Anàlisi del pressupost 2008 de l'Ajuntament de Mataró
05/11/2007
En el debat de pressupostos de l'Ajuntament de Mataró el regidor Xavier
Safont-Tria va fer un repàs a fons dels motius pels quals la CUP votava
en contra del Programa d'Actuació Municipal (PAM) i dels pressupostos
presentats pel govern tripartit (PSC-ICV-ERC). En la mitja hora
d'intervenció que tenia assignada, el nostre regidor va poder esbossar
a grans trets les crítiques al pressupost, però aquí us n'oferim una
versió més detallada:
Safont-Tria va fer un repàs a fons dels motius pels quals la CUP votava
en contra del Programa d'Actuació Municipal (PAM) i dels pressupostos
presentats pel govern tripartit (PSC-ICV-ERC). En la mitja hora
d'intervenció que tenia assignada, el nostre regidor va poder esbossar
a grans trets les crítiques al pressupost, però aquí us n'oferim una
versió més detallada:
1. Contextualització del pressupost 2008
3. Pressupostos participatius?
5. El PAM
6. Habitatge
7. La gent gran
8. La salut
14. La Cultura
16. La planificació urbanística i la mobilitat
1. CONTEXTUALITZACIÓ DEL PRESSUPOST 2008
Quan
un ajuntament entra en la tasca de decidir quins són els ingressos i
amb què ens els gastarem estem fent un exercici més enllà de
declaracions d’intencions, estem posant a la pràctica una política
local que tindrà efectes immediats en les mataronines i mataronins.
Deixeu-me, que abans de començar deixi clar que aquest procés és
limitat amb un sostre que ens imposa la constitució espanyola i les
lleis del mercat capitalista que nosaltres no compartim.
Nosaltres
pensem que els guanys que genera l’esforç individual i col·lectiu de
les persones que aquí vivim s’han d’administrar segons les nostres
necessitats i aspiracions locals. El món canvia constantment, tots
nosaltres en formem part d’aquest canvi, un canvi que comença per les
persones i mica en mica transforma la societat i el seu entorn.
Vostès
en són testimonis que la societat cada dia hi creu menys en la classe
política, el constant increment de l’abstenció n’és un clar exemple, i
un toc d’atenció a la classe política, les persones perdem contacte amb
nosaltres mateixes, hem creat una societat freda, que necessita com
l’aire retrobar-se, cada dia tenim una societat més necessitada amb més
requeriments, perquè precisament perdem el més important: connectar amb
nosaltres mateixos i amb la natura que ens envolta.
2. ESPOLI FISCAL
Avui que parlem de pressupostos no podem passar per alt l’espoli fiscal.
És de domini públic que els ajuntaments del nostre país pateixen un
dèficit crònic de recursos econòmics per fer front als serveis mínims
de la seva competència. Les lleis d’ordenació del territori, i en
concret la llei municipal, tampoc permeten un correcte finançament de
les administracions locals, així tenim com a molts països europeus el
finançament municipal arriba al 30 % del pressupost estatal quan a casa
nostra no supera mai el 14%.
Malgrat no ens agradi, les catalanes i els catalans vivim en el que
podríem anomenar el neocolonialisme que des de l’estat espanyol se’ns
imposa, des de l’àmbit polític, el social, cultural, i evidentment,
també l’econòmic. Segons l’Observatori de Finançament de Catalunya,
l’any 2005 el dèficit fiscal de Catalunya, és a dir, els diners que
Espanya ens roba cada any, es va situar en 19.176’6 milions d’euros, el
que equival a 2.704 euros per habitant i any. Aquest dèficit fiscal de
Catalunya amb l’estat espanyol equival al 10’5% del PIB de l’economia
catalana. (recordo que això no ha millorat substancialment amb
l'Estatut reformat el 2006).
Si això ho traslladem a nivell municipal, Mataró amb una població de
120.000 habitants ens pertocarien 324.480.000 euros, és evident que
millorarien sensiblement la capacitat del nostre Ajuntament per fer les
inversions en equipaments i serveis socials que tan necessitem,
doblaríem el pressupost municipal, i encara ens sobrarien diners. En
les condicions actuals, és de rigor recordar i tenir present que,
si acceptem les actuals regles del joc, continuarem depenent de la
caritat del govern espanyol, i finançant la estructures de poder
centralista així com un exèrcit i corona espanyola que no volem.
3. PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS
En un context marcat per la mundialització econòmica i pel cada cop
major distanciament dels centres de decisió estratègica respecte la
ciutadania, es fa del tot necessari articular nous mecanismes de
participació i d’aprofundiment democràtic que permetin a les persones
decidir sobre aspectes essencials de la vida pública i controlar la
tasca de governs i administracions. Només d’aquesta manera serà
possible avançar cap a una transformació de l’estructura social i
productiva favorable als interessos de les classes populars.
Tal i com s’ha produït el procés participatiu dels pressupostos a
Mataró: hermètic, poc obert, i amb una rigidesa dels seus mecanismes,
que s’afegeixen a les de qualsevol procés participatiu, ens ha donat un
fruit poc creïble, molt de cara a la galeria. Fer pressupostos
participatius és entrar al nucli dur del sistema polític, i respon a
una voluntat transformadora de l’actual sistema, amb la necessitat de
fer públic l’estat de comptes municipals i fer de la participació
ciutadana una línia de govern.
Cal invertir la piràmide de les decisions: "Com més a prop del ciutadà es trobi la decisió política, més democràtica serà".
Els diners públics estaran més a prop del ciutadà si hi ha un procés de
pressupostos participatius que contempli, els recursos i els mecanismes
per tal que el ciutadà / ciutadana pugui decidir a on van les
inversions i d’on surten les inversions del nostre Ajuntament.
