L'autodeterminació és l’acció per la qual un poble decideix
lliurement el seu futur polític i el seu exercici és, doncs, un dret fonamental i està reconegut a la Carta de les Nacions Unides.
L’autodeterminació, que és un dret històricament reivindicat pel poble
català, pot contribuir a clarificar l’actual conjuntura política i
social, la qual està marcada per l’esgotament de l’autonomisme després
de trenta anys i de les reformes estatutàries del 2006.

L’aposta de la CUP i de l’esquerra independentista passa per la
ruptura democràtica amb l’Estat espanyol, mitjançant l’exercici de
l’autodeterminació, amb el propòsit de constituir un estat propi que
reuneixi tots els Països Catalans. Pensem que la independència ens
permetria superar la crisi, l’espoliació econòmica i articular
polítiques sobiranes (sense intermediaris i, per tant, més eficaces) en
matèria de llengua, recursos energètics i naturals, cultura,
infraestructures, cohesió social,sanitat, educació, etc.

El problema rau en el fet que l’Estat espanyol es nega a reconèixer el dret democràtic a l’autodeterminació i mobilitza sense treva tots els seus aparells polítics, judicials, mediàtics, policials, econòmics i culturals per atemorir la societat catalana a còpia de prohibicions, repressió, menyspreu, insults, mentides, amenaces i odi. El seu objectiu és impedir que el poble dels Països Catalans opini i decideixi lliurement el seu futur col·lectiu.

Per aquest motiu, la Judicatura espanyola, per instruccions del govern Zapatero, i per mitjà d’una jutgessa i un advocat de l’Estat exmilitant de Falange Espanyola, s’abraonà contra la celebració de la Consulta per la Independència de Catalunya del 13 de setembre a Arenys de Munt, argumentant que era “manifestament contrària a l’interès general dels espanyols”, malgrat el caràcter no vinculant de la mateixa. Paral·lelament, la vicepresidenta del Gobierno español, justificà el veto a la consulta arenyenca dient que en la seva Constitució no hi cap la reivindicació de l’autodeterminació ni la independència.

I què va fer el Govern de la Generalitat de Catalunya? Doncs en comptes de vetllar per l’autonomia municipal i el dret de la ciutadania a expressar la seva opinió, va exigir la submissió de l’Ajuntament d’Arenys de Munt al dictat espanyol i va permetre inicialment un escenari de confrontació ciutadana amb l’autorització d’una manifestació de la Falange pels carrers d’Arenys de Munt.

L’Estat Espanyol i la Generalitat de Catalunya tenen por que perdem la por. L’Estat, perquè és aliè a la democràcia; el govern de la Generalitat de Catalunya, perquè tem perdre la seva poltrona benestant.

Tot i alguns aspectes positius, la Llei autonòmica de consultes que promou el conseller de Governació, Jordi Ausàs (ERC), no serà massa útil per a l’exercici de l’autodeterminació si en última instància es continua demanant permís a La Moncloa perquè la nació catalana (o més ben dit, només una part dels Països Catalans) pugui simplement opinar. Així no anem enlloc. No cal una Llei de consultes. Allò que ens cal és voluntat política i una aposta decidida de tots els càrrecs electes a favor de l’alliberament de tota la nació catalana (els Països Catalans). Per això, és motiu d’alegria que Arenys de Munt no hagi esperat a comptar amb el vistiplau de l’Estat espanyol i hagi estat el primer poble a posar en pràctica el dret d’autodeterminació i fer-ne pedagogia. Després de l’empenta arenyenca serà el torn d’Argentona, Seròs, Sant Pere de Vilamajor... i d’un llarg etcètera. Malauradament, a Mataró caldrà continuar treballant des de la base i a peu de carrer, colze a colze amb el teixit associatiu, ja que el PSC i el PPC sumen a cada Ple municipal una majoria espanyolista sense fissures que impedeix que prosperi cap proposta de ruptura amb l’Estat espanyol. Trencar amb l’Estat Espanyol és obrir un procés de construcció nacional i social, des de la base, a favor dels interessos populars, a favor del territori, a favor de la gestió directa dels recursos naturals i de les nostres infraestructures, a favor de la cohesió social... en definitiva, s’obre un nou cicle de maduresa, on no caldran excuses per assumir el repte de governar un país que vol recuperar el seu lloc en el món.

En aquest sentit, des de l’assemblea de la CUP de Mataró prenem el compromís d’impulsar espais de debat i d’opinió ciutadana que afavoreixin la realització d’un referèndum d’autodeterminació
als Països Catalans. Sortosament, el cas català no és una excepció. En el món actual no estem pas sols, ja que a països com el Quebec, Escòcia, el Sàhara o Palestina també tenen clar, igual que nosaltres, que l’autodeterminació és el millor instrument democràtic per millorar la qualitat de vida i aprofundir en les llibertats individuals i col·lectives.

Xavier Safont-Tria, regidor de la CUP


(publicat a MÉS MATARÓ núm. 38, setembre de 2009)

Disponible aquí en format PDF.