Mataró, malgrat que el govern de PSC i Comuns s’entesti a desmuntar el seu patrimoni, un dia va ser una ciutat romana, i en molts aspectes encara podríem afirmar que ho és.

Els romans tenien una concepció molt concreta de la política local: els candidats no veien persones, ni cercaven el suport de la ciutadania com a eix prioritari de les seves campanyes, ells simplement buscaven clients. És evident que les restriccions del dret a vot i la configuració dels estaments socials hi ajudava, però, tot i així, tenien molt clar que, per a ells, la política consistia a mantenir-se en el poder a canvi de repartir el pastís única i exclusivament entre els seus.

Així actuaven els antics administradors de la ciutat. Però, de fet, el PSC hem vist que no actua gaire diferent allà on ha governat.

Tota una generació hem crescut als barris de Mataró sota les polítiques de governs del mateix color: una ciutat partida en què fomentar les diferències i les rivalitats entre el nucli històric i la resta de barris semblava donar vots, però no pas un resultat positiu. El mateix govern que, un cop esgotada aquesta política, va començar a enfrontar els mateixos barris entre si, tot per rebre unes molles d’inversions que normalment arriben tard i desdibuixades, sense comptar mai amb la participació plena de les veïnes per endreçar els seus propis carrers.

No obstant, també vam créixer envoltats d’un orgull de pertinença que perdura fins al dia d’avui. Un efecte secundari de fomentar aquestes desavinences que no va agradar gens als diferents alcaldes que hem tingut al llarg dels anys. Som gent de classe treballadora, conscients de la nostra força i de quina ciutat volem aconseguir. És aquest sentiment, sumat a la força de les lluites que ens van precedir, que va aconseguir fites tan importants com recuperar el Casal de les Esmandies, tenir un Parc a Cerdanyola —i no tan sols un pàrquing més, fixació amb l’aparcament que encara arrossega el nostre actual alcalde—, no estendre la zona blava a tota la ciutat, començar a guanyar batalles contra els bancs per les preferents, organitzar un referèndum que donés veu al poble de Catalunya contra vent i marea o, més recentment, oferir a un espai com La Teixidora tots els serveis que l’Ajuntament evita assumir com a propis als barris més humils.

Victòries i derrotes que han estat col·lectives, font totes elles d’aprenentatge i transformació que no han comptat amb l’ajuda institucional de l’Ajuntament, sinó amb la seva oposició frontal. Deu ser per això, per abandonar les causes de la gent treballadora, que quan venen eleccions al PSC li cal escriure ben gran allò de “somos la izquierda”, per veure si així encara s’ho creu algú.

Són aquests esclats de la unitat popular els que són capaços de fer créixer Mataró com un tot, sense parts ni rancúnies, una ciutat unida en la voluntat de donar resposta a les necessitats de la ciutadania. Amb tot, és això mateix el que espanta tant a Comuns i PSC avui dia...

I d’aquelles pors, aquests clients. Així hem vist com els tentacles d’alguns partits van anar intentant arribar a totes aquestes lluites amb la voluntat de desactivar-les. Prometent obres faraòniques i oferint miratges de participació que en realitat només ens retornen als vells enfrontaments. Un pressupost participatiu no ha de ser organitzar una competició entre barris per veure qui s’emporta què. No podem reduir l’aportació ciutadana a això, mentre per darrere buidem els Consells Territorials de sobirania i els transformem en actes purament informatius, de partit.

No podem caure en la desídia davant de les desil·lusions i el desencís de veure com governs que s’autoanomenen d’esquerres van venent la nostra ciutat a les grans empreses, oblidant-se del comerç de proximitat i retallant qualsevol instrument de participació ciutadana. Cal demostrar que encara hi ha aquí un poble ben digne que no deixarà que li passin per sobre i cal demostrar que una altra manera de fer, radicalment diferent, és possible. Per això des de la CUP ens presentem, perquè estar a la institució mai més signifiqui deixar de ser al carrer, amb la gent.

I estar al costat de la gent vol dir impulsar totes aquelles polítiques que ajuden les persones en el seu dia a dia, amb una perspectiva clara de cap a on ha d’anar la nostra ciutat per ser més accessible, feminista, sostenible i sobirana. Per ser-hi com hi va ser qui ens va precedir. Comencem!

Carlos García Cádiz

Alcaldable de la CUP Mataró