Actualment, les excavacions d’urgència han fet aflorar diferents etapes fins ara desconegudes de la història de Mataró: el creixement urbanístic de la ciutat romana d’Iluro, amb diferents carrers i edificacions del S. I a la zona; una gran necròpoli del s. V i una gran estructura desconeguda entorn de la zona d’enterraments. A més, les diferents proves realitzades a les restes humanes descobertes i l’absència d’aixovars a les tombes corroboren que la població de Rocafonda del s. V no era hispanoromana, sinó centreeuropea. Això donaria sentit a la bibliografia de l’època que parla de Civitas Fracta (ciutat partida), explicant-nos com la població romana i les diferents onades de migracions provinents del nord van conviure separades en un primer moment després de la caiguda de l’imperi romà.

El jaciment, de molta extensió i amb un gran potencial, actualment quedaria partit i descontextualitzat per la construcció del Parc Circular que, tot i les propostes de conciliació dels dos projectes per part del servei d’arqueologia municipal de Mataró, vol tirar endavant en la seva forma original sepultant i impedint la investigació de gran part de les restes arqueològiques.

Carlos García ha assegurat que “no pot ser que l’administració pública provi d’esquivar la seva responsabilitat i desaprofiti l’oportunitat de conèixer els orígens de Mataró i d’explotar el patrimoni col·lectiu, furtant, a més a més, l’oportunitat al barri de Rocafonda de tenir l’equipament cultural potent que mereixen i reclama en la forma d’un centre d’interpretació.”

Ara, l’Ajuntament i el Consorci pretenen tirar pel dret i, en comptes de modificar el projecte o buscar un nou espai per ubicar el Parc Circular, volen descontextualitzar el jaciment arrencant-ne les restes i portant-les fins a un lloc encara per determinar. Des de la CUP insistim que aquesta tècnica només s’ha de dur a terme en casos molt concrets i que no ha d’esdevenir la norma, encara menys quan pot trencar la continuïtat del jaciment, afectant així al seu futur estudi. Continuem defensant que aquest espai ha de preservar-se i prendre la forma d’un equipament cultural que ajudi a dinamitzar el barri de Rocafonda. “Tot això ho estem traslladant a una moció que volem aprovar al Consell Comarcal en defensa del nostre patrimoni” ha puntualitzat Marta Vihé.

Finalment, l’alcaldable de la CUP ha insistit en les similituds que té el procés que planteja el consistori amb la nefasta gestió que van fer de Can Fàbregas: “Començar una operació d’aquestes característiques innecessàriament i sense haver habilitat l’espai on traslladar les restes arqueològiques ens remet als temps de Can Fàbregas, que encara espera ser reconstruïda mentre els seus ferros forjats han desaparegut i les seves peces es fan malbé a la intempèrie. En aquell cas vam guanyar el pols judicial al govern del PSC i no dubtarem a tornar-ho a fer.”