Dijous 30d'octubre s'ha celebrat el Ple extraordinari de debat del Pressupost de l'Ajuntament de Mataró per a l'any 2009. El grup municipal de la CUP hi ha votat en contra perquè els considera insuficients percobrirles necessitats dels 120.000 habitants que té la ciutat. Aquests han estat els arguments del regidor de la CUP, en Xevi Safont-Tria:

Aquests pressupostos vénen marcats per la crisi econòmica generada per
l’especulació financera i el model de superproducció que ens porta a
produir més i més amb el mínim cost.

Som immersos en una crisi d’abast mundial del model econòmic i polític capitalista. Això no exclou la responsabilitat municipal d’aquesta situació crítica. No l’exclou perquè som davant d’una crisi anunciada. L’especulació urbanística ha estat la punta de llança d’un model econòmic nefast per a la ciutat. La CUP ja havíem denunciat les greus conseqüències econòmiques d’un mercat immobiliari desbocat, agressiu amb el medi, fictici en els preus i que portaria una bona part de la ciutadania a una economia familiar insostenible tant pels alts costos del mercat immobiliari com pels costos financers. I l’Ajuntament, no només no ho ha previngut sinó que ha facilitat la desindustrialització de Mataró: ha reconvertit les zones industrials en habitatges i així hem perdut fonts riquesa. Ara el consum local es frena, els preus del consum continuen pujant, els tipus d’interès també pugen i els índexs d’atur comencen a ser històrics: han arribat al 12, 4 %, una taxa que no es registrava des de 1995.

Aquesta situació afecta directament els ingressos de la ciutat, que no han augmentat en relació amb el nombre d’habitants ni de les necessitats creixents. Que dormien a la palla mentre PUMSA s’enriquia fent el joc especulatiu? Que no veien que creixiem en habitants i, per tant, en més necessitats? Que no veien que la construcció, tard o d’hora, deixaria de ser la mare dels ous? Què han fet tot aquest temps que la ciutat ha perdut el seu potencial industrial?

Ara tenim uns pressupostos marcats per la disminució dels ingressos impositius i per la contenció en els ingressos per transferències tant de la Generalitat com de l’Estat. Això obliga a contenir la despesa pública.

Vostès ens volen fer creure que incrementaran la despesa en el benestar de les persones, la promoció econòmica i l’educació, la millora del transport públic i els serveis de neteja i recollida de brossa. Nosaltres no hi veiem aquestes millores, en el PAM2009. Des de la CUP exigirem que s’ofereixin tots els serveis que ens pertoquen per ser una ciutat de 120.000 habitants; també exigirem que es creïn les condicions socials i econòmiques per fer de Mataró una ciutat per viure-hi i treballar-hi.

Al capítol I de despeses de personal continua la figura dels càrrecs de confiança. Pensem que no són un model just, ja que no hi ha un procés selectiu públic per garantir que aquestes responsabilitats les ocuparan les persones més preparades.

Al capítol II, en les despeses de béns corrents, hi ha una retallada importantíssima de quasi un milió d’euros (994.100 €) en la despesa per reparacions, manteniment i conservació de la via pública.

En canvi, les despeses financeres del capítol III es disparen. Es veu que els beneficis de la banca no poden decaure i som els ciutadans els qui hem de sostenir aquest espoli.

Al capítol VI, d’inversions reals, hi ha una retallada en la despesa pública del 18,5 %. Destaquem que en la inversió nova, associada al funcionament de serveis com els centres d’atenció primària, els centres d’educació infantil i primària, i els equipaments esportius i cívics, entre altres equipaments públics, es preveu una retallada d’1.101.500 € respecte de l’any 2008. És així com pensen prioritzar el benestar de les persones?

Segurament el pressupost d’ingressos és el més preocupant. És evident que l’Ajuntament disposa d’un pressupost insuficient per fer front a totes les nostres necessitats. Als capítols I i II d’ingressos per impostos directes i indirectes, hi ha una important reducció dels ingressos per la davallada de l’activitat immobiliària que ha arribat fins un 50% menys del volum en construcció de pisos. La CUP pensem que és pervers que els ajuntaments s’hagin finançat a través de la construcció urbanística, cosa que ha portat a la situació, que tots coneixem, on no s’ha parat de créixer urbanísticament perquè era una de les principals fonts d’ingressos. Així hem destruït el territori i, el que eren uns ingressos momentanis ara es converteixen en una despesa que no podem assumir, un mal negoci.

