Amb una escenificació davant l’oficina de Bankia de La Riera, al costat de l’Ajuntament, la CUP ha deunciat que el deute de la Casa Gran amb les entitats financeres (prop de 246 milions d'€) ens ofega.

L'Ajuntament de Mataró ha dedicat molts dels seus recursos a eixugar el deute, que avui ascendeix a uns 2.000 € per persona.

El 2014 es van destinar del pressupost municipal 17,72 milions € al deute bancari,  el 2015 pagarem uns 19 milions € als bancs i el 2016 la xifra pujarà als 20 milions €. 

Una part important del deute està relacionat amb les operacions opaques de PUMSA. El 2012 el deute de PUMSA era de 100.421.626€ que a través d’enginyeria comptable i de traspassar part del deute a l’Ajuntament, s’ha reduït a 53,2 milions € el 2014.  Considerem que part del deute de PUMSA prové d'operacions fraudulentes i especulatives amb la complicitat dels bancs. Per tant, aquest deute il·legítim i l'haurien d'assumir els responsables polítics i les entitats financeres i bancàries que van participar en el negoci immobiliari que ha dut la ciutat a la ruïna econòmica.

Recordem, a tall d'exemple, el sobrecost en la construcció de l'edifici del Rengle: un cas investigat per l'Oficina Antifrau de Catalunya perquè inicialment es va pressupostar per 15 milions € que van acabar en una factura de 21,66 milions € + interessos (26,5 milions €).

Tot i això, el govern de CiU a Mataró sempre ha prioritzat els interessos dels bancs i ens ha imposat una política d'austeritat que impedeix atendre les necessitats reals de la ciutadania en cultura, educació o benestar social. El mal finançament dels ajuntaments i la morositat de la resta d’administracions, agreuja el problema del deute.

L’actual dinàmica pressupostària de submissió al pagament del deute està destinada a transferir diner públic cap a interessos privats (bancs) i desposseeix la ciutat de Mataró dels recursos necessaris per garantir el benestar de les persones.

Per això, la CUP proposem:
- Fer una auditoria del deute de l’Ajuntament i dels seus organismes autònoms, i determinar quin deute es pot considerar il·legítim i no s’ha de pagar.
- Exigència de responsabilitats polítiques i penals als polítics que van permetre l’endeutament il·legítim.
- Un compromís pressupostari: les necessitats de les persones i de la ciutat passen per davant del pagament del deute bancari.