En primer lloc, cal tenir en compte la contradicció entre l’elaboració
dels pressupostos i el plantejament de les necessitats; així, mentre
l’elaboració és concebuda sectorialment, parcialment per una regidoria,
les problemàtiques socials són transversals i integrals.
En aquest sentit seria convenient que el tractament de qualsevol
tema contempli prèviament aquesta transversalitat i també fóra
convenient mirar la totalitat dels pressupostos des d’una visió general
i atenent l’interès del màxim de mataronines i mataronins.
Cal per tant replantejar el sistema participatiu del pressupostos,
creant un nou procés, amb mesures de descentralització real del poder
decisori, amb la necessitat d’aprofundir en la democràcia, d’acostar
els processos de deliberació, seguiment i presa de decisions als
ciutadans i construir una societat més partícip i activa en les
polítiques públiques
4. TRIBUTS: IMPOSTOS I TAXES
Quan abordem els capítols de tributs: els impostos i les taxes, la
primera consideració a tractar és que estem administrant diners que són
del poble, dels Mataronins i Mataronines i no de recursos que pertanyin
als polítics, remarco això per evidenciar una vegada més, que les
persones són qui hi tenen més a guanyar o perdre segons com administrem
els recursos públics.
Les ordenances fiscals reguladores del tributs locals les tenim en
forma d’impostos i de taxes en els capítols d’ingressos I II i
III. Pensem que és una potent eina política, per garantir els serveis i
la qualitat de vida dels Mataronins i Mataronines. Des de la CUP
entenem que per norma general, mai una taxa hauria de superar el cost
del servei que s’ofereix. Les Taxes, com els preus públics d’activitats
que ofereix l’ajuntament, s’han de revertir en un servei de qualitat,
aquest hauria de ser el principal debat: la qualitat que s’ofereix,
perquè d’aquí, en repercuteix el benestar col·lectiu.
En el cost de les Taxes i preus públics cal ser curós en tant que
repercuteixen per igual a tots els ciutadans i tots sabem que no tots
disposen de la mateixa renda per afrontar aquestes despeses, són moltes
famílies que els hi costa arribar a final de mes, en un Mataró on tenim
una taxa d’atur del 9,6%.
La política seguida per l’actual govern passa per cedir la gestió i
construcció de serveis a empreses privades, o sigui :externalitzar
serveis públics com la recollida i gestió de brossa, la gestió del Mataró Bus,
els cementiris,com molts d’altres: la neteja d’equipaments públics, els
menjadors de les escoles Bressol, el nou canal de la TDT, la
programació de la ràdio municipal, l’aula de teatre, dinamització dels
casals d’avis, la gestió dels recursos del patronat de cultura, agència
de la gent gran, centres oberts, el centre d’acollida ...
Si continua la política d’externalitzacions estem encarint el cost dels
serveis, que molts cops, es tradueix amb un encariment del preu públic.
Aquestes empreses que fan la gestió que li pertocaria a l’administració
pública, mai hi perden, això és així perquè la pròpia administració és
qui cobreix hipotètiques pèrdues. Si l’administració pública és qui
gestiona el servei públic, que és així com hauria de ser, pot
repercutir els beneficis en una millora dels serveis, però, si és a
través d’externalitzacions, els beneficis d’un servei públic
repercuteix en l’àmbit privat, aquesta és una gran diferència, i com
que aquesta és l’actual dinàmica cal que des de l’esquerra ho denunciem
com una tendència en la cessió de l’espai públic cap al privat.
Si per un costat evidenciem que els costos de les taxes i preus
públics haurien de ser assumibles pel conjunt de tota la població,
alhora que s’hauria de garantir un servei de qualitat, els impostos són
redistributius, ens ofereixen l’oportunitat de regular dinàmiques de la
ciutat en tant que no repercuteixen a tothom per igual. Pensem que hi
ha impostos que poden regular l’especulació urbana, i són precisament
aquest impostos els que cal aplicar per controlar unes pràctiques, que,
això si, són legals, però que no són justes: uns quants han fet molts
diners amb la compra venda de terrenys, i el conjunt de la ciutadania
n’ha sortit perjudicada. Ja sabem que les actuals lleis no ho permeten,
però caldria començar a penalitzar que una sola persona sigui
propietària de molts pisos buits per especular amb ells, això és
indignant, i més quan és una necessitat de primer ordre, bàsica per
desenvolupar-se com a persona i també com a família, avui per avui
l’actual mercat immobiliari genera frustració entre moltes persones.
5. EL PAM
L’equip de govern ens presenta, com cada any, el Programa d’Actuació Municipal
acompanyat del pressupost corresponent. Nosaltres no criticarem que
aquest pressupost al llarg de l’any es modifiqui com així s’ha estat
fent els darrers anys, entenem que això forma part d’un ajuntament
dinàmic que gestiona al llarg de l’any i s’adapta a les seves
necessitats. Una cosa és això, però l’altra és incloure PAM rere PAM
les mateixes propostes perquè mai s’acompleixen. Al elaborar un PAM és
imprescindible veure que ha passat amb l’anterior, que s’ha fet o
deixat de fer, veure si políticament aquella activitat ha acomplert els
objectius polítics.
Això té encara més importància quan es tracta de propostes sorgides
d’un procés participatiu i assumides per l’ajuntament. Si alguna
actuació ha deixat de fer-se, s’ha de reforçar i ser més ambiciós en el
PAM posterior, i no tornar-lo a incloure com a tràmit per acontentar el
personal.
