Durant el Ple extraordinari d'aprovació de les Ordenances Fiscals, la CUP ha fet una intervenció dura, criticant l’actual situació econòmica molt difícil per a la majoria de la població a causa d’unes mesures neoliberals que han empitjorat les condicions de vida dels nostres ciutadans i que condemna a treballadors, autònoms i petites empreses a  pagar el deute adquirit pels Bancs i les grans empreses especulatives.

És per això que no entenem que, malgrat els ciutadans no siguem els responsables del deute, es continuïn aplicant mesures com les retallades, les privatitzacions dels servis públics, i tot seguit, s'augmentin els impostos indirectes i taxes, quan l’Estat espanyol està a la cua d’Europa en gestió i protecció social.

També cal recordar l’espoli fiscal que suposa que el 40% del impostos que paguem no tornin a Catalunya.

La CUP s’ha abstingut en la votació i ha anunciat que presentarà al•legacions a les ordenances fiscals. Si el gruix de les nostres al•legacions no s’accepten, la CUP votarem en contra d’aquestes ordenances fiscals.

RESUM DE LA INTERVENCIÓ DEL REGIDOR DE LA CUP XAVIER SAFONT-TRIA:

Per poder plantejar unes ordenances municipals, primer de tot cal contextualitzar l’actual situació dels nostres ciutadans i de l’Ajuntament:

• Hi ha un Pla d’Ajust i un Pla de sanejament marcat per l’actual dèficit pressupostari i pel deute acumulat del grup Ajuntament. L’Ajuntament té molts deutes i ha de garantir un mínim d’ingressos. Al Pla de Sanejament la CUP no hi va donar suport perquè allarga l'agonia del deute bancari.
A partir d’aquí, en general, el govern proposa un augment del 3,5%  de les taxes i preus públics, excepte la taxa de la brossa domiciliària que augmenta fins un 7%, i la taxa del cementiri que augmenta fins un 4,2%.

• Tenim una situació econòmica molt difícil per a la majoria de la població a causa d’unes mesures neoliberals que han empitjorat les condicions de vida dels nostres ciutadans:

1. Més pressió fiscal a la població augmentant l’IVA fins a un 21%.
Els preus de consum han augmentat, l’IPC ha augmentat però els sous no només no han augmentat sinó que han disminuït.

2.Reforma laboral que empitjora les condicions laborals:
• disminució dels sous
• disminució dels subsidis
• Eliminació dels llocs de treball públics
• Abaratiment de l’acomiadament

3. Milers de famílies desnonades.
4. Augment de l’atur.
5. Retallada als pensionistes.
6. Retallades a la sanitat i l’aplicació de l’euro per recepta.

Aquesta realitat contrasta amb els privilegis cap aquells qui han causat la crisi: Els Bancs i les Grans empreses:

1. Rescat financer de més de 141.000 M€.
2. Amnisties fiscals als estafadors dels grans capitals.
3. Indults judicials als banquers (Botin...)
4. Reforma Constitució espanyola per garantir que els Bancs cobraran els seus deutes i interessos.

Tot això en un context dins l’Estat espanyol amb un deute de més de 4 Bilions €. D’aquest deute, el 63% pertany als bancs i a les empreses privades i només un 17% al deute públic.

Això demostra i cal explicar, que és fals que l’estat del benestar sigui el responsable de l’actual situació de dèficit.

És per això que no entenem que, malgrat els ciutadans no siguem els responsables del deute, es continuïn aplicant mesures com les retallades i les privatitzacions dels servis públics, i s'augmentin els impostos indirectes, quan l’Estat espanyol està a la cua d’Europa en gestió i protecció social.

Les actuals polítiques austeres marcades per la Sr. Merkel, només serveixen per protegir els interessos privats de les entitats bancàries alemanyes i franceses, que casualment és a qui es deu majoritàriament el deute. Aquestes polítiques estan suposant un desgast i una degradació accelerada de la nostra economia i de les condicions de vida dels nostres ciutadans.

Avui, quan en aprovació inicial, decidim els impostos, taxes i preus públics de l’ajuntament, haurem de ser molt curosos per no continuar amb la tònica de castigar als ciutadans i fer-los pagar més per reflotar unes arques púbiques que han destinat la gran majoria dels seus recursos a salvar la Banca (141.000M € públics de l’Estat espanyol per al FROB) + 29.000M€ que es paguen anualment a la banca en concepte d’interessos, i a nivell local 28.000€ que diàriament es paguen de l’Ajuntament de Mataró en concepte d’interessos als bancs.

Ho hem de tenir present, i no fer pagar encara més a la ciutadania una situació que han generat les polítiques neoliberals que han disminuït els ingressos públics provinents de les grans fortunes, així com una mala gestió els darrers anys en la despesa pública. L’actual dèficit fiscal que ens imposa l’Estat espanyol, representa un robatori en tota regla que només podrem solucionar avançant cap a la independència política i econòmica de la nació catalana. Milions d’euros dels nostres impostos que paguem i no tornen als Països Catalans.