Un altre dels ingressos que no ha augmentat en la proporció que ho feia els últims anys són els ingressos per transferències corrents al capítol VI. És un fet que l’esquerra independentista venim denunciant des de fa molts anys, ara sembla que s’ha demostrat i, tothom se n’ha adonat de l’espoli fiscal que patim el govern, els municipis i els ciutadans de Catalunya.

Els ajuntaments catalans pateixen un dèficit crònic de recursos econòmics per fer front als serveis mínims de la seva competència. Les lleis d’ordenació del territori, i en concret la llei municipal, tampoc permeten un correcte finançament de les administracions locals.

Malgrat no ens agradi, les catalanes i els catalans vivim en el que podríem anomenar el neocolonialisme que des de l’estat espanyol se’ns imposa, des de l’àmbit polític, el social, cultural, i evidentment, també l’econòmic. Aquest dèficit fiscal de Catalunya amb l’estat espanyol equival al 10’5% del PIB de l’economia catalana.

En les condicions actuals, és de rigor recordar i tenir present que, si acceptem les actuals regles del joc, continuarem depenent de la caritat del govern espanyol, i finançant la estructures de poder centralista així com un exèrcit i corona espanyola que no volem.

Les ordenances fiscals reguladores del tributs locals les tenim en forma d’impostos i de Taxes en els capítols d’ingressos I  II i III. Pensem que és una potent eina política, per garantir els serveis i la qualitat de vida dels Mataronins i Mataronines. Des de la CUP hem defensat que mai una taxa superi el cost del servei que s’ofereix. Les Taxes, com els preus públics d’activitats que ofereix l’ajuntament, s’han de revertir en un servei de qualitat, aquest hauria de ser el principal debat: la qualitat que s’ofereix, perquè d’aquí, en repercuteix el benestar col·lectiu.

La política seguida per l’actual govern passa per cedir la gestió i construcció de serveis a empreses privades, o sigui :externalitzar serveis públics com la recollida i gestió de brossa, la gestió del Mataró Bus, els cementiris,com molts d’altres: la neteja d’equipaments públics, equipaments esportius, els menjadors de les escoles Bressol, l’aula de teatre, la dinamització dels casals d’avis, la gestió dels recursos del patronat de cultura, agència de la gent gran, centres oberts, el centre d’acollida, etc ...

Si continua la política d’externalitzacions estem encarint el cost dels serveis, que molts cops, es tradueix amb un encariment del preu públic. Com que aquesta és l’actual dinàmica cal que des de l’esquerra independentista ho denunciem com una tendència en la cessió de l’espai públic cap al privat.

PAM 2009

L’equip de govern ens presenta, com cada any, el Programa d’Actuació Municipal acompanyat del pressupost corresponent. PAM rere PAM, veiem moltes propostes que es repeteixen, o perquè mai no s’acompleixen o perquè molts objectius són lletra morta, sense cap acció concreta, amb un vocabulari abstracte amb què molts cops no es diu ni s’entén res. No hi ha cap mena de compromís per assolir els objectius. Llegint el PAM tenim la sensació que es tracta d’una presa de pèl col·lectiva. Per elaborar el PAM és imprescindible veure què ha passat amb el de l’any anterior, què s’ha fet o deixat de fer i veure si políticament cada activitat ha acomplert els objectius.

Si alguna actuació ha deixat de fer-se, s’ha de reforçar i ser més concreta en el PAM posterior, i no tornar-la-hi a incloure com a tràmit per acontentar el personal.

Al nostre parer, és un PAM poc ambiciós, que no compta amb el principal capital de la ciutat: els mataronins i mataronines.

Som una població consolidada de 120.000 habitants i no disposem ni de recursos econòmics ni d’espais per garantir una qualitat en els serveis per a tothom.