Al nostre parer és un PAM poc ambiciós, que no compta amb el principal
capital de la ciutat: els Mataronins i Mataronines, i que s’ha posat en
un atzucac: som una població consolidada de 120.000 habitants i no
disposem dels recursos ni econòmics ni d’espai per garantir una
qualitat en els serveis per a tothom.
Entraré a fer un petit repàs d’aquelles actuacions del PAM 2008:
6. HABITATGE
En l’habitatge pensem que s’estan fent iniciatives poc contundents que
ajudin a millorar la problemàtica de l’habitatge, és curiós, tots
parlem de l’habitatge com una problemàtica quan és una necessitat
universal que ens dona benestar, salut i espai per autogestionar el
nostre dia a dia i créixer tan a nivell personal com familiar.
Les actuacions per l’adquisició d’habitatges usats és insuficient i
massa lenta, cal reforçar i incrementar el parc públic d’habitatge.
Aquest és un instrument que solucionaria l’accés a l’habitatge de
lloguer assequible, com també per afavorir la rehabilitació integral de
determinats edificis i alhora evitar problemes de guetització.
Subvencions com la llei de Barris (a Rocafonda-Palau i Cerdanyola)
haurien de servir per incorporar aquestes actuacions.
L’actual política del govern no ha resolt el problema d’accés a
l’habitatge. Per un costat tenim un allau de noves construccions, en el
termini entre 1996 i el 2006 s’han construït 10771 habitatges,
tanmateix queden lluny de les butxaques de moltes famílies, i no és
d’estranyar: en deu anys el preu mitjà del metre quadrat d’un habitatge
nou ha passat de 794€ a 4396€, per tant un augment del 453.7%.
Mataró estem a la cua d’habitatges de protecció oficial, la mitja
catalana és tres vegades superior a Mataró, tot i que enguany amb les
noves zones urbanístiques millorem la nostra nefasta política en
habitatge protegit, encara ens quedem molt lluny de les necessitats.
A aquest problema cal afegir-hi que no s’ha donat un bon servei amb els
habitatges de protecció oficial. Nosaltres pensem que caldria començar
iniciatives cooperativistes com les experiències sorgides al nord
d’Europa com el sistema Landel, amb cases de lloguer indefinit que
garanteixen que no s’especula amb les cases de protecció oficial.
7. LA GENT GRAN
A Mataró no hi ha una política dissenyada per a la gent gran. És
veritat que s’obren nous casals d’avis però sense una visió global de
les necessitats. Es trasllada un nou casal d’avis a la Masia de Ca l'Isidre, s’ha pensat en la participació de la pròpia gent gran en el
projecte que utilitzarà aquest equipament?, per cert, s’ha pensat que
per arribar-hi cal passar per una pujada molt forta?
Es projecte un nou casal al Palau, quan a poca distància ja n’hi
existeixen altres, ha estat la pròpia gent gran qui ho ha demanat?.
La nostra política passa per altres camins, creiem en els casals de
barri, això que vostès no tenen al full de ruta, un casals
autogestionats, uns casals intergeneracionals, uns casals sense la
burocràcia del propi ajuntament, on la proximitat i coneixement del
barri faciliti la pròpia coordinació i gestió dels casals. Nosaltres
potenciaríem la implicació i la participació de les persones grans en
tots el àmbits de la vida social a traves del suport als espais
d’activitats a la gent gran, als òrgans de participació locals, així
com de la promoció del voluntariat i la potenciació dels serveis com
ara habitatges tutelats, residències amb qualitat de serveis, serveis a
l’ajuda a domicili, serveis de centre de dia i activitats de lleure.
Avui per avui vostès no tenen solucionat el problema dels casals
d’avis, un casals que resten aïllats del barri, on la gent gran
no es coordina amb les activitats pròpies de l’entorn, un fracàs
senyors del govern, la gent gran no n’està satisfeta, no funciona.
Parlant de necessitats Mataró necessita més places per la gent gran
en residències públiques. És molta gent que es troba sola,
gent depenent que no tenen accés a les residències privades. És un
problema urgent que caldria començar ja, a posar-hi fil a l’agulla.
8. LA SALUT
Un Pla d’Actuació Municipal hauria de recollir aquelles actuacions que
l’Ajuntament realitza en els diferents àmbits. D’aquí precisament li ve
el nom.
Ens trobem però que a l’apartat de Salut la majoria d’actuacions
corresponen a la Generalitat de Catalunya. Això passa en els següents
apartats del PAM 2008:
1.3.1.1. Ampliació Hospital de Mataró unitats de psiquiatria
1.3.1.2. CAP la Llàntia
1.3.1.3. Ampliació CAP Cirera-Molins
1.3.1.4. Equipament Ronda Prim
1.3.1.5. Estudi CAP Front de Mar
1.3.1.6. CAP Salut Mental
1.3.1.8. Remodelació equipament sanitari Camí del Mig
En algun d’aquests casos, com el nou CAP de la llàntia-Via Europa
l’Ajuntament avança els diners per a l’execució de les obres, que són
retornats per la Generalitat a mig termini, però en cap cas es poden
qualificar d’actuacions municipals. I tot això, sense tenir en compte
que algunes d’aquestes actuacions són calcades del PAM 2007 (és a dir,
que no s’ha fet res), com per exemple: el CAP de Cirera – Molins, el
nou equipament sanitari de la Ronda Prim,o la potenciació de l’Agència
de Salut Pública.
Nosaltres proposem incorporar noves actuacions com:
a) Incorporar en el PAM 2008 l’actuació prevista en el PAM 2007
que parla del desenvolupament de sistemes d’informació i de l’Observatori de Salut.
b) Reforçar especialment l’apartat 1.3.1.7. on no només faríem
l’elaboració del projecte, sinó l’inici i construcció de l’equipament
social i sanitari de la Llar Cabanellas
c) Realitzar un estudi acurat de les necessitats de serveis i
equipaments sanitaris i sociosanitaris de la població de Mataró i la
seva àrea d’influència, en relació amb els serveis i equipaments
existents actualment.
