[Font: Roger Font - Nació Digital] El jutge de l'Audiència Nacional Manuel Vázquez Honrubia ha condemnat aquest dijous a pagar una multa de 900 euros cadascú a Guifré Peguera Comas i Jordi Nogué Hernández, els dos estudiants que van ser imputats per la crema de la foto del Rei Joan Carles durant la Diada del 2013 a Mataró. El jutge, que ha avançat la sentència després del judici, ha afirmat que van cometre una acció 'injuriosa' de manera 'premeditada' per 'desprestigiar a la corona', precisament perquè aquesta és 'símbol de la unitat d'Espanya i de la permanència de l'Estat'. Vázquez Honrubia ha afirmat que s'ha tractat d'un delicte 'contra la Corona i la Constitució' que no es pot emparar en els drets fonamentals.

Durant el judici els dos estudiants han admès que van participar en l'acció, malgrat que han assenyalat no van ser ells qui directament van calar foc a l'efígie del monarca. La fiscalia demanava que se'ls condemnés a una multa de 10.800 euros per injúries a la Corona.

Tots dos han explicat l'acció que va tenir lloc davant una casa ocupada a Mataró en un acte en favor de la independència i contra una monarquia que porta '299 anys oprimint el poble català'.

Guifre Peguera Comas i Jordi Nogué Hernández han arribat a l'Audiència Nacional acompanyats d'una trentena de joves que portaven estelades i samarretes amb el lema 'Jo també cremo la foto del rei'. Han fet crits demanant l'absolució dels dos acusats.

Un ampli dispositiu de la Policia Nacional -fins a sis dotacions- els ha impedit protestar davant l'Audiència Nacional i els ha fet desplaçar fins a la Castellana, uns centenars de metres més avall, on han estat identificats i multats amb 300 euros per reunió no autoritzada. També hi ha estat presents els diputats Joan Tardà (ERC) i Jon Iñarritu (Amaiur), que han assistit al judici com a públic.

Els dos acusats admeten la seva participació
Ja al judici, i en les seves declaracions davant el jutge, tots dos han admès que l'11 de setembre del 2013 van participar en l'acció de crema del retrat del Rei juntament amb altres persones. Segons han apuntat, va ser una acció de protesta contra una monarquia que porta '299 anys oprimint el poble català'.

En aquest marc, han admès que després de l'acte organitzat per Arran, COS (Coordinadora Obrera Sindical) i CUP, ells, juntament amb algunes persones més, van fer servir un sistema de politges per penjar de la façana de la casa ocupada una imatge del Rei Joan Carles de cap per avall que havien fet a base de papers Din A-4.

'Ho faria' de nou
Segons han explicat, un d'ells -Jordi Nogué- va aguantar el retrat, mentre l'altre -Guifré Peguera- li va tirar alcohol de cremar, però cap dels dos va fer l'acció d'encendre'l. 'Si ho hagués fet jo, ho diria, i ho faria de nou, però no vaig ser jo', ha dit Nogué.

Un traductor que no sap català
Com sol ser habitual als judicis de l'Audiència Nacional en què els acusats o els testimonis exerceixen el seu dret de parlar en català, el traductor ha donat mostres reiterades de no entendre aquesta llengua. En aquesta ocasió ha traduït 'menys' per 'més'

Els Mossos defensen les identificacions
Per contra, els Mossos que han testificat han assegurat que ells van ser els autors de l'acte de crema de la imatge. L'instructor de l'atestat dels Mossos ha explicat que va identificar els dos acusats gràcies a unes fotografies pròpies dels Mossos -fetes durant l'acte a Mataró- i també les que van aparèixer al web d'Arran, i ha apuntat que anteriorment ja tenien coneixement que participaven en moviments socials i en l'ocupació d'un edifici a Mataró.

La defensa diu que és una falta
La defensa, que ja ha anunciat que presentarà recurs, ha posat en dubte la versió de l'atestat dels Mossos que apunten que a l'acció hi van participar directament només els dos acusats. Segons l'advocat dels dos estudiants, el fet que els acusats hagin admès la seva participació als fets denota més fiabilitat a la versió dels imputats que no pas a la dels Mossos, que presenta buits importants.

Per tot plegat, segons la defensa, els fets es poden considerar només una falta lleu d'alteració de l'ordre públic, perquè la protesta s'empara en la llibertat d'expressió i els drets fonamentals de llibertat ideològica i de pluralisme polític. En aquest sentit, ha recordat que el 2008 es va donar un cas idèntic que va acabar amb la consideració de falta contra l'ordre públic.

'La Constitució espanyola no prohibeix el seu qüestionament, i ella mateixa estableix els procediments per a la seva reforma', ha apuntat la defensa, que ha afegit que la crítica a la monarquia no és a la persona del rei Joan Carles, sinó a una institució hereditària. 'Considerem que no hi ha una injúria, sinó una crítica a la institució', ha dit.

Una 'ofensa' al representant de la 'unitat d'Espanya'
Per contra, el fiscal Carlos Bautista ha demanat que se'ls condemni com a autors de l'acció independentment del fet que hi participessin altres persones o que fossin ells o una altra persona qui va finalment encendre el retrat. 'Estaven en una acció planificada encaminada finalment a cremar la imatge del rei amb independència de si a un o a un altre li va tocar executar una part de l'acte'.

També ha apuntat que l'acte no va consistir en una protesta sinó en 'fer una ofensa gratuïta i feridora' al Rei' per ser símbol de la unitat de la nació espanyola'. Un acte amb 'escarni i vexació', ha dit, on es posa el retrat del monarca de 'cap per avall' per 'provocar la hilaritat' de tots els presents.

> Galeria de fotos a Facebook