Entraré a fer un petit repàs de les actuacions del PAM2009:

Educació

En Educació, malgrat, que valorem l’esforç en inversions que està fent el govern municipal, entenem que totes aquestes actuacions no responen a cap planificació ben mesurada i calculada, sinó que vostès improvisen sobre la marxa, i el resultat és el que és:

L’increment constant de ràtios en molts centres de la ciutat per la matrícula viva (com a exemple, de juliol a setembre hi ha hagut 270 noves demandes de matriculació i constantment van augmentant). Aquest mes d’octubre, moltes aules de les  nostres escoles ja estan sobresaturades.

Hi ha escoles instal·lades de forma provisional en altres equipaments com el CEIP Montserrat Solà o el Joan Coromines (ambdós ubicats provisionalment a l’antiga escola Anxaneta) i el CEIP Marta Mata (ubicat a l’escola Antonio Machado), amb el desgavell que comporta aquesta provisionalitat.

Hi ha escoles que funcionen en barracons a l’espera que l’avantprojecte es faci realitat, com és el cas del CEIP Maria Mercè Marçal.

Es permet que un centre vagi morint a poc a poc, a l’espera de substituir-lo per un altre de nou, com és el cas del CEIP  Menèndez i Pelayo, abocant a un estat de “decadència” tant de l’edifici, com dels alumnes i mestres.

Aquest PAM evidencia molt clarament que les escoles es planifiquen  per una imperiosa urgència, no perquè responguin a una planificació a termini mitjà.

Per tant, des de la CUP entenem que, quan el PAM09 ens parla d’incrementar i millorar l’oferta d’equipaments educatius,  no va  a l’hora amb les necessitats reals dels equipaments. Arribàvem tard ja en el PAM08, arribem tard amb el PAM09 i continuarem arribant tard en el Pam 10.

Pel que fa als mitjans de comunicació i relacionat amb el foment de la llengua catalana des d’aquests mitjans, seria interessant que s’apostés per activitats en català al cinema a la fresca però també cinema al Teatre Monumental, concerts, etc.

Habitatge

Respecte de l’ habitatge, els fets consumats han demostrat que calia una nova política. Venim d’una inèrcia especulativa que perjudica la gran majoria. Hem tingut uns increments desproporcionats dels preus de mercat i, per tant, un gran augment de població sense la possibilitat d’accés a un l’habitatge digne. Uns pocs s’han enriquit, la majoria ho hem patit i ho continuarem patint durant molt de temps. Allò que és greu és que l’administració pública no ha fet res per capgirar aquesta inèrcia que veníem denunciant des de fa molt de temps. Què tenen previst, senyors del govern?

Com que les coses acaben sempre al seu lloc, ara s’adonen que cal potenciar la borsa de lloguer. Deixin-me que els digui que més val ara que mai, però que és una mesura que arriba tard i, a més, una iniciativa deficient, poc ambiciosa i amb pocs recursos per fer front a les necessitats actuals. Mataró no necessita la construcció de més pisos, Mataró necessita una nova gestió en la política d’habitatge per fer-ne un bé d’ús i no un bé especulatiu. És paradoxal veure com algunes persones a qui s’han atorgat pisos de protecció oficial no hi poden accedir senzillament perquè no se’ls concedeix cap préstec. Què hi pensen fer?

Les actuacions per l’adquisició d’habitatges usats són insuficients i massa lentes. Cal reforçar i incrementar el parc públic d’habitatge de lloguer. Aquest és un instrument que solucionaria l’accés a l’habitatge assequible. També cal afavorir la rehabilitació integral de determinats edificis i evitar la concentració de població nouvinguda en un barri determinat. Subvencions com la llei de Barris haurien de servir per incorporar aquestes actuacions.

Salut

Pel que fa a la Salut, la meitat d’actuacions previstes en el PAM2008 es reprodueixen en el PAM2009 amb lleugeres (o no) diferències semàntiques, sense que el 2008 s’hagi fet res, com és el cas de l’ampliació Cap Cirera-Molins, l’equipament sanitari Rda. Prim, El CAP Front de Mar, la Llar Cabanellas, l’Equipament sanitari Camí del Mig, el Centre integral animals domèstics, etc.