9. L'ÀMBIT EDUCATIU
D’entrada reconeixem l’esforç en inversions que prioritza aquest pressupost.
Entenem que aquesta despesa en infraestructures, és a hores d’ara una
urgència producte de la greu i inexplicable manca de previsió de
l’anterior govern tripartit (que mira per on, és el mateix que el
d’ara). Aquest PAM i aquest pressupost l’entenem com la
conseqüència directa d’una inexistent planificació per donar resposta a
les necessitats i realitats del moment actual i responen a la
improvisació de qui no ha fet els deures quan tocava.
I malgrat és un pedaç per anar tapant forats (hi ha en construcció o en
projecte 5 escoles d’educació infantil i primària), el govern no aprèn
dels errors i no és capaç d’ anticipar-se a les necessitats més
immediates (ja no només en l’àmbit educatiu sinó també en salut,
esports, equipaments culturals, cívics etc) i per tant no preveu
les solucions abans que esdevinguin urgències com ara ha passat.
Aquest govern és incapaç de programar les actuacions municipals “a
l’alça” per així disposar d’un coixí (en infraestructures /equipaments,
serveis etc…), i poder donar una resposta immediata i satisfactòria en
el moment que sorgeixen les necessitats. Fins ara, a mida que van
sortint les necessitats es van “improvisant” i tapant forats com
es pot; tenim els casos dels barracons escolars, manca de llits
hospitalaris, no tenim un conservatori de música, tampoc un espai per a
convencions... Una ciutat de 120.000 habitant i en creixement
constant; no té ni construïda la 2ª biblioteca que li pertocaria per
llei ni projectada en el paper la 3ª. No ens podem permetre el luxe de
mostrar-nos cecs davant l’actual situació demogràfica i
econòmica (augment de la població, nou model de ciutadania i
escassos recursos). Hem de ser capaços de preveure les necessitats i
solucions més immediates. Només amb aquesta visió, de futur, oberta i
previsora, podrem gestionar d’una forma equilibrada la nostra ciutat.
Deixeu-me que reprengui la nostra crítica a l’actual inèrcia de
polítiques públiques que cedeixen, a l’empresa privada la gestió i
construcció d’equipaments a través d’externalitzacions. S’imposen les
teories lliberals que prioritzen l’activitat privada davant la
pública. Quan l’ajuntament externalitza un servei, el que en el fons
està fent és perdre el control en el propi servei, i el que és pitjor
perdre el coneixement en la pròpia gestió dels serveis. Renunciar al
coneixement és greu, i ens porta cap a una societat on l’empresa
privada coneix i gestiona millor determinats serveis públics. Pensem
que cal anar cap a una gestió dels serveis públics de màxima qualitat,
aquest és l’autèntic debat, cal que les persones valorin millor la
gestió pública que la privada. Per això l’empresa pública ha de tenir
els millors professionals i les millors instal·lacions. L’administració
pública no pot estar en grau d’inferioritat respecte l’empresa privada.
L’ajuntament ha de poder assumir grans infraestructures, per això no
critiquem que l’ajuntament s’endeuti per a fer inversions, pensem que
en gaudiran vàries generacions i és lògic que s’amortitzin en varis
anys.
Quan el PAM parla de l’Ajuntament al servei de les persones, hi
ha l’objectiu de disseny d’una nova política en recursos humans ,
és positiu que en el PAM es parli de dissenyar una nova política de
Recursos Humans que asseguri un alt nivell de professionalització
corresponsabilitat i qualitat en tos els serveis de l’Ajuntament, però,
quan es passa a les accions no hi ha res, només una declaració
d’intencions no gaire creïble si temin en compte que des de l’any 2006
hi ha el compromís de realitzar un nou model de gestió per competències
pel perfil de conserges de l’Ajuntament i encara no hi ha cap proposta
sobre la taula.
Respecte al pressupost del 2008 en que s’amplia la plantilla de 7
places de treballadors/es socials, la plaça pedagog/oga i la plaça de
psicòleg/oga son fruit del desplegament de la Llei de dependència i per
tant únicament es creen les places de la policia i una d’arquitecte
tècnic i 1 d’enginyer tècnic pel servei de Manteniment, això contrasta
amb el creixement de Mataró i només s’explica per la gran
quantitat de serveis externalitats.
Dins l’àmbit educatiu; per a la CUP invertir recursos en educació, és
estalvi per al futur. Entenem que l’educació és una de les claus del
futur pel que té d’agent cohesionador i regulador de les diferències
socials; a més formació menys exclusió. Per tant entenem aquesta
educació com una competència àmplia i transversal que correspon la seva
gestió en gran part, al govern municipal.
Des de la CUP trobem a faltar una voluntat ferma i decidida que
prioritzi les actuacions en el tram educatiu 14-20 anys; com
ofertar Programes de Garantia Social adaptats als alumnes amb Necessitats Educatives Especials i reservar places en els
Programes que ja funcionen, per tal que l’alumnat, amb
l’orientació d’un professional, els ajudés a escollir el més adequat
segons les seves necessitats. Actualment els nostres alumnes han de
marxar fora de la ciutat per poder seguir la seva formació.
Els joves de 16-18 anys, formen un col·lectiu força nombrós pel que fa
a l’índex de fracàs escolar a la nostra ciutat , i per contra del
que seria desitjable, aquest nombre creix en comptes de disminuir.
