Extracte de l'acta del Ple de l'Ajuntament de Mataró del 13 de març del 2008.

9 - RESOLUCIÓ DEL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT PER CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR, CONTRA L'ACORD DEL PLE DE 10 DE GENER DE 2008, SOBRE L’ALIENACIÓ DIRECTA DE L’APROFITAMENT EN QUÈ ES CONCRETI LA FINCA MUNICIPAL APORTADA AL SECTOR RONDA BARCELÓ ILLA FÁBREGAS I DE CARALT, A FAVOR DE PUMSA

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent: 

“La Candidatura d’Unitat Popular va presentar recurs de reposició contra l’acord del Ple de 10 de gener de 2008, en el qual s’aprovà vendre a PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA (PUMSA) l’aprofitament que s’obtingui en el projecte de reparcel·lació del sector PMU-01d “Ronda Barceló/Illa Fábregas i de Caralt” de Mataró.



Els motius objecte del recurs que s’han plantejat són:

A)-Vulneració de diverses regles contingudes a l’article 40,1 del reglament del Patrimoni dels ens locals (Decret 336/1988), per alienar béns patrimonials. S’al·leguen els següents incompliments:

1) que la finca que es ven no és encara de propietat municipal (motiu segon).

2) que l’Ajuntament acordà la venda d’un bé la situació física i jurídica del qual no ha estat determinada (motiu tercer).

3) que falta la valoració pericial que acrediti l’apreuament del bé, requerida a l’article 40.1 b)  (motiu sisè)

4) falta d’oferiment previ de la finca a la Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura) i a l’òrgan competent de l’administració de l’Estat, per tal que puguin exercir el dret de tanteig previst a la lletra e) del referit article, en tant que a la finca objecte de venda està ubicat un edifici catalogat al Catàleg de Patrimoni de Mataró amb el màxim nivell de protecció (motiu novè).



B)-Inaplicació del procediment de venda aplicable, segons l’article 42 del Decret 336/1988 i l’article 209 del Decret legislatiu 2/2003 (Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya) i manca de justificació de la concurrència de supòsit excepcional que justifiqui la venda directa (amb al.legació d’una errònia aplicació de l’article 206 i 209 del D lg. 2/2003, per a les adquisicions directes) (motius quart i onzè).



C)-Manca dels informes previs i preceptius  previstos a l’article 179 del Decret legislatiu 2/2003 -Secretari, Interventor i Tresorer- (motiu cinquè).



D)-Inaplicació, pel que fa al preu de la venda, dels criteris de màxima rendibilitat a què resta sotmesa l’activitat municipal en l’administració dels seus béns, segons el disposat a l’article 219 del Decret legislatiu 2/2003 i l’article 72 del Decret 336/1988, amb al.legació d’una possible vulneració del principi d’igualtat recollit a l’article 14 de la Constitució espanyola (motius setè i vuitè).



E)-Falta d’acreditació del destí dels ingressos que s’obtinguin per la venda (amb infracció de l’article 40.2 del Decret 336/1988 i 209.4 del Dlg 2/2003 (motiu desè).



F)-Manca de l’informe previ del Departament de Governació i Administracions públiques, requerit a l’article 206 del DLg 2/2003 i article 43 del Decret 336/1988 (motiu dotzè).



G)-La venda impugnada es fonamenta en actuacions urbanístiques que encara estan pendents d’aprovació definitiva, actuació contradictòria i contrària a dret (motiu tretzè).





FONAMENTS DE DRET



PRIMER.- AL·LEGACIONS SOBRE LA VULNERACIÓ DE L’ARTICLE 40 DEL DECRET 336/1988 (MOTIUS SEGON, TERCER, SISÈ I NOVÈ DEL RECURS)

A.1) En relació a l’al·legada vulneració de l’article 40.1. a), perquè la finca “no ha estat inscrita al Registre de la Propietat, i avui encara no és propietat de l’Ajuntament de Mataró... i per tant no és un bé patrimonial propietat de l’Ajuntament”, es manifesta el següent:

L’objecte de la venda no és una finca concreta sinó l’aprofitament que s’obtingui en el projecte de reparcel·lació del Sector PMU-01d Ronda Barceló /Illa Fábregas i de Caralt, per la finca que l’Ajuntament aporta al sector (que es descriu al punt primer del recurs, tot i que es puntualitza que al projecte de reparcel·lació s’aporten 8.240 m2, a la meitat dels quals s’assigna l’aprofitament objecte de transmissió). L’article 120.4 i 5 del TR de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, preveu que els béns de domini públic participen en el repartiment de beneficis i càrregues en el supòsit, entre d’altres, en que el bé hagi estat adquirit a títol onerós per l’administració. El cas que ens ocupa, l’Ajuntament de Mataró, va adquirir segons en resulta de l’escriptura pública de 30 de març de 1920, el 50% a títol onerós de la finca 6.017 del Registre de la Propietat 3 de Mataró. En conseqüència, l’aprofitament que genera aquesta adquisició, són els 15.786,14 m2, objecte de transmissió.

Aquest aprofitament és de propietat municipal, perquè també ho és la finca que l’Ajuntament aporta  al Sector (finca que s’identifica a l’acord del Ple impugnat, i al  punt 1.- del motiu primer del recurs de la contrària). La finca municipal aportada, sí que està inscrita al Registre de la Propietat, tal i com consta acreditat a l’expedient administratiu. Així ho reconeix el recurrent, al punt 1 del motiu primer, del recurs.

