Extracte de l'acta del Ple de l'Ajuntament de Mataró del 13 de març del 2008.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 16, 17 i 40 per venir referits a temàtiques coincidents.



16 - APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA DE MILLORA URBANA PMU-06 "ÀMBIT ILLA 6 FÀBREGAS I DE CARALT”.

17 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL PGOM "ENTORNS DEL CARRER BIADA".

40  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL TRASLLAT DE LA NAU DE CAN FÀBREGAS.



[en el punt 16] El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :

“L’objecte de la present Proposta és l’aprovació provisional del Pla de Millora Urbana PMU-06 “``Àmbit illa 6 Fàbregas i de Caralt”,  redactat pel desenvolupament del PMU-01d “Ronda Barceló – Fàbregas i de Caralt”, aprovat definitivament en data 25/01/07.



El PMU 01d “Ronda Barceló – Fábregas i de Caralt” preveia dintre del propi sector dos subàmbits que, per la seva complexitat, calia desenvolupar amb un planejament especial posterior. L’acord de la esmentada aprovació definitiva per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en el seu primer punt, estableix que l’ordenació indicativa dels dos subàmbits te caràcter normatiu, però la resta d’objectius dels plans especials previstos, especialment pel que fa als paràmetres d’ordenació volumètrica i la seva relació amb l’entorn, continuen vigents i motiven la redacció del present Pla de millora Urbana.



Al mateix temps, el fet que aquest acord es produís entre l’aprovació inicial i la redacció del present document per a l’aprovació provisional ha comportat també un canvi exclusivament terminològic en el seu títol, passant de l’anterior Pla Especial d’Integració Volumètrica PE-01, a l’actual Pla de Millora Urbana PMU-06, tots dos referits al subàmbit “Illa 6Fàbregas i de Caralt” del esmentat PMU-01d “Ronda Barceló – Fàbregas ide Caralt” que ara es desenvolupa.



D’altra banda, la complexitat de la implantació urbana d’un centre comercial de les característiques previstes en un entorn d’eixample relativament consolidat i la impossibilitat de garantir la permanència del conjunt catalogat de la fàbrica Fàbregas i de Caralt tot integrant-lo amb èxit i dignitat en el nou centre comercial, varen comportar que la tramitació del present PMU anés paral·lela a la de dos altres instruments de planejament:

- La modificació del Pla General “Entorns del carrer Biada”, amb l’objectiu d’adequar l’entorn urbanístic en el que s’ha d’integrar el nou equipament comercial.

- La modificació del Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic de Mataró, que inicialment preveia la modificació del grau de protecció de la nau Fàbregas i de Caralt tot passant de l’actual A (protecció de façanes, volumetria i estructura general de l’edifici), al nivell H (documentació fotogràfica).



Així doncs, els tres documents urbanístics es varen redactar coordinadament i s’han d’entendre en conjunt, especialment pel que fa al tema de la conservació del patrimoni arquitectònic.



El procés de participació ciutadana obert a rel del inici de la tramitació d’aquests expedients, va posar de manifest diverses problemàtiques, relacionades en part amb la dificultat de la transformació prevista a l’entorn del carrer Torrijos (ateses les nombroses activitats presents) però, molt especialment, amb la modificació del nivell de protecció de la fàbrica Fàbregas i de Caralt que a la pràctica permetia el seu enderroc, tal com efectivament es plantejava.

L’opinió pública va participar activament en el debat generat i es va constituir la plataforma ciutadana “Salvem Can Fàbregas” que reivindicava que no s’enderroqués l’edifici de la fàbrica.

Aquest procés va comportar doncs una nova reflexió del Govern Municipal sobre el tema, basada en part en els contactes mantinguts amb la Direcció General de Patrimoni Cultural, i el Ple Municipal va encarregar finalment els treballs i estudis necessaris, per tal de buscar una alternativa al tractament que s’havia de donar a la fàbrica Fàbregas i de Caralt. Aquests treballs havien de contemplar, si s’esqueia, el possible trasllat del conjunt

industrial a un emplaçament proper.



Efectivament, els treballs per a donar resposta a l’encàrrec del Ple sobre l’encaix urbanístic del possible trasllat, així com les seves possibilitats tècniques i constructives i el corresponent estudi econòmic, es varen realitzar i van demostrar la viabilitat del trasllat de la fàbrica a una nova ubicació, coherent amb les transformacions urbanes que es proposen i amb els nous espais urbans que es generen.



Al mateix temps, la Direcció General de Patrimoni Cultural va emetre un informe de data 12/12/2007, del que se’n conclou que, des del punt de vista de la protecció del patrimoni arquitectònic, el trasllat és possible sempre i quant es compleixin una sèrie de condicions i recomanacions que, evidentment, caldrà tenir en compta.



Finalment, un cop recollides les opinions, suggeriments i idees sorgides en el llarg procés de participació ciutadana i tenint en compte el contingut dels treballs esmentats, en data 18/12/07, el Conseller Delegat d’Urbanisme va signar un Decret en el qual es concreta la nova proposta municipal de traslladar la fàbrica Fàbregas i de Caralt a la cantonada dels

carrers Tetuan i Miquel Biada, tot mantenint i conservant en la seva integritat les parts de l’edifici catalogades com a BCIL.



Al mateix temps també es fixen les actuacions a seguir que inclouen, entre d’altres, la no descatalogació de la fàbrica, la represa de les tramitacions del present PMU i de la modificació del Pla General “Entorns Biada”, i l’encàrrec de la redacció i tramitació del projecte de trasllat de la fàbrica Fàbregas i de Caralt i la seva xemeneia a l’emplaçament proposat pels esmentats estudis d’encaix urbanístic, d’acord amb els criteris de l’informe

de la DG de Patrimoni Cultural.



El fet de que aquest nou emplaçament de la fàbrica formi part de l’àmbit veí de la modificació del Pla General en tràmit, facilita lògicament el conjunt de l’operació i reforça encara més la necessitat d’entendre i tramitar conjuntament els dos instruments urbanístics, tal com quedarà reflectit a les determinacions del present PMU i de l’esmenta modificació del Pla General “Entorns del carrer Biada”.