Un nombre important d’aquests alumnes dels Instituts d’ensenyament
secundari, no superem la titulació de secundària, fet que els
impossibilita la continuació dels estudis professionals i per tant,
moltes vegades, la no inserció al mercat laboral o si més no, treballs
en situacions molt precàries - uns per qüestions legals, ( sense
papers) i altres per no disposar de les mínimes aptituds
professionals necessàries.
Per tant, nosaltres proposem Programes flexibles de
diversificació curricular que permetin fer compatible el treball i la
formació
Aquest programes anirien adreçats a alumnes de 3r d’ESO de la secundària obligatòria.
També pensem que cal dinamitzar Programes de qualificació professional
inicial (PQPI). Aquests són un nou model de Programes de garantia
social , amb un objectiu clar: afavorir la inserció social, educativa i
laboral dels joves que tinguin més de 16 anys i que no hagin obtingut
el títol de graduat en educació secundària obligatòria.
Aquests programes representen una via d'accés al món laboral d’entrada,
i també la possibilitat de continuar, sempre i quan, l’alumne/a
presenti les aptituds necessàries.
Per tal de poder tirar endavant aquestes propostes, cal la
col·laboració i implicació de les regidories d’ IMPEM – Joventut -
Serveis Socials – Educació i Ciutadania, amb Sindicats i Patronal
per impulsar accions conjuntes que permetin inserir laboralment aquests
joves i facilitar la seva formació professional.
Invertir en gestionar aquest sector, és invertir en el futur d’una part
important dels joves de la nostra ciutat, són mesures
inclusives i de cohesió social per tota la ciutadania…
Cal Impulsar projectes nous, adreçats a aquells alumnes que abandonen
el sistema educatiu en edat d’escolaritat obligatòria (4t d’ ESO), amb
ofertes i projectes singulars que permetin als nostres joves iniciar
ensenyaments de formació pre-professionals compartint escolaritat amb
l’Institut de secundària.
També volem posar èmfasi especial en la planificació del Centre
d’Ensenyament Infantil i Primaria Joan Coromines, (que és el
centre que ha d’anar substituint gradualment el Menendez i Pelayo)
Pensem que caldria, amb una certa urgència, prioritzar les obres
de l’escola Joan Coromines per tal d’escurçar al màxim la
situació del CEIP Menèndez i Pelayo, en benefici de les famílies i
del mateix claustre.
També trobem a faltar nous plans d’usos dels centres públics fora de
l’horari escolar, per potenciar les activitats d’esbarjo dels nois i
noies en el temps de lleure. Això ampliaria la capacitat de
desenvolupar moltes activitats, amb un pressupost molt petit, en molts
racons de la ciutat.
Com és que no es plantegen coses tan senzilles com aquestes?
10. UNIVERSITAT i TECNOCAMPUS
Mataró té l’oferta en universitats petites i privades ( molt més cares
que les públiques ) Mataró hauria d'oferir un gran plus de qualitat,
per atraure els alumnes.
Veient com l'Escola Universitària de Mataró i l'Escola Universitària
Politècnica de Mataró van perdent alumnes any rere any queda clar que
no estan oferint aquest plus de qualitat.
Davant aquesta situació en lloc d'invertir en les persones,
l'Ajuntament fa una fugida endavant: construeix el Tecnocampus,
inverteix en totxo, en hardware.
El projecte es justifica creant la falsa expectativa que el sector de
les noves tecnologies serà el substitut del tèxtil, quan és un sector
amb poca mà d'obra.
Per exemple: Microsoft a Manresa: només té 14 persones treballant.
Les empreses del Tecnocampus v. 1.0 a Vallveric han llogat uns locals que no tenen a dia d'avui línia de telèfon ni adsl.
L'adsl que arribarà, si arriba, serà insuficient, només de 1 a 3
Megas.Tot això en un edifici concebut per a encabir-hi empreses del
sector de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
És un nyap, com ho és tota la urbanització del sector Vallveric on s'ha
barrejat indústria i vivendes a tocar, amb accessos i serveis
deficients. (en referència al punt 2.8.1.5. del PAM)
Per acabar, si parlem de noves tecnologies, de la societat del
coneixement, d'innovació, d'ensenyament i formació, és imperdonable que
no es faci cap referència a estendre l'ús del Programari Lliure. El
Programari Lliure representa la gran oportunitat per ser menys
dependents tecnològicament, per
ser més competitius, per a poder innovar realment i per fer accessibles les noves tecnologies a tothom.
11. MATARÓ AUDIOVISUAL
Mataró inicia un nou camí contemplat en els pressupostos amb l’impuls
de Mataró Audiovisual, l’empresa pública que gestiona Mataró Ràdio i el
nou canal de Televisió Digital Terrestre (TDT).
S’està creant un nou canal públic de TDT que ens costarà mig milió
d’euros l’any 2008. A Mataró érem la única ciutat de més de 100.000
habitants sense ràdio municipal, i a causa de la mobilització popular
l’any passat varem estrenar Mataró Ràdio, un mitjà nou que no teníem i
que es complementa amb la resta de mitjans de comunicació existents. El
govern va acabar accedint a posar en marxa l’emissora i el mateix
alcalde deia el que havíem defensat des de la CUP, que “no sigui la
ràdio del govern ni tan sols de l’Ajuntament, sinó de tota la ciutat”.
Ho deia però sembla que no s’ho creia gaire. Es van construir uns
estudis nous de trinca, que de seguida s’han quedat petits, i ara l’any
2008 haurem d’invertir 260.382 euros en l’ampliació dels estudis,
perquè la participació de les entitats i la ciutadania en la
programació de l’emissora ha superat les expectatives del govern. Amb
una mica més d’ambició a l’hora de crear la nova ràdio ens hauríem
estalviat aquesta segona inversió. D’altra banda, ens preguntem si un
Centre Cívic és el lloc per tenir-hi una Ràdio Municipal potent i
participativa. Hi estem invertint molts quartos, voldríem saber si
aquesta serà la seva ubicació definitiva. Pensem que la ciutadania
encara se la faria més seva si s’hagués fet, per exemple als baixos del
local d’Unió de Cooperadors a La Riera. Amb estudis amb vitrines al
carrer i entrada a peu de carrer.
