La CUP de Mataró fem les consideracions següents
arran de les notícies aparegudes sobre la llicència que l’Ajuntament ha
concedit per obrir dos macroprotíbuls a Mataró.

1. Les dimensions dels clubs projectats i la seva
concentració en la mateixa zona impliquen un nivell de conflictivitat elevat,
que no està relacionat només amb una gran afluència de clients (trànsit,
soroll...), sinó també amb la possible aparició d’altres negocis o
activitats que de vegades s’amaguen o tenen lloc al voltant dels grans
locals de prostitució i que poden generar problemes d’augment de
criminalitat, corrupció i inseguretat.

2. La manca de transparència i la possible existència
d’activitats incontrolades i delictives al voltant d’aquests grans
locals implica també dificultats per protegir els drets de les dones que hi
treballen i especialment per impedir que siguin explotades en l’exercici
de la seva professió. La prohibició legal del proxenetisme suposa que no es
pugui establir una relació laboral per a l’exercici de la prostitució,
però generalment tampoc els empresaris no reconeixen cap tipus de relació
laboral amb les dones, malgrat que en molts casos alternar amb els clients
forma part de la seva feina i comporta l’obligació de complir horaris i
acceptar altres funcions en benefici del club. En alguns casos els empresaris
del sector opten per canviar la “plantilla” de dones del local cada
pocs mesos, entre d’altres motius per evitar haver d’establir la
relació laboral corresponent, Hi ha alguna sentència
judicial que ha obligat a la contractació de treballadores
per haver demostrat l’existència d’una relació laboral directa
entre les dones i els clubs

3. La millora de les condicions en l’exercici
del treball de les professionals del sexe no està relacionada amb
l’existència dels grans prostíbuls-clubs. Assegurar les condicions
sanitàries i de seguretat de les dones que prefereixen treballar en locals
tancats no requereix instal·lacions d’aquestes característiques ni
dimensions. Cal tenir en compte que hi ha prostitutes que prefereixen treballar
al carrer i que en moltes ocasions les propostes de fer locals responen més a
interessos empresarials (cas de grans locals)  i a les opcions que volen evitar
la prostitució al carrer que no pas a les demandes de les professionals.

4. La conflictivitat lligada a aquest sector pot
requerir un augment de l’activitat dels diversos cossos policials que, en
cas de produir-se, repercutiria en una major despesa pública. És també
previsible que creixin les operacions de control policial a la ciutat i que es
produeixi un augment de repressió que afecti indiscriminadament els ciutadans.

5. La instal·lació dels dos macroprostíbuls farà que
es projecti una imatge externa de Mataró molt relacionada amb el negoci sexual,
cosa que s’oposa frontalment a la de ciutat amable, culta i emprenedora
que fins ara s’ha volgut divulgar.

6. Cal evitar desequilibris a la ciutat, i això obliga
a no carregar sobre una mateixa zona activitats que poden generar conflictes o
fer nosa. Des d’aquesta perspectiva, la localització dels dos prostíbuls
només fa que afegir conflictivitat al barri del Pla d’en Boet, que
actualment ja concentra en el seu entorn bona part d’activitats molestes
(incineradora, tractament de residus, depuradora, locals d’oci i
discoteques, etc.).

7. Exigim autonomia i transparència municipal per
decidir si un macroprostíbul es pot establir a la ciutat de Mataró. També
denunciem la passivitat i les informacions contradictòries del govern municipal
a l’hora d’encarar aquest tema: primer s’informa que no
s’hi pot fer res i després se suspèn l’atorgament de llicències per
sorpresa i per decret.

8. L’exercici de la prostitució ha de contemplar
els drets laborals de les prostitutes i donar la possibilitat
d’autoorganitzar-se en cooperatives desvinculades dels  macroprostíbuls
regentats per gent de caràcter mafiós.

Finalment, a la feblesa o insuficiència de
l’argumentació del govern municipal, que afirma haver seguit el
procediment de tramitació habitual per justificar la manca d’informació
prèvia als grups municipals i que al·lega la manca de competència municipal sense
reconèixer una actitud passiva davant la instal·lació d’aquests dos
locals, cal afegir la manca d’encert de l’alcalde quan planteja
aquest assumpte en termes d’assumir responsabilitats incòmodes que es
deriven de la necessitat de donar solució a determinades qüestions i
insinua que darrere del rebuig a aquests dos clubs hi ha la síndrome de «No a casa meva» [1]. Si bé és cert que en
determinades ocasions cal actuar amb una visió que superi els interessos locals
i acceptar determinades instal·lacions o activitats controvertides en bé de
l’interès general, en el cas dels macroprostíbuls és fora de lloc parlar
d’interès públic, perquè la seva instal·lació només afavoreix els
interessos privats (el propietari de Can Ribot) i no respon a la necessitat
d’abordar la problemàtica social entorn a la prostitució, ni a la demanda
de cap sector de la ciutadania.

Assemblea local de la CUP Mataró

Mataró, 22 de febrer de 2010