Dijous 16 de novembre, al nou equipament cívic del carrer València del
barri de Cerdanyola, es va realitzar la sessió dedicada als equipaments
municipals, dins de les jornades "Per un Mataró habitable" que
organitza la CUP de Mataró.




Jordi Canal, membre de la CUP, va fer un anàlisi històric i de l'estat
actual de la ciutat i dels seus barris. Precisament, aquests barris
varen créixer durant el franquisme sense cap tipus d'equipaments i
sense serveis, sense tenir la consideració de zona urbana i fou mèrit
del moviment veïnal –mitjançant   mancomunitats- d'anar cobrint alguns
aspectes urgents. Els ajuntaments democràtics van intentar donar-hi
resposta territorialitzant l'administració municipal amb la creació
dels consellers de zona i els centres cívics.
Aquella realitat ha quedat obsoleta a causa fel fort creixement demogràfic experimentat en la darrera dècada, amb la qual cosa ens trobem davant d'un mapa que no es correspon amb les necessitats sanitàries, escolars, de barris i urbanitzacions existents (polític),que no contempla ni la realitat agrícola ni la forestal. En definitiva, ara per ara, l'Ajuntament de Mataró, per manca de previsió, no té definida una estructura administrativa adequada a les necessitats presents i de futur immediat.

 

Externalitzacions i privatització de serveis

 L'Ajuntament de Mataró té, aproximadament, unes 1200 persones en nòmina, emperò cal sumar-hi unes centenars, que cada vegada en són més, que estan contractats laboralment per empreses de serveis externalitzats: lampistes, aula de teatre, jardineria, brigada, educadors de benestar social (atenció a la gent gran), neteja de dependències municipals. Posa com a exemple la concessió dels serveis de neteja a Clece (filial del grup ACS) que ha permès un estalvi de 50 milions, però que no hi ha cap mena de dubte que aquesta rebaixa no és gratuïta i que revertirà en les condicions de treball (més precarietat) i podria implicar alguna concessió futura cap aquest grup en alguna promoció d'obra o bé en alguna altra externalització de serveis.

 

En aquest apunt, Miquel Torner, exemplifica el cas de l'Hospital de Mataró, en què el presumpte estalvi de l'externalització a la llarga comporta càrregues indirectes i recàrrecs ulteriors en la prestació dels serveis.

 

Equipaments educatius

 Carme Polvillo, membre de la CUP, va exposar la situació relativa a escoles bressol (0-3 anys) i d'infantil i primària (3-12 anys). Actualment, hi ha 6 escoles bressol i n'hi ha 2 en construcció i 2 de planificades. Formalment, el president de l'Institut Municipal d'Educació, Josep Comas (ICV), diu que cobreix les necessitats actuals i eixugarà part del dèficit existent, però no ha previst que d'aquí 5 anys el problema tornarà a ser tant o més greu davant del fort creixement demogràfic.

Hi ha 26 centres d'infantil i primària i 7 de programats, però la situació actual de saturació és conseqüència del dèficit dels darrers 10 anys quan es van obrir el barris de nova construcció (en època de Salvador Milà) de la Via Europa, Cal Collut, Camí de la Serra i Figuera Major. Producte d'aquesta situació, s'han hagut d'habilitar barracons al parc central (escola Antonio Machado), que continuaran en ús durant força temps, mentre es reajusta el mapa escolar. La principal recriminació que cal fer a l'Ajuntament en aquest àmbit és que no ha previst amb prou antelació la reserva de sòl per tal que la Generalitat edifiqués les noves escoles. I dins d'aquest capítol, que també afecta a les zones verdes, centres cívics i d'assistència sanitària, hi ha la dinàmica de permutues de terrenys que estan permetent tripijocs com el de la nova escola Anxaneta. Aquesta escola, inicialment, havia de construir-se al solar industrial del carrer Floridablanca, que després d'ésser requalificat l'Ajuntament va repensar-s'ho i va optar per ubicar-hi pisos i entaforar l'Anxaneta en el solar minúcul de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil.

 

Cap dels nous equipaments educatius i moltes de les zones verdes (situades en rotondes pel trànsit de cotxes) té un entorn acollidor la qual cosa afecta la qualitat de l'educació dels infants i de vida de la ciutadania en general.

 

Manca de previsió

 Com a conclusió, es confirma que l'Ajuntament no planifica a mig i llarg plaç, la qual cosa obliga a actuacions precipitades i econòmicament costoses. Per exemple, els nous espais públics no estan adaptats per acollir fires o actes, i això implica una despesa addicional (de milers d'euros) en tarimes, envelats, generadors de llum, etc.

 

L'Ajuntament ja fa projeccions de població que ronden els 140 -150 mil habitants i per tant això els hauria de forçar a planificar els equipaments sanitaris, igual que els educatius, socials i zones verdes amb una previsió de 25 anys vista. La immediatesa i la política d'intercanvis de terrenys s'està aplicant per cobrir les necessitats actuals a costa dels serveis que necessitaran les noves àrees de creixement com ara El Rengle. Per tant, ens trobem amb una política de pedaços que no augura res de bo en un futur immediat.

 

Deslocalització dels equipaments

 Els equipaments culturals i esportius estan sent objecte d'una forta pressió especulativa que pretén desplaçar-los a l'extraradi (amb les implicacions que això té per a la mobilitat). Tenim els casos flagrants del camp de futbol del Mataró i del Palau d'Esports i del camp de futbol de Cerdanyola (que està servit d'excusa per imposar l'edificació de pisos –amb una torre de 14 plantes- al sector del Sorrall).

A més a més, ens trobem amb una tendència acusada a compartimentar els equipaments (gent gran, joves, dones...), la qual cosa no permet un aprofitament òptim dels espais i impedeix que hi hagi punts de trobada i d'intercanvi ciutadà i intergeneracional.