En canvi, el nou canal públic de Televisó no l’ha demanat ningú més que
el govern. A Mataró no teníem cap mancança en matèria de televisió. Tot
el contrari, tenim una Televisió de Mataró amb vocació de servei públic
i que ha contribuït i contribueix a la cohesió social de la nostra
ciutat. Independent, plural, amb informacions contrastades, amb
participació ciutadana en la programació, i gestionada amb molt
voluntarisme per una associació sense ànim de lucre que ens ofereix una
programació pròxima de qualitat. Això no es compra amb diners, com
tampoc té preu l’arxiu de més de 7.000 hores d’imatges de la història
recent de la nostra ciutat. Tenim una tele amb 23 anys de feina feta i
enlloc de donar-hi suport ara vostès se n’inventen una de nova que
ningú ha demanat. Els ajuts per acompanyar TVM a l’era digital s’han
acabat el 2007 i ara deixarem el canal a l’estacada “a la porta” de la
TDT i en canvi ens gastarem 508.000 euros en una cosa que no és
percebuda per la ciutadania com una necessitat.
El govern ha tingut pressa per ser els primers a tenir TDT local
pública, però des de la CUP voldríem que s’hagués apostat per una
fórmula mixta entre l’Ajuntament i el Col·lectiu de Televisó de Mataró.
Tothom hi hauria sortit guanyant. Sabem que això no es pot fer tal com
està formulada la llei que regula els canals de TDT. Però si a Mataró
hem estat els primers a adonar-nos que la nova llei no està ben feta (o
no havia previst algunes fórmules)… per què no hem proposat la millora
d’aquesta llei amb els canvis necessaris? El mateix Consell Audiovisual
de Catalunya (CAC) diu que hi ha fórmules per trobar la col·laboració
entre l’Ajuntament i TVM, però ni en el PAM ni en el pressupost en
concreta el mecanisme.
La pressa governamental també ens porta a invertir diners ara en la
construcció dels estudis de Televisió en un lloc que no sabem si serà
el definitiu. Això és gestionar eficaçment els diners de tothom?
Amb l’encomana de gestió de la TDT el pressupost de Mataró Audiovisual
pràcticament s’ha doblat, I també caldrà més personal. En comptes de
crear els nous llocs de treball s’ha optat per contractar el que
eufemísticament vostès anomenen “personal fora de plantilla”, és a dir,
persones que tindran una feina, aniran a treballar cada dia i a final
de mes cobraran, però els seus sous no són a la partida de despeses de
personal sinó a “Altres despeses d’explotació”. Això no ajuda a la
qualitat del servei ofert. Com tampoc les privatitzacions que vostès
anomenen “contractes de gestió” de recursos públics en mans privades,
en aquest cas a Lavinia TV, una empresa que no s’amaga d’estar en
l’òrbita del soci gran del tripartit.
Demanem rigorositat a l’hora de fer els números. Estem parlant de
diners que són de tothom, no pas de qui els gestiona o gasta. I cal
tenir molta cura a l’hora d’administrar-los. A l’apartat de despeses
“ballen” imports de 4.000 euros amunt i avall en les factures de
telèfon i els sous de personal.
12. ATENCIÓ CIUTADANA
En l’objectiu del PAM en la redefinició del model d’atenció ciutadana,
gaire bé totes les accions tenen a veure amb temes informàtics i en
canvi no hi ha ampliació de plantilla en aquest àmbit (el 2006 es
van crear 2 places que es van modificar i convertir en 4 places de ½
jornada per a poder cobrir un dèficit de personal a les tardes). Tampoc
s’amplien les oficines de l’OFIAC (oficina d’Atenció Ciutadana) que
actualment només n’hi ha al centre i als barris de Cerdanyola i
Rocafonda, no s’entén que es vulgui millorar el servei d’atenció
al ciutadà sense ampliar-ne les persones que el presten ni les oficines
descentralitzades per a tots els barris.
13. NOVA CIUTADANIA
En el capítol 1.10. el PAM parla de La immigració;
D’entrada aquest títol, per nosaltres és un pas enrere en relació al
PAM del 07 que es titulava llavors “Nova Ciutadania”. Entenem que el
terme immigració classifica i penja una etiqueta “força negativa” en
aquests nous ciutadans. Per a nosaltres el terme nova ciutadania és un
concepte que engloba qualsevol persona nouvinguda independentment del
lloc de naixença i per tant molt més lògic per encapçalar tot un
conjunt d’actuacions.
A més a més, hi ha actuacions que podrien ser específiques per a
nouvinguts (com el Pla d’Acollida, el Centre d’ atenció,etc), però
moltes altres actuacions s’haurien de contemplar en les actuacions del
seu àmbit (al marge de l’especificitat dels ciutadans que atenguin) per
exemple, les actuacions que facin referència a esports, haurien
d’estar dins el capítol d’esports i si les actuacions fan referència a
educació, doncs haurien d’estar dins d’ educació.
D’entrada, ens sembla bé que aquest govern es preocupi pels “pisos
pastera” però ens indigna l’abús que es fa dels termes “amuntegament” i
“pisos pastera” i en canvi, no entenem la negligència de
l’administració en no garantir la ubicació pel conjunt de la ciutat
d’aquests nous ciutadans i permetre així, la concentració en
determinats territoris, permetent la “guetització” i no pas la
diversitat que caracteritza aquesta ciutat.
