Dissabte 29 de març de 2014, al Casal de Joves de Cerdanyola, es va reunir, amb el suport de l’Associació Veïnal de Cerdanyola, una assemblea de més de 50 persones sense papers de Mataró amb l’objectiu de traslladar les seves inquietuds als representants dels grups municipals d’ICV-EUiA i de la CUP.

El conjunt de les intervencions van posar de manifest unes vivències personals i familiars molt dures i marcades per les traves legals. Tot i que moltes d’aquestes persones fa anys que viuen a Mataró, no han pogut regularitzar la seva situació, la qual cosa els dificulta l’accés al món laboral i repercuteix en les seves condicions de vida. Es va exposar l’existència generalitzada d’un tràfic informal de contractes laborals fraudulents a la ciutat, pels quals es poden arribar a pagar una mitjana de 3.000 a 5.000 euros. Les situacions descrites posen de relleu la vulnerabilitat i l’exclusió social en què es troben les persones sense papers residents a la nostra ciutat. Es va manifestar angoixa, patiment i un fort sentiment d’indefensió, agreujat per la creixent pressió de la policia sobre aquest col·lectiu. Es va traslladar una sol·licitud d’ajuda urgent per atendre necessitats bàsiques, així com també una demanda perquè l’ajuntament faciliti i flexibilitzi els tràmits d’empadronament i dels informes d’arrelament.

Si bé desconeixem la xifra real de persones de Mataró que estan sense papers, des de la CUP pensem que és urgent conèixer bé l’abast d’aquest fenomen per tal de cercar-hi solucions justes i humanes, d’acord amb els valors de què presumeix la nostra ciutat. En aquest sentit, pensem que cal tenir en consideració les aportacions d’aquesta assemblea i, per això, transcrivim els vint-i-cinc testimonis següents:

Testimoni 1: home, fa  cinc anys i cinc mesos que viu a Espanya, separat de la seva família, està sense feina i sense contracte, afirma haver comprat contractes falsos a Mataró per 3.000 euros amb l’objectiu de regularitzar la seva situació.

Testimoni 2: noia de catorze anys, família de cinc membres, fa deu anys que està sense papers, no tenen treball, tenen una àvia minusvàlida, demana papers per poder estudiar el batxillerat.

Testimoni 3: dona, fa setze anys que viu aquí i cinc que està sense papers, els quatre fills i l’home sí que estan regularitzats.

Testimoni 4: home, va aprendre català perquè pensava que això ajudaria a tenir papers, el 2012 li han denegat, no té cap delicte i diu que no entén els criteris d’atorgació.

Testimoni 5: home, fa sis anys i sis mesos que viu aquí, està atrapat perquè sense papers no troba feina.

Testimoni 6: dona (recorre a intèrpret), fa vuit anys que viu aquí, té un fill al Marroc, li han denegat els papers cinc vegades, ha comprat diversos contractes de fins a 5.000 euros, però sempre li han denegat.

Testimoni 7: home, fa vuit anys que viu aquí, demana ajuda, actualment treballa esporàdicament recollint pinyes.

Testimoni 8: dona, ella i el seu nòvio fa cinc anys que estan sense papers, es volen casar però no tenen treball perquè no tenen papers, ha comprat contractes per valor de 3.000 euros.

Testimoni 9: home guineà, té problemes per obtenir contractes, per poder acreditar l’arrelament i pel termini tan curt que té per presentar els certificats de penals . Té quatre diplomes de català, però vol ajuda per tenir papers, manifesta “estem patint”.

Testimoni 10:  home, fa cinc anys, el 2009 que viu en situació irregular.

Testimoni 12: home, fa deu anys que viu aquí, té dos nens, busca ferralla als contenidors de brossa, se sent diferent i discriminat, no pot retornar al Marroc a veure la família.

Testimoni 13: dona marroquina, fa sis anys que viu aquí i té quatre fills, es manifesta contrariada per les dificultats d’obtenir contracte i pel requisit del català, demana paper per poder normalitzar la seva vida.

Testimoni 14: home, li han denegat els papers de residència sense cap explicació.

Testimoni 15: dona marroquina, fa vuit anys que viu aquí, té quatre fills (una nena amb papers i la resta no), el marit està a l’atur, tenen problemes per menjar i pagar el lloguer.

Testimoni 16: dona marroquina, fa deu anys que viu aquí, tenien papers però des de que estan a l’atur els han perdut. Neteja cases en “negre” perquè els contractes per hores no serveixen per tenir papers. Guanya 200 euros al mes.

Testimoni 17: home senegalès, sense feina no té papers i sense papers no té feina, està atrapat.

Testimoni 18: home marroquí, fa cinc anys que viu aquí, no té treball ni casa.

Testimoni 19: home, fa vuit anys que resideix aquí, “necessito papers”.

Testimoni 20: home senegalès, fa set anys que viu aquí, té dos fills a l’Àfrica, demana ajuda.

Testimoni 21: home amb cinc anys de residència, ha pagat fins a 4.500 euros per un contracte.

Testimoni 22: home, exposa la dificultat d’empadronar-se quan no tens casa (en canvi, l’ajuntament de Barcelona empadrona sense domicili).

Testimoni 23: home, es queixa de les traves burocràtiques.

Testimoni 24: home, fa catorze anys que resideix aquí, té tres fills, la dona no té papers, ells treballa per no li deixen reagrupar perquè guanya més del límit de 1.060 euros establert.

Testimoni 25: dona, no té papers i explica que depèn del marit.

Assemblea CUP Mataró
Mataró, dimecres 4 d’abril de 2014