Dijous 24 d’octubre, al casal El Teler de Mataró, es va presentar el llibre “No tots els mals vénen d’Almansa” (Edicions El Jonc) amb la participació del seu autor, l’historiador Toni Rico.

El llibre recull  les aportacions històriques al voltant dels Països Catalans, un projecte que a finals del franquisme va prendre molta embranzida, però que després, amb l’excepció de l’esquerra independentista, la resta de sectors polítics i socials el van restringir a l’àmbit cultural.

Alhora, el llibre és una reflexió autocrítica per incitar el debat en el si de l’esquerra independentista. Rico explica que en les dues últimes dècades, d’ençà de l’aportació de Josep Guia amb “És molt senzill: digueu-li Catalunya”, no s’ha teoritzat ni concretat com s’havia de desplegar aquest projecte polític de construcció nacional. Precisament, per això, ha intentat donar una resposta d’urgència davant d’un context marcat per l’eclosió del sobiranisme a Catalunya i la possibilitat que aquest territori pugui accedir a la independència .

Rico defensa la viabilitat política dels Països Catalans i, per això, proposa el concepte de nació útil, fonamentada en la voluntat dels habitants dels seus territoris i en les seves necessitats i interessos compartits, en contraposició a l’immobilisme i als postulats essencialistes en què s’ha fonamentat la reivindicació de la nació completa.

En aquesta direcció assenyala la importància de les identitats immediates que configuren la realitat plural dels Països Catalans, les quals tenen també una base històrica. Qüestiona la idea de la feble nacionalització espanyola, perquè justament l’Estat espanyol ha estat capaç d’integrar algunes d’aquestes identitats en la categoria “regional”.

Toni Rico adverteix que, actualment, hi ha territoris com el País Valencià que no se senten interpel·lats pel procés d’independència de Catalunya. No obstant això, exposa la necessitat que l’esquerra independentista posi el Països Catalans damunt de la taula del procés que es viu a Catalunya, no pas com a un problema sinó com a una oportunitat. Això es tradueix en una proposta d’articulació confederal dels Països Catalans, que tingui en compte i com a qüestió prioritària les relacions i els interessos compartits amb les Illes i el País Valencià.

Finalment, les persones assistents a l’acte van participar d’un ric debat, que va girar entorn dels temes següents:

- Qüestions sobre el marc territorial: l’estatut de les terres no catalanoparlants del País Valencià i de l’Aran, i la consideració de Catalunya Nord i la Franja de Ponent com a parts integrants de Catalunya, segregades per la força militar i/o administrativa dels estats espanyol i francès.

- La importància de definir els interessos (culturals, socials, econòmics, etc.) comuns per introduir-los en el debat sobiranista de Catalunya i que ens serveixin per articular una nació política, exemple.

- El pes històric de l’absència d’una burgesia democràtica al País Valencià equivalent a la de Catalunya.

- La crisi sistèmica és o no és un element determinant per a la configuració del projecte dels Països Catalans i d’una identitat alternativa a l’espanyola / francesa.

- L’autocentrament dels continguts i l’abast nacional de la difusió dels mitjans de comunicació  (per exemple, TV3).

- La necessitat d’establir canals i espais de debat dins de l’esquerra independentista per definir l’estratègia de construcció nacional dels Països Catalans.