En front de l'actitud xenòfoba del PP i de la seva instigació a la delació de les persones immigrans que no tenen regularitzada la seva residència a l'Estat, la CUP defensa que el padró només és una eina que els municipis tenen per
poder planificar i distribuir els seus recursos d’acord amb la població real i que, per tant, és una eina de gestió i ha de ser utilitzada com a
tal. El padró mai no s'ha d'utilitzar com un garbell per acollir o rebutjar
població, o com un mecanisme de control i delació.



La CUP entén que que l’Ajuntament ha de vetllar per la igualtat i per la no-discriminació dels ciutadans,
preservar la convivència i tenir coneixement de la seva població per ben
administrar els recursos i serveis locals. Amb mesures com les proposa
el PP, només s’aconsegueix discriminar una part de la població i
fomentar la desigualtat de drets.



A més, la CUP aadverteix que, a part de qualsevol consideració política, humanitària i moral,
fruit d’una consciència solidària i de justícia social, la delació que el PP proposa que l'Ajuntament als cossos i forces de seguretat de l'Estat és,simplement, il·legal.

 No a la delació 69.76 Kb 

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ ALTERNATIVA A LA MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PP EN RELACIÓ AMB LA IMMIGRACIÓ QUE PRESENTA AL PLE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP)



Darrerament el PP del Maresme encomana als seus grups municipals que presentin en els plens respectius una moció demanant que l’Ajuntament corresponent conculqui la llei i delati a la Direcció General de la Policia els immigrants sense papers que s’empadronin.

 

Aquesta mesura vulnera la mateixa llei espanyola que el PP utilitza com a arma d’atac quan li ve de cara (per exemple, il•legalització de partits polítics per aconseguir millors quotes de poder) o pretén obstruir quan està relacionat amb algun afer delictiu (per exemple, cas Gurtel), i que ara vol que els ajuntaments conculquin per treure’n ells rèdits electorals, trepitjant els drets de les persones, posant en dubte el model de societat democràtica, i posant en perill la convivència, atiant la xenofòbia, com ja han fet obertament a Badalona.



Amb aquesta actitud xenòfoba s’està jugant amb els drets fonamentals de les persones, ja que s’aparta una part de la població de les prestacions de serveis bàsics i s’agreuja la situació d’apartheid jurídic que pateixen les persones immigrades en situació administrativa irregular.



L’empadronament no és res més que una eina que els municipis tenen per poder planificar i distribuir els seus recursos d’acord amb la població definida; per tant, és una eina de gestió i ha de ser utilitzada com a tal. Mai no pot transformar-se en un garbell per acollir o rebutjar població, ni en un mecanisme de control i delació.



L’empadronament també es necessita perquè les persones nouvingudes puguin ser titulars del dret d’acollida, segons els requisits previstos per la Llei d’acollida, i constitueix un requisit per regularitzar la seva situació.



Allò que ha de fer l’Ajuntament d’un municipi, la seva responsabilitat, és vetllar per la igualtat i per la no-discriminació dels ciutadans, preservar la convivència i tenir coneixement de la seva població per ben administrar els recursos i serveis locals. Amb mesures com les proposa el PP, només s’aconsegueix discriminar una part de la població i fomentar la desigualtat de drets.



Però, a part de qualsevol consideració política, humanitària i moral, fruit d’una consciència solidària i de justícia social, la delació per part de l'Ajuntament als cossos i forces de seguretat de l'Estat és, simplement, il•legal.



La llei preveu únicament que es faciliti l'accés a les dades del padró, però en cap cas no s'autoritza la posició activa de delació. Facilitar informació personal d'aquest tipus de forma il•legal és fins i tot sancionable d'acord amb la Llei de Protecció de Dades. A més a més, a qui s'autoritza per accedir a aquesta informació és als òrgans de l'Administració General de l'Estat, no a la Policia ni als Mossos d'Esquadra.



Així, el traspàs de les dades del padró per part de l’Ajuntament a la Delegació del Govern o a la policia nacional és una vulneració de la Llei de protecció de dades. La llei preveu que la policia pot demanar dades del padró de forma individualitzada o personalitzada quan hi ha un perill a la seguretat nacional i en casos de persones que han comès delictes. En cap cas, l’Administració Local no pot enviar dades de persones que no han comès cap delicte. A l’Estat espanyol, trobar-se en situació irregular és una infracció administrativa, no un fet delictiu.



Precisament l’empadronament serveix de prova de residència a l’Estat i és un element bàsic per a la inserció social i la posterior regularització de la situació administrativa.



Fóra, doncs, un acte delictiu i d’irresponsabilitat política inacceptable aprovar la delació de les persones empadronades sense papers.



Per tot això, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) proposa al Ple l’adopció dels acords següents:



1. L’Ajuntament es reafirma en la funció del padró com a registre administratiu en què s’inscriuen totes les persones que resideixen al municipi i en reflecteix la realitat demogràfica; i com a eina que facilita la planificació en plasmar el nombre d’habitants, que és el punt de referència per rebre recursos externs tant en forma de finançament com de provisió de serveis.



2. L’Ajuntament complirà amb l’obligació d’empadronar totes les persones que viuen al municipi i en no obstaculitzarà l’accés al padró i als drets universals fonamentals a cap ciutadà.



3. L’Ajuntament no utilitzarà tampoc en cap cas el padró com a arma de delació contra les persones nouvingudes, d’acord amb la legislació vigent.



No obstant això,  el Ple decidirà





Xavier Safont-Tria i Ramon

Regidor portaveu del grup municipal de la CUP

Mataró 5 de maig de 2010