Curiosament, algun objectiu del 2008 com era l’enfortiment del Govern Territorial de Salut, ha desaparegut del PAM2009, malgrat que en tot aquest període, més que enfortir-se sembla que hagi desaparegut.

El problema del PAM2009 és que és continuista en la inoperància. A nivell d’atenció primària anem cada vegada pitjor, sovint amb menys professionals i més dies d’espera per ser atesos pel metge de capçalera o el pediatre.

Hem de fer valer la capitalitat de Mataró i la seva influència en els organismes de gestió i direcció sanitària perquè d’una vegada per totes tinguem els equipaments i recursos per atendre les necessitats de salut de la població, com a mínim en la mateixa mesura que en altres indrets de Catalunya. Aquest PAM, més que acostar-nos-hi, ens n’allunya.

Quant a les persones dependents, tots som conscients que per portar a terme tots els serveis que implica la llei de dependència cal la dotació econòmica necessària per desenvolupar amb qualitat aquest dret. Actualment hi ha molts dèficits i és del tot necessari ampliar la cartera de serveis amb més ajudes. Per poder oferir aquests serveis també cal un reforç del personal d’atenció de gent gran. Actualment hi ha llistes d’espera senzillament perquè no hi ha pressupost per cobrir les necessitats.

De la gent gran, hem de dir que és un actiu de la ciutat cada vegada més important, i amb més potencial i més necessitats. El PAM parla d’objectius genèrics, però no cita cap acció concreta. Vostès parlen de fomentar la convivència i la participació en la vida social. Com i amb quines accions ho pensen fer?

Creiem que no hi ha cap política clara en el model d’atenció a la gent gran. El cas dels casals d’avis és l’exemple d’una política no definida: es van obrint casals sense tenir clara la seva funció. Nosaltres creiem que cal anar cap a un nou model de casals, més apropiats a les noves realitats de la gent gran d’aquest segle. Volem uns casals polivalents, amb prou espai per a la participació social i també per al seu ús intergeneracional. Volem uns casals autogestionats, sense la burocràcia de l’ajuntament, on la proximitat i el coneixement del barri en facilitin la coordinació i gestió.

L’any passat ja els ho vaig denunciar, i ho continuarem exigint: Mataró necessita una nova residència pública per a la gent gran. Avui en dia, les residències privades són l’única opció, i moltes famílies no en poden assumir el cost.

Respecte de la joventut, és un tòpic, però és el nostre futur. Quina joventut volen vostès? L’encasellada i controlada? El consell de joventut és el paradigma del que no cal fer: potenciar el jovent com el planter de les seves institucions i del seu sistema establert. El jovent necessita espai per créixer, rebel·lar-se, aportar coses noves a una societat massa podrida. No és casual que les associacions de joves autònomes siguin les més reprimides. El jovent no només ha d’estudiar i fer esport, també ens ha d’ensenyar coses.

Nosaltres reclamem espais per a l’autorealització i l’autoorganització del jovent. El jovent més saludable és el més crític, precisament el que vostès volem silenciar. No hi ha cap acció municipal que deixi espai a aquest jovent més exigent.

Quant als nous ciutadans, la CUP participarem activament de la comissió de seguiment del pacte per a la nova ciutadania, tal com consta en el PAM. Serà una eina valuosa, però caldria anar més enllà en temes sensibles com la reclamació del dret de vot de totes les persones que viuen i treballen a Mataró, esperem que sorgeixin iniciatives per salvar aquest greuge.

En l’àmbit de la cultura, tots estarem d’acord en l’objectiu marcat pel PAM: “Posar la cultura a l’abast de la ciutadania, a fi de fomentar la igualtat d’oportunitats i la cohesió solcial“.

Concretin, si us plau. És tan genèric que s’hi podria encabir tot allò que volguéssim. Fins i tot hi ha apartats amb el mateix redactat del PAM2008 que vés a saber per quina raó no s’han tirat endavant.

No entenem massa què es vol dir quan es marca com acció la “incorporació creixent de la iniciativa privada en projectes culturals públics”. Esperem que no signifiqui l’externalització de la gestió i dels servies culturals de la ciutat. En això, hi estem totalment en contra.

