Dins les Jornades "Per un Mataró habitable" , el debat global de model de ciutat només pogué comptar amb la presència
de l’urbanista Agàpit Borràs, ja que en Pep Riera no hi va poder participar per motius de salut. L'arquitecte Borràs va introduir la seva exposició
afirmant que quan l’esquerra arriba al poder la societat civil es
desmobilitza i a més a més no accepta cap crítica que vingui de la
mateixa esquerra.
Tot seguit, Borràs desglossà els següents punts:



- El Pla Territorial General dels anys 90 està desplegant plans
territorials, que al seu torn han d’enllaçar amb plans parcials i plans
directors. Actualment al Maresme existeix una gran dificultat per
implicar la societat civil en aquest procés.



- El Consell Comarcal està elaborant el Pla Estratègic del Maresme
(baix, central i alt), que segons el seu parer hauria de seguir
l’exemple de l’Alt Penedès on el sector del vi i els ecologistes estan
parlant de qüestions com l’organització territorial: polaritats,
paisatge, plus vàlues, etc. Això no està passant al Maresme, on el
debat –conduït per tècnics- defuig la planificació territorial i la
definició racional d’un sistema de municipis.



- A Mataró la planificació territorial limitada a l’actual terme
municipal és aberrant. El govern de Baron ja parla d’assolir els
150.000 habitants la qual cosa implica un model de creixement que
externalitzi dels serveis bàsics (zones verdes, parcs...). Per tant,
això trenca el sistema dels tres terços (urbà-forestal i agrícola).En
canvi, si s’adoptés un model de creixement centrat en la
internalització dels serveis és obvi que això repercutiria en una
moderació del mateix creixement.



- Destaca, com a fet negatiu, que el sòl és un valor refugi. Això
explica que un 50% dels nous habitatges estiguin destinats a invertir i
no a cobrir necessitats. La qual cosa ens obliga a denunciar
l’estructura econòmica que ho fa possible. Reclama un sistema més
intervencionista, similar al que ja apliquen altres països europeus,
amb les lleis de tempteig i retracte.



- Cal denunciar la fragmentació municipal vigent que impedeix dur a
terme polítiques racionals d’ordenació del territori. Esmenta països
com França, Alemanya o Holanda on es promou la concentració i les
mancomunitats de municipis. Cal anar cap a un sistema urbà, de
polaritats i ordenat per un pla estratègic comarcal, que ens permeti
racionalitzar el territori d’acord amb els paràmetres europeus.



- En referència a la cohesió social, de la qual la llei d’urbanisme en
parla, destaca el fet que Mataró està reproduint acceleradament les
pautes de segregació socials en el territori. Proposa que l’Ajuntament
assigni partides fixes per comprar pisos en els barris en perill de
degradació i barregi població, alhora cal introduir usos de ciutat en
aquests barris.



- Pel que fa al teixit industrial es mostra escèptic, en tant que els
motors econòmics de la ciutat són les promotores immobiliàries i els
concessionaris de cotxes. Per això, reclama sumar esforços entre tots
els municipis del voltant, i, per exemple, projectes de futur com el
Tecnocampus no poden ser concebuts unilaterlament des de Mataró i al
marge de les realitats més properes



En el debat, Jesús Nieto, de l’Associació de Veïns del Centre,
va explicar que el govern de Mataró es mou sota els paràmetres de la
competència entre ciutats la qual cosa ha facilitat que el tripartit de
Mataró s’hagi carregat el sistema dels tres terços (previst al Pla
General de 1996), amb l’aparició de “pastilles” com El Rengle-
Iveco-Pegaso. Ho atribueix a l’absència d’un projecte global, que està
propiciant un desenvolupament polític per “peces”. A més a més destaca
que plana una seriosa amenaça als sectors agrícola (Cinc Sènies) i
forestal (el Turons).



Per la seva banda, Miquel Torner, de l’associació de veïns de
Rocafonda, va destacar que els espais verds i equipaments del barri han
estat conquestes del moviment veïnal, i no pas espais planificats des
de l’Ajuntament. Va concretar-ho amb els exemples “històrics” del
Centre Cívic i l’escola bressol de Can Noè i el recent cas de la Llar
Cabanellas.



En general es destacà la manca de previsió del govern municipal per atendre les necessitats d’equipaments i veus com Antonio Ruiz,
de l’associació de veïns de Cerdanyola, reclamaren una mobilització
ciutadana per exigir un finançament just que no faci dependre
l’Ajuntament de l’especulació.



Finalment, la CUP es comprometé a redactar un document de
conclusions de les jornades i a treballar les propostes que han sorgit
en tots els debats.