S’alienen doncs drets urbanístics (aprofitament urbanístic), derivats de l’aportació d’una finca a la reparcel·lació del polígon delimitat. Finca que si està inscrita, com s’ha dit, al Registre de la propietat.

L’aprofitament urbanístic és un concepte jurídic de caràcter econòmic i com a tal, susceptible de transmissió a tenor del disposat als articles 1.3 i 33 i següents, -en especial 40 i 41,  del Real Decreto 1093/1997 de 4 de juliol. L’esmentat aprofitament urbanístic és inscrivible al Registre de la Propietat en les condicions i requisits que defineix l’ordenament vigent. Així també, la legislació urbanística autonòmica en el seu article 150 del Text Refós i l’article 215 del Reglament que la desenvolupa, els quals regulen el procediment de l’ocupació directa i el trasllat i inscripció independent del seu aprofitament.

Per tant, correspon desestimar aquest punt del recurs.



A.2) Indeterminació de la situació física i jurídica del bé

Davant d’aquesta al·legació, es fa necessari aclarir que l’objecte de la venda impugnada és l’alienació d’un aprofitament, i no d’una finca concreta. A partir d’aquí, com s’ha exposat anteriorment, és legalment permès. En aquest context, es compleix el requisit previst a la lletra a) de l’article 40.1, exposat, en tant que consta incorporat a l’expedient documentació urbanística suficient que permeti la correcta determinació de l’aprofitament, ja que és determinable, en funció dels paràmetres que resultin de l’aplicació de la normativa urbanística al projecte de reparcel·lació PM-01d Ronda Barceló Illa Fábregas i de Caralt. Inicialment, ha quedat definit tal i com consta a l’acord del Ple, tot i que ja es diu que la descripció és provisional. 

Per tant, no existeix indeterminació ni en la finca actual de la que deriven els drets, ni en els aprofitaments urbanístics corresponents, donat que son determinables conforme la normativa urbanística aplicable a la reparcel.lació.

Pel que s’ha exposat, correspon desestimar aquest punt del recurs.



A.3) Falta de valoració pericial acreditativa de l’apreuament del bé.

La valoració que hi ha a l’expedient administratiu, i que ha servit de base per a la determinació del preu de la venda en l’operació que s’impugna ha estat emesa per una persona amb titulació suficient per fer-la. A més, qui l’ha emès, el gerent de PUMSA, ha de gaudir de la presumpció d’objectivitat, doncs no ha d’oblidar-se que PUMSA, te el caràcter d’entitat urbanística especial (art. 22 de la Llei d’Urbanisme) i opera en el cas que ens ocupa com administració actuant (article 23 de la pròpia Llei), amb les facultats atorgades pel propi consistori, participant en el procés d’execució del planejament urbanístic (article 110.5 de la Llei d’Urbanisme), sense que els interessos de la societat siguin oposables als de l’Ajuntament.

En conseqüència, correspon desestimar aquest motiu de recurs.



A.4) Vulneració de l’article 40.1 d) del Decret 336/1988, per l’al·legada falta d’oferiment previ a d’altres Administracions per tal que exerceixin el seu dret de tanteig.

L’edifici mencionat al recurs està inclòs al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, com a bé cultural d’interès local,amb nivell de protecció A (façanes, volumetria i estructura general).

A la finca resultant descrita al certificat de qualificació urbanística unit a l’expedient administratiu, no es contempla l’existència de l’edifici catalogat mencionat. Es desprèn, per tant, que l’edifici no  hi figurarà en la finca resultant en què es concreti l’aprofitament objecte de la venda impugnada, a la finalització del procés reparcel.latori en curs. En aquest sentit, existeixen acords municipals relatius a que l’edifici catalogat serà objecte de desmuntatge, trasllat i reconstrucció en un altre sòl exterior al del polígon de Ronda Barceló /Illa Fàbregas i de Caralt. La indemnització del valor de l’edificació i el seu desmuntatge, (con a supòsit específic dins l’obligació genèrica de deconstruir les edificacions incompatibles amb el planejament a executar).

Com sigui doncs, que l’edifici catalogat no es situarà en la parcel.la resultant en la que es localitzarà l’aprofitament al que fa referència el recurs, no es vulnera l’article 40.1.d) del Decret 336/88.

Correspon desestimar aquest punt.



SEGON.- IMPUGNACIÓ DEL PROCEDIMENT DE VENDA DIRECTA UTILITZAT (MOTIUS QUART I ONZÈ DEL RECURS)

La venda directa és legalment prevista a l’article 209.3 del D Lg 2/2003, que recull com a excepció al procediment de venda ordinari, els supòsits que l’article 206.3 a) preveu per a l’adquisició. Per tant, l’article 206 s’aplica a les vendes, per remissió expressa de l’article 209, mencionat. En el mateix sentit, s’expressa l’article 43 del Decret 336/1988 (reglament de patrimoni).

Per la seva banda, la venda directa es troba justificada a l’informe jurídic de l’expedient, que apel·la a l’article 552.9 i 552.11.5 del Codi Civil català, en tant que l’aprofitament resultant previst es concreta en una porció indivisa d’una finca i la venda es fa a l’altre propietari indivís. Es tracta d’una causa fonamentada en raons de tècnica jurídica, prenent com a referència les referides normes civils, que disposen l’adjudicació del bé al co-titular en una comunitat ordinària indivisa.

