és empobridor des del punt de vista social i territorial.

5. ENCAIX A LA COMARCA
No podem planificar la nostra ciutat només pensant en el territori sol, sinó que hem de ser capaços de planificar el territori a nivell SUPRAMUNICIPAL.

Si els ciutadans d’un territori van molt a Barcelona necessitaran vies per poder arribar-hi que no només dependran d’un municipi. O els polígons industrials, que s’ajunten entre dos municipis, però que cada municipi planifica el seu, amb la qual cosa no racionalitzen els usos (compartir una benzinera ....). Ara es comencen a mancomunar alguns tipus de servei (alguna deixalleria ....). I és el model al que hem de tendir.

I els usos residencials també s’han de planificar a nivell supramunicipal, perquè davant d’un bé tan escàs hem de ser capaços d’optimitzar al màxim el poc sòl que tenim. Cal tenir una perspectiva àmplia (no només del nostre municipi) i planificar on posem cada cosa.

6. MILLORAR ELS BARRIS
Volem continuar amb la ciutat que tenim tot millorant-la.
Cal millorar els nostres barris fent equipaments, comprant pisos buits, fent inversió .......... (mirar i atendre a les mancances dels barris).
És important entendre el barri i la ciutat com a espai de convivència i cohesió social i per això hem de garantir la presència d’elements que la facilitin: com places públiques, illes de vianants, zones de passeig, habitatges socials, equipaments esportius, socials, educatius, sanitaris etc. Aquests equipaments han d’estar a l’abast dels ciutadans i no col·locar-los als afores de la ciutat. Hem de pensar que els barris són com petites ciutats i amb els equipaments a tot arreu.
Mimant els barris, mimem als ciutadans perquè la seva qualitat de vida millorarà. Cal impulsar la Rehabilitació de barris.

7. PROTECCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LES ZONES AGRÍCOLES I FORESTALS
El Turó de Cerdanyola (actualment part terciària però de moment no es toca) i els seus entorns, cal articular-los amb els espais protegits de la Serralada (Montnegre- Corredor). I amb els turons igual. La major part que es pugui s’hauria d’integrar en els espais protegits del Maresme (parc Montnegre- Corredor). Els turons hi ha una part urbanitzable, doncs s’hauria de contemplar la possibilitat d’integrar-lo en el sistema d’espais protegits de la Serralada. I si és interessant fer-hi equipaments, decidir quins (no un Mataró Parc).

8. ADQUISICIÓ DE SÒL PÚBLIC
És fonamental que Mataró tingui una ferma i decidida política
d’adquirir SÒL PÚBLIC, que li permeti desplegar projectes i estratègies urbanístiques per poder generar:

- equipaments
- zones verdes
- habitatge social

El més òptim seria tenir-los de lloguer, però l’ajuntament els vol fer de compra. Un ajuntament no pot fomentar que la gent s’hipotequi. Quin jove o pensionista o persona amb pocs recursos econòmics hi pot accedir?

Cal planificar el creixement de la ciutat i formular-ne hipòtesis per tal d’equilibrar demogràficament i socialment el territori. El resultat de no fer-ho pot crear una situació insostenible i, el que és pitjor, molt difícil de solucionar perquè el territori s’esgota i no tenim cap fórmula per crear-ne.

Es imprescindible una intervenció pública en el mercat de l’habitatge. Les lleis del mercat s’han mostrat insuficients per donar resposta als problemes plantejats (preus astronòmics i innassumibles). D’altra banda la corporació local està obligada per la llei a desenvolupar una política pròpia d’habitatge i sòl .

Exigim al govern municipal que desenvolupi aquestes polítiques amb un veritable esperit de solucionar els problemes als sectors més desfavorits de la nostra societat (avis, gent jove, famílies monoparentals i els mataronins amb pocs recursos econòmics).

9. PARTICIPACIÓ CIUTADANA
L’Ajuntament està creant una parafernàlia dita de “participació” de caràcter purament “consultiu”, sense cap poder decisori, de pur “florero” i a sobre no hi està permesa la participació d’entitats com la CUP, amb l’argument caduc de que “el reglament no ho preveu”.
És necessari obrir un procés participatiu, d’anàlisi i actualització del Pla general del 96.

ALTRES TEMES:

HABITATGE SOCIAL:
El PAUM era un instrument previst en la nova llei d’Urbanisme del 2002 que havia de fer possible la reserva mínima de sòl per a habitatge públic. El PAUM es porta aprovació el 8 de juliol del 04. A finals d’any se suspèn ja que no és necessari per obligar a les noves promocions una reserva mínima del 20 % per habitatge de promoció pública.

Mataró, 19 de gener de 2005
Oficina de Premsa CUP Mataró

---

NOTÍCIES DE PREMSA

•capgros.com: L'oposició adverteix del perill que Mataró acabi sent una ciutat dormitori [16-01-2005]

•elpunt.com: Alerten que el creixement previst pel govern de Mataró la convertirà en una ciutat dormitori [18-01-2005]

•portalmataro.com: El debat sobre l’urbanisme critica la ciutat dormitori i especuladora. La política del tripartit rep una reprovació per part de CiU, PP, AVM i CUP [19-01-2005]