Dijous 24 de març, al Centre Cívic de Cerdanyola (Mataró), la CUP ha organitzat l'acte  informatiu 'Tanquem la incineradora' amb la participació d'Àlex Maymó, regidor de la CUP a Molins de Rei, Jordi Colomer, tècnic ambiental i expert en tractament residus, i Mercè Girona, membre del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA).

Àlex Maymó ha explicat que el 1992 Molins de Rei va convertir-se en un referent gràcies a la proposta del projecte de residu mínim, que amb una forta conscienciació de la ciutadania i el suport de l'ajuntament va permetre assolir uns nivells de recuperació del 70%, la instal·lació d'una planta de biomassa per abastir un barri de nova construcció i una deixalleria. Amb els anys, tot i que la població ha estat governada per una formació afí a ICV algunes d'aquestes fites s'han perdut i Molins de Rei ja no és el referent que va arribar a ser. De l'experiència concreta de Molins de Rei, destaca la importància la participació ciutadana i la transparència de l'administració.

Jordi Colomer ha advertit que en les fases d'extracció (matèries primeres), de producció i distribució és on es gasta més energia i es creen més residus. Però, paradoxalment, només visualitzem els residus ocasionats en la fase final del consum, que són menors i, per tant, la valorització energètica que se n'obté via incineradores és ínfima si es té en compte tot el cicle productiu. Els ajuntaments només actuen en una petita part del total de residus.

Segons l'Agència Catalana de Residus (ACR) el 89% dels residus són recuperables, però en canvi els resultats de la recollida selectiva que s'aplica avui dia a Mataró només permet la recuperació del 39,69%. Mataró se situa en el lloc 282 del rànquing de municipis catalans, molt per sota d'aquells municipis que apliquen el sistema del porta a porta.

La valorització energètica, una veritat a mitges

La incineradora de Mataró genera energia per a un total de 50.000 habitants, però en canvi aquí s'hi cremen els residus d'un total de 400.000 habitants, per tant, s'obre les portes a la futura importació de residus procedents d'altres territoris per justificar la rendibilitat energètica de la planta. Amb l'actual model s'acaba generant més despesa energètica que la que es crea i representa una clara competència a la pròpia recollida selectiva. 

Les implicacions en la salut humana 

Els estudis científics independents alerten de l'alt nivell de dioxines en sang de la població exposada i que s'acumulen en els greixos, provocant alts nivells malalties respiratòries, cardiovasculars i càncers. En aquest sentit apunta que cal qüestionar si les dades donades pel Consorci de Tractament de Residus del Maresme són realment independents.

L'alternativa del porta a porta

Planteja un pacte entre ciutadania i ajuntament per destinar els recursos a  la recollida de la fracció orgànica. És un sistema viable, i ja s'aplica a territoris com Flandes i a ciutats com Torí, Roma o Sant Francisco. A la llarga abarateix costos, ja que elimina fraccions i no necessita les inversions de les incineradores i ecoparcs. El porta a porta és possible i econòmicament viable a Mataró.

Idees de futur

Aprofitar que la incineradora de Mataró ja està amortitzada per canviar de model i implantar el porta a porta, dedicar el Tecnocampus a la investigació en recuperació de residus i no produir res que no es pugui reciclar.

Mercè Girona, ja plantejat que és possible i necessari un altre model de gestió dels residus, perquè tot i la implantació de la recollida selectiva, avui dia estem generant el mateix volum de rebuig que a l'any 1992. El 70% dels residus van a parar a tractaments finalistes (incineradores, ecoparcs) i el 85% de les inversions en matèria de residus només estan destinades a tracataments finalistes; això contradiu les directives europees que avantposen la recuperació i el reciclatge. 

L'aposta per la incineració transforma el cel en un abocador.

Per posar-hi remei s'ha endegat el Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero, amb el suport de ciutadans, entitats, empreses per avançar capa un canvi de paradigma. Es pren el referent internacional de GAIA que proposa una alternativa a la incineració basada en una economia circular, reduint el consum, recuperant els objectes dins del cicle productiu, allargant-ne la seva vida útil i evitant reresidus que poden ser evitats (embalatges, plàstics, etc.).

Canvi de model

Per canviar de model cal canviar les actuals normatives, incidint en la ficalitat i en la corresponsabilització dels productors, ja que fins ara s'ha premiat més els interessos empresarials que no pas als ciutadans que ho fan bé. 

Xavier Safont-Tria, regidor de la CUP, ha clos l'acte dient que les jornades Recuwatt sobre gestió de residus, organitzades al llarg del 24 i 25 de març al Tecnocampus de Mataró, tenen un plantejament elitista, que han exclòs deliberadament a entitats com el CEPA i que el govern municipal les fa servir per a legitimar el tub verd sense entrar a qüestionar el model productivista, ni la incineradora, ni els costos energètics globals ni per a la salut que ocasiona.

Propostes de la CUP

La CUP aposta perquè Mataró faci una transició cap al residu zero, aportant informació (no propaganda), debatent les diferents opcions amb la ciutadania, el teixit associatiu, tenint en compte les experiències positives del porta a porta i proposant l'impuls del Tecnocampus com a centre de recerca i innovació en la recuperació de residus

Premsa

El Punt (26/03/2011): 'La CUP vol el tancament de la planta incineradora'