No obstant això, aquesta alienació per l’Ajuntament a la seva societat municipal d’un bé immoble, encara que no s’integri al patrimoni municipal del sòl i habitatge i tingui caràcter privat, no requereix la venda per subhasta pública, atès que segons es determina als articles 188.2.d) i 211 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, la societat mercantil de capital íntegrament municipal és una de les formes de gestió directa de l’Ajuntament. Fonament jurídic aquest que fa incongruent la utilització de la subhasta per portar a terme una transmissió entre l’ens públic i la seva personificació societària. Aquesta conclusió agafa encara més força, si considerem que l’operació de transmissió es produeix en el si d’un polígon en el que la mercantil és l’administració actuant.

Procedeix desestimar aquest punt del recurs.



TERCER.- MANCA D’INFORMES PREVIS PRECEPTIUS (MOTIU CINQUÈ DEL RECURS)

L’informe jurídic de data 18 de desembre de 2007, unit a l’expedient, està subscrit per l’assessora jurídica del Servei de Gestió Econòmica, i també pel Secretari General i per l’Interventor, per tant, també és informe del Secretari i de l’Interventor.

Pel que fa a l’al·legada absència d’informe del Tresorer, no hi ha cap precepte que requereixi l’obtenció preceptiva i/o prèvia d’aquest informe.

Atesa l’existència a l’expedient administratiu dels informes d’emissió preceptiva, es proposa desestimar aquest motiu de recurs.



QUART.- INAPLICACIÓ DELS CRITERIS DE MÀXIMA RENDIBILITAT A LA DETERMINACIÓ DEL PREU DE VENDA (MOTIUS SETÈ I VUITÈ DEL RECURS)

La valoració de l’aprofitament objecte de venda que consta consignada a l’expedient ha estat emesa per un tècnic competent, com ja s’ha dit.

Pel que fa a l’exposició comparativa de preus de venda entre dues finques al mateix sector, cal dir que la reflexió exposada no pot prosperar, a efectes de valorar l’adequació/inadequació del preu, ni tan sols, per posar-lo en entredit, doncs, primerament, es tracta d’una manifestació de la part que no es pot contrastar en base a la documentació aportada, i en segon lloc, no consta si s’han tingut en compte similituds o diferències quant als paràmetres d’aprofitament o rendibilitat, usos o altres, entre ambdues finques, tenint en compte a més, que un d’elles és aprofitament. Del text del recurs solament consta la referència a la superfície de sòl de les dues finques, i aquest no és element suficient que porti a poder valorar els motius de la diferència de preus existent entre les finques que la contrària al·lega.

El concepte de la màxima rendibilitat no te la transcendència que pretenen els recurrents (d’exclusiu benefici econòmic) i menys encara quan la transmissió es produeix entre l’Ajuntament  i la seva societat mercantil.



Per tant, es proposa la desestimació d’aquest motiu de recurs.



CINQUÈ.- FALTA D’ACREDITACIÓ DEL DESTÍ DELS INGRESSOS (MOTIU DESÈ).

L’expedient administratiu tramitat per a aquesta alienació no és el lloc adequat per delimitar el destí dels ingressos. L’eina adequada per consignar la previsió d’ingressos i de despeses és el pressupost municipal. La interdicció de finançar despeses corrents amb els ingressos procedents de l’alienació de patrimoni està, com la part recurrent indica al seu recurs, a la pròpia norma, que actua “ope legis”, com a límit a l’actuació municipal en aquest punt, i l’Ajuntament respecta en tot cas.

Es proposa desestimar aquest motiu de recurs.



SISÈ.- MANCA D’INFORME PREVI DEL DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES DE L’ARTICLE 206 DEL DLg 2/2003 (MOTIU DOTZÈ)

El punt cinquè de l’acord del Ple impugnat condiciona l’efectivitat de l’acord a la superació del tràmit d’obtenció d’informe pel Departament de Governació i Administracions públiques; per tant la infracció al·legada al punt dotzè del recurs no es dóna. Es proposa el decaïment d’aquest motiu del recurs. 



SETÈ.- FALTA D’APROVACIÓ DEFINITIVA DE LES ACTUACIONS URBANÍSTIQUES QUE CONSTITUEIXEN EL FONAMENT DE LA VENDA IMPUGNADA; ACTUACIÓ CONTRADICTÒRIA I CONTRÀRIA A DRET (MOTIU TRETZÈ DEL RECURS)

L’objecte de la present venda es concreta en l’aprofitament que s’obtingui per la propietat de la porció de 4.406,70 m2, de la finca registral 6917A, del volum 837, Llibre 262, Foli 145, del Registre de la Propietat 3 de Mataró, que l’Ajuntament adquirí per compra l’any 1920. La concreció definitiva d’aquest aprofitament es definirà en el projecte de reparcel·lació del PMU de la Ronda Barceló Illa Fábregas i de Caralt. Aquest aprofitament, en l’actual moment, s’ha concretat inicialment i té un preu.

No hi ha cap prohibició legal per a la seva alienació, com a tal.

El fet que les actuacions urbanístiques del sector no hagin finalitzat no afecta a l’operació aprovada, que s’acorda en un moment i en una situació concreta.