El projecte contra els amuntegaments, des de l’ajuntament l’únic que
s’està fent és que només deixen empadronar en un domicili una persona
per metre quadrat és a dir que en un pis de 80 metres únicament es
poden empadronar 8 persones, i en els pisos on hi ha molta gent
empadronada es notifica al propietari perquè doni de baixa les persones
que no hi viuen.
Altres Ajuntaments, com el de Barcelona no posen cap límit per
empadronar persones en un domicili fins hi tot l’Ajuntament té
uns domicilis per empadronar els indigents, ja que per poder accedir a
la Sanitat pública o bé als Serveis Socials han d’estar empadronats. La
llei del padró tampoc posa cap límit.
Aquesta política sobre els amuntegament l’afecte que està tenint és que
els immigrants, tenen més dificultats per empadronar-se i quan han de
presentar l’informe conforme el seu habitatge reuneix les condicions
d’habitabilitat han de buscar pisos per llogar, que no hi hagi gent
empadronada, és a dir, hem generat una nova picaresca de pisos que
serveix només per a demanar l’informe.
Aquest informe que abans el feien els notaris ara el fa l’Ajuntament a
través d’una empresa externa i l’immigrant ha de pagar 60’95 euros per
a tenir aquest informe.
També i per últim, ens sembla mentida que encara a hores d’ara, ens
estem plantejant la coordinació entre les diferents àrees municipals, i
ens preguntem; és que fins ara no es coordinaven i ara, a la fi, se
n’han Adonat?
En l’apartat de seguretat i Civisme del PAM 2008 s’inclou la
ubicació de cartelleres i dotació d'espais per a grafits, ho
considerem una petita victòria en tan que és una demanda històrica que
hem fet des de la CUP, però voldríem més detalls i més explicacions:
com afectarà a l'actual normativa de publicitat? Quin cost tindrà? .
14. LA CULTURA
En cultura, malgrat els pressupostos augmenten un 13 % respecte
al de l’any anterior, a ningú se li escapa que en realitat el
pressupost de cultura per aquest 2008, és inferior a altres anys ja que
el gran dèficit que s’arrossega es menjarà gran part d’aquest
“esquifit” pressupost cultural. Per tant, que quedi clar que el
pressupost net que quedarà per cultura, un cop s’eixugui el dèficit,
donarà per ben poc, fins i tot podríem dir que és un pressupost ridícul
per a una ciutat de 120.000 habitants i que no ens mereixem aquesta
minsa actuació cultural. És per això que aquest PAM és incapaç de
concretar una veritable política cultural clara amb uns objectius
bàsics. Se’ns ven un fum que té ben poc de contingut.
Aquest 2008
“viurem culturalment” de la feina feta anteriorment, és a dir ben poc i
mal gestionat. En cultura aquest govern ens té acostumats a la
política del farem, farem, farem (un nou teatre, el centre d’arts
escèniques de Can Gassol…) però al final, ja veurem; grans
equipaments però buits de contingut. Al nostre entendre, el més
assenyat, seria primer, definir uns objectius i després definir
els equipaments (espais físics) on ubicar-hi les propostes. A Mataró,
actualment funcionem al revés. I actuacions que són d’obligat
compliment per què la llei així ho marca, nosaltres girem full i fem
veure que no va amb nosaltres, com per exemple:
Una escola oficial de música, (Arbúcies amb 6.000 habitants té
conservatori municipal i Mataró amb 120.000 té unes 5 escoles de música
privades i atapeïdes d’alumnes.
Per llei, Mataró hauria de tenir 3 biblioteques públiques. Actualment
Mataró compta amb la Biblioteca Pompeu Fabra i una altra biblioteca que
s’ha planificat a la zona est de Mataró, a l’Escorxador. Queda clar que
no es vol prioritzar la 3a biblioteca. A més a més, aquesta mancança
s’anirà agreujant amb l’augment de població, però no patiu, queden
molts PAM per anar omplint fulls. Aquestes grans obres i ambigües
actuacions, que es portaran a terme no donen resposta a les urgents
necessitats culturals dels mataronins i mataronines. Sovint les
solucions a problemes no passen per actuacions etèries sinó per
actuacions concretes, clares i funcionals, com la que tot seguit
us proposem: no creieu que amb una inversió mínima es podrien arranjar
espais per a la lectura i sales de treball en els diferents centres
cívics i/o en els centres d’ensenyament?. No caldrien grans
infraestructures, només tenir la voluntat política de donar resposta
(el més immediat possible) a les necessitats culturals actuals.
Per nosaltres manquen actuacions que permetin optimitzar els recursos
ja existents; per exemple: ara com ara, les escoles no poden anar a
veure els gegants de la ciutat, s’han de millorar els horaris
limitats del patrimoni arquitectònic, l’alberg de can Solaret etc.
Si parlem d’inversions en equipaments, el que si necessitem,
urgentment, és un equipament polivalent cobert, per a activitats
esportives, que alhora es combinin amb actes culturals com concerts,
balls, festes populars, actes de gran format etc.. D’això, vostès no en
parlen, han tingut oportunitats desaprofitades, es construeixen nous
pavellons on podrien haver ofert aquest servei transversal amb més
d’una activitat. Trobem que aquesta necessitat no es pot ajornar més.
I finalment, nosaltres entenem que una actuació important i prioritària
a nivell cultural és reconvertir l’excessiva burocratització del
Patronat en una gestió amb més participació dels agents culturals de la
ciutat. Hi ha moltes entitats que estan treballant en cultura i
necessiten que des del Patronat se’ls faciliti la feina en la mesura
del que és possible. I això passa, per convertir el Consell de
Participació de Cultura, en un veritable òrgan de participació i
reflexió ciutadana.