Quan es parla de la consolidació d’una oferta cultural d’estiu amb capacitat de promoció de ciutat, suposo que es refereix a festivals del tipus Shakespeare. Jo em pregunto perquè sempre hem d’estar pensant en vendre la ciutat? No en tenim prou de facilitar una millor qualitat de vida i servir els ciutadans i ciutadanes? Realment Mataró necessita festivals estiuencs de renom internacional? Per fer què? Per vendre què? Segurament els vespres i nits d’agost són agraïdes per fer coses a l’aire lliure, però cal organitzar-les pensant en el model de ciutat que volem?

Referent al nou teatre municipal, el PAM2008 ja el contemplava i no s’ha fet. No ja l’edifici, sinó ni tan sols la planificació. Vergonyós. Portem gairebé 30 anys d’Ajuntaments democràtics i tot just estem fem projectes i iniciant obres d’equipaments que ja haurien d’estar en ple funcionament, com és el cas de la segona i tercera Biblioteca Pública.

No es fa cap esment de panificar la Casa de la Cultura Popular ni de la seva ubicació, ni de panificar l’Auditori, tan necessari, ni de crear espais coberts on poder desenvolupar actes festius amb condicions i garanties.

Ja sé que ens poden dir que planificar no costa gens i que, si darrere no hi ha diners no es pot fer res. Però, si no ens hi posem, si no tenim al cap que aquests equipaments són importants, mai no trobarem el moment, el lloc ni els diners per a fer-los.

Esport

Pel que fa a l’esport, malgrat trobar positiva tota la inversió municipal en els camps de futbol de la ciutat, pensem desproporcionada la desigualtat amb què són tractats altres equipaments esportius que no existeixen o que han quedat obsolets. Tenim molts exemples d’equipaments esportius que necessiten més que reformes profundes. És el cas de la piscina municipal, on aquest any s’ha fet una reforma positiva però del tot insuficient. És una piscina petita que no cobreix les necessitats de la quantitat de gent que en voldria fer ús.

La piscina del Sorrall no deixa de ser una alternativa gestionada des de l’empresa privada. Cal una nova piscina municipal. El pavelló Josep Mora també és un equipament obsolet; caldria fer-hi una intervenció profunda. Molts dels equipaments són pensats només per a l’ús dels clubs esportius, quan també s’haurien d’obrir a la gent del barri. En el nostre programa electoral ja vàrem proposar obrir els espais esportius de les escoles per aprofitar-los en horaris no lectius. Hi ha noves iniciatives com el “temps de barri”, que han tingut molt d’èxit. Són pocs recursos que obren moltes possibilitats. Amb la tasca de nous conserges es poden aprofitar, al vespre o els caps de setmana, uns equipaments que es moren de fàstic quan es tanquen les escoles.

Planificació urbanística

Centrant-nos en la planificació urbanística, al PAM queda molt bonic parlar dels tres terços de la ciutat que configuren un territori equilibrat entre la zona forestal, l’agrícola i la urbana. Nosaltres parlaríem dels quatre quarts, perquè hi afegiríem la zona marítima, on ens preocupen les intervencions urbanístiques que s’hi volen desenvolupar.

Deia que queda molt bonic, però la realitat és un Mataró desdibuixat amb un increment constant de les urbanitzacions, tant a la zona de Can Quirze com a tota la zona per sobre l’autopista, com a la urbanització de pisos del Rengle, Iveco-Pegasso i  la zona del Sorrall. Ho hem repetit moltes vegades: cal una moratòria urbanística per mantenir l’equilibri entre ciutat i qualitat de vida.

La defensa i desenvolupament de les zones agrícoles no està resolta. El pla especial de les Cinc Sènies necessita un impuls més enèrgic per garantir la supervivència d’un sector agrícola cada dia més castigat.

Com poden parlar vostès de regeneració del sector productiu de la ciutat si els darrers anys la política seguida ha estat requalificar zones industrials en zones urbanitzables i així facilitar el tancament de fàbriques de la ciutat? Aquesta política ha estat nefasta perquè moltes fàbriques han marxat de Mataró.

