Prou privilegis fiscals a les religions: tots els centres de culte han de pagar IBI

Per la laïcitat de les institucions, han de prevaler la igualtat i la justícia. Parròquies i temples són per a actes privats d’un col·lectiu i haurien de tributar.  L’IBI és una manera de contribuir al bé públic i redistribuir la riquesa.

Davant les declaracions xenòfobes dels partits PP i PxC en el sentit que només algunes religions han de pagar l’Impost de Béns Immobles (IBI) mentre d’altres n’han de quedar exemptes, la CUP fa les consideracions següents:

La proposta de PP i PXC d'eximir l'Església Catòlica i confrontar-la amb altres religions és una demostració d'integrisme irresponsable i una manca de respecte per a la ciutadania (que sí que paga religiosament l'IBI).

Des de la CUP defensem un model de societat laica, on han de prevaler el principis de la igualtat i la justícia. Per tant tothom ha de pagar l’IBI, sense excepcions (siguin esglésies catòliques, mesquites, salons dels testimonis de Jehovà, sinagogues, evangelistes o centres budistes), però també ONG i partits polítics.

Parròquies i temples són edificis per a actes privats d’un col·lectiu i haurien de tributar. Pagar impostos és una manera de contribuir al bé públic i redistribuir la riquesa.

La jerarquia eclesiàstica reconeix l'existència de més de 40.000 centres de culte catòlics a l'Estat (6.000 a Catalunya), una xifra que no inclou residències, centres de formació ni entitats socials. Malgrat l'opacitat de la Conferència Episcopal Espanyola, algunes fonts quantifiquen la totalitat del patrimoni en 100.000 immobles arreu de l'Estat. L'Església no paga l'IBI de temples i espais de culte i tampoc de seminaris, convents i parròquies. L'exempció s'estén també a altres propietats, com les residències de religiosos. En canvi, sí que n'ha de pagar en els locals d'ús comercial.

Cal denunciar la hipocresia del PSOE, que ara fa servir l'IBI de l'Església com a arma contra el PP, i en canvi durant el anys de mandat de Zapatero va refusar regular aquest tema.

L'Església Catòlica instrumentalitza la funció social que realitza Càritas. El cardenal Antonio Rouco Varela, de la  Conferència Episcopal Espanyola va amenaçar que si l'Església paga l'IBI això 'anirà en detriment d'altres accions', com l'activitat de Càritas. Però en xifres resulta que l'aportació de l'Església no arriba ni a l'1% dels seus ingressos, circumstància que ja han posat de relleu els responsables de Càritas.

L'Anuari de la Laïcitat 2012, de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia (vinculada al Moviment Laic i Progressista), denuncia els beneficis fiscals del patrimoni eclesiàstic, blindats encara pels acords firmats entre l'Estat i la Santa Seu el 1979, i per la llei de mecenatge del 2002. S'estima que les exempcions fiscals de l'IBI impagat per part de propietats religioses representen uns 900 milions d'euros anuals a tot l'Estat. Aquests ajuts públics s'afegeixen a l'aportació directa del 0,7% de l'IRPF, que l'any 2011 van representar 248 milions d'euros per a l'Església, segons les dades de la Conferència Episcopal.

Oficina de Premsa CUP Mataró
Mataró, 31 de maig de 2012


NOTÍCIES DE PREMSA:

· Capgros: Iniciativa i la CUP exigeixen que totes les religions paguin l’IBI