15. LA LLENGUA CATALANA
La salut de la nostra llengua, la catalana, també hauria de ser una
prioritat en aquest govern. L'oferta de català a la nostra
ciutat, és diversa, però no està coordinada, (ni Òmnium Cultural,
ni el Consorci de Normalització Lingüística ni les Escoles
d’Adults, tenen un marc on coordinar la seva oferta i veure què
ofereixen, a qui l’adrecen ( segons els perfils) i a on (a quins
barris), ni tampoc hi ha ningú que vetlli per quins són els col·lectius
que necessiten i volen aprendre català, o quins són els àmbits que,
sota criteris sociolingüístics, necessiten una campanya a favor de l'ús
del català a la ciutat.
Que les escoles d'adults hagin passat a ofertar el català com a
llengua prioritària d'ensenyament és un gran què, evidentment.
La realitat quina és però, el català perd terreny, la gent nouvinguda
no percep la necessitat d’utilitzar la llengua catalana com a eina
imprescindible.
Pensem que no s'està fent una potent política de sensibilització vers
el català, com a llengua vehicular i de cohesió social, ni amb
les persones nouvingudes ni, i sobretot, amb les persones que fa molts
i molts anys que viuen a Mataró.
Quan diem polítiques de sensibilització no ens referien a
"imposar" classes de català, ni nivells C obligats, sinó fer
quelcom per estimar i utilitzar una llengua, seduir els
mataronins, conscienciar que hi ha una llengua que ens uneix, amb una
cultura, una història , una literatura fascinant, amb molts punts en
comú i d’enriquiment amb altres cultures del món.
Per tant, pensem que cal, a les escoles d'adults, però també a la
ciutat, una bona acollida en català i també un nou apropament dels
mataronins de tota la vida, castellanoparlants, cap a la llengua
catalana.
Calen espais per parlar català i gaudir de la llengua, campanyes
adreçades als comerços perquè atenguin en català, també al personal
d'atenció al públic de l'ajuntament, dels serveis sanitaris,
educatius també, etc etc. Fer pedagogia amb la ciutadania
autòctona, per fer-nos conscients que si no parlem i compartim la
nostra llengua la perdrem.
Per tant, hi ha molta feina a fer en aquest sentit, i pensem que
des del consistori, cal trencar aquesta inèrcia per entomar el tema amb
fermesa i rigorositat.
16. LA PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA I LA MOBILITAT
En el terreny urbanístic el govern parla d’urbanisme sostenible, i de
reforçar el model territorial del pla general d’ordenació de 1996 i els
límits de sòl urbanitzable on es dibuixa la ciutat concebuda a partir
de tres terços: l’urbà, el forestal, i l’agrícola. Això, sembla una
burla amb l’actual creixement i ampliació de noves urbanitzacions fora
de ciutat que ja trenquen aquest equilibri, tan anomenat, però poc
conservat.
Quan el PAM 2008 parla de les zones agrícoles del sector de les Cinc
Sènies – Mata Valldeix, es proposa, millorar la protecció i conservació
dels elements d’interès natural, paisatgístic, i patrimonial.
S’evidencia clarament que no es valora l’activitat agrícola que
sustenta diverses famílies de la ciutat, el govern parla, en
l’espai agrari, de protecció d’elements d’interès natural, però no
contempla l’activitat econòmica de la pagesia que és la principal
garant per preservar un espai natural. Les Cinc Sènies necessiten una
decidida política per desenvolupar el sector agrícola, des del vessant
de la qualitat, el dinamisme, i suport d’unes institucions que no són
capaces de promoure uns espais agrícoles que resten erms i amb mals
usos pel menyspreu que des de l’administració s’ha tractat
l’agricultura. Les Cinc Sènies necessiten programes i difusió de
productes amb denominacions d’origen, obrir nous mercats de proximitat,
desenvolupar projectes d’agricultura ecològica, facilitar l’accés de
joves a terres de conreu, de tot això, no hi ha cap partida destinada
en aquest sentit.
Mataró creix i els problemes de mobilitat també creixen, el PAM diu textualment en els punts
2.1.1.287 – Reforç del paper de Mataró com a node de connexió entre ciutats mitjanes de Catalunya... >
perquè no parlem d'una estació d'autobusos? Perquè es destinen diners a
estudiar la implantació del tramvia i, en canvi, no s'aborda la
necessitat de millorar el transport públic per carretera amb la
construcció d'una estació d'autobusos interurbans, que sense dubte
faria la funció de node que aquí es planteja.
2.1.1.28- Col·laborar amb Fomento i la Generalitat per convertir la N-II en una via cívica >
estem parcialment d'acord, sempre i quan quedi clar que fer de la N-II
una via cívica no ha d'implicar construir laterals a la C-32 ni
mantenir el peatge. Ens agradaria que el govern reformulés aquest punt,
per tal que la col·laboració que es reclama no porti a cap equívoc.
També ens preocupa la mobilitat interna de la pròpia ciutat, pensem que
caldria destinar diners a fer un estudi independent que avaluï
l'impacte en el trànsit de la ubicació d'un Corte Inglés al carrer
Biada, nosaltres no veiem clar que aquest suposat motor econòmic sigui
a costa de tenir un mataró col·lapsat.
En l’apartat del canvi climàtic
hi trobem a faltar un estudi independent sobre l'impacte epidemiològic
de la incineradora en la salut ciutadana, un estudi que plantegi la
viabilitat de tancar la planta incineradora i de la implantació del
sistema de residu mínim com a alternativa a la incineració de la brossa
com així fan en altres localitats.