Bona part de la planificació urbanítica gira a l’entorn de la voluntat de construir un Corte Inglés al centre de Mataró, sense respectar criteris econòmics del petit comerç, generant un caos circulatori assegurat, i destruint la nau de Can Fàbregas, que forma part del patrimoni arquitectònic. No ens agrada aquest model comercial de poder i monopoli que aglutina una multinacional. No ens agrada l’especulació urbanística que hi ha darrere les modificacions del pla de millora urbana de tota la zona de Can Fàbregas i Ronda Barceló, que suposaran un nou increment en la construcció de pisos, com tampoc no ens agraden les maneres obscures i il·legals que s’han utilitzat en tot aquest procés. Aquest projecte d’instal·lar el centre comercial del Corte Inglés just damunt de la Nau de Can Fàbregas, per ara, només ens ha portat que despeses de més de 14 milions d’euros.

En tota aquesta disbauxa constructiva, les cases de cós, que són una silueta  identificativa de la ciutat de Mataró, han anat enderrocant-se una rere l’altra. El PAM hauria de considerar noves mesures per frenar aquesta pèrdua de cases de cós, i per aturar molts altres nyaps contra el patrimoni arquitectònic.

Els barris i l'espai públic

Pel que fa als barris i l’espai públic, la llei de barris significarà una injecció important de capital per arreglar moltes deficiències que pateixen diverses zones de la ciutat. Però lamentem la manca d’un procés participatiu amb els veïns per determinar quines són les necessitats i prioritats en aquestes inversions.

El front marítim

Quant al front marítim, no volem que s’hi estengui la mala pràctica de construir sense mesura, cosa que ens ha dut a la desfeta que ha patit el territori.

El PAM contempla la recuperació de platges; això està molt bé, però hauríem de començar a recuperar les rieres, que són l’única font de sorra per a les platges.



En allò que afecta la contaminació, amb totes les mesures que es preveuen, s’obliden de la més important: el tancament d’una de les principals fonts de contaminació de la ciutat i la comarca, la incineradora. Es tracta d’un model obsolet que cal canviar per noves mesures per fer el tractament de residus urbans.

Mobilitat

Sobre la mobilitat, he de dir que amb el Mataró Bus s'ha desaprofitat l'ocasió que brindava la renovació de la concessió per redefinir la xarxa de transport públic. El que s'ha fet és només una reforma i ampliació de la xarxa existent, o sigui: un pedaç. I a més un pedaç en dues fases, la segona de les quals, que és la més important, està condicionada a l’entrada en funcionament del Corte Inglés. Pot un ajuntament seriós condicionar la xarxa de transport públic a la instal·lació d'una superfície comercial (ni que sigui el Corte Inglés)?

Al PAM 2008 hi havia prevista la realització d’un estudi que definís la necessitat d’una estació d’autobusos. Som al 2009 i no tenim ni estudi ni estació d’autobusos ni cap acció que ho contempli en el PAM 2009.

L'únic carril bici ben fet és el de la Ronda Cervantes, sobre la calçada i segregat. Els altres són un nyap, sobretot el de la via Europa, pintat damunt la vorera. Si es creuen que només pintant quatre línies sobre la vorera ja tenen un carril bici, la gent de la CUP, si volen, els regalem una caixa de pinzells perquè pintin totes les voreres i, la pintura sobrant, la poden aprofitar per pintar els equipaments que ens falten com un teatre, una biblioteca o la sala polivalent, per posar un exemple. Fet i fet faran el mateix efecte que el nyap de carrils bici que han inaugurat.

La CUP ja vàrem presentar una moció al ple municipal per implantar un servei de lloguer de bicicletes. El govern ho va rebutjar. Ara veiem que ho incorporen al PAM 2009, gràcies per haver rectificat.

El 2008 s’han gastat massa diners per construir aparcaments de cotxes, el 2009 continuen igual i ja veurem com s’amortitzarà tota aquesta inversió. Sincerament, creiem que aquests pressupostos s’haurien de destinar a donar alternatives a la gent perquè substitueixin el cotxe privat pel transport públic, seria una inversió més rendible i més ecològica.

