Al Ple de l'Ajuntament de Mataró els grups de CiU, PSC i PP van impedir amb els seus vots en contra que s'aprovés la proposta de la plataforma Preservem el Litoral per un nou model de gestió de la costa del Maresme i la regeneració de les platges. La moció, presentada per la CUP i C's és una nova proposta per acabar d'una vegada per totes amb la inútil regeneració artificial de platges amb el vaixell draga que cada any extreu sorra del fons marí.

Davant el posicionament de CiU, PSC i PP, des de la CUP de Mataró fem les consideracions següents:

1) En primer lloc expressar la nostra perplexitat per les argumentacions exposades per la portaveu de Convergència al Govern afirmant que l'Ajuntament no ha de pronunciar-se sobre la problemàtica del litoral perquè no hi té competències, una afirmació que es contradiu amb els múltiples posicionaments institucionals aprovats entorn a problemàtiques d'abast nacional sobre les quals l'Ajuntament no té cap competència. Menysprear la creació d'un procés participatiu a través d'una Taula de Litoral de la comarca a través del Consell Comarcal, debatre el model de planificació del litoral i demanar el replantejament de la política de regeneració de platges que imposa el govern de l'Estat són plenes competències d'un Ajuntament d'una comarca litoral com el Maresme. Ens preguntem com és que quan s'ha tractat d'avalar el projecte del Ministerio -tal i com es va exposar al Ple, a través d'un suposat consens amb els ajuntaments- llavors sí que ha estat una temàtica en què l'Ajuntament s'ha de pronunciar.

Per altra banda, és sorprenent que una força independentista que considera cada cop més viable el procés cap a l'estat propi, doni per suposat que el Ministerio continuarà sent l'amo i senyor de la política del litoral durant els més de 15 anys que durarà l'aplicació del projecte.

2) Exposar també la nostra sorpresa per la incoherent i descoordinada política territorial de forces com CDC i PSC que a la resta de municipis han avalat plenament el contingut de la Moció.

3) Pel que fa a les argumentacions del regidor del PP sobre la manca d'una lectura del Projecte per part de la Plataforma, especialment pel que fa a la manca d'estudis d'impacte ambiental que al seu entendre hi són ben presents, des de la CUP ens reiterem a afirmar la inexistència d'aquests estudis en el projecte, uns estudis que, per altra banda, s'haurien de realitzar paral·lelament a les diverses fases i opcions del projecte, al llarg de més de quinze anys, i on cadascuna de les opcions d'actuació triades hauria de requerir el corresponent estudi d'impacte ambiental a partir de la situació ambiental de partida de cada moment previ a l'inici de l'actuació.

A nivell general volem exposar els següents aspectes crítics del l'Informe:
a) L'informe, tot i que presenta una visió més àmplia que les que oferien altres intervencions torna a optar fonamentalment per intervencions basades en l’extracció de sorres del fons marí i ara també de les platges de llevant dels ports (retroalimentació més al nord) i la modificació de la morfologia del litoral amb la construcció d’espigons obviant una visió global de la problemàtica que també tingui en compte les possibilitats d'incrementar les aportacions de sediments de la conca de la Tordera i de les rieres i molts altres aspectes de la globalitat dels sistemes naturals.

b) És un projecte amb base geològica marina i aplicació d'enginyeria que no ofereix estudis interdisciplinaris tant de la diagnosi com de les intervencions a realitzar, obviant la necessària modificació del model de gestió de l'aigua i els sediments a les conques, els compromisos de bypass incomplerts pels ports esportius i la necessitat d'una participació dels diversos agents del Territori.

c) L'informe fa referència a la manca d'aportació de sediments però no a les causes profundes: la sobreexplotació i impermeabilització de les conques hidrogràfiques amb la disminució generalitzada de les aportacions d'aigües i sediments, entre d'altres factors. No planteja cap possibilitat d'actuació sistèmica, menystenint possibles actuacions detallades o globals en les conques (plans de conques i recuperació de cabals ecològics, estalvi i eficiència en usos de l'aigua, control d'extraccions d'àrids i aigües, recuperació d'aqüífers, descompactació de sediments, possibles dragats de sorrals i acumulacions de sediments a les conques i platges, etc.).

d) Tot i que fa referència a la construcció de ports esportius (sense valorar la seva mala ubicació i mal disseny) passa de puntetes sobre el tema de les obligacions dels concessionaris a fer transvasament de sorres per «bypass» (s'hi refereix però les actuacions ja no tenen en compte aquesta possibilitat). Tampoc no planteja la possibilitat de considerar «bypass» l'extracció de sediments acumulats als dics d'abric i bocanes dels ports i, per tant, exigir als ports finançar possibles «bypass» des de les platges de llevant i des de tot l'entorn dels dics.

e) L'informe denota una absoluta manca de percepció i sensibilitat històrica davant les greus conseqüències en els ecosistemes marins i litorals i en el sector pesquer que ha suposat la gestió del litoral.
Com a conseqüència d'aquesta òptica gens ecològica, no es contemplen en cap moment -ni hi ha referència- els efectes sobre els ecosistemes marins i sobre jaciments arqueològics marins ja afectats per dragatges anteriors i litorals (espigons, compactacions de platges...) de les noves actuacions previstes. No especifica de quines zones s'extrauran les sorres «exteriors al sistema». No fa referència a la necessitat d'estudis d'impacte ambiental i , evidentment, no els realitza ja que no es concreta ni tan sols la ubicació dels bancs de sorra.

f) Tampoc no té en compte els possibles efectes geològics dels buits creats pels dragatges, que com hem dit no s'especifica on es realitzarien.

g) L'Estudi no fa cap referència a l'estudi encarregat a UPC des dels càmpings de Tordera ni al seu desenvolupament ja iniciat pel Ministerio ni a les possibilitats tècniques alternatives que implica. No té en compte ni aquesta ni altres possibles actuacions experimentals amb espigons paral·lels i amb geotèxtil en llocs puntuals. Malgrat això, l'actuació recent amb la draga, que s'ha realitzat extraient sorres d'Arenys i situant-les al voltant del Delta, forma part precisament d'una actuació experimental que valorem positivament perquè és una actuació amb altres plantejaments però es critica el procediment poc participat i transparent i sense estudis d'impacte ambiental que ens referma en les demandes globals que proposem.

h) No té en compte els efectes sobre la Serralada de Marina d'una nova sobreexplotació de les pedreres, ni té en compte que la limitació de l'explotació de les actuals pedreres per les proteccions ambientals possiblement encariran el cost d'explotació.

i) No té en compte els efectes paisatgístics que suposaria un excés d'espigons i els valors intrínsecs de la morfologia litoral tant econòmics com identitaris.

En resum:
Novament un projecte de gran abast, amb grans costos econòmics públics, que pot modificar per sempre la morfologia de la nostra costa, que no assegura la regeneració de les platges, que hipoteca la política d'ordenació del litoral es decideix des d'un despatx sense contrast ni participació de la ciutadania ni de les institucions de la comarca comprometent el medi, el paisatge i la qualitat de vida del futur de les generacions que ens succeiran.

Assemblea CUP Mataró
5 octubre 2015