Conjuntament amb el Pla especial s’ha tramitat l’Estudi de Mobilitat com document  independent, per a la preceptiva avaluació de les mesures necessàries que s’exigeixen en el decret de regulació de la mobilitat generada per la implantació d’un centre comercial de gran superfície.



Durant el període d’informació pública del document  aprovat inicialment s’han presentat 13 escrits d’al·legacions, amb un total de 3.708 signatures. De tots aquests escrits, nou d’ells tenen el mateix contingut i corresponen a la plataforma “Salvem can Fabregas”, dues més corresponen a particulars i les dues darreres a partits polítics amb representació a l’Ajuntament. Totes aquestes al·legacions son objecte d’un informe annexa al document en el qual s’analitzen i es donen resposta totes elles.

 

També durant el període d’informació pública s’han demanat els preceptius informes a tots aquells organisme públics amb competències incidents en la nova ordenació, concretament a: la Secretaria per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques,  Direcció General del Patrimoni  Cultural de la Generalitat,  i al servei de mobilitat de l’Ajuntament.



Com s’explica en el document, les modificacions que s’introdueixen respecte l’aprovació inicial del document no difereix de forma essencial en els paràmetres urbanístics.



Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe jurídic precedent i de conformitat amb el que estableix el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, proposo al Ple de l’Ajuntament de Mataró l’adopció dels següents



ACORDS



Primer:

Aprovar provisionalment el Pla de millora urbana PMU-06 “`Àmbit illa 6 Fàbregas i de Caralt” redactat pel Servei de Desenvolupament Urbà i tramitat inicialment amb el nom de “Pla especial d’integració volumètrica PE-01 àmbit illa 6 Fàbregas i de Caralt.

 



Segon:

Resoldre les al·legacions presentades durant el període d’exposició al públic de l’acord d’aprovació inicial del pla de millora urbana (Pla especial d’integració volumètrica PE-01 “àmbit illa 6 Fàbregas i de Caralt”) pels motius que s’expliquen a l’apartat corresponent del document d’aprovació provisional, del qual se’n donarà trasllat a les persones que han presentat al·legacions.





Tercer:

Notificar la present resolució als propietaris del sector, a la societat municipal PUMSA, a la resta d’interessats, i al Servei municipal de Ciutat sostenible.





Quart:

Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva:  tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l’expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.”





17 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL PGOM "ENTORNS DEL CARRER BIADA.

“

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme,  presenta la proposta següent :



“En sessió de 11 de gener de 2007, el Ple de l’Ajuntament va acordar iniciar, a través de l’aprovació d’uns treballs preparatoris, una modificació puntual del Pla General amb una  delimitació inicial del Sector “Entorns Biada” que comprenia dos sectors:



El SECTOR GOYA, que comprenia la part situada a la banda muntanya del carrer Miquel Biada. Es composa de part de les dues illes amb façana al carrer Goya que limiten pels seus extrems amb la Ronda Prim i el carrer de Tetuan.



El SECTOR TORRIJOS, que comprenia l’altra part de l’àmbit d’intervenció situat a la banda mar del carrer Miquel Biada. En aquest àmbit s’inclou la totalitat del sòl de les dues illes veïnes a la fàbrica de Fàbregas i de Caralt i que limiten al sud amb el carrer Torrijos  i a llevant amb el carrer Iluro. També s’inclou, més al sud, la part de l’illa que dona a la cantonada carrer Torrijos - carrer Iluro.



Amb posterioritat, es va modificar l’àmbit d’actuació, a través d’acord plenari de 12 d’abril de 2007, en el sentit de deixar sense efectes la proposta a l’àmbit del “Sector Torrijos”.



Paral·lelament, l’Ajuntament va iniciar un procés d’aprofundiment en l’estudi de l’edifici catalogat de la fàbrica de “ Fàbregas i de Caralt” per tal de disposar d’una documentació més exhaustiva, un nou anàlisi de l’entorn urbà on s’emplaça i un estudi de la viabilitat tècnica i patrimonial de la seva reconstrucció.



Del resultat d’aquests estudis, l’Ajuntament pren, finalment, l’opció de traslladar el conjunt de la nau, els seus edicles i el pati que es conforma entre aquestes edificacions a l’àmbit objecte d’aquesta modificació, ubicant-los al mateix carrer Biada però en aquest cas a la seva cantonada amb el carrer Tetuan.



Aquest emplaçament permetrà valorar molt positivament la presència urbana del conjunt traslladat, adquirint el pati entre les edificacions el caràcter de petita plaça urbana en un indret de traspàs entre els nous espais urbans previstos a l’entorn del centre comercial i el teixit més dens del carrer Sant Benet.



D’altra banda la nova situació en cantonada permetrà unes majors i diferents visuals des dels diferents carrers que hi conflueixen:  Biada, Tetuan / Iluro, així com des del propi carrer Sant Benet, que ressaltaran i posaran encara més en valor les edificacions patrimonials traslladades



És en aquest context, que el document que ara es presenta per la seva aprovació inicial parteix de les directrius establertes als treballs preliminars però, recull aspectes i suggeriments que s’han aportat en el decurs de l’exposició pública i procés de participació ciutadana, a més d’incorporar el trasllat dels elements catalogats de l’antiga fàbrica de Fàbregas i Caralt.



En quant a l’àmbit del nou sector de millora urbana delimitat, aquest finalment compren el sector inicialment anomenat “sector Goya”, la finca de la cantonada Ronda Alfons XII – carrer Hernan Cortés, actualment qualificada com a equipament i que en l’actualitat ocupa la  residència assistencial privada Llar Santa Maria de la fundació Maresme, i de l’àmbit inicialment anomenat sector Torrijos s’inclou, únicament, les finques de l’illa de Ca l’Ymbern que es consideren imprescindibles per aconseguir l’objectiu de transformació del carrer Biada en un nou espai saló  de 35m d’amplada on quedarà integrada de manera adequada l’actual xemeneia catalogada de Ca l’Ymbern.