Foment de l'ocupació

Davant d’una situació de crisi tan greu com la que estem patint, el govern municipal pretén fomentar l’ocupació desplegant un nou pacte territorial per l’ocupació i el desenvolupament econòmic que s’haurà de signar entre sindicats, patronal i els diferents ajuntaments del Maresme. Això vol dir que no en tenen ni idea, de com sortir de la crisi actual.

Al PAM vostès parlen de la desacceleració econòmica. No quedava clar que estem davant d’una crisi? Volen donar suport a les persones que pateixen les conseqüències d’aquesta crisi i haurien de saber que la crisi molta gent ja fa anys que la pateixen. On són els beneficis extraordinaris d’uns pocs que s’han omplert la butxaca aquests anys de bonança?

Parlen d’incorporar clàusules socials en els processos de contractació pública. Doncs mirin, aquest mateix any  una cooperativa mataronina formada per dones en el sector de l’atenció a les persones dependents ha agut de tancar per la manca de suport municipal.

La iniciativa emprenedora és una actiu molt important de qualsevol economia i en les seves accions no esmenten el foment de les cooperatives de treball, tot i que sabem que en èpoques de crisi són les que s’adapten i resisteixen millor, i alhora mantenen els llocs de treball. Què fan les grans empreses sense compromís social?: marxen i deixen a la gent penjada.

El tecnocampus pot ser una bona iniciativa, però insuficient. Hi ha una acció que seguirem amb lupa com és la creació d’un centre d’identificació biomètrica i seguretat. Esperem que no sigui tecnologia per a l’aplicació militar.



A la plaça de Cuba, s’hi ha fet una despesa molt important i malauradament pensem que s’han malgastat els diners en unes obres que no permetran desenvolupar a aquest espai comercial totes les potencialitats de què disposa.



Si vostès volen millorar l’eficàcia i la transparència municipal, comencin per fer cada any una avaluació de les accions acomplertes i de les que no s’han realitzat. Només així es podran rendir comptes de la gestió municipal.



El model d’atenció ciutadana és poc homogeni, la gent encara ha d’anar d’un lloc a l’altre per diverses gestions, cal simplificar la gestió ciutadana al conjunt de la ciutat.



Al PAM2008 citaven la potenciació del programari lliure en català a l’ajuntament. D’això se n’han oblidat i els ordinadors municipals es continuen llegint en castellà, i continuen costant molts diners anuals en llicències de Microsoft.



En la participació ciutadana també hem fet un pas enrere, l’any 2008 si més no citaven els pressupostos participatius, que, per cert, no s’han aplicat. Aquest any, ja ni en parlen. Es fa del tot necessari articular nous mecanismes de participació i d’aprofundiment democràtic que permetin a les persones decidir sobre aspectes essencials de la vida pública i controlar la tasca de governs i administracions. Només d’aquesta manera serà possible avançar cap a una transformació de l’estructura social i productiva favorable als interessos de les classes populars.

Cal invertir la piràmide de les decisions: "Com més a prop del ciutadà es trobi la decisió política, més democràtica serà".

Cal per tant replantejar el sistema participatiu del pressupostos, creant un nou procés, amb mesures de descentralització real del poder decisori, amb la necessitat d’aprofundir en la democràcia, d’acostar els processos de deliberació, seguiment i presa de decisions als ciutadans i construir una societat més partícip i activa en les polítiques públiques.

El 2008 es preveia la ubicació de cartelleres a la ciutat per tal que hi aparegués informació ciutadana, i una dotació d’espais per als grafits. Aquests objectius no es van realitzar i el 2009 han desaparegut del PAM.

En comunicació, s’han gastat molts diners amb el Maresme Digital Televisió. Ha estat una inversió que pensem que era innecessària tenint en compte que hi una altra televisió, Televisió de Mataró, que exerceix des de fa anys, aquesta tasca d’informació pública. L’Ajuntament no ha sabut defensar i potenciar un model comunicatiu propi de la ciutat.

Què es pensa fer amb el fons d’imatges comprat a TV Mataró? No hi veiem cap acció destinada a facilitar-ne la consulta als ciutadans.

És per tot això que el grup municipal sw la CUP de Mataró votarà contra el projecte de Pressupost de l'Ajuntament de Mataró per a l'any 2009.