Agustí Barrera: 'L'Hermínia Puigsec és un exemple de la participació de la dona en la resistència'

En el Ple de febrer l'Agustí Barrera, membre del Grup d'Historiadors Jaume Compte, va prendre la paraula per glossar la figura de l'Hermínia Puigsec i donar suport a la proposta de la CUP de retre-li homenatge.

Aquí teniu el text complet de la seva intervenció.

Mataronins/ nes, compatriotes

Em dic Agustí Barrera, i sóc membre  del Grup d’Historiadors Jaume Compte de la ciutat. Tot i que pugui tenir un interès relatiu, els diré que vaig néixer al Carrer de Sant Joaquim, gairebé davant per davant del que era la fàbrica de tints de Can Marxal. Quinze anys abans del meu naixement, un fet important per a mi, a la Plaça de Pi i Margall, l’actual Plaça de Cuba, el 19 de setembre del 1926 hi va néixer l’Hermínia Puigsec i Puig.

L’11 de maig del 2009, el president de la República Francesa va concedir a l’H. Puigsec, la Creu de Cavaller de la Legió d’Honor, per la seva activitat en la resistència francesa durant la II GM, com a agent d’enllaç de l’Estat Major de la III a Brigada, del XIVè Cos de Guerrillers.

L’Hermínia Puigsec és un exemple palès de la participació de la dona en la resistència antifeixista, on aconseguí un lloc de combat al costat dels seus companys de lluita.

Ara, quan es parla de la mort de les ideologies, substituïdes per la gestió, el mercat i els valors, sobretot el de l’euro, l’exemple polític i històric de l’Hermínia Puigsec i els seus amics que defensaven un canvi social  profund, la democràcia econòmica, política, que generés una societat  igualitària, pensem que el seu és un model a recuperar.

Crec que com a catalans i mataronins, la ciutat, en la figura del seu Ajuntament, hauria d’homenatjar  la dona que va lluitar contra el feixisme europeu, el mateix que, en forma de franquisme, ens imposà una dictadura de 40 anys, de la qual encara ara, en patim les conseqüències.

Recuperant la seva memòria volem retre homenatge a tots els resistents ( interiors i exteriors) que, amb la seva lluita i sacrifici, mantingueren viva la nostra dignitat, com a poble i com a treballadors.

Gràcies

Agustí Barrera