La present proposta de modificació puntual de Pla General d’Ordenació de Mataró de 1996 és concreta en la delimitació d’un sector a desenvolupar posteriorment mitjançant un Pla de Millora Urbana  que s’estén en 4 illes a l’entorn del carrer Miquel Biada coincidint bàsicament amb el teixit industrial que encara perdura en aquest indret pròxim al centre de la ciutat.



Els objectius a assolir són:



∑ Transformació del teixit industrial existent a un sector mixt d’habitatge i terciari a fi d'adequar-se al caràcter residencial del conjunt de l’àrea en la que estan ubicats i en sintonia amb la implantació del centre comercial en format de grans magatzems que es preveu implantar adjacent al sector, a la cantonada Ronda Alfons XII – Miquel Biada, i que faran d’aquesta zona un espai de nova centralitat a nivell de ciutat.



∑ Establir unes ordenacions on s’integrin tant els edificis i elements catalogats de l’àmbit: fàbrica Fontdevila i Torres, com els que es traslladen de l’àmbit veí de la fàbrica Fàbregas i de Caralt: xemeneia, edicles i nau principal



∑ Obtenir les cessions de sòls necessàries per aconseguir una gran peça d’equipaments públics a l’àmbit de l’antiga fàbrica de Fontdevila i Torres per poder implantar un centre escolar.



∑ Obtenir les cessions de sòls per a espais lliures amb els següents objectius:



o Completar la transformació del carrer M. Biada en un eix cívic de connexió amb el centre, ampliant la secció actual de 15m fins a 35m, convertint-lo així en un espai saló en sintonia amb els nous usos previstos i a on quedarà integrada la xemeneia existent de l’antiga fàbrica de Ca l’Ymbern.



o Creació d’una plaça – jardí de barri adjacent a l’equipament escolar previst a l’àmbit de Fontdevila i Torres, que permetrà una potenciació de les visuals del conjunt catalogat, un òptim ús com a zona de lleure atesa a la seva posició apartada dels itineraris comercials, i a on es preveu el trasllat de la xemeneia de Fàbregas i de Caralt.

 

o Creació d’uns espais lliures a la confluència dels carrers Biada, Tetuan i Sant Benet que permetin i garanteixin la correcta implantació del conjunt a traslladar format pels edicles i nau central de la fàbrica de Fàbregas i de Caralt.





En el període d’informació pública del treballs preparatoris, s’han presentat una sèrie d’escrits de suggeriments i al·legacions, que queden contestades en el mateix document objecte ara d’aprovació.



El document per a l’aprovació inicial integra la documentació i concreta els paràmetres amb el detall que legalment es requereix.



Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe jurídic precedent i el que disposen els articles  83, 94 i 98,4 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, DL 1/2005, de 26 de juliol,  PROPOSO al Ple de la Corporació l’adopció, si s’escau, dels següents



A C O R D S :



PRIMER:

Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal 1996, “Entorns del Carrer Biada”, document redactat pel servei tècnic del Servei Municipal de Desenvolupament Urbà.





SEGON:

Resoldre les al·legacions en el sentit i pels motius que queden exposats en el document urbanístic el qual acompanyarà la notificació dels que han presentat les esmentades al·legacions.



TERCER:

Suspendre les tramitacions i  llicències a l’àmbit de la modificació puntual del Pla General del sector que afecta que l'àmbit d’ordenació “Entorns del Carrer Biada”, en els terminis màxims i situacions que disposen els arts  71 i 72 del Text refós de  la Llei d’Urbanisme de Catalunya, DL 1/2005, de 26 de juliol, llevat els supòsits que siguin compatibles ambdós planejaments.



QUART:

Obrir un període d’informació pública d’un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d’edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d’edictes municipals, inclòs l’espai web, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions.



CINQUÈ:

Sol·licitar informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials i als serveis municipals que també han d’intervenir, és a dir, a la Direcció general d’Habitatge de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, a l’organisme competent en matèria de mobilitat (ATM),  i informe al Servei Municipal de Mobilitat.



SISÈ:

Reiterar la declaració d’ administració actuant a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A. –PUMSA- en el desenvolupament  de tot el Sector dels “Entorns del Carrer Biada”,  reservant-se l’Ajuntament les competències en la tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió corresponents.



SETÈ:

Reiterar que s’assigna a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A. –PUMSA - la directe percepció de l’aprofitament  urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta de l’àmbit de la modificació del Pla General, és a dir, tot el sector de “Entorns del Carrer Biada”. S’hauran d’integrar en el patrimoni municipal del sòl i acompanyar anualment, com patrimoni separat, la documentació del Pressupost a presentar davant l’Ajuntament per a la seva comprovació i aprovació.



VUITÈ:

Notificar els presents acords, , als propietaris afectats a PUMSA i a les entitats municipals que pertoquin segons el programa de participació ciutadana així com  al Servei municipal de Gestió Econòmica.”





40  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL TRASLLAT DE LA NAU DE CAN FÀBREGAS.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :



“Aquests setmana el responsable d’Urbanisme ha fet públic que els costos de l’operació de desmuntatge, trasllat i reconstrucció de la Nau de Can Fàbregas aniran repercutits, en gran part, als propietaris del sector Rda. Barcelò-Can Fàbregas i de Caralt.



Aquesta decisió, al nostre entendre, entra en absoluta contradicció amb el que setmanes enrere va anunciar el propi regidor quan va anunciar també públicament que els diners que feien falta per aquesta operació de trasllat de la nau provindrien de l’operadora comercial que s’instal·lés a la nau i que pel que deia el govern semblava quasi bé “emparaulada”.



No és la primera vegada que el govern fa maniobres i operacions estranyes en aquest procés, però creiem que en l’actuació del govern, el que en un principi era anar de sorpresa en sorpresa, ara s’està convertint en anar de problema en problema.



Per això, i altres fets que han tingut lloc en aquests darrers mesos, aquest Grup Municipal fa la següent

PREGUNTA



1. Per quin motiu s’ha decidit que el cost del desmuntatge i trasllat de la nau de Can Fàbregas i de Caralt sigui a càrrec dels propietaris del Sector, quan setmanes enrere el propi govern va dir que “no costaria res als ciutadans” i que se’n faria càrrec l’operador comercial que explotés la nau per usos terciaris?



