Dijous 17 de febrer la CUP ha organitzat un acte al Centre Cívic de Pla d'en Boet titulat 'Alternatives a la crisi: economia social, solidària i de proximitat' amb la partipació de Xavier Montagut, membre de la Xarxa de Consum Solidari, economista i cooautor dels llibres 'Del camp al plat' i 'Supermercados, no gracias'.

Xavier Safont-Tria ha iniciat la seva intervenció recordant els moviments de lluita contra la globalització capitalista, que varen proliferar a finals dels 90, en els quals ja es denunciava la concentració del poder i de la riquesa en poques mans.

Des d'aleshores ençà, empesos pels discursos neoliberals la situació ha empitjorat en tots els aspectes. Cita les 70.000 persones que cada dia moren de fam arreu del món, que a Catalunya hi ha 1 milió de persones en situació de pobresa, que s'ha consolidat la mercantilització de les nostres vides, que s'han privatitzat dels serveis bàsics i que ha augmentat la pressió sobre  el món rural.

El regidor de la CUP ha explicat que tenim menys control sobre la nostra economia i els centres de poder i decisió cada cop estan més allunyats. Davant d'això cal reclamar la regulació del mercat i no resignar-se; la CUP planteja construir una alternativa postcapitalista per gestionar sobiranament la nostra economia.

Ha afirmat que una altra economia sí que és possible, ara i aquí. Però cal fer-la des de la base, recuperant l'esperit i les experiències del cooperativisme i impulsant una economia productiva enfront de l'economia especulativa imperant. Cal una economia d'escala humana que satisfaci les necessitats socials, que actuiï amb un codi ètic, social i de respecte al medi ambient, que democratitzi les empreses.

Davant del sistema dominant,  ha dit que la capacitat de reinversió i de retenir la plusvàlua determina el nivell de resistència d'un territori.

El treball cooperatiu, les finances ètiques i el consum responsable són, en aquest sentit, apostes clares per sortir del forat en què ens trobem

Tot plegat implica un canvi de valors, que doni prioritat a la creació de xarxes socials i trenqui l'actual inèrcia individualista dominant a la nostra societat.

Xavier Montagut, ha coincidit en destacar que els nivells de barbàrie són cada cop més aguts. L'economia que hem construït en els últims anys és especulativa (es limita a canvis de propietat però no a produir coses noves).
Ha explicat que la nostra societat se sosté en base a una economia extractivista (en el petroli, essencialment).

L'actual crisi és l'inici d'una crisi ecològica de dimensions més greus. Hi ha elements preocupants com el creixent encariment de productes agrícoles que casa cop més estan en el punt de mira de l'especulació.
La solució ha proposat passa per un canvi de model, que torni a produir coses respectant el cicle de la natura i, òbviament, pel repartiment de la riquesa.

Ha advertit que, actualment, en la cadena de producció els productes obtenen valor sobretot en la fase de comercialització. Això explica la creixent importància de les grans superfícies, que, com a element preocupant, ja estan controlant bona part de la nostra alimentació, fixant preus, deslocalitzant produccions i, en definitiva, establint unes pautes i model de consum.

Respecte a les implicacions de les grans superfícies com ara l'empresa El Corte Inglés, ha aportat les dades de la Campanya Roba Neta, conforme gran part de la producció tèxtil es fa a països del nordafricans, sempre amb subcontractacions i amb molta opacitat.

Per cada lloc de treball que generen les grans superfícies se'n destrueixen tres del comerç local. Òbviament, aquest model de consum implica un model d'ocupació, que és negatiu pels treballadors perquè els posa a total disposició de l'empresa mitjançant la mobilitat dels torns horaris i la precarietat.

Finalment, va marcar alguns eixos d'actuació per recuperar el control sobre l'economia:

- Sobirania alimentària, donar suport a l'agricultura ecològica a través de les cooperatives de consum i treballar per prohibir els transgènics.

- Banca ètica, pararl·lelament cal recuperar els diners públics que s'han embutxacat caixes i bancs i imposar taxes a les transaccions financeres.

Ha destacat la importància del municipi com a espai ideal per impulsar l'autoorganització, i va posar alper exemple:

• Preservant terrenys agrícoles.
• Imupulsant l'alimentació ecològica als menjadors escolars, integrada com a un element pedagògic i amb la complicitat de la comunitat educativa (aquest seria un revulsiu que ajudari a canviar el model de consum de molta gent).

Davant del perill que les grans superfícies mercantilitzin el concepte d'alimentació ecològica i/o d'economia local i de proximitat, va remarcar que cal vincular qualsevol proposta de canvi a la creació d'un teixit social actiu i conscient que li doni sentit.