Nosaltres hem arribat a la conclusió que una gran part del deute de les administracions públiques és il•legítim i que les polítiques fiscals haurien de fer un gir de 180 graus per fer pagar als actuals culpables de la crisi com són les entitats financeres i les grans empreses i fortunes econòmiques.

La fiscalitat ha de ser progressiva, qui més té més paga, i és per això que vam donar suport a l’impuls d’una comissió per tal d’establir una tarificació social. Aquesta comissió ha avançat ben poc, només s'han establert uns criteris generals per concedir beneficis fiscals per raó de la capacitat econòmica. Compartim els criteris però encara no s’ha concretat com ni quan ni on s’aplicaran aquetes bonificacions del tot necessàries en l'actual context de crisi.

Repassem les Ordenances Fiscals que avui es porten a aprovació inicial:         

IMPOSTOS

L’IBI ja s’aprovà el mes de juny:

Calia plantejar alguna alternativa per evitar un augment del 10%, ja que al 2012 va augmentar un 32%. Es va acordar, amb el nostre vot favorable, una revisió cadastral amb un augment de l’IBI com a màxim del 3,75%.

La revisió del cadastre ha comportat una disminució del valor cadastral, s’ha imposat un tipus de gravamen el més alt possible, però s’aplicaran bonificacions durant tres anys perquè la quota final a pagar no superi el 3,75%.

D’aquesta manera es garanteix que els ingressos municipals es mantindran pel que fa referència a l’IBI.

Al juny ja vam argumentar que cal bonificar per garantir la cohesió social, però en cap cas cal bonificar als agents especuladors del sector immobiliari.

No estem gens d’acord en que es bonifiqui fins a un 50% a aquelles empreses d’urbanització, construcció i promoció immobiliària. Creiem que això trenca l’esperit de la bonificació que anava destinat a la cohesió social i no per a la promoció immobiliària (hem de recordar que ells tenen part de responsabilitat en la bombolla immobiliària).

Sí estem d’acord en que es bonifiquin els habitatges de protecció oficial, però creiem que la bonificació hauria de ser superior al 50%.

També veiem bé que es bonifiqui l’IBI de les famílies monoparentals.

La proposta d'una subvenció de l’IBI per a les famílies més desfavorides no pot ser la caritat d’un pressupost que encara no tenim. Pensem que s’haurien d’establir criteris d’ingressos familiars i situacions socials per garantir que tindrà una cobertura més amplia que l’experiència de l’any passat.

Estem del tot d’acord en acabar amb el que fins ara era un autèntic despropòsit en què famílies desnonades que efectuaven una dació en pagament del seu pis, havien de pagar l’impost de la plusvàlua tot i haver-se quedat al carrer. Amb aquesta modificació garantim l’ingrés ja que el subjecte passiu a pagar serà l’entitat que adquireixi l’immoble. Ens felicitem que ara el govern es faci seva una proposta que ja varem presentar l'any passat.

Des de la CUP seguim pensant que s’hauria d’establir una llista de pisos buits per tal d’aplicar un IBI el més alt possible i així facilitar la seva venda o lloguer. Aquesta és una petició històrica de la CUP, però encara no ens en hem sortit.

L’augment del 3,75% de l’IBI per a totes les famílies, suposa un esforç important per a la ciutadania, entenem que l’IAE i l’ICIO també s’haurien d’augmentar un 3,75% i no un 3,5% tal com proposa el govern.

No estem d’acord en les bonificacions a l’IAE que proposa el govern, creiem que més que un incentiu, és una bonificació que s’aprofiten les grans empreses (l'IAE només el paguen les empreses que facturen més d'1milió d'€).


TAXES i Preus Públics

En general no haurien d’augmentar per sobre de l’IPC.
Pensem que cal aplicar una tarificació social en funció dels ingressos i de la situació social /familiar.

Tot i que veiem bé la bonificació de la brossa domiciliària per aquelles famílies que reciclen i utilitzen la deixalleria municipal, no estem d’acord en augmentar-la un 7%.

Cementiris: augmenta un 4,2 %, creiem que no s’hauria d’augmentar per sobre de l’IPC (3,5%) malgrat hi hagi un plec de condicions amb la concessió.

Preus públics per a la utilització de les instal•lacions esportives: un increment dels preus de 3,5%.

TARIFES

La Tarifa de l’aigua i del clavegueram augment del 17,6%. Necessitem més temps per fer un anàlisi més profund.

La Tarifa del Mataró BUS és segons la tarifa unificada de l’autoritat metropolitana, creiem que el govern local hauria d'intercedir per tal que la tarifa no s'apugi i fins i tot que s'abarateixi perquè considerem que és molt cara.

Tarifa zona esportiva “el Sorrall”: increment d’un 3,1%.

Xavier Safont-tria
Regidor portaveu de la CUP a Mataró