2. Hi ha algun acord amb els propietaris al respecte d’aquesta decisió?



3. Quin serà el cost exacte de l’emmagatzematge de la nau?



4. Creu el govern que te algun sentit i lògica, en un moment en que el sector immobiliari està patint una intensa crisi que està portant a l’atur a moltes persones (també a Mataró), que es produeixi aquest increment en els costos d’urbanització? No valoren que pot produir un increment en els preus dels habitatges?”



El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot en contra d’aquesta aprovació provisional perquè no estan d’acord amb l’emmagatzematge, desmuntatge i trasllat de la nau de Can Fàbregas, ja que és un bé catalogat, protegit amb la màxima protecció pel patrimoni arquitectònic. Ara bé, si ens posem a imaginar molt, imaginem que nosaltres hi estiguéssim d’acord. Doncs dir-los que tampoc hi podríem votar a favor perquè vostès se salten a la torera un seguit de lleis i premisses urbanístiques. Com podem estar en una fase d’aprovació provisional si l’aprovació inicial s’ha modificat completament? Han canviat tants cops de projecte que, per raons de transparència, fóra bo tornar a la fase d’aprovació inicial perquè tothom hi pugui participar fent al·legacions. I el que és pitjor, com podem estar aprovant un Pla de Millora Urbana si la modificació puntual del Pla General encara no està aprovada? Recordar-los que el famós paperet del Director General del Patrimoni Cultural només parla del trasllat, però que en cap cas parla ni del desmuntatge, ni emmagatzematge o reconstrucció de la nau.

En relació amb el punt 17 sobre l’aprovació inicial de modificació puntual del Pla General, anunciem que hi votarem en contra. Entenem que és una modificació que viola la normativa del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic que d’una manera molt clara no permet que es traslladin els edificis catalogats amb el nivell màxim de protecció, el nivell A. Tenim una normativa que el Govern se salta a la torera. Tampoc disposem de l’informe del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic ni de cap informe de la Comissió Territorial del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. És veritat que vostès tenen un informe redactat per un càrrec polític, però en cap cas disposen de l’informe que cal tenir, que és l’informe redactat pels tècnics, per la Comissió Territorial del Patrimoni. Només actuen en funció de les necessitats del Corte Inglés, amb un vestit a mida, sense considerar el patrimoni de la ciutat ni el col·lapse circulatori crònic que es produirà, per més informes que vostès ens ensenyin dient que se suportarà. El Corte Inglés crearà greus problemes en la circulació local.

Els confesso que des de la CUP ens sentim molt sols en la defensa dels principis de l’esquerra progressista. Enlloc veig que l’esquerra faci una defensa tan aferrissada com la seva dels grans centres comercials en detriment del petit comerç. Les grans multinacionals del comerç fan un abús de poder, controlen el treball dels proveïdors i agricultors, pressionen per obtenir preus a la baixa, en detriment de les condicions laborals i són una pèrdua per a la diversitat de productes, la diversitat del patrimoni cultural i influeixen negativament en el petit comerç. Per tot això la CUP hi votarà en contra.



El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, anticipa que no hi votaran afirmativament. Sentint parlar el Sr. Bassas un té la sensació que ens volen fer creure que aquest senyor és una mena de Harry Potter. Ningú es creu que hi hagi cotxes que volen, quan parlem de mobilitat, i és clar que els cotxes que arribin per terra serà molt difícil que no es trobin amb col·lapses. La gent no s’ho creu ni ho entén.

Vostè no s’assembla a en Harry Potter sinó més aviat a una persona que està actuant amb un mall en lloc d’aplicar cirurgia fina a la qüestió. És una destrossa el que s’està fent i els mataronins ens sentim enganyats. Primer parlen d’un enderroc i després d’un trasllat que no costarà a ningú. Però a més s’atreveixen a sortir en públic a explicar-ho als ciutadans i els mataronins ja no s’ho empassen. Davant d’aquests canvis d’opinió, se n’adonen que aquest Govern va a remolc de les circumstàncies. CiU no es cansarà de denunciar aquestes incoherències del Govern. I com més coherents hem estat nosaltres, vostès han estat més incoherents i mentiders. I dic mentiders perquè ningú no pot canviar tres vegades d’opinió amb un tema així i intentar fer-nos creure una cosa, quan el que feien era, en primer lloc, intentar arribar a unes eleccions sense que això se sabés; després, van tirar endavant i sortir del pas com van poder davant d’uns informes negatius, i, finalment, fer creure que aquests costos de l’enderroc i trasllat no aniran a costar diners a ningú. Els mataronins saben perfectament quins són els costos de l’habitatge i cada vegada l’estan pagant més car. Quan diuen que el cost l’assumirà el sector els ciutadans saben que això acabarà repercutint en el cost de l’habitatge.

Aquestes coses, afegides a una manca de transparència, fan que sigui lògic que els mataronins se sentin enganyats. Si un mataroní busca per Internet es pot trobar amb una constructora que, no sent ni tan sols propietària dels terrenys de la rda. Barceló, ja està venent una torre que encara s’ha d’aprovar, s’ha de començar a construir...

Quan parlem de transparència entenem el que entén qualsevol mataroní, que vostès estan compromesos des del principi amb una gran superfície comercial que sembla ser que d’un moment a l’altre els devia exigir que posessin vostès els 22.000 metres comercial i de sobte ens vam trobar amb l’enderroc de la nau. Nosaltres tenim la sensació que vostès ho tenien tot pactat i només van voler arribar a les eleccions dient coses que costen de creure, com el fet que la locomotora comercial comportarà 1.000 llocs de treball. Hi ha estudis que constaten que una superfície comercial de 22.000 metres comercials també té un cost sobre el petit comerç i, per tant, jo no m’atreviria a afirmar que això significarà un 3,5 del PIB o que augmentarà la renda comercial en un 12%.