Pel que s’ha exposat, es proposa la desestimació d’aquest motiu de recurs.



VUITÈ.- Finalment, i pel que fa a la suspensió sol·licitada, procedeix desestimar la petició, doncs no concorre cap dels supòsits de l’article 111 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú per suspendre l’execució de l’acte.





Per tot l’anterior, proposo al Ple, si s’escau, l’adopció dels següents acords:



PRIMER.- Desestimar íntegrament el recurs interposat per la CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR, contra l’acord del Ple municipal de 10 de gener de 2008, en virtut del qual s’aprovà vendre a PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA (PUMSA) l’aprofitament que s’obtingui en el projecte de reparcel·lació del sector PMU-01d “Ronda Barceló/Illa Fábregas i de Caralt” de Mataró, en base al que s’ha exposat als fonaments jurídics exposats anteriorment, i que es reprodueixen a continuació:



QUANT A LES AL·LEGACIONS SOBRE LA VULNERACIÓ DE L’ARTICLE 40 DEL DECRET 336/1988 (MOTIUS SEGON, TERCER, SISÈ I NOVÈ DEL RECURS)



A.1) En relació a l’al·legada vulneració de l’article 40.1. a), perquè la finca “no ha estat inscrita al Registre de la Propietat, i avui encara no és propietat de l’Ajuntament de Mataró... i per tant no és un bé patrimonial propietat de l’Ajuntament”, es manifesta el següent:

L’objecte de la venda no és una finca concreta sinó l’aprofitament que s’obtingui en el projecte de reparcel·lació del Sector PMU-01d Ronda Barceló /Illa Fábregas i de Caralt, per la finca que l’Ajuntament aporta al sector (que es descriu al punt primer del recurs, tot i que es puntualitza que al projecte de reparcel·lació s’aporten 8.240 m2, a la meitat dels quals s’assigna l’aprofitament objecte de transmissió). L’article 120.4 i 5 del TR de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, preveu que els béns de domini públic participen en el repartiment de beneficis i càrregues en el supòsit, entre d’altres, en que el bé hagi estat adquirit a títol onerós per l’administració. El cas que ens ocupa, l’Ajuntament de Mataró, va adquirir segons en resulta de l’escriptura pública de 30 de març de 1920, el 50% a títol onerós de la finca 6.017 del Registre de la Propietat 3 de Mataró. En conseqüència, l’aprofitament que genera aquesta adquisició, són els 15.786,14 m2, objecte de transmissió.

Aquest aprofitament és de propietat municipal, perquè també ho és la finca que l’Ajuntament aporta  al Sector (finca que s’identifica a l’acord del Ple impugnat, i al  punt 1.- del motiu primer del recurs de la contrària). La finca municipal aportada, sí que està inscrita al Registre de la Propietat, tal i com consta acreditat a l’expedient administratiu. Així ho reconeix el recurrent, al punt 1 del motiu primer, del recurs.

S’alienen doncs drets urbanístics (aprofitament urbanístic), derivats de l’aportació d’una finca a la reparcel·lació del polígon delimitat. Finca que si està inscrita, com s’ha dit, al Registre de la propietat.

L’aprofitament urbanístic és un concepte jurídic de caràcter econòmic i com a tal, susceptible de transmissió a tenor del disposat als articles 1.3 i 33 i següents, -en especial 40 i 41,  del Real Decreto 1093/1997 de 4 de juliol. L’esmentat aprofitament urbanístic és inscrivible al Registre de la Propietat en les condicions i requisits que defineix l’ordenament vigent. Així també, la legislació urbanística autonòmica en el seu article 150 del Text Refós i l’article 215 del Reglament que la desenvolupa, els quals regulen el procediment de l’ocupació directa i el trasllat i inscripció independent del seu aprofitament.

Per tant, es desestima aquest punt del recurs.



A.2) Indeterminació de la situació física i jurídica del bé

Davant d’aquesta al·legació, es fa necessari aclarir que l’objecte de la venda impugnada és l’alienació d’un aprofitament, i no d’una finca concreta. A partir d’aquí, com s’ha exposat anteriorment, és legalment permès. En aquest context, es compleix el requisit previst a la lletra a) de l’article 40.1, exposat, en tant que consta incorporat a l’expedient documentació urbanística suficient que permeti la correcta determinació de l’aprofitament, ja que és determinable, en funció dels paràmetres que resultin de l’aplicació de la normativa urbanística al projecte de reparcel·lació PM-01d Ronda Barceló Illa Fábregas i de Caralt. Inicialment, ha quedat definit tal i com consta a l’acord del Ple, tot i que ja es diu que la descripció és provisional. 

Per tant, no existeix indeterminació ni en la finca actual de la que deriven els drets, ni en els aprofitaments urbanístics corresponents, donat que son determinables conforme la normativa urbanística aplicable a la reparcel.lació.

Pel que s’ha exposat, es desestima aquest punt del recurs.



A.3) Falta de valoració pericial acreditativa de l’apreuament del bé.

