En el proper Ple Municipal presentarem una Proposta pel reconeixement d'Hermínia Puigsec en la lluita contra el nazisme.

Hermínia Puigsec, va néixer a Mataró el 19 de setembre del 1926 i la seva infància va transcórrer entre Blanes i Tordera. El 1939, davant l’ocupació franquista de la Catalunya Sud, la família Puigsec hagué d’abandonar la comarca i exiliar-se a la comarca occitana de l’Arieja, en territori de la República Francesa. Allà el domicili dels Puigsec va esdevenir un punt de suport al maquis. Hermínia Puigsec va participar en la creació del XIVè Cos de Guerrillers Republicans i va prendre part directament en accions de guerra en el transcurs dels combats del 19 de juliol de 1944 en l’alliberament de la ciutat de Foix i, també, en els combats del 22 d’agost de 1944 a Castellnou de Durbà.

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PEL RECONEIXEMENT D’HERMÍNIA PUIGSEC EN LA LLUITA CONTRA EL NAZISME.

 

Hermínia
Puigsec, va néixer a Mataró el 19 de setembre del 1926,  a les quatre
de la tarda a la Plaça Pi i Margall, 6. Era filla de Ramon Puigsec i
Homs, natural de Barcelona de 25 anys i d’Hermínia Puig i Ferrer, de 24
anys, veïna de Tordera.



La seva infància va transcórrer entre Blanes i Tordera. El seu pare,
Ramon Puigsec, estava afiliat a la Unió de Rabassaires i entre el 16
d’octubre  i el 14 de desembre de 1936, va ostentar l’alcaldia de
Tordera en representació del PSUC.



El 1939, davant l’ocupació franquista de Catalunya, la família Puigsec
hagué d’abandonar la comarca i exiliar-se en territori de la República
Francesa, on va establir la seva residència a la masia de Daló (Arieja).
El domicili dels Puigsec va esdevenir un punt de suport al maquis, la
resistència al nazi-feixisme.



El 1942, Hermínia Puigsec va participar en la creació del XIVè Cos de
Guerrillers Republicans (que va ser l’origen de la Resistència armada
dels republicans espanyols i catalans a l’Estat Francès).



L’abril de 1943, Hermínia Puigsec s’uní a la 3a. Brigada de  Guerrillers
de l’Arieja, de la Agrupació de Guerrillers Espanyols de l’Arieja com a
agent d’enllaç, duent a terme missions de transport d’armes i de
combatents, que comportaven un alt risc a causa del controls alemanys.
La seva unitat combatent va realitzar més de 40 sabotatges a vies de
tren, 60 a les línies d’alta tensió i va paralitzar la producció
industrial a nuclis com Pàmies i Tarascó. Hermínia Puigsec va participar
directament en accions de guerra en el transcurs dels combats del 19 de
juliol de 1944 en l’alliberament de la ciutat de Foix i, també, en els
combats del 22 d’agost de 1944 a Castellnou de Durbà.



Hermínia Puigsec va estar casada amb Crescencio Muñoz Hernández, de
Tortajada (Toledo),  condecorat amb la Croix de Guerre, i amb el qual va
tenir dos  fills.



L’11 de maig de 2009 el President de la República Francesa concedí la
Legió d’Honor a Hermínia Puigsec en mèrits a la seva contribució en la
lluita contra l’ocupació nazi durant la II Guerra Mundial.



Igualment, el 13 de setembre de 2009, la població occitana de Vernyola
(propera a Foix), que és on resideix Hermínia Puigsec ha batejat amb el
seu nom l’escola del poble.

La recuperació de la memòria democràtica, exigeix que els mataronins i
les mataronines, junt amb el seu Ajuntament, reconeguin i honorin la
trajectòria resistent i de lluita contra el nazi-feixisme d’Hermínia
Puigsec.



En aquest sentit, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), amb el suport
de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica del l’Exili
Republicà,- ARMH-ER, proposa al Ple de l’Ajuntament l’aprovació dels
acords següents:





1.- L’Ajuntament de Mataró, donarà suport a l’organització d’un acte
públic per donar a conèixer la trajectòria d’Hermínia Puigsec i altres
combatents antifeixistes de la postguerra.





No obstant això, el Ple decidirà.





















Xavier Safont-Tria i Ramon     

Regidor-portaveu del grup municipal de la CUP









Mataró, 31 de gener de 2011