Al cap i a la fi, vostès volen justificar com sigui aquesta barroeria i mala manera d’actuar. En tot aquest procés el que li ha de quedar clar al ciutadà és que en l’oposició hi ha gent més sensata que vostès que faria les coses d’una altra manera.



El senyor Ramon Bassas comença recordant que el Sr. Mojedano ha dit que contraposa aquestes modificacions que es van portar en el ple amb una visió general de la ciutat i a continuació al·ludeix a un document urbanístic del 2003 que justament recull la visió general aquesta que ara s’està reclamant i que crec que hem anat desenvolupant amb coherència. En tot cas hi ha una altra cosa que plana sota el discurs del PP i que és si cal o no revisar el Pla General. Recordo una resposta del regidor anterior en aquest ple explicant per què si no canviava l’estructura urbanística global de la ciutat i els seus objectius no s’havia de canviar el Pla General. De tota manera, és un debat interessant que es pot reprendre sempre que es vulgui.

El Sr. Mojedano també ha expressat que no entén com és que es treuen zones industrials del mig de la ciutat i es provoquen aquests canvis d’usos. En aquest sentit val a dir que les zones industrials pures segurament no tenen una funció concreta enmig de la trama urbana. És més, com s’ha vist en el cas que avui ens ocupa, algunes d’elles es tracta d’un sòl econòmic no adaptat a les exigències actuals de l’economia a la qual volem estar. M’imagino que volem una economia menys intensiva en metres quadrats i més intensiva pel que fa al coneixement. L’interès perquè hi hagi trames urbanes mixtes respon a aquest objectiu.

El Sr. Mojedano també parlava de catastrofisme. La catàstrofe seria que no vingués el Corte Inglés, és a dir, perdre aquesta oportunitat per a la ciutat. Ja se n’han perdut algunes de grans oportunitats en els últims anys i no podem deixar-nos perdre aquesta. Si obrim una mica el zoom quan fem aquests debats, veurem que de projectes importants no només tenim aquest, també hi ha el Tecnocampus, amb unes obres molt importants que responen a aquesta nova economia, així com el Front Marítim, exemple de mixt de zones econòmiques. Tenim projectes molt potents per a la nova economia de la ciutat i, entre ells, el Corte Inglés. I no els podem desprestigiar, ni els informes que es fan al respecte, perquè això es fa per a la gent. Els 1.000 llocs de treball són per a la gent i el 3,5% d’increment del PIB és una riquesa que cal crear per després poder-ne gaudir tots plegats. Aquest és l’objectiu de les polítiques que pretenem desenvolupar a través de modificacions com aquestes.

Abans de respondre directament a les preguntes que ens fa el PP, convé dir, respecte a la por que ha expressat el Sr. Mojedano que aquestes càrregues urbanístiques del sector de la rda. Barceló mermin les plusvàlues d’aquest sector, que es tracta que els costos que anem a fer s’imputin d’una manera correcta en cadascun dels sectors que els ha d’assumir.

En resposta a la primera pregunta, reiterar que aquest cost no recau en els ciutadans sinó que recau, en tot cas, en els ciutadans com a contribuents, però no veuran ni un euro de merma pel que fa al pressupost municipal. Això ho mantenim. Del que es tracta aquí és que els propietaris del sector, tal com vam dir, assumeixin els costos que els són propis, perquè després aquesta nau tindrà usos terciaris que donaran valor a aquest sòl.

Per tant, no hem canviat aquesta opinió. Hi ha tres costos: el de desmuntar, que va a un sector, el d’emmagatzemar, que l’assumeix l’administració actuant i que encara cal veure quin serà, i la reconstrucció, que anirà al sector d’Entorns-Biada. I el cost del trasllat que serà desglossat per fases, quedarà inclòs, quant al desmuntatge dels elements catalogats, entre les despeses d’urbanització del sector de la rda. Barceló-Illa Fàbregas i de Caralt, que ja preveu els costos derivats de deixar lliure el solar objecte de transformació. És en aquest sentit que qualsevol intervenció que es fes de desmuntatge o el que fos respecte a aquesta nau hauria d’anar a càrrec d’aquest sector.

En resposta a la segona pregunta, només afegir que no sé quins propietaris són i que per tant no hi pot haver cap acord.

Pel que fa a la tercera pregunta, el cost exacte d’emmagatzematge de la nau dependrà del projecte que s’haurà de tramitar des de PUMSA.

I, finalment, cal tenir en compte que aquí estem parlant de les càrregues però hem de considerar també els guanys: parlem d’una zona de gran atractiu també per als promotors òbviament, que és el que se’ns critica d’altra banda. Resulta que per un cantó es fan polítiques pensades perquè els promotors puguin desenvolupar la seva feina i per un altre es critica que no ho puguin fer prou bé. En qualsevol cas, els beneficis i càrregues d’aquests sectors que es reparteixen en els documents urbanístics, han de redundar en un benefici per als ciutadans. Si no hi ha beneficis en un sector, no s’executa, i si no hi ha beneficis socials i urbanístics, el planejament no és bo. L’equilibri fa possible tots aquests objectius. I en el preu final no hi intervenen exclusivament els costos d’urbanització, sinó molt més costos, i fonamentalment, el mercat. A més, dels habitatges que es preveuen en el sector en qüestió, 198 seran protegits i es vendran i llogaran al preu que preveu la llei per als habitatges protegits. I, per tant, no tindran cap mena de repercussió per als habitants que tenen més dificultats per accedir a l’habitatge.

Respecte a la intervenció de la CUP, han afirmat que els interessa molt preservar l’illa de Can Fàbregas i jo tinc dubtes que aquest sigui el seu principal objectiu. Fa una estona han manifestat que no volen la inversió especulativa del Corte Inglés i jo crec que aquest és el veritable problema d’aquest grup i no tant la nau, que sembla que sigui més una excusa. Aquesta esquerra progressista que vostè reclama és la que crea llocs de treball, riquesa, fa possible que vinguin inversions importants. Per a nosaltres això vol dir ser d’esquerres. També ens diuen que ens saltem lleis i no deixa de ser curiós que en el punt anterior diguem que les institucions estan podrides i després reclamem la intervenció contínuament dels jutges...

