El passat 21 d'octubre el Tribunal de Justícia europeu va declarar il•legal el cànon que s'aplica a l'estat espanyol als aparells i materials de reproducció digital. La sentència va resoldre que l'aplicació d'aquest cànon per a la còpia privada no s'ajusta a la legislació comunitària perquè s'aplica de manera indiscriminada.

El Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 d'abril, pel que es va aprovar
el text refós de la“Llei de propietat intel•lectual” va introduir el
pagament d’una “compensació equitativa” amb l’objectiu de compensar els
drets de propietat intel•lectual que es deixen de percebre per raó de la
possible còpia digital que es pugui fer amb algun aparell de
reproducció o emmagatzemament. Es tracta del que es coneix com a “cànon
digital” i que suposa una càrrega addicional sobre el preu de tots els
suports i aparells que puguin ser destinats a la reproducció i
emmagatzemant de documents (discs durs, memòries,
fotocopiadores,impressores, equips de reproducció i d’enregistrament de
documents audiovisuals, reproductors mp3, CD-R, DVD-R, etc.). Per altra
banda, la Llei de Propietat Intel•lectual també estableix un cànon que
s'aplica a la reproducció de continguts en espais públics com centres de
la tercera edat, associacions culturals, escoles, centres esportius,
establiments comercials, festes locals, etc...



Considerem que el Cànon de la SGAE grava indiscriminadament tots els
ciutadans, empreses i administracions públiques, només pel fet de ser
sospitosos de poder realitzar una còpia d'una obra subjecta a propietat
intel•lectual.



Considera, també, que, per la seva pròpia natura, els documents que
crea, tramet, reprodueix, emmagatzema i modifica una administració
local, no són subjectes a aquest gravamen atès que es tracta de
Patrimoni documental de titularitat pública.



Per tot això i



Atès que aquest cànon es tracta de la imposició d’un cost afegit que han
de pagar tots els consumidors/es, al marge de si el material adquirit
s’utilitza, o no, per a la reproducció privada de material subjecte a
drets de propietat intel•lectual, vulnerant així la presumpció
d’innocència del consumidor.



Atès que les administracions destinen importants quantitats a
l’adquisició de material subjecte al “cànon digital” i que en aquest
cas, la presumpció d’utilització per copiar obres amb drets de propietat
intel•lectual resulta molt especialment inadequada i hauria de
prevaldre, en tot cas, la presumpció contrària.



Atès que recentment la Federació Catalana de Municipis ha aprovat una
proposta de resolució en la que qualifica de desproporcionades les taxes
que cobra la SGAE per l’organització d’espectacles lúdico-festius als
municipis i que de forma semblant s'ha posicionat l'Associació Catalana
de Municipis respecte de l'abús en el cobrament del “cànon digital”.



Atès que la Comissió Nacional de la Competència també ha qüestionat el
paper de la SGAE, denunciant la falta de transparència sobre els
repertoris que aquesta societat gestiona i que les tarifes són injustes,
discriminatòries i perjudicials pels usuaris.



Atès que els recursos obtinguts pel cobrament del “cànon digital” estan
gestionats per entitats privades que no representen a tots els creadors i
que aquestes entitats gestores reclamen el cànon indiscriminadament.



Atès que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha declarat amb la
sentència del 21 d'octubre de 2010 que el “cànon digital” que s'aplica a
l’Estat espanyol a tots els equips de reproducció digital adquirits per
empreses, professionals, particulars i administracions públiques, com a
compensació al creadors per la còpia privada, no està en línia amb la
legislació comunitària.



Atès que algunes administracions catalanes, inclosa la Generalitat de
Catalunya, estan demanant a l’SGAE la devolució dels pagaments fets en
concepte de “cànon digital”.

demanarem al Ple Municipal de gener de prendre els acords següents:



1.  Rebutjar els abusos que exerceix l'SGAE sobre aquest Ajuntament,
els comerços i entitats de la ciutat i per extensió a tota la
ciutadania.



2.  Rebutjar els termes de la vigent Llei de la Propietat
Intel•lectual ja que reconeix i empara els abusos que exerceix la SGAE.



3.  Instar al Parlament Català i al Congrés dels Diputats de l’Estat
la necessitat d’una revisió en profunditat del marc legal del drets
d’autor, més just i sense obscurantismes, que conciliï els drets de la
propietat intel•lectual amb el lliure intercanvi sense ànim de lucre no
pas criminalitzat, sinó considerat una eina eficaç per distribuir i
promocionar la cultura.



4.  Comptabilitzar quant ha pagat en concepte de “cànon digital” des que aquest és vigent i reclamar aquest import a l'SGAE.



5.  Donar suport a les entitats i col•lectius de la ciutat que es trobin també en aquesta situació i vulguin reclamar.



6.  Que, en el cas que l’SGAE no s’avingui a retornar els diners que
li pertoca, aquest Ajuntament deixarà de pagar immediatament qualsevol
taxa a aquesta entitat privada.



7.  Que en el cas que l’SAGE no s’aculli a aquesta mesura, aquest Ajuntament declararà l’SGAE entitat “no grata” al municipi.









Xavier Safont-Tria i Ramon

Regidor-portaveu del grup municipal de la CUP

Mataró, 13 de gener de 2011