El debat ha estat molt productiu al sopar-tertúlia sobre el model de ràdio a Mataró amb en Miquel Piris, de la plataforma Mataró, posa't la ràdio i amb en Lluís Lligonya, president de Televisió de Mataró. La principal conclusió és que si volem una ràdio al servei de la ciutadania, i no una mera corretja de transmissió del govern de torn, cal que la societat civil prengui la iniciativa de definir el model i tirar endavant l'emissora.

El debat del divendres 10 de juny ha començat després de visualitzar l'audiovisual "Quan Mataró tenia ràdio", produït per la plataforma ciutadana "Mataró, posat' la ràdio". En Joan Jubany (de la CUP de Mataró) ha presentat els introductors del debat i ha explicat que la CUP ja proposava la creació d'una ràdio local al programa electoral del 2003. Aquesta propsota estava a l'apartat de participació ciutadana perrquè des de la CUP entenem la ràdio com un mitjà al servei de la ciutadania i de les entitats de la ciutat, i no volem que sigui un instrument institucional més al servei dels polítics del govern de torn.

Tot seguit en Miquel Piris, periodista de TV3 i membre de "Mataró, posa't la ràdio" ha explicat la trajectòria de la plataforma des de la seva creació a finals del 2003 i ha posat en evidència que des que el govern municipal va incorporar la creació de la ràdio dins el "pla de comunicació" de l'Ajuntament, cap membre del govern s'ha volgut reunir amb la plataforma, tot i que aquesta ho ha demanat reiteradament.

Miquel Piris també ha parlat de diferents models de mitjans públics: des del model de TVE ("a Urdaci me remito") fins al model de TV3, on hi ha un Comitè de professionals que vetlla per la independència periodística en el tractament de les notícies.

Per la seva banda, Lluís Lligonya, director de Televisió de Mataró, ha intervingut a títol personal i ha parlat de "les trucades" que els mitjans de comunicació reben tot sovint. Lligonya ha defensat que per garantir la independència dels mitjans de comunicació la millor opció no són pas les emissores institucionals, i ha posat diversos exemples d'esdeveniments que han obert Telenotícies d'àmbit nacional que senzillament "no han existit" en els mitjans públics municipals de les poblacions afectades.

Després de les breus introduccions s'ha obert un debat molt ric a tothom que hi ha volgut intervenir. En una primera fase s'han posat sobre la balança els pros i contres de les ràdios públiques i de les emissores privades, i ha quedat en evidència en buit existent a la legislació espanyola. En estats com el francès i ha un ampli ventall legal de tipus d'emissores, mentre que les lleis que ens afecten com a catalanes i catalans només pemeten ràdios institucionals (amb gerència de l'administració) o ràdios privades. Legalment a Mataró no seria permesa una ràdio pública que s'aixoplugués en el "paraigua" de l'Ajuntament i que fos gestionada pel teixit associatiu de la ciutat.

També hi ha hagut debat sobre el model de continguts de la futura ràdio mataronina. En Joan Jubany ha exposat que caldria garantir-ne la independència, i que hauria de ser una eina de comunicació de proximitat que reflecteixi la pluralitat de Mataró. Per la seva banda, Miquel Piris ha dit que la programació hauria de ser al 100% de producció pròpia, i no amb connexions de 12 hores a COM Ràdio com sembla que pretén l'actual govern tripartit.

El veterà del Eusebi Vidiella ens ha donat una lliçó magistral de com la tecnologia Digital Terrestre modificarà tecnològicament els mitjans radiofònic i televisiu, i ha parlat de models de ràdio amb fórmules de decisió dels continguts per part de les entitats ciutadanes.

Una de les conclusions més clares ha estat que volem una ràdio que faci d'altaveu dels moviments ciutadans i que parli bàsicament de la nostra ciutat, que difongui informacions properes i que no esdevingui només la veu del govern.

En Jordi Canal ha posat sobre la taula els esforços fets per "Mataró, posa't la ràdio", i ha dit després de lliurar milers de signatures a l'alcalde reclamant la ràdio, i després d'haver aconseguit que l'Ajuntament faci seva la proposta, seria una llàstima que no es faci un seguiment. Altres tertulians han parlat directament de "segrest institucional" de la iniciativa popular, i veuen en les maniobres de l'Ajuntament una tàctica per desarticular la reivindicació de la ràdio.

Per la seva banda, en Francisco Jordán , soci fundador de l'Associació Cultural d'Amics de la Ràdio (A.C.A.R), ha recordat que moltes de les ràdios consolidades avui en dia van començar a emetre de forma "pirata" o al marge de la llei.

En definitiva, queda clar que si a Mataró volem una ràdio independent, democràtica, plural i participativa haurà de ser la nostra societat civil qui "estiri del carro" per construir-la. El que està clar és que el govern municipal no vol aquest model d'emissora.

La Rita Marzoa, directora i conductora del programa “Si més no” de Catalunya Ràdio, s'ha vist obligada a suspendre la seva intervenció al sopar-tertúlia per motius de salut.

Oficina de Premsa CUP Mataró
10 de juny del 2005

---

NOTÍCIES DE PREMSA

• capgros.com: La CUP debat sobre la futura ràdio municipal mataronina [09-06-2005]

• capgros.com: La CUP vol que la futura ràdio faci d'altaveu dels moviments ciutadans [13-06-2005]