La valoració que hi ha a l’expedient administratiu, i que ha servit de base per a la determinació del preu de la venda en l’operació que s’impugna ha estat emesa per una persona amb titulació suficient per fer-la. A més, qui l’ha emès, el gerent de PUMSA, ha de gaudir de la presumpció d’objectivitat, doncs no ha d’oblidar-se que PUMSA, te el caràcter d’entitat urbanística especial (art. 22 de la Llei d’Urbanisme) i opera en el cas que ens ocupa com administració actuant (article 23 de la pròpia Llei), amb les facultats atorgades pel propi consistori, participant en el procés d’execució del planejament urbanístic (article 110.5 de la Llei d’Urbanisme), sense que els interessos de la societat siguin oposables als de l’Ajuntament.

En conseqüència, es desestima aquest motiu de recurs.



A.4) Vulneració de l’article 40.1 d) del Decret 336/1988, per l’al·legada falta d’oferiment previ a d’altres Administracions per tal que exerceixin el seu dret de tanteig.

L’edifici mencionat al recurs està inclòs al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, com a bé cultural d’interès local,amb nivell de protecció A (façanes, volumetria i estructura general).

A la finca resultant descrita al certificat de qualificació urbanística unit a l’expedient administratiu, no es contempla l’existència de l’edifici catalogat mencionat. Es desprèn, per tant, que l’edifici no  hi figurarà en la finca resultant en què es concreti l’aprofitament objecte de la venda impugnada, a la finalització del procés reparcel.latori en curs. En aquest sentit, existeixen acords municipals relatius a que l’edifici catalogat serà objecte de desmuntatge, trasllat i reconstrucció en un altre sòl exterior al del polígon de Ronda Barceló /Illa Fàbregas i de Caralt. La indemnització del valor de l’edificació i el seu desmuntatge, (con a supòsit específic dins l’obligació genèrica de deconstruir les edificacions incompatibles amb el planejament a executar).

Com sigui doncs, que l’edifici catalogat no es situarà en la parcel.la resultant en la que es localitzarà l’aprofitament al que fa referència el recurs, no es vulnera l’article 40.1.d) del Decret 336/88.

Es desestima aquest punt.



PEL QUE FA A LA IMPUGNACIÓ DEL PROCEDIMENT DE VENDA DIRECTA UTILITZAT (MOTIUS QUART I ONZÈ DEL RECURS)

La venda directa és legalment prevista a l’article 209.3 del D Lg 2/2003, que recull com a excepció al procediment de venda ordinari, els supòsits que l’article 206.3 a) preveu per a l’adquisició. Per tant, l’article 206 s’aplica a les vendes, per remissió expressa de l’article 209, mencionat. En el mateix sentit, s’expressa l’article 43 del Decret 336/1988 (reglament de patrimoni).

Per la seva banda, la venda directa es troba justificada a l’informe jurídic de l’expedient, que apel·la a l’article 552.9 i 552.11.5 del Codi Civil català, en tant que l’aprofitament resultant previst es concreta en una porció indivisa d’una finca i la venda es fa a l’altre propietari indivís. Es tracta d’una causa fonamentada en raons de tècnica jurídica, prenent com a referència les referides normes civils, que disposen l’adjudicació del bé al co-titular en una comunitat ordinària indivisa.

No obstant això, aquesta alienació per l’Ajuntament a la seva societat municipal d’un bé immoble, encara que no s’integri al patrimoni municipal del sòl i habitatge i tingui caràcter privat, no requereix la venda per subhasta pública, atès que segons es determina als articles 188.2.d) i 211 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, la societat mercantil de capital íntegrament municipal és una de les formes de gestió directa de l’Ajuntament. Fonament jurídic aquest que fa incongruent la utilització de la subhasta per portar a terme una transmissió entre l’ens públic i la seva personificació societària. Aquesta conclusió agafa encara més força, si considerem que l’operació de transmissió es produeix en el si d’un polígon en el que la mercantil és l’administració actuant.

Es desestima aquest punt del recurs.



EN RELACIÓ A LA MANCA D’INFORMES PREVIS PRECEPTIUS (MOTIU CINQUÈ DEL RECURS)

L’informe jurídic de data 18 de desembre de 2007, unit a l’expedient, està subscrit per l’assessora jurídica del Servei de Gestió Econòmica, i també pel Secretari General i per l’Interventor, per tant, també és informe del Secretari i de l’Interventor.

Pel que fa a l’al·legada absència d’informe del Tresorer, no hi ha cap precepte que requereixi l’obtenció preceptiva i/o prèvia d’aquest informe.

Al existir a l’expedient els informes d’emissió preceptiva, es desestima aquest motiu del recurs.



PEL QUE FA A L’AL.LEGADA INAPLICACIÓ DELS CRITERIS DE MÀXIMA RENDIBILITAT A LA DETERMINACIÓ DEL PREU DE VENDA (MOTIUS SETÈ I VUITÈ DEL RECURS)

La valoració de l’aprofitament objecte de venda que consta consignada a l’expedient ha estat emesa per un tècnic competent, com ja s’ha dit.

Pel que fa a l’exposició comparativa de preus de venda entre dues finques al mateix sector, cal dir que la reflexió exposada no pot prosperar, a efectes de valorar l’adequació/inadequació del preu, ni tan sols, per posar-lo en entredit, doncs, primerament, es tracta d’una manifestació de la part que no es pot contrastar en base a la documentació aportada, i en segon lloc, no consta si s’han tingut en compte similituds o diferències quant als paràmetres d’aprofitament o rendibilitat, usos o altres, entre ambdues finques, tenint en compte a més, que un d’elles és aprofitament. Del text del recurs solament consta la referència a la superfície de sòl de les dues finques, i aquest no és element suficient que porti a poder valorar els motius de la diferència de preus existent entre les finques que la contrària al·lega.