Deixi’m dir-li, perquè vostè s’embolica, que l’aprovació a què fem referència, la dels Entorns Biada, és l’aprovació inicial i no la provisional, justament perquè ha canviat molt. Hi ha hagut un debat intens que ha portat a aquesta aprovació inicial. I l’aprovació provisional de la part del Corte Inglés no ha canviat pràcticament res respecte a l’anterior modificació, respecte el resultant, perquè ni en l’anterior aprovació ni en l’anterior Pla de Millora Urbana hi havia la nau i en aquest hi és. Val la pena que ens mirem els papers.

Però vostè també diu que el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic no permet els trasllats i en tot cas el que no fa és prohibir-los. En anteriors ocasions, el Consell del Patrimoni Arquitectònic ha aprovat altres trasllats sense cap mena de problema en relació amb el Pla Especial. Vostè reclamava un informe del Consell del Patrimoni, que hi serà quan s’aprovi el projecte, i un informe del Consell del Patrimoni Cultural de la Generalitat, que no hi serà, perquè es tracta d’un Bé d’Interès Local i no Nacional.

No obstant això, hem acceptat el suggeriment de la Generalitat i hem acceptat que hi hagi un tècnic que vetlli per la supervisió del projecte i la seva execució fins al final, que ja ha estat designat. Finalment, tampoc no m’agrada que es posi en dubte el treball dels tècnics  i les seves consideracions respecte a la mobilitat, només perquè senzillament això no s’ho creu. Són consideracions de caràcter tècnic i estudis ben fets que no podem despatxar d’aquesta manera com s’ha fet.

En relació amb la intervenció del Sr.Mora, el Govern efectivament ha rectificat en un moment donat i ha decidit fer un canvi respecte a la idea inicial de descatalogació de la nau. Aquest canvi ha estat el d’intentar fer compatible l’arribada del centre comercial amb la preservació mitjançant el trasllat d’aquest bé catalogat. I això ha estat possible, independentment que agradi més o menys. És la millor de les opcions per trobar la màxima compatibilitat entre els dos objectius, això sí, si no baixem l’ambició, perquè el POEC, Sr. Mora, diu que aquesta Locomotora hauria de tenir aquests 22.000 m2. A menys dimensió, menys ambició i menys resultats, i parlo també en nombre de llocs de treball, en nombre d’impacte sobre la nostra economia i la resta d’impactes. A més, la decisió que vingués el Corte Inglés, amb aquesta dimensió, va ser presa a través d’un concurs en què CiU va participar també en la seva discussió i votació.

Finalment, em sembla important que recordem un moment què va dir un comunicat de la Unió de Botiguers de Mataró, ara fa més d’un any i un mes: “El dilatat procés de debat, de planificació, de decisió a efectes de la conveniència, formats i morfologia dels projectes d’equipaments comercials  endegats a l’entorn de l’illa urbanística de Can Fàbregas de Caralt i del Mercat Municipal de la Plaça de Cuba ja s’ha desenvolupat amb temps i forma suficient, no havent d’ésser perllongat de forma estèril en base a motius i/o interessos que no responguin als de naturalesa estrictament comercial, formulats des de la més àmplia visió de les necessitats i interessos generals de la ciutat, contemplats al més llarg termini”.



El senyor Xavier Safont-Tria contesta que personalment mai no li agradat acusar ningú de mentider però, vostè, Sr. Bassas, ens té acostumats a canvis de 180 graus en les afirmacions que va fent. A l’inici dels debats vostè deia que no es podia col·locar ni una bombeta a la nau de Can Fàbregas perquè es queia a trossos i ara resulta que és possible partir-la a trossets, emmagatzemar-la i tornar-la a muntar.

També afirmava que el trasllat no ens costaria res i ara tots sabem que els propietaris del sector hauran d’assumir els costos del trasllat i, per tant, els usuaris finals, és a dir, la gent que vagi accedint als pisos o locals pagaran els costos d’aquest trasllat.

Jo tampoc entenc la seva insistència a voler fer veure que nosaltres no vulguem preservar el patrimoni, quan reiteradament ens mostrem a favor de la seva preservació. Per tant, no entenc aquesta manera de despistar. Nosaltres també afirmem que no estem d’acord amb la presència del Corte Inglés en la ubicació que se’ns proposa.

Vostè parlava que la funció de l’esquerra és crear llocs de treball, sí, però llocs de treball amb condicions precàries com els que es plantegen? No, aquesta no és la funció de l’esquerra. També deia que el trasllat no el prohibeix el Pla Especial, bé, tampoc prohibeix barrejar els edificis catalogats. Clar que no el prohibeix, perquè el Pla Especial el que fa és nomenar només les coses que es poden fer amb els edificis catalogats en nivell A, i aquí no esmenta el trasllat, i defineix molt bé què es pot fer amb els edificis catalogats en nivell B i aquí sí que esmenta el trasllat. Per tant, queda molt clar que el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic no permet que un edifici amb aquest nivell de catalogació es traslladi, això és el que diu la normativa local.



El senyor Pau Mojedano constata que el discurs del Sr. Bassas ens genera dos problemes a la ciutat i un a ell. A la ciutat perquè el discurs és fals, no té un contingut que un pugui objectivament considerar com a cert o argumentat. El segon problema per a la ciutat és que vostè se’l creu, cosa que vol dir que no hi ha perspectives de reflexió. El tercer problema és per a vostè i és que quan vostè, espero que en benefici de la ciutat, d’aquí quatre anys, hagi de plegar del càrrec que té per donar pas a un govern diferent, no li auguro un bon futur com a actor, ni a Hollywood ni a l’acadèmia de Strasberg on s’aplica el mètode Stanislavski, perquè en absolut és creïble en allò que diu. Vostè comentava que jo feia al·lusions al document de criteris urbanístics com a document amb visió global i això no és cert. Pretenia ser un document amb visió global i a més era contradictori en el seu contingut i en el que vostès estan dient, perquè allà es parlava d’una certa adaptació del Pla General, cosa que vol dir que vostès ens enganyen. Diuen que no volen fer una revisió de Pla General perquè aquest ja és un document que pugui preveure els canvis en la ciutat, vàlid encara, però en canvi vostès mateixos es delataven perquè el que estaven fent era una certa adaptació de facto del Pla General que suposava anar a una reflexió sobre la visió de la ciutat. El problema és que tot i reconeixent implícitament que això s’havia de fer, en la pràctica no s’està fent. I no s’està fent perquè a vostès els interessa amagar el debat obert sobre l’urbanisme en aquesta ciutat.

