En el Ple de l'Ajuntament de Mataró del 13 de desembre de 2007 els grups municipals de CiU i ERC han presentat una propsota de resolució a favor del "dret a decidir", amb un text que la CUP considera electoralista, difús i poc concret. Per aquest motiu, el grup municipal de la Candidatura d'Unitat Popular ha presentat una esmena on es concreta que el "dret a decidir" rep el nom tècnic de dret a l'autodeterminació. No obstant, la proposta alternativa de la CUP ha estat rebutjada per la resta de grups municipals.

 Esmena a la proposta de resolució "Pel dret a decidir" 46.00 Kb

Després de 30 anys, constatem les limitacions del marc jurídic i legal espanyol. L'encaix del poble català dins de l'Estat espanyol és impossible, atès que no es respecten els principis democràtics elementals d'igualtat, justícia i solidaritat. Espanya, igual que fa tres-cents anys, segueix sent un estat opressor, que només beneficia a unes determinades elits econ òmiques i a una única identitat, la castellana.

Després de les reformes estatutàries de 2006, ha quedat palès que el cicle dels estatuts d'autonomia està esgotat. La reclamaci ó del dret de decidir no es tracta d'una disputa abstracta, perquè cada cop resulta més evident que sense sobirania fiscal i sense sobirania política, anem cap enrere. Per això, tal i com evidencien les enquestes d'opinió, cada cop hi ha més catalanes i catalans que reclamen obertament l'exercici democràtic del dret d'Autodeterminació.

La manifestació multitudinària de l'1 de desembre ha deixat clar que l'Autodeterminació, el dret de decidir, és una reclamació urgent que ateny a sensibilitats polítiques de tot tipus. La cohesió social i nacional, el futur del nostre poble, és incompatible amb l'actual relació de submissió i dependència envers els centres de poder de Madrid i París.

Els alcaldes i les alcaldesses, així com el conjunt dels càrrecs electes locals, com a dipositaris de la sobirania nacional-popular tenen la responsabilitat de donar respostes a una situació, que com més va, més s'agreuja.

Per aquest motiu, és possible, si hi ha voluntat política, dibuixar un altre escenari polític que posi fi a les limitacions de l'Estat espanyol de les Autonomies definit en la seva Constitució de 1978.

Si volem avançar, si estimem la llibertat dels Països Catalans, no n'hi ha prou amb proclamar-ho, sinó que també cal treballar per dotar-nos de les eines m és oportunes, aquelles que en cada moment han de servir-nos per assolir la plena independència, amb la qual podrem garantir el dret de decidir en tots els àmbits de la nostra societat en igualtat de condicions respecte a la resta de pobles d'Europa.

En aquest sentit, com a concreció pràctica del "dret de decidir", és pertinent proposar l'impuls d'una Assemblea Nacional d'Electes Municipals que faci del Dret d'Autodeterminaci ó dels Països Catalans el seu objectiu prioritari.

Per tant, des del Grup Municipal de la CUP proposem al Ple Municipal de l'Ajuntament de Mataró el següent

ACORD

1. Impulsar la creació d'una Assemblea Nacional d'Electes Municipals que faci del Dret a l'Autodeterminació dels Països Catalans el seu objectiu prioritari, tot promvent línies de treball unitàries basades en:

2. La defensa de la territorialitat, impulsant -des de tots els àmbits- polítiques que articulin el territori nacional dels Paï sos Catalans, prescindint de fronteres interiors establertes per divisions administratives alienes.

3. La conscienciació popular en el si dels municipis de la necessitat d'avançar cap a una societat catalana plenament lliure, tot vinculant la llibertat nacional a un augment de les llibertats democr àtiques, del drets socials i, en general, a una millora de les condicions de vida de les classes populars.

4. La denúncia de les agressions (polítiques, culturals, lingüístiques, territorials...) dels Estats espanyol i francès cap a la Naci ó catalana, així com de les claudicacions i el col·laboracionisme de les administracions de rang teòricament superior del propi país.

5. La difusió internacional de la realitat nacional dels Països Catalans, promovent les relacions permanents amb altres nacions sense estat i, posteriorment, possibilitant que l 'Assemblea d'Electes s'erigexi en la legítima representant del poble català davant dels organismes internacionals.