El concepte de la màxima rendibilitat no te la transcendència que pretenen els recurrents (d’exclusiu benefici econòmic) i menys encara quan la transmissió es produeix entre l’Ajuntament  i la seva societat mercantil.

Per tant, es desestima aquest motiu de recurs.



QUANT A LA FALTA D’ACREDITACIÓ DEL DESTÍ DELS INGRESSOS (MOTIU DESÈ DEL RECURS).

L’expedient administratiu tramitat per a aquesta alienació no és el lloc adequat per delimitar el destí dels ingressos. L’eina adequada per consignar la previsió d’ingressos i de despeses és el pressupost municipal. La interdicció de finançar despeses corrents amb els ingressos procedents de l’alienació de patrimoni està, com la part recurrent indica al seu recurs, a la pròpia norma, que actua “ope legis”, com a límit a l’actuació municipal en aquest punt, i l’Ajuntament respecta en tot cas.

Per tant, es desestima aquest motiu de recurs.



PEL QUE FA A L’AL·LEGADA MANCA D’INFORME PREVI DEL DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES DE L’ARTICLE 206 DEL DLg 2/2003 (MOTIU DOTZÈ DEL RECURS)

El punt cinquè de l’acord del Ple impugnat condiciona l’efectivitat de l’acord a la superació del tràmit d’obtenció d’informe pel Departament de Governació i Administracions públiques; per tant la infracció al·legada al punt dotzè del recurs no es dóna.

Es desestima aquest motiu del recurs. 



EN RELACIÓ A LA FALTA D’APROVACIÓ DEFINITIVA DE LES ACTUACIONS URBANÍSTIQUES QUE CONSTITUEIXEN EL FONAMENT DE LA VENDA IMPUGNADA; ACTUACIÓ CONTRADICTÒRIA I CONTRÀRIA A DRET (MOTIU TRETZÈ DEL RECURS)

L’objecte de la present venda es concreta en l’aprofitament que s’obtingui per la propietat de la porció de 4.406,70 m2, de la finca registral 6917A, del volum 837, Llibre 262, Foli 145, del Registre de la Propietat 3 de Mataró, que l’Ajuntament adquirí per compra l’any 1920. La concreció definitiva d’aquest aprofitament es definirà en el projecte de reparcel·lació del PMU de la Ronda Barceló Illa Fàbregas i de Caralt. Aquest aprofitament, en l’actual moment, s’ha concretat inicialment i té un preu.

No hi ha cap prohibició legal per a la seva alienació, com a tal.

El fet que les actuacions urbanístiques del sector no hagin finalitzat no afecta a l’operació aprovada, que s’acorda en un moment i en una situació concreta.

Pel que s’ha exposat, es desestima aquest motiu de recurs.





SEGON.- Desestimar la sol·licitud de suspensió de l’acte impugnat que es va sol·licitar, atès que en el present cas, no concorre cap dels supòsits de l’article 111 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú per suspendre l’execució de l’acte. Per tant, s’aixeca la suspensió que, en el seu cas, s’hagi pogut produir. Es resta a l’espera de l’informe de la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació i administracions públiques  a què es condicionà l’efectivitat de l’acord impugnat.



TERCER.- Notificar el present acord a la recurrent. “



El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que ha presentat un recurs de reposició en contra de l’acord del ple adoptat el 10 de gener de 2008, amb el seu vot en contra, on va aprovar-se l’acord de venda a PUMSA de part indivisa d’una finca de l’àmbit del Pla de Millora Urbana de la Rda Barceló/Illa Fàbregas i de Caralt, considerant l’aprofitament que s’obtingui en el projecte de reparcel·lació del sector de Mataró per l’aportació realitzada per l’Ajuntament de Mataró. Alhora, la CUP instem a la nul·litat de ple dret d’aquest acord.

En definitiva, el que aquí ha passat és que l’Ajuntament agafa uns horts que va comprar l’any 1920, on s’hi van realitzar uns carrers, i ara aquests carrers de la ronda Barceló es converteixen en una superfície edificable just al rovell de l’ou de l’operació especulativa del Corte Inglés al mig de l’illa de Can Fàbregas.

Nosaltres hem presentat vàries al·legacions, algunes d’elles les resumiré breument perquè la gent les pugui entendre:

En primer lloc, l’Ajuntament ven un bé que no té. L’operació vulnera el Reglament del Patrimoni dels ens locals i és nul de ple dret en aprovar la venda directa a PUMSA de l’aprofitament que s’obtingui quan encara no ha estat aprovat definitivament el seu projecte de reparcel·lació i per tant la finca objecte de venda no ha estat inscrita al Registre i avui encara no és propietat de l’Ajuntament.

Per tant, és totalment contradictori i contrari aprovar una venda directa que resta supeditada o condicionada a l’aprovació definitiva de tot un seguit d’actuacions urbanístiques que, simplement, han estat aprovades inicialment.

Com és que s’ho venen si encara no ho tenen? Vostès no saben que fins que la modificació puntual de Pla General i el Pla de Millora Urbana no s’aprovin no es podrà edificar res?  No tenen en compte que amb el conjunt d’irregularitats que han comès, potser aquestes modificacions no s’aproven? I llavors què? Per què volen posar el carro davant els bous?



