Aquest estiu l'estat espanyol ha aprovat una nova reforma laboral que suposa, en la línia de les anteriors reformes, una precarització de les condicions de treball de les treballadores i dels treballadors; una reforma laboral que s’inscriu en el context general d’una crisi econòmica que el govern espanyol ha aprofitat per impulsar un seguit de mesures profundament antisocials, com els plans d’ajust per reduir el dèficit o la propera reforma del sistema de pensions, que representen un pas més en el desmantellament de les mínimes condicions de protecció social i laboral que encara resten de l'anomenat estat del benestar.

Així, aquesta reforma torna a aprofundir en la rebaixa de l'acomiadament
amb la incorporació de nous conceptes d’acomiadament objectiu, com la
previsió de pèrdues per part d’una empresa, la reducció de les
indemnitzacions per acomiadament a 20 dies (8 dels quals seran pagats
amb diners públics) o l’apoderament de les ETT amb l’eliminació de totes
les prohibicions i limitacions ara vigents per a la contractació a
través seu, com per exemple l’impediment de contractar treballadors per
al sector de la construcció o per al sector de l’administració pública
mitjançant aquestes agències privades.

No podem oblidar que són els anomenats «sindicats majoritaris»
(convocants de la vaga general amb d’altres organitzacions sindicals)
els qui han negociat i acordat amb el govern de l’estat espanyol, una
vegada i una altra, rebaixes de drets respecte els quals aquesta reforma
laboral suposa un pas més. Aquests sindicats estan disposats ara també a
negociar noves rebaixes. De fet, convoquen aquesta jornada de vaga
general per complir l’expedient davant dels treballadors i de les
treballadores, en un exercici purament cosmètic. Volen que aquesta
jornada de vaga general sigui l’única mobilització davant de la pèrdua
de drets més gran de la darrera dècada, captius com són de les
subvencions i prebendes que obtenen del govern i de la patronal, perquè
formen part del mateix sistema. La seva intenció final no és altra que
la de seguir conservant les subvencions i les prerrogatives que els
concedeix l'estat, de les quals es nodreixen i depèn la seva existència,
de manera que no són més que mers gestors de serveis.

La CUP fa una crida a la participació a la vaga general del dia
29 de setembre malgrat l’actitud hipòcrita de les grans centrals
sindicals espanyoles perquè vol ser al costat dels treballadors i de les
treballadores en una jornada reivindicativa i de lluita en contra de
les agressions del govern i del capital; i perquè vol estar al costat
d’aquelles altres organitzacions sindicals conscients i sinceres que
lluiten perquè el dia 29 de setembre no sigui una jornada aïllada sinó
una jornada més (important com ho són totes les vagues generals) d’una
campanya de mobilitzacions iniciada abans d’aquest dia, que no ha de
finalitzar fins que no es recuperin els drets que volen eliminar i fins
assolir l’emancipació de les classes populars. En aquest sentit la CUP
també fa una crida a la participació als actes que convoquin els
sindicats alternatius.

EN CONTRA DE LES RETALLADES SOCIALS I PELS DRETS DELS I DE LES
TREBALLADORES: UNITAT DE LES CLASSES POPULARS, DIGNITAT I LLUITA.
PARTICIPA-HI!!