També ha manifestat el Sr. Bassas que jo havia lamentat que es treguin les zones industrials. El que jo he palesat senzillament és el que vostès argumenten cada vegada que desenvolupen un nou sector i fan requalificacions com aquestes, on el que fan és canviar una zona industrial per una zona d’usos mixtes. El problema és que es preveia traslladar les indústries a altres indrets de la ciutat però aquest trasllat no es produeix: es tanquen fàbriques i desapareixen. Per tant, el teixit econòmic de la ciutat no s’està renovant al mateix ritme que es tanquen les fàbriques. Vostès no fan polítiques estratègiques per afavorir aquesta evolució cap a un nou model econòmic. Estan obsessionats per l’habitatge i per això es produeixen aquestes requalificacions i modificacions del Pla General.

No faré al·lusió al tema del catastrofisme, però estem a Mataró i aquí l’única catàstrofe és la seva gestió. Tampoc no em parli d’oportunitats a tomb del Corte Inglés. Les oportunitats a Mataró no es busquen, ens venen donades i moltes d’elles es perden per la seva culpa. Vostès no en generen d’oportunitats i aquestes ens passen al vol. Alguna sembla que la podrem lligar, però serà molt al seu pesar perquè vostès amb les sorpreses i problemes que ens creen ho estan dificultant més que ningú.

Per cert, sí que el sector marítim és important, però el sector marítim en el qual vostès, sense debat ni visió global, ens hi col·locaran més de 1.500 habitatges, és molt més que col·locar habitatges. Això no és desenvolupar un front que és la peça més important de la ciutat. A més d’això dels habitatges, hi ha un factor molt més important: el sector marítim pot suposar de ben segur una peça molt important del futur econòmic de la ciutat. Espero que en aquest mandat es pugui treballar en aquest sentit, com vostès també han reconegut finalment, després del primer posicionament de l’Alcalde contrari a voler tocar el port.

Finalment, el cost de l’emmagatzematge. Jo em sorprenc que vostè no conegui això i com un gestor en urbanisme pot dir que encara no està previst aquest cost que al final és un cost que paguen els mataronins. Quina classe de gestió és aquesta? Això sí, ja han dit que és un cost marginal però no ens diuen quin serà. Això és inqualificable.



El senyor Joan Mora diu que en aquest procés té una mica la sensació que vostès han pensat que nosaltres ens les empassem quadrades o com sigui... els mataronins, no.

Que vostès van decidir fer canvis en aquest procés per salvar la nau, cada vegada que ho repeteix els mataronins se’n riuen. Vostès van decidir fer algun canvi perquè el Sr. Secretari ens va donar la raó, arran que a l’anterior govern, el regidor d’Urbanisme intentés fer aquesta votació que al final es va considerar que podria ser nul·la i, doncs, veient tot el que els venia a sobre van tirar enrere aquesta decisió.

Per tant, que vostès van decidir fer canvis, res de res. A vostès els van forçar a fer canvis. El problema és que el canvi que nosaltres haguéssim volgut forçar és el primer que els vam proposar: una moratòria per parlar de tot el procés, davant la qual vostès es van negar, no ens van ni escoltar, amb la seva prepotència habitual. Ara ens hem trobat que després del primer canvi, van haver de fer el segon, el tercer... i faran els que facin falta per tirar endavant tots els compromisos que han adquirit amb tercers i no amb la ciutadania.

Quan vostès diuen aquestes coses, m’agradaria que recordessin que ens van estar ensenyant durant temps i temps uns plànols amb un centre comercial de 18.000 m2 i tot d’un plegat va créixer. Tot això que ens estan dient avui sobre el centre, per què no ens ho deien llavors? Aquí és on nosaltres estem disconformes. Sembla que el Corte Inglés hagi de venir a portar-nos pa als mataronins, però no és una ONG. Volem un Corte Inglés que no tingui impacte sobre el patrimoni i tampoc sobre l’economia mataronina en negatiu i potser un Corte Inglés d’aquestes característiques podria generar una pèrdua de comerç a la ciutat, segons apunten altres informes que vostè Sr. Bassas fins i tot tenint davant ha negat que existeixin. No crec que tots els seus arguments es puguin justificar amb un informe de la Unió de Botiguers i més que parla d’una cosa diferent, que és la plaça de Cuba. Però entenc que vostè necessita trobar algú que pugui dir que està d’acord amb els seus plantejaments i sinó el troba vostè mateix se’l busca, el telefona i no sabem com ens trobem amb un escrit que fa entrar a registre... Si no troba ajut, se l’inventa, però els mataronins no ens ho creiem. De la mateixa manera que no es comprèn com és que vostès tracten amb una regla de mesura diferent quan a vostès els interessa com a administració el patrimoni i, en canvi, quan és el ciutadà doncs el tracten d’una altra manera. Per tant, tal com vostè ens està intentant tractar crec que no és de rebut i per això li prego que en el futur s’abstingui de fer-ho. Si jo estigués en política només per una qüestió estratègica, potser ja m’aniria bé que vostè digués aquestes barbaritats, però com que els que estem en aquesta sala volem que Mataró millori amb la seva manera de fer  no anem per bon camí.



El senyor Ramon Bassas manifesta que la CUP finalment ha reconegut que el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic no prohibeix explícitament aquest trasllat, així ho ha reconegut. Respecte al PP, dir-li que la no-concreció dels costos exactes sobre l’emmagatzematge és perquè els ha de fer un projecte, jo no me’ls puc inventar. Aproximadament sí que tenim uns costos del conjunt del trasllat, que va fer un arquitecte.