En segon lloc, es ven un bé patrimonial amb situació física i jurídica indeterminada

Segons la mateixa Assessora Jurídica de l’Ajuntament, l’aprofitament objecte de venda es troba actualment concretat de forma provisional, no queda ben delimitat i pot variar  més o en menys de forma substantiva, de forma, que podria implicar una variació del preu.



Es ven un bé patrimonial sense haver fet subhasta pública. L’Ajuntament fa una venda directa sense seguir el procediment de la subhasta pública que marca la llei. I a més la venda a PUMSA infringeix el més elemental principi de publicitat, igualtat i lliure concurrència que ha de garantir tot procés d’alienació de béns patrimonials públics.

Hi falten informes obligatoris. L’acord és nul de ple dret perquè hi falta l’informe previ i preceptiu de l’interventor i tresorer. A l’expedient hi ha un informe però és anterior i no analitza si l’acord de ple s’adequa a la legislació aplicable.



El preu l’ha posat aleatòriament el comprador, PUMSA fa de “jutge i part”. Es vulnera la llei perquè no existeix cap informe pericial que acrediti i justifiqui l’apreuament dels béns o el preu de venda. Sorprèn més encara el fet que sigui el mateix Gerent de PUMSA, és a dir, la mateixa part compradora, qui sol·licita la venda d’aquest aprofitament, i qui valori aquesta finca i l’aprofitament. Per què es ven la finca a PUMSA enlloc de fer una aportació de zero euros? S’hi amaga una operació per encobrir els beneficis de PUMSA? S’ha malvenut patrimoni públic. L’operació no garanteix l’administració d’aquest bé patrimonial amb criteris de màxima rendibilitat, en les condicions usuals de la pràctica civil i mercantil. Fixant un preu de compra venda molt inferior al preu fixat en operacions de compra venda recents del sector, es provoca un greu perjudici per a l’erari públic municipal. La llei exigeix que els béns patrimonials es venguin per subhasta pública.

Sense anar més lluny, NAVES BIADA, en data de 17 d’abril de 2007, va vendre la finca de la seva propietat per 3.499 €/m2.

A diferència d’aquesta operació, ara PUMSA, compra l’aprofitament urbanístic de la finca aportada per l’Ajuntament de Mataró a aquest sector per 1.713,6 €/m2, a meitat de preu.

Per tant, amb aquesta operació de compra venda, l’interès públic, l’erari municipal, en surt perjudicat, atès que l’Ajuntament està obtenint la meitat d’ingressos que obtindria amb una operació de compra venda privada normal, ingressos que sí hagués obtingut si s’hagués fet subhasta pública, on s’hagués garantit la lliure concurrència, publicitat... i evidentment, s’hagués venut la finca obtenint el millor preu possible, i per tant, la màxima rendibilitat pel municipi.

Per què l’ajuntament no ven directament a El Corte Inglés i així n’obté el màxim benefici? La venda de l’aprofitament sobre la finca resultant, on s’ubica la fàbrica Fàbregas i de Caralt inclosa en el catàleg de Patrimoni de Mataró amb el màxim nivell de protecció, requereix la comunicació prèvia i l’emissió del corresponent informe per part del Departament de Cultura de la Generalitat, cosa que no ha succeït. No està clar el destí dels ingressos de la venda i la venda directa tampoc no està justificada. No hi ha cap informe tècnic o dictamen tècnic subscrit per personal tècnic competent que justifiqui la venda per venda directa, i no per subhasta pública. Alhora, falta un informe de la Generalitat. No s’ha obtingut amb caràcter previ l’obligatori informe del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, que condiciona l’acord de compra-venda. El recurs de reposició presentat per la CUP es fonamenta en motius i causes de nul·litat de ple dret. Aquesta compra-venda de l’aprofitament urbanístic de carrers és una operació especulativa que afecta el bé catalogat de Can Fàbregas i de Caralt.



La senyora Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, emfasitza que el que CiU demana és que se’ls expliqui per què es continua anant en la línia de la irregularitat administrativa, que d’altra banda no comporta que ningú extregui conclusions com sembla que fan alguns de temes delictius.

Evidentment creiem que existeixen una sèrie d’irregularitats, que s’han d’estudiar i davant les quals no cal tenir por. Fins i tot en l’informe del secretari, en el punt 6è, esmenta: “El punt 5è de l’acord del ple impugnat per la CUP condiciona l’efectivitat de l’acord en la superació del tràmit d’obtenció de l’informe pel Departament de Governació i Administracions Públiques”. Per tant, la infracció que s’entén que s’ha al·legat no té sentit perquè s’ha de tenir aquest informe preceptiu. La nostra pregunta seria, aleshores quin sentit té si encara no tenim aquest informe? Per què ho fem abans?

Entenem doncs que hi ha un seguit d’irregularitats que cal estudiar i que l’informe del secretari, amb tots els respectes, és inconcret i inconnex; no contesta a allò que s’ha preguntat al recurs i és per això que nosaltres hi votarem en contra.

Esmentar també que lamentem profundament que aquestes qüestions no se segueixin amb el rigor degut. No és que nosaltres estiguem tot el dia pendents del tema del dret, però és que tothom, tant els ciutadans com els càrrecs públics, estem sotmesos a la llei, la qual cosa comporta que qualsevol procediment tingui unes garanties. I si un procediment determinat evoluciona de manera diferent, caldria una explicació.





El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, explica que el seu grup ha estat estudiant la proposta de recurs de la CUP i han arribat a la conclusió que cal distingir, en tot aquest assumpte de les irregularitats de Can Fàbregas, entre el plantejament jurisdiccional, és a dir, derivar per la via judicial, i el tema polític i urbanístic.

Nosaltres creiem que la via judicial és una mala via que pot obstaculitzar i complicar encara més el tema, cosa que no seria convenient per a les necessitats de Mataró.

En segon lloc, tal com es va informar a la comissió de Serveis Centrals, pensem que els arguments del secretari semblen força ben argumentats, malgrat CiU hi tingui dubtes.

Finalment, donat que el tema és molt complex, nosaltres preferim abstenir-nos-hi perquè creiem que en tot aquest afer de Can Fàbregas hi ha molts defectes de forma, la qual cosa està comportant molts problemes per a la ciutat i endarrerint el fet que la ciutat pugui comptar aviat amb un pol de desenvolupament econòmic amb l’arribada del centre comercial. Les coses no s’estan duent bé, hi ha precipitació, no hi ha planificació, i el Govern ha de seure i replanificar tot l’afer de Can Bassas. 



La senyora Montserrat López aclareix, en primer lloc, que no hi ha cap irregularitat en el procés que s’està plantejant.

Abans de tot, recordar que aquí no venem una finca sinó que mitjançant l’acord esmentat el que estem venent és un aprofitament, el qual, com a concepte jurídic, té un valor econòmic. Per tant, és susceptible de transacció i d’inscripció al Registre. No existeix, per tant, cap prohibició legal per a la seva alienació, és a dir, la venda d’aprofitament, i el fet que les actuacions urbanístiques del sector no hagin finalitzat no afecta l’operació que es concreta en una situació i un moment concrets, que són operacions de futur.

D’altra banda, quan es vol vendre una propietat de més d’un titular en indivís, l’altre o altres propietaris tenen preferència per adquirir les altres parts si es venen, d’això se’n diu dret de tanteig. I la present venda es fa a l’altre propietari en indivís, per tant, d’acord amb el codi civil català.

La venda a una societat mercantil de capital íntegrament municipal no requereix una subhasta pública, ja que aquesta és una de les formes de gestió directa dels serveis públics, d’acord amb el reglament d’obres i servei.

Reafirmar novament que l’informe jurídic de l’assessor del Servei de Gestió Econòmic està subscrit pel Secretari i per l’Interventor d’aquesta corporació.

Quant al tema de la vulneració, recordar que es tracta d’una persona competent i qualificada, que és el Gerent de PUMSA. En aquest cas, PUMSA opera com a administració actuant amb les facultats atorgades pel propi Ajuntament i compartint objectius amb aquest: gestionar de manera unitària un sector per desenvolupar-lo en funció de les necessitats de la ciutat avui.

El concepte de perjudici patrimonial tampoc es dóna en aquest cas perquè la transmissió s’efectua entre l’Ajuntament i la seva societat mercantil, que és 100% Ajuntament. Insisteixo en què el que aquí és transmet és l’aprofitament de la parcel·la on ara està ubicada la fàbrica i per tant això no requereix ser notificat al Departament de Cultura.

D’altra banda, recordar que existeixen acords municipals relatius a què l’edifici catalogat en aquests moments serà desmuntat, traslladat i reconstruït en un indret molt proper. Per tant, l’edifici catalogat serà preservat tot i que no es necessitarà la parcel·la resultant.

A més, com ja he dit abans, un acord de venda no és el lloc on es determina el destí dels ingressos de la corporació. Enguany ja està previst que part dels ingressos derivats d’aquesta venda es destinin a inversions, com la llei reguladora de les hisendes locals... I també ja es deia en el mateix acord de gener que estava condicionada la seva efectivitat a l’obtenció de l’informe del Departament de Governació i Administracions Públiques.

Finalment, recordar que hores d’ara ja hem passat el termini de trenta dies hàbils que té aquest organisme per poder emetre el seu informe. Com no ha dit res, el silenci en aquest cas es considera positiu i, per tant, tenim ja la potestat per poder seguir amb les actuacions acordades.



El senyor Xavier Safont-Tria pregunta per què no es cedeix l’aprofitament a PUMSA a zero euros, tenint en compte que la venda no requereix una subhasta i que PUMSA és una societat municipal. El que no s’entén és la pressa a fer les coses abans d’hora. Pensem que el que s’ha aprovat en aquest ple passat és intentar justificar una operació que és del tot injustificable. Ja avui en aquest ple avanço que nosaltres sí que portarem aquest tema a un contenciós-administratiu, perquè, senyores i senyors, els tribunals acabin decidint.



La senyora Isabel Martínez afegeix que és clar que hi ha un seguit de qüestions que a tots ens sobten, fins i tot el PP ho ha reconegut; també hi ha pressa i no se sap per què. Per això fóra bo que ens ho prenguéssim amb tranquil·litat i estudiem el tema.



El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, constata que davant de l’anunci de presentar aquesta qüestió als tribunals, ens podem estalviar el debat. En tot cas, seran els jutges qui decidiran si l’Ajuntament ha actuat o no correctament.



VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

Abstencions: 4,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.