Vostè està obsessionat amb mi, però que a vostè no li agradi la política que fem, no cal que entrem en aquest desprestigi. Crec que el Govern no amaga el debat, ans al contrari, se’ns ha acusat de parlar-ne massa. En qualsevol cas, finalment d’empreses en zones industrials n’hi ha que tanquen però també se n’obren d’altres perquè estem en un procés de canvi i transformació. Les estructures físiques industrials antigues no responen a l’escenari econòmic d’aquest moment. Tenim els polígons industrials plens, el Tecnocampus fent-se, el Front Marítim... per cert, el Sr. Alcalde no ha dit mai que no ampliéssim el port. Estem en un moment en què hi ha més ocupats i més activitat que mai. Per tant, aprofitem aquesta oportunitat, això són reptes que tenim per al futur.

Dir a CiU que el motiu del canvi d’actitud del govern anterior respecte a la preservació de la nau Can Fàbregas no es deu a la votació que vostè esmenta reiteradament, perquè només s’hagués hagut de repetir i s’acabava el problema, era un tràmit no-vinculant. La qüestió era una altra: intentar buscar la manera, en funció de com canviaven els entorns urbanístics d’aquell sector, de poder preservar per la via del trasllat aquesta nau. Així ho vam dir al seu dia i així s’ha demostrat avui que és possible fer-ho.

Respecte a la moratòria que CiU ha demanat vàries vegades, crec que ja n’hem parlat massa. La Unió de Botiguers parlant d’aquest tema –i no de la plaça de Cuba només –ens deia que no s’havia de perllongar més i tenen raó, no podem marejar més la perdiu. No cal retardar més el procediment si ja hem pres la decisió de mantenir aquesta nau catalogada per la via del trasllat i que vingui el centre comercial. Finalment, el canvi de 18.000 a 22.000 m2 el vam fer al POEC al seu dia amb la presència d’alguns representants de CiU, que li ho podran explicar.



El senyor Joan Mora creu que ens trobem en un cas de la paraula contra els fets. Jo li puc ensenyar documentació on vostès estaven planejant un centre comercial de 18.000 m2, per tant, no s’inventi històries Sr. Bassas. Aquí no es parla del POEC, el POEC ja estava fet i ja donava uns metres. Són vostès que ens estaven plantejant 18.000 m2 perquè sabien que si creixia hi havia la nau al costat. Aquests documents existeixen.



El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda al Sr. Mora que està parlant de documents de treball que no han passat cap tramitació administrativa, etc., com mil documents que es fan en qualsevol planificació urbanística per part dels tècnics municipals. Per al·lusions, Sr. Mojedano, perquè vostè ho repeteix i al final sembla que repetint les coses les acabem convertint en veritat, el que jo vaig dir en la campanya electoral és que el que havia de passar al port estava subjecte a dos supòsits: la Llei de Ports, perquè justament el Pla de Ports de Catalunya feia tres mesos que s’havia aprovat i on s’especificava el que es podia i no es podia fer, i el Pla Estratègic que s’estava desenvolupant. Per tant, allò que es decidís fer estava subjecte a aquests dos documents. Vostè, per contra, va presentar una infografia. Té tot el dret del món a fer-ho, però si hem d’avançar seriosament en aquest debat, fem-ho en base a coses serioses. Quan tinguem el Pla Estratègic, que ens dirà com podem fer les coses, i en base a la Llei de Ports, que ens diu què podem i no podem fer, llavors serà el moment de seure. Però no em faci avançar coses que jo no he dit. Ja ho discutirem. Tinc la predisposició més absoluta a discutir aquest tema buscant el màxim consens.



El senyor Pau Mojedano agraeix la predisposició del Sr. Alcalde però en tot cas matisar una cosa: el que vostè va dir en la campanya va ser que: “el port no es podia ampliar perquè el Pla de Ports de Catalunya no ho permetia”, textualment. Jo tinc la meva opinió i em reafirmo en què el que es va dir va ser això.

D’altra banda, jo tinc amistat amb un senyor que malauradament va perdre les cames en un accident. Ell tenia el desig i el propòsit d’arribar a fer una marató, però els metges i tothom del seu entorn li deien que no ho arribaria fer mai. Finalment ho va fer.

Per tant, Sr. Alcalde no es posi límits. Si vostè hagués hagut de prendre la determinació definitiva en base al Pla de Ports que era vigent en aquell moment no s’hauria fet res. Afortunadament, encara que hagi canviat i no permeti aquella proposta que nosaltres volem implantar, si nosaltres fóssim el Govern no ens pararia el Pla de Ports i ho acabaríem fent.



El senyor Alcalde nega haver afirmat el que ha dit el Sr. Mojedano. D’altra banda, afegir que si les normatives les poguéssim dictar des de l’Ajuntament de Mataró i poguéssim ignorar l’ampli debat que vam tenir arreu del país sobre com s’havia d’ordenar el conjunt del litoral català... Com si nosaltres estiguéssim en una mena d’illa especial en la qual el que passa al nostre entorn en els òrgans de govern del país, com si no tinguessin repercussió en la ciutat.

Jo ja li vaig dir que el Pla de Ports permetia unes coses i els vaig dir “mirin-s’ho perquè fa tres mesos que s’acaba d’aprovar”. I el Pla Estratègic, que per això l’hem encarregat al Consorci, ens dirà en quin punt podem avançar. Sí, el Pla Estratègic ja fa mesos que està encarregat, abans de les eleccions. Serà amb aquestes premisses que avançarem en la discussió. Aquest és un debat que quedarà obert en el seu moment.



A continuació el Sr. Alcalde posa a la votació els punts 16 i 17. En el punt 16 no hi ha cap problema en què el Sr. Fernández entri a votar però en el punt 17 s’haurà d’absentar.



A continuació es posa a votació el punt núm. 16 de l’ordre del dia :



VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

Abstencions: Cap.



En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Carlos Fernández, regidor del grup municipal Socialista.



Seguidament es posa a votació el punt núm. 17 de l’ordre del dia :



VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables: 14